Els Administradors de les Festes de la Llum de l’any 1949 van regalar a l’alcalde Prat Pons aquest reportatge gràfic sobre la celebració “en testimonio de gratitud y afecto”. Certament, la Llum d’aquell any fou, com veurem, molt participada i amb una presència remarcable de manifestacions del folklore català.
Els actes d’aquell any els podem dividir en dues categories: els religiosos i els de caràcter civil. Entre els primers, podem destacar misses a la Seu, presidides pel bisbe de Vic Joan Perelló Pou, un “disparo de salvas y repique general de campanas” a les 9 del matí -hora en què, segons la tradició, aparegué la Misteriosa Llum- alhora que començaven misses simultàniament a les diferents parròquies manresanes. També hi hagué una processó d’autoritats civils, militars i eclesiàstiques cap a la Seu precedides “de las gloriosas banderas de la ciudad, heraldos, maceros, gigantes y cabezudos” i acompanyats per la “Agrupación Municipal de Música”.
Pel que fa als qualificats com a “actos cívicos”, que comptaren amb una molt important participació de públic en una època de postguerra amb poques distraccions i possibilitats de marxar dies fora de la ciutat, podem destacar els següents:
– Celebració d’uns Jocs Florals, quelcom remarcable en aquells temps foscos de persecució oficial contra la llengua i cultura catalanes. Cal assenyalar, però, que les aportacions estaven limitades a l’àmbit estrictament erudit, religiós (només sota el paraigua de l’Església es podia plantejar un acte d’aquest tipus) i literari en el seu vessant folklòric, ja que la llibertat d’expressió estava prohibida. Per això mateix, havia de ser a l’exili on es podien celebrar uns Jocs Florals de contingut i nivell ben diferent. Com podem apreciar en les fotografies, l’acte central d’aquests Jocs es realitzà al Teatre Conservatori. A la dreta de l’escenari s’instal·laren les autoritats amb l’alcalde Prat Pons. A l’esquerra, el jurat dels Jocs Florals presidit per Lluís Ventalló i amb l’advocat Josep M. Manubens qui actuava de secretari. Al centre, la reina dels Jocs i les seves dames d’honor. Constituïen l’única presència femenina en una època totalment dominada per un sistema patriarcal que marginava sistemàticament el paper de la dona.
– Un partit de futbol amistós entre el Manresa i el R. Madrid que finalitzà amb el resultat d’empat a 1. L’equip visitant s’endugué un trofeu finançat especialment per l’ocasió pels Magatzems La Creadora.
– Una exposició fotogràfica, organitzada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages, que tingué lloc al Grup Escolar Renaixença, construïda i inaugurada durant la II República i que durant la dictadura franquista havia estat batejada com a “Grupo Escolar Generalísimo Franco”.
– Celebració del “IV Concurso Regional de Sardanistas” amb la participació de colles sardanistes d’arreu de Catalunya. Les ballades i també danses es feren a l’actual Plaça Major al so de la música en viu. Les imatges ens permeten apreciar la gran quantitat de públic als balcons, als espais disponibles de la pròpia plaça i als carrers adjacents.
