A Joan Prat Pons li agradava la fotografia. En aquests àlbums en podrem observar de diferents temàtiques i èpoques diverses. Així, en conservava de fetes per ell mateix o bé que havia aconseguit per altres mitjans. Algunes d’elles són un fidel retrat de la vida quotidana dels manresans i manresanes d’aquells temps.
Cronològicament, hi trobem fotografies del temps de la República i de després de la Guerra Civil. Les de la República corresponen totes a l’any 1935. N’hi trobem una, certament remarcable, d’una visita dels professors de l’actual Institut Lluís de Peguera a les mines de Súria així com vàries vistes de Manresa: la Seu, la Cova de Sant Ignasi, el Pont Vell i també imatges fetes des de l’edifici de Ca La Buresa, on Joan Prat tenia aleshores el seu domicili. Hi podem veure la Plaça de Sant Domènec i el carrer del Born que en aquells moments era el rovell de l’ou de Manresa i sempre bullia d’activitat. En alguna d’aquestes darreres podem observar al fons de tot la casa de Cal Centó, a La Plana de l’Om, que anys després seria enderrocada per permetre l’obertura de l’actual carrer d’Alfons XII.
De l’octubre de 1935 hi ha diverses fotos de la visita que al jaciment arqueològic de Boades hi realitzaren l’aleshores alcalde de Manresa Josep Maria Servitje i Dalmau juntament amb Lluís Rubiralta i Garriga i mossèn Valentí Santamaria i Clapers. Josep M Servitje, advocat de professió, era membre de la Lliga Catalana i va ser alcalde de Manresa del 14 de maig de 1935 al 17 de febrer de 1936. És a dir, després dels fets d’octubre del 34 quan els ajuntaments d’esquerra foren revocats i l’estatut d’autonomia de Catalunya suspès. Durant la guerra fou empresonat (a l’igual que el propi Joan Prat Pons) i la seva salut quedà seriosament malmesa cosa que acabaria comportant la seva mort prematura.
Lluís Rubiralta, fundador de la llibreria del mateix nom, era militant d’Acció Catalana, president del Centre Excursionista Montserrat i un apassionat de l’art. Fou un dels membres més actius en el salvament del patrimoni artístic religiós durant la Guerra Civil. És també autor de les fotografies, de gran valor històric, que mostren tant el procés de destrucció de les esglésies manresanes com la catalogació de les obres d’art que es pogueren salvar de la rauxa revolucionària i anticlerical d’aquells moments.
Mossèn Valentí Santamaria era, entre altres activitats, qui coordinava i gestionava les excavacions del jaciment ibèrico-romà de Boades a través de la secció d’Art Antic i d’Arqueologia del Centre Excursionista Montserrat. Després de la Guerra Civil, aquest patrimoni arqueològic passà a formar part del Museu de Manresa, del qual mossèn Santamaria en fou director. Durant la postguerra, signà diversos avals a favor de persones perseguides per la dictadura franquista.
A continuació, hi ha un salt cronològic i no podem visualitzar més fotografies fins els anys 1949, 1950 i 1951, quan Joan Prat Pons ja era alcalde de Manresa. Per exemple, hi ha vàries vistes de Manresa obtingudes des del terrat i del pis de l’edifici de Ca La Buresa (plaça de Sant Domènec, carrer del Born, Torre de Santa Caterina…). També n’hi ha del Turó de Puigterrà, de la Seu i del pont de l’estació, on s’aprecia el desnivell que impedia el trànsit de vehicles mecànics. També són interessants les de l’octubre de 1951 sobre el bateig i donació als gegants de la ciutat d’una pubilla (geganteta) i on podem apreciar una baixada de la Seu i una Plaça Major curulles de gent en un gran ambient festiu. Sens dubte, els estretors de la postguerra comportaven, indirectament, unes celebracions locals més participatives davant les dificultats econòmiques que impedien viatges i vacances fora de la ciutat.
Cal assenyalar que el mèrit i celebració d’aquesta festa fou del molt actiu Gremi de Sant Lluc, entitat catalanista formada majoritàriament per metges i artistes que podia actuar gràcies a l’aixopluc de l’església. Van ser els primers que, a Manresa, van recuperar el català en l’àmbit públic. En aquest sentit, tal i com veiem en algunes fotos, utilitzaren en aquest acte la llengua catalana, habitualment proscrita en actes públics sota el règim franquista.
Finalment, tenim dues fotografies sobre la gran nevada de l’any 1962 a Manresa, quan en Prat Pons ja no era alcalde de la ciutat. Estan fetes des del carrer del Canonge Mulet on llavors residia mentre que el pis de Ca La Buresa quedà com el seu despatx professional. En una podem observar la confluència d’aquest carrer amb el de l’Àngel Guimerà i en l’altra un tram del Passeig.
