Carta de Joan Planas i Martí a Francesc Farreras i Duran (Barcelona, 12/1/77[1])
Transcripció:
Estimat Paquito: Les teves ratlles de Nadal ens han donat una gran satisfacció. Excuso dir-te que hi corresponc cordialment, tot desitjant-vos a tu i als teus tota mena de ventures.
A mi, també, l’escriure em costa cada dia més. De la vista, per ara vaig tirant, però em sento cada dia més tronat. Em fallen els ànims i moltes altres coses. El pes dels anys és massa feixuc!
Ting l’esperança de tenir-te aviat a la nostra terra. Si preval a Catalunya la fórmula Tarradellas, les coses seran planeres. Si interposen unes eleccions generals, es girarà una mica més de feina, per bé que el final serà el mateix, car no havia vist mai a Espanya tanta comprensió pels problemes català i basc. Et suposo més ben informat que jo del problema polític, el que m’excusa d’escriure ratlles inútils.
Ahir va morir en Pallac[2], d’un atac de cor. Jo no el coneixia, però tothom em diu que era un català polític de debò i una gran persona. És lamentable.
Bé, repeteixo els nostres vots per la vostra felicitat, amb una abraçada,
Joan
12/1/77