Carta de Joan Planas i Martí a Francesc Farreras i Duran (Barcelona, 10/2/1973)
Transcripció:
Barcelona, 10/2/73
Estimat Paco: Em sembla magnífic el vostre projecte de publicar una història manresana, en la que hi surtin les figures que nomenes. Totes elles es mereixen aquest petit homenatge. El problema el veig jo en la falta de material d’aquella època. No sé on podríeu trobar-lo; i fiar-se exclusivament de la memòria per a donar el relleu just de tanta gent, és, almenys, arriscat. Parlo, naturalment, per mi. Jo no conservo res d’aquells temps, ni tan solament un retall de diari. És possible que alguns de vosaltres hagueu estat més “formigues”. Tant de bo que sigui així. En Toni Farreras és indicadíssim per a bastir aquesta empresa. Crec que si li faciliteu material, quedarà molt bé.
Torno a tenir contactes freqüents amb Toni. Fa pocs dies que li vaig escriure i li vaig parlar precisament d’aqueixa idea teva i de la conveniència de que sigui ell qui la porti a terme. El veig ara molt animat a fer coses i espero que no deixarà aquesta de banda.
En canvi, jo em sento passat de moda. No em veig amb cor d’escriure una biografia teva. Guardo de tu un excel·lent record. Crec tenir de tu una idea que reflexa bastant bé les teves qualitats, les quals m’han quedat fixades perquè són precisament les que jo no he tingut mai: vocació política, optimisme, empenta i… tantes altres. Però tot això és insuficient per a presentar dignament la teva figura. Desconec la història interna de la teva actuació com a governant, la qual vaig seguir amb simpatia, però des del carrer, des d’on es veuen les coses molt borroses. Creu-me, la persona que tu necessites per a tirar endavant aquesta “història” és Toni. Jo l’hi dit a ell i m’he ofert per a donar-li un cop de mà, si és necessari. He començat ja amb el cas de l’Armengou i continuaré molt de gust amb els altres noms de la sèrie.
De Josep Ma en parlo en el meu llibre de Sant Mateu, per bé que manllevant la major part de l’informació a la voluminosa obra sobre la premsa catalana, publicada per Joan Torrent i Rafael Tasis[1]. Del meu llibre -que no entenc com no l’has rebut- te’n faré a mans un exemplar, encara que te l’hagi de portar en persona. Paraula! Recorda, però, que és un paquet de paper destinat a la família. Si hagués tingut la pretensió de portar-lo a les llibreries, l’hauria hagut de refer de cap a peus.
Records a la teva família. Una abraçada.
Planas
[1] Història de la Premsa Catalana (2 volums). Editorial Bruguera. Barcelona, 1966.