Transcripció:
Carta de Joan Planas i Martí a Francesc Farreras i Duran (Barcelona, 14/12/1970)
Barcelona, 14/12/70
Apreciat Paquito: Gràcies per la teva felicitació de Nadal, que m’ha donat una alegria. Fa molts anys que no sabia res de tu; abans, l’Antoni[1] em donava notícies, però, des de que hi he perdut el contacte, no tenia cap font d’informació. Jo porto una temporada llarga recordant i enyorant les coses dels temps passats, com escau a les persones que hem travessat la frontera dels setanta anys. I una de les figures que recordava amb simpatia i afecte era la teva, ara que la veia, emboirada pel temps i la distància, tal com era quan trepitjàvem junts els mateixos carrers: amb el pit enfora i una vitalitat per donar i per vendre. Les teves catarates m’han tirat al damunt una galleda d’aigua freda! Veig que has acusat, com jo mateix, aqueixa càrrega dels anys, que no perdona. Per fortuna, aquesta pega de les catarates és un contratemps empipador, però lleuger, que et treuràs del damunt amb certa facilitat. Així ho espero.
En matèria de salut, jo per ara em vaig defensant. Fa tres anys que varen jubilarme a Contribucions, i acte seguit vaig jubilarme jo mateix com advocat. De manera que estic des d’allavors fent el “mandra”. Passo el temps entre Barcelona i Sitges (on tinc un refugi), dedicat a llegir els clàssics de la Bernat Metge i a regar les plantes del jardí. Esmerço, però, una hora diària, ajudant als meus néts a resoldre els problemes escolars. En tinc cinc, de néts, tres noies i dos nois, d’unes edats compreses entre els onze anys i els sis mesos. Entre ells passo la millor hora de cada dia.
Per a que vegis quines són les meves preocupacions actuals, t’enviaré un llibre que vaig publicar l’any passat sobre la casa pairal de Les Planes, de Sant Mateu. És un treball destinat exclusivament al meu cercle familiar, per a ús intern, que diríem, com ho són certes medicines. Així i tot, te l’enviaré perquè et considero una mica de la família.
Un altre dia tractarem temes més generals. El que et demano és que em fassis saber com hagi anat aqueixa operació de catarates.
En nom de la meva muller i en el propi us desitjo, a tu i als teus, tota mena de ventures amb motiu d’aquestes festes.
Una forta abraçada,
Joan Planas i Martí
Ja no visc a Consell de Cent. La meva adreça actual és la que llegiràs a la targeta adjunta.
[1] Antoni Farreras i Pau, el seu cosí.