Fragments destacats de l’epistolari

Una profunda amistat
Els amics manresans
Josep Pla/Ignasi Armengou
“No quedem més que quatre manresans”
Josep Maria Planes
L’acta electoral de Sant Mateu de Bages
Les discrepàncies amb Francesc Cambó i la redacció del diari “El Matí”
L’actuació de Farreras a Catalunya durant la República
El 6 d’Octubre
Mèxic
Viatge de López Rodó a Mèxic
Activitat intensa de Farreras a l’exili
Conferència sobre l’11 de setembre
La biblioteca de Farreras
“Monografies Bages”
Religió
Actualitat política
El futur rei Joan Carles
La transició política
Coneixement de la història
L’enyorança
Els néts
El pes dels anys

Una profunda amistat

una de les figures que recordava amb simpatia i afecte era la teva, ara que la veia, emboirada pel temps i la distància, tal com era quan trepitjàvem junts els mateixos carrers: amb el pit enfora i una vitalitat per donar i per vendre. (Planas, 14/12/1970)

tu, amb qualitats que sempre he admirat, et guanyaves ací un notable prestigi; et feres, per dir-ho en plata, un personatge. I pel que es veu, tal com fan els caragols amb la closca, t’endugueres a l’esquena la càrrega d’aquella personalitat: amistats i compromisos polítics, socials, econòmics, etc., etc. (Planas, 4/2/1971)

Realment escrius amb claretat, amb ideas límpides i bon istil, que ja voldria per mi, ademés d’una bona caligrafia. (Farreras, 8/9/1971)

No em veig amb cor d’escriure una biografia teva. Guardo de tu un excel·lent record. Crec tenir de tu una idea que reflexa bastant bé les teves qualitats, les quals m’han quedat fixades perquè són precisament les que jo no he tingut mai: vocació política, optimisme, empenta i… tantes altres. Però tot això és insuficient per a presentar dignament la teva figura. (Planas, 10/2/1973)

ja sabs que t’estimo com un amic de bona mena, com una bona persona, que sempre has estat i com un Planes, que tans amics em donaren. (Farreras, 20/3/1973)

Gràcies pels mots de dedicatòria en el llibre. Són reflexe del afecte que jo sento per tu i per l’hereu Francesc, que deu viurer a la finca. (Farreras, 26/7/1973)

Sempre has estat un senyor de mena!!! (Farreras, 26/7/1973)


Els amics manresans

Amb el malograt Ignasi Armengou[1], tu ets l’home de Manresa que jo aprecio més, d’entre els que teníeu dos o tres anys més que jo (era molta diferència en aquells temps), a part dels que feien colla, com Selvas[2], Baget[3] (veitj que viviu en el mateix carrer, ell al 379.), Esteve[4], Laporta, etc… Amb els tres darrers, ens escrivim sovint. Amb En Baget cada mes, almenys. (Farreras, 22/1/1971).


Josep Pla /Ignasi Armengou

Cites a Josep Pla. Això em mou a ferte un encàrrec. Jo li varetj escriurer aviat farà un any, dientli que potser que un dia es decidís a escriurer quelcom, mai fos només que un articla (que també li pagarien, ell que és tant gasiu) sobre el nostre enyorat Ignasi Armengou com a pioner del turisme, quant ningú hi creia. Li donaba munió de notes i retalls de l’època, però no m’ha dit res. Ja sé que és un penques, però, com diu Pedrolo, deu ésser ademés un ximple que sempre va de cara a la menjadora. Tu li podries dir quelcom, recordant l’època de l’Editorial Diana, que li féu el primer llibre quant ell ni ho pensava que d’un recull d’articles en podia sortir un. Digali com idea inèdita de l’amic que eres de l’Ignasi quant ho feia. A veure si logrem que es fasi justícia a l’obra del nostre amic. (Farreras, 8/9/1971)

 

“No quedem més que quatre manresans”

Dels nostres temps no quedem més que quatre manresans, i encare escampats per aquests mons de Déu i batuts per les ventades, com aquells tristos pins de la punta de Collbaix! (Planas, 19/4/1974)

cada día somos menos los de nuestra generación y hemos de estar más unidos que nunca. (Farreras, 22/4/1974)

 

Josep Maria Planes

Em recordo molt de Josep Maria[5], que no varetj ésser a temps de salvar. Ell no volia sortir sense fons llarcs; temia que després el deixesin a París penjat i a mi En Martí Esteva em deia que no podia donar més del que donava, de moment. Quant em varen dir que l’havien vist asomat en un balcó de més amunt de la travesera, varetj córrer per a ferlo marxar o ferlo cambiar de lloc, però ja fou tard. Habia fet la primera resenya de futbol amb mi; després m’ajudà al diari i demostrà el que valia i volà sol en ple èxit. Jo me l’estimava molt i ningú sab com varetj sentir la terrible injustícia irreparable que els folls de la Fai feren amb ell. Perdona que retregui aquets recorts quant ni ha de millors, que espero tractarem un altre dia. (Farreras, 22/1/1971)

Jo, de Josep Maria[6] en puc dir moltes coses: es va formar inicialment al meu costat i va pair com pocs el que m’havia ensenyat Ignasi Armengou (també hi té lloc destacat, en el llibre), de què en periodisme no es podia pensar que hom agafaba la ploma per escriurer i pensars’hi; calia tirar al dret… i, si es duia a dins la flama, tot aniria bé. La proba és que va destacar deseguida. Però, a mi em manquen dades, dia i lloc de naixentsa -Estudis-, data del seu asasinat i algunes coses que recordis, com anècdotes que poguem sumar al demés material. (Farreras, 1/2/1973)

Per això, el meu consell a Josep Maria[7]: “Signa sempre”. (Farreras, 1/2/1973)

M’has d’enviar un currículum extens de Josep Maria[8]. No hi pot faltar. Dades sobretot sobre el temperament, abtituts i iniciació al periodisme. Jo ho puc fer, i em sembla que millor que ningú, ja que començà amb mi quant duia calces curtes encare, fent els ESPORTS a El Pla de Bages i com que li feia por d’agafar la ploma la primera crònica d’un partit de futbol me l’explicaba i jo l’anava escribint. Va tenir tant èxit que ja es llençà. (Farreras, 7/6/1973)

El que ningú sab és que apart el bagatje que Josep Mª duia a dins (que era molt i era principal) els primers reportatges de fut-bol a El Pla temia d’escriur’els (encare anaba amb calces curtes) i m’els explicaba i jo els escribia. Llavors aprangué la lliçó que un dia em va donar Ignasi Armengou: No t’hi pensis… escriu com si parlessis. (Farreras, 26/7/1973)

 

L’acta electoral de Sant Mateu de Bages

[el] teu pare … feia tontollar tota la Lliga de Manresa que esperava amb ànsia l’acta el·lectoral de Sant Mateu. (Farreras, 22/1/1971)

(la cel-lebre acta el-lectoral de Sant Mateu, amb la que el teu Pare feia ballar la figuereta als candidats i llur entourage). (Farreras, 22/6/1972).

 

Les discrepàncies amb Francesc Cambó i la redacció del diari “El Matí”

quan jo veia a venir la República, un dia l’Estelrich[9] ens convocà a un noi de cada Comarca (hi havia Narcís de Carreras[10], Joan de Garganta[11], En Trabal[12], el de Sabadell advocat, fill del Notari, i molts altres) a casa de Cambó[13]. D. Francesc ens féu una exposició del centrisme dintre de la monarquia. Després, per por o per respecte, ningú enxegaba i jo varetj parlar, dientli en síntesi que ell, el Sr. Cambó, vivia masa isolat i que el seu encoratje no li deixava arribar el que pensava el carrer. “Sr. Cambó, -que li dic- tot el que diu està molt bé, però ho hem de fer com a grup republicà i així, quant la república arribi, caurà a les mans dels primers que ens manifestarem com a tals i en podrem fer una cosa conservadora”, etc., etc…

El mateix pasà quant es fundà EL MATÍ[14]. Jo varetj insistir, amb escàndol del fabricant Carreras i de D. Joaquim Gomis, que n’habien de fer un diari catòlic sí, però republicà, i aixís, com a pioners de la República, al venir aquesta, cauria en mans conservadores i en feríem una cosa sòlida i estable.

Em prengueren per ximple. I, naturalment, vingué l’alubió i els que habíem lluitat haguérem de córrer a axoplugarnos al costat del Sr. Macià, per veurer com ho podíem endegar bé. (Farreras, 8/9/1971)

 

L’actuació de Farreras a Catalunya durant la República

De vegades recordo que només tu, l’Esteve i En Laporta veieu clar que, de fet, jo feia bellugar els fils a Manresa quant el canvi que ens dugué la Republica. El Sr. Macià també vejé clar que jo li podia dur la Conselleria d’Agricultura i amb la meva promesa de col·laboració es quedà de titular de la mateixa ademés de la Presidència. Sempre m’ha agradat quedarme en segon lloc, remenant i distribuint les cartes. (Farreras, 22/1/1971)

no és just que ens vulguin borrar del mapa o que ens omplin de llot. Vàrem començar amb obstacles des del dia 14 d’Abril mateix de part dels que ens havien de ajudar i els de dalt varen ésser masa bona gent i poc polítics. Hi varen haver molts errors, però i després què? (Farreras, 1/2/1973)

Tinc conciència de que tot el tinglado el varetj muntar jo i, començant per En Selvas, que volia un districte segur per a sortir regidor encare que fos per minories (no tenia el pols del ambient), la flama l’habia de mantenir i encendre jo, amb la fe de Toni Esteve[15], Paco Senyal[16] i altres de segon ordre… (1/2/1973)

Jo no pretenia pas que tu fesis la meva biografia, sinó i només que una cuartilla o dugues amb les teves impresions de l’època en què jo varetj projectar el cambi polític de la nostra Comarca. T’habia sentit dir més d’una vegada que l’artificix varetj ésser principal jo, quant ni En Selvas creia en un posible cambi i es volia asegurar sortir per minories en el districte III. El que varetj fer, el que varetj sacrificar i el que em costà ho sé prou bé, però encara tinc una certa vergonya per escriure sobre mi mateix i por de que pugui resultar un autoelogi. (Farreras, 20/3/1973)

 

El 6 d’Octubre

varetj obtenir el 6 d’Octubre de Companys, que no faria res decisiu, i quant jo era a EL VENDRELL, amb la consigna d’evitar que la gent s’esvalotés, em trobo que Dencàs[17] m’habia guanyat la partida, que li durà unes hores.

Si sabessis com varetj fer de Pare padaç mantes vegades. Però això és història antigua. (Farreras, 8/9/1971)

 

Mèxic

Es pot dir que l’allau de refugiats que arribà a Mexic va ésser el motor que posà en marxa el país. A l’universitat, quant arribàrem gairebé copàrem Facultats com la de Ciències. (Farreras, 22/1/1971)

 

Viatge de López Rodó a Mèxic

Me hablas del famoso “niño bien”, más que estadista, López Rodó. En México produjo una penosa impresión de hombre vanidoso, que quería enseñar lo que no sabia, pero debía buscar de ganar puntos para un futuro más o menos inmediato. No creo que se le tomara en serio, aparte algún pretendiente a condecoraciones.

En el Banco Nacional, más bien encontró afectos contrarios, con todo y estar bien recomendado por algún accionista más importante que yo. Pero el Presidente y el Director me dieron la impresión de que le habían tomado bien la medida. Muchos vienen de Europa creyendo que los mexicanos aún llevamos plumas en la cabeza, pero existe una élite de gente que vale y que está preparada tanto o más que la de cualquier latitud. (Farreras, 15/5/1974)

 

Activitat intensa de Farreras a l’exili

La meva actuació al Orfeó Català, al Institut Català de Cultura, l’edició de revistes i llibres en català, apart de la feina a la Càmara Nacional de Metalls no ferrosos, de la que he sigut President tres bienis diferents i casi sempre de la Junta. (Farreras, 22/1/1971)

Fa anys, em feren President del Parlament (àdhuc em votà D. Lluís Duran i Ventosa, mira si en fa de temps) i de vegades he d’anar a actes oficials del Gobern, perquè ens té reconeguts encara; també a reunions del Partit, del Orfeó (és com si diguésim el Centre Català), del Institut. Are m’en volen fer President ja que el Dr. Bosch Gimpera s’ha quedat de President d’Honor, perquè surt poc i ha estat operat, però encare treballa de bo de bo a casa seva. (Farreras, 22/1/1971)

Jo estic treballant una mena d’història o resum de l’Obra de la Generalitat, per tal de deixar constància del que es féu amb tant escasos medis i dels vastos plans projectats. (Farreras, 22/1/1971)

Are estic ja retirat a la finca de Cuernavaca, indret on tot l’any és Primavera. (22/1/1971)

jo també dedico estones a compendiar l’història de la meva família. (22/1/1971)

 

Conferència sobre l’11 de setembre

preparar la Conferència que he de donar el dia 11 al Orfeó Català, recordant el de 1714, quant no solament Catalunya sinó tota Espanya perdé les seves llibertats, que, com diu Menendez i Pelayo, “quedaron enterradas entre las ruinas de la heroica Barcelona”. (Farreras, 8/9/1971)

La biblioteca de Farreras

Et volia parlar de la Biblioteca que m’he hagut de fer, llibre per llibre, fins a més de cuatre mil. També hi tinc casi tota la Bernat Metje, Els nostres Clàsics, “Selecta” Perenne, Teide, Proa, Aedos, etc. Casi tot el que s’ha editat en català, ademés de Clàsics espanyols, francesos i literatura de tot temps i les obres modernes dels autors en voga. (Farreras, 22/1/1971)

 

“Monografies Bages”

Jo veuré d’enviarte els volums de les Monografies BAGES[18], que varetj editar fa anys. Els prolecs que jo hi he escrit son d’un to que no agradarien encara a cap censor i no voldria que et causés molèstia. Podries dir que no sabs res ni de qui ve ni de què es tracta si obren el plec, ja que els enviaré d’un a un per correu aeri, en lletra closa, sense cap mot a dins, ni la dedicatòria que tu mereixes. (Farreras, 22/1/1971)

 

Religió

Hi (ha) pocs Bisbes amb empenta, com el nostre de Cuernavaca, gran amic meu i que ja li diuen “rojo”, i Monsenyor Cámara, que tirin al dret sense por, però el qui no hi vegi clar i no segueixi el ritme que pot ésser cristià i ordenat, ajudarà a què se l’endugui la riuada. (Farreras, 8/9/1971)

 

Actualitat política

la gent que dirigeix el món no està a l’altura en cap latitut. La protesta dels joves, les revolucions, la inadabtació o el que es vulgui és fruit de l’exés de conservadurisme. Es vol retenir masa temps el que a la llarga s’haurà de donar si no volem que s’ho prenguin amb violència. Jo estic amb els joves i ells ho saben. Què es vol salvar si tot trontolla? La debacle del dòlar i el desajust internacional també ho devaluen tot. Tinc horror al comunisme i a tota dictadura, que a la llarga només són pal·liatius. S’ha de cambiar o tot s’esmicolarà, almenys en l’ordre econòmic. (Farreras, 8/9/1971)

 

El futur rei Joan Carles

La meva esposa va proveir-me d’una sèrie d’aquests “Christmas” amb la santa intenció, segons penso, de que comencem a familiaritzar-nos amb la figura reial que’ns està destinada. Tu contemples el nostre país des de les antípodes, però hi estàs vinculat per arrels tan profondes que no et vindrà malament et vagis també acostumant a aqueixes figures. (Planas, sense data)

Tinc devant meu el citat Pròleg teu, els teus mots de la lletra del 9 d’Octubre 1971 que l’acompanyaven i la teva felicitació de Nadal amb els Magestàtics senyors precusors del que s’us espera (el fatricida). La policia portuguesa ho reduí a accident-temperamente apart. Crec que recordaràs el fet.[19] Sembla que té planta i una muller molt mandaire. Veurem si serà bo per aguantar el País al pairo. (Farreras, 22/6/1972)

 

La transició política

Tu tienes buen olfato y te darás cuenta que se avecinan cambios que pueden ser suaves e inteligentes o pueden causar trastornos. Ojalá impere el buen criterio. (Farreras, 15/5/1974)

Ting l’esperança de tenir-te aviat a la nostra terra. Si preval a Catalunya la fórmula Tarradellas, les coses seran planeres. Si interposen unes eleccions generals, es girarà una mica més de feina, per bé que el final serà el mateix, car no havia vist mai a Espanya tanta comprensió pels problemes català i basc. (12/1/1977)

Ahir va morir en Pallac[20], d’un atac de cor. Jo no el coneixia, però tothom em diu que era un català polític de debò i una gran persona. És lamentable. (12/1/1977)

 

Coneixement de la història

Per desgràcia, la història d’aquest país solament la coneixem els qui tenim els cabells blancs i l’esquena plena de xacres. La joventut es creu que’l món va començar l’any passat i cal fer-l’hi entendre que fa molts anys que dóna voltes. (Farreras, 19/6/1973)

 

L’enyorança

Estic content de la benedicció de Déu que ha regalat la meva família, encara que em rosegui l’estar lluny de la nostre Catalunya. (Farreras, 20/3/1973)

 

Els néts

En matèria de néts et guanyo per cinc a tres. Ara, que reconec que els teus són més granats. (Planas, 4/2/1971)

 

El pes dels anys

No sé si a tu et passa el mateix, però jo em sento vell. Aquest entendriment amb què contemplo l’etapa d’or de les nostres vides és un senyal clar de debilitat senil (Planas, 4/2/1971)

Te será raro recibir carta mía en mexicano, pero como estoy recién operado de cataratas, escribe por mí mi secretaria. (Farreras, 22/4/1974)

A mi, també, l’escriure em costa cada dia més. De la vista, per ara vaig tirant, però em sento cada dia més tronat. Em fallen els ànims i moltes altres coses. El pes dels anys és massa feixuc! (Planas, 12/1/1977)

 

[1] Ignasi Armengou i Torra (Manresa, 1895 – Buenos Aires, 1954).  Advocat i promotor català. Director del diari “El Pla de Bages”. Ànima de les prestigioses revistes “Cenacle” i “Ciutat”. Col·laborador del setmanari “Mirador”. Fundador de les Edicions Diana on publicà les primeres obres de l’escriptor Josep Pla. Director de l’Oficina de Turisme de Catalunya. S’exilià a París i després a Buenos Aires.
[2] Joan Selves i Carner (Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 1898 – Barcelona, 1934). Elegit alcalde de Manresa a les eleccions del 12 d’abril de 1931, proclamarà la República. Posteriorment fou diputat a Corts, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d’Economia i Agricultura, conseller de Governació i Governador General de Catalunya.
[3] Dídac Baget i Firmat. Advocat i polític manresà. Regidor del primer ajuntament republicà de Manresa (1931) per la Lliga Regionalista. Represaliat pel franquisme.
[4] Antoni Esteve i Subirana (Manresa, 1902 – Barcelona, 1979). Farmacèutic i científic de gran prestigi. Fundador dels Laboratoris Esteve. Activista cultural. Membre de l’Orfeó Manresà i del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Col·laborador en el naixement d’Acció Catalana i en la creació de la coalició “Concentració Republicana”, guanyadora de les eleccions municipals de 1931. Participà en la ponència redactora de la Divisió Territorial de Catalunya aprovada el 1936.
[5]Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907 – Ctra. de la Rabassada, 1936).
[6] Josep Maria Planes.
[7] Josep Maria Planes.
[8] Josep Maria Planes i Martí.
[9] Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, 1896 – París, 1958).
[10] Narcís de Carreras i Guiteras (La Bisbal d’Empordà, 1905 – Barcelona, 1991).
[11] Joan de Garganta i Fàbrega (Olot, 1903 – Medellín, 1973).
[12] Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 1899 – Santiago de Xile, 1957)
[13] Francesc Cambó i Batlle (Verges, 1876 – Buenos Aires, 1947)
[14] “El Matí” fou un diari catòlic que s’edità a Barcelona entre els anys 1929 i 1936.
[15] Antoni Esteve i Subirana. Vegeu nota 4.
[16] Francesc Senyal i Ferrer (Castellbell i el Vilar, 1897 – Ciutat de Mèxic, 1975). Polític, industrial i esportista. Fou diputat per ERC a les eleccions a Corts dels anys 1933 i 1936. Durant la guerra fou sotssecretari del Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió.
[17] Josep Dencàs i Puigdollers (Vic, 1900 – Tànger, 1966). Conseller de Governació de la Generalitat durant els Fets del Sis d’Octubre.
[18] Les “Monografies Bages” van ser una iniciativa editorial de Farreras i Duran. Es tractava de textos formatius i d’iniciació al catalanisme. Segons Farreras, tenien “una gran ambició: facilitar a les llars catalanes el material necessari per ajudar a formar noves generacions de catalanistes”. Se’n van publicar 3 exemplars:
Compendi de la doctrina catalanista, sobre textos d’Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola.
– La poesia catalana fins a la Renaixença. Joan Fuster.
Catalunya en la corona d’Aragó. Vicenç Riera Llorca.
[19] Es refereix a la mort per arma de foc de l’infant Alfonso de Borbón, germà de l’actual rei Joan Carles, el març de 1956, quan tenia 14 anys.
[20] Josep Pallach i Carolà (Figueres, 1920 – L’Hospitalet de Llobregat, 1977). Secretari general del PSC-Reagrupament.