Al portal trobareu documents d’àmbit català, com els relacionats amb el president Lluís Companys, el seu fill Lluïset i els seus germans Manuel i Camil, i Carme Ballester, o les cartes de Pau Casals, Pompeu Fabra i altres personalitats, o papers procedents de l’Arxiu de Salamanca o de l’Arxiu Militar d’Àvila, entre d’altres.
Pel que fa a Manresa, hi hem allotjat unes 5.000 fotografies antigues (algunes d’un valor excepcional), diversos films, i els següents webs produïts per la nostra Associació:
- La República a Manresa en un clic (1931-1936), amb uns 2.000 documents i retalls de premsa, 600 fotografies i 170 fragments de vídeos de testimonis.
- Els mestres republicans, amb 2.000 documents sobre l’excepcional experiència pedagògica que van protagonitzar i la repressió que van patir. En versió catalana i castellana.
- El Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939), transcrit literalment, com a testimoni d’una biblioteca, d’una ciutat i d’un país.
- El salvament de la Seu i l’enderrocament d’esglésies el 1936, en el marc de l’onada anticlerical dels primers mesos de la guerra civil.
- Els noms de 2.300 refugiats que van venir a Manresa fugint de les tropes franquistes, entre els anys 1936 i 1938.
- Recull de vivències de testimonis de la Guerra Civil a Manresa.
- Testimonis d’evasions de manresans de la zona republicana cap a la zona franquista
- Les 28 fotografies que Francesc Boix va fer a Manresa quan va visitar la capital del Bages el 1938.
- Els bombardeigs franquistes, amb nombrosos testimonis, documents de diferents arxius militars i el mapa dels refugis i dels impactes de les bombes. I també el web “I la mort va caure del cel”, sobre l’exposició que vam produir amb motiu dels 80 anys d’aquests bombardeigs. I un web que mostra les Fotografies de la construcció de refugis antiaeris de la Catalunya central, del Fons Ramon Perera (Arxiu de l’Abadia de Montserrat)
- Els noms dels manresans morts a conseqüència de la guerra civil i els noms dels soldats de diferents llocs de l’estat espanyol que moriren als hospitals de Manresa.
- L’ossera del cementiri de Monistrol, tomba per a 34 soldats republicans
- Un web amb les respostes negatives dels familiars del Bages a traslladar les víctimes al Valle de los Caídos
- 3 curtmetratges sobre assassinats durant la repressió republicana i 3 curtmetratges sobre executats al Camp de la Bota.
- El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959), amb més de 2.000 documents, fotografies i retalls de premsa d’aquells anys. En versió catalana i castellana
- Les vagues de 1945 i 1946 a la Fàbrica Nova, amb informacions inèdites de gran interès, com un expedient judicial d’una vaga del juny de 1945 absolutament desconeguda per la historiografia i un llistat de més de 2.100 treballadors i treballadores de l’empresa Bertrand i Serra dels anys 1945 i 1946.També un web sobre Les vagues de 1951 a Manresa.
- Els àlbums de fotografies de l’alcalde de Manresa Joan Prat Pons (1945-1958), amb 450 fotografies.
- Els manresans deportats als camps nazis i l’homenatge que van rebre a la ciutat, amb la col·locació de pedres stolpersteine davant els respectius domicilis.
- 49 entrevistes a persones que van patir les presons o els camps de concentració franquistes o els seus familiars. En versió catalana i castellana.
- El cens dels noms dels gairebé 2.000 manresans que van sofrir reclusió en presons o camps de concentració franquistes; el cens de la presó de Manresa de l’any 1940; un web dedicat a les dones manresanes que van participar activament en la defensa de la República els anys de la guerra civil i que van patir la repressió franquista; el cens del personal de l’Ajuntament de Manresa depurat pel franquisme i un web sobre les últimes detencions del franquisme (octubre-desembre del 1975).
- Web “L’estada de la coneguda mestra Justa Freire a Manresa”, concretamente a l’escola Pare Algué, l’any 1954.
- Un web sobre un fet històric. “La nevada del 1962 a Manresa”
- Un web sobre els actes autoritzats i prohibits als inicis de la Transició (1975-1977); un sobre el míting de la Diada Nacional del 1976, un altre sobre com van intentar destruir la Casa Lluvià i un altre sobre les primeres eleccions municipals després de la dictadura (1979). També un web sobre una entitat molt activa durant la transició, L’Associació d’Exalumnes de l’Institut Lluís de Peguera als inicis de la Transició (1975-1978).
- La reproducció de les memòries de Lluís Rubiralta sobre el salvament del patrimoni durant la guerra civil; el diari inèdit de Valentí Ambrós, un emboscat de la lleva del Biberó (1938-1939); 4 cartes d’Àngel Muntané Seubas, també emboscat; les cartes del manresà Manel Prat i Pujol, desaparegut al front de Terol,un epistolari entre Farreras i Duran i Joan Planas i el quadern d’exili França 1939-1942 i diverses cartes inèdites escrites per Vicenç Prat.
- El sumari de Rafael Corvinos; les memòries de presó del manresà Francisco Gros; el dietari sobre la matança de Can Maçana, les memòries d’un almerienc establert a Manresa, Juan Cintas Cintas, les memòries de l’activista social manresà Victorià Martínez Rubio i i les memòries de Leandre Fusté Bosch, impulsor de l’entitat sardanista Nova Crida.
- Uns quaderns militars abandonats a Sant Joan de Vilatorrada el 1939, uns quaderns de soldats republicans encarregats de fer volar els ponts durant la retirada i un web amb fotografies d’aquests ponts destruïts.
- Webs específics dedicats a Joaquim Amat-Piniella, Josep Maria Planes i Martí, Jacint Carrió, Josep Vila Closes , Josep Maria Álvarez Miguel, Antoni Bertran Raurell i a les republicanes Antonieta Feliu Miró i Anna Solà Sardans
- De Joaquim Amat-Piniella també oferim l’epistolari entre l’autor manresà i Agustí Bartra i els seus 71 poemes de “Les llunyanies (Poemes de l’exili)”. Alhora mostrem una documentació inèdita rellevant de l’escriptor i polític manresà Joan Francesc Vidal Jové, amb cartes del president Tarradellas, Farreras i Duran i Mercè Rodoreda.
- Entrevistes a Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Espinàs, Hilari Raguer, Josep Massot Muntaner, Josep Tomàs Cabot, Lluís Soldevila Mominó, Jaume Navarro i Torras, Tomàs Mercadal, Xavier Sitjes i Molins, Francesc Sant Figueras, Antonio Doñate Martín, Antonio López-Carrasco i Vicenç Circuns Cuadros.
- Les fotografies d’obres publiques de la Manresa dels anys 60 i 70.
- Els 250 curtmetratges de Joan Guitart Clapera sobre Manresa i comarca.
- La reproducció de 4 curtmetratges de la Manresa dels anys 60 i 70.
- La reproducció de la biografia de Pompeu Fabra que va escriure Àngel Servet per als infants.
- Un quadern escolar dels anys 1927-1932 i un altre quadern dels anys 1946-1951.
- De la Casa Jorba, l’arxiu fotogràfic, el llibre de signatures i una relació dels més de 800 empleats.
- El llibre de signatures del Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
- Uns documents del Convent de Santa Clara, de gran rellevància històrica.
Cal fer una menció especial del web dedicat als “biberons” de la comarca del Bages, amb un fons documental i testimonial de gran interès per a la història de Catalunya i amb la relació dels més de 3.600 supervivents que van formar part de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 i la reproducció de tots els materials de difusió de l’entitat. En aquesta mateixa línia, mostrem la història del jove Enric Bosch Tomàs, mort als 18 anys, les cartes escrites des del front per Joan Griera i Carreter, la correspondència creuada entre dos germans en temps de guerra, unes cartes d’amor segrestades durant molts anys a l’Arxiu de Salamanca i una història d’amor nascuda entre les reixes de la presó de Manresa.
L’any 2021, amb motiu dels 60 anys de la filmació de la pel·lícula “Plácido” a Manresa, vam fer un web dedicat específicament al rodatge amb la publicació també de fotografies inèdites de gran interès, i alhora vam recuperar l’àudio inèdit de la xerrada del seu director, Luís García Berlanga, a l’auditori de La Plana de l’Om (any 1995), el vídeo de la conferència de Josep Tomàs Cabot i Josep Maria Gasol sobre els inicis del cinema a Manresa (del mateix 1995) i vam penjar el vídeo de la taula rodona que sobre les vivències del film es va celebrar el maig del 2021.
Finalment, un web sobre els vilomarencs a la guerra civil i alguns treballs externs. Entre aquests cal destacar el de l’Associació Cultural el Galliner sobre els Teatres i Cinemes de Manresa amb nombroses fotografies i documents.
Podeu consultar els continguts també a través de la descripció i autoria dels diferents webs inclosos al portal, on trobareu una sinopsi de cadascun, amb informació sobre els autors respectius.
També trobareu informació sobre els nostres documentals, publicacions i exposicions.
I un bloc bàsic, www.memoria.cat/edu, que allotja l’espai educatiu del portal.
Finalment, des de juliol del 2020 tenim l’apartat “Records personals”, on diversos manresans escriuen records i vivències de la Manresa de la seva infància i joventut
