Transcripció:

Tulle, 29 de Febrer del 1940

            Amic Martí: He rebut la teva carta i no l’he contestada a volta de correu perquè he volgut assegurar-me de les possibilitats materials de reeixir que tenia la teva invitació d’estar junts. Tal com em temia, és totalment inútil que una empresa particular em reclami a una indústria de guerra (i de l’Estat!) i que jo plegui de treballar si no és per anar-me’n a Espanya. De la Manu on estic com a especialista, no me’n deixaran marxar per anar a fer de pintor ni per viure de renda.

De manera que cal fer-se a la idea de passar tots els anys que hi hagi de guerra, cadascú pel seu compte i separats allà on les circumstàncies o l’amo disposi[n]. Tenint en compte les calamitats passades, estic molt content. Si provo de comparar-ho al gènere de vida que m’havia imaginat que un dia tindria a França, és una cosa migradíssima, tant pel sou, les hores, el tracte, l’allotjament, etc. Val a dir que tot pot canviar i així com pot anar malament, també puc millorar. Amb tot, repeteixo, estic content.

Podria ésser que ens portessin a Brive, a una dependència de la mateixa manufactura. Si això arriba, ens han dit que allà serem completament lliures, vivint a l’hotel que ens plagui i anant allà on ens sembli. Si un dia s’esdevé, et faré quatre ratlles. Mentrestant, no [t’] estranyis que no t’escrigui, perquè descomptat el diumenge, no tinc un moment en tota la setmana. Des de 2/4 de 6 del matí fins a les 7 del vespre o estic treballant o caminant. Quan acabo només tinc ganes de jeure, sense ni tan sols obrir un llibre dels molts que decoren el meu prestatge. No m’havia imaginat mai que hi ha gent que això ho fan des dels quinze anys fins que es moren. Jo sé del cert que això meu, ni que sigui per uns anys, és passatger i que un dia podré tornar a fer de burgès, tal com jo entenia aquesta vida tan prestigiosa com criticada.

La teva dona t’ha enviat roba? És que coneixes algun mitjà normal d’enviar coses d’allà a aquí i, sobretot, des d’aquí a Barcelona?

Celebro que tinguis bona vida. Com pots suposar, de tant en tant escric a Can Blanc de Montolieu. A darrera hora, les meves amistats, cada dia més escampades, s’han vist reduïdes a Pujol, un excel·lent bon noi i bon company.

Una bona estreta del teu affm.,

Vicenç Prat