Transcripció:

2, Place de la [il·legible]

Périgueux

Dordogne

Périgueux, 25-XII-1941

Amic Martí: Acabo d’arribar d’Agonac, on he fet el dinar de Nadal i he vist l’excel·lent Mr. Rabasanie, el mateix que vingué a veure-us a Montpellier i que tan bon punt fou a Périgueux vingué a fer-me’n part, el qual m’ha explicat la visita i l’excel·lent impressió que va recollir de vosaltres. Ja el conegueres, suposo: és un gran meridional. Encara aquesta tarda m’ho deia: “C’est épatant, ce truc-la, mon vieux! C’est pas de la bohème. C’est de la sage! Formidable!”.[1]

M’ha ensenyat els fotons que féu i cal dir que estan molt bé, a condició, ben entès, que això us permeti de viure. M’ha explicat també la vostra bona disposició d’acollir-me, i en particular la teva.

Pel moment faig un compàs d’espera. Treballo del meu ofici i menjo al restaurant; pràcticament lliure, perquè estic amb un contracte il·limitat. Altrament, tinc encara un paper en curs, que d’ésser aprovat em permetria sortir definitivament dels grups i treballar lliurement. Si això arribés, cosa que el chef del meu Grup no descarta, aleshores seria ben [bé] el moment de veure per allà on encamino els meus passos. Em diràs, és clar, que hi ha la guerra i tantes coses en l’aire, que qualsevol fet pot canviar qualsevol situació, però això és el que em preocupa menys.

Segueixo normalment les notícies de casa i no t’asseguraré que tu, en Cornet i jo siguem els únics manresans que no són allà baix, però no se’n falta gaire. Darrerament ha estat en Flor de Lis[2], el qual no ha estat, poc ni molt, molestat. Jo segueixo, si puc, amb la mania de fer venir un dia la meva dona. És un pensament, és clar, que qualsevol circumstància pot modificar. La darrera lletra de Claret em diu que l’únic problema d’allà és la feina. Ja veus les coses.

Recordes, ara fa vint anys i quatre dies, les nostres evocacions nadalenques, una barreja de Dickens i Carner al Pla de Bages?[3]

Si et vaga, escriu un dia. Records als teus còmplices. Teu, afectuosament,

Vicenç Prat

[1] És fantàstic això, amic meu! No és una qüestió de bohèmia, sinó de saviesa! Formidable!

[2] Josep Flor de Lis Geniqué, músic i polític. Presidí el consell directiu de l’Associació de Dependents del Comerç i de la Indústria de Manresa i Comarca, adherida al CADCI. Milità a la Unió Socialista de Catalunya (USC). Fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manresa i conseller de Finances. En els primers moments de la guerra civil, col·laborà amb Lluís Rubiralta per salvaguardar el patrimoni artístic de la capital del Bages. Va contribuir a evitar l’enderrocament de la basílica de la Seu.

[3] Diari manresà fundat el 1904. D’ideologia catalanista i conservadora, en els seus inicis estigué vinculat a la Lliga Regionalista. Posteriorment, durant els anys 30, evolucionà cap a una ideologia més liberal i republicana, amb directors com Joan Selves i Carner i Francesc Farreras i Duran. En esclatar la guerra civil fou confiscat pel POUM. Desaparegué el juliol de 1937, de resultes dels Fets de Maig i la consegüent persecució d’aquest partit, en el marc dels conflictes interns dins el bàndol republicà. Durant molts anys fou el mitjà escrit més important de las capital del Bages.