Transcripció:

Thiviers, 22 d’octubre del 1940

            Amic Martí: El dia 4 del corrent et vaig escriure i si ara hi torno no és pas per fer la reclamació de la teva contestació.

És, simplement, perquè vaig rebre carta de la meva dona (del dia 5) en la que em diu que, després de parlar diferents vegades amb la teva dona, han decidit de venir a França les dues. En saps res tu? Jo sempre li havia dit que no ho volia tenint en compte el que hem passat i el que encara potser ens espera, però em diu que no vol aguantar més allà baix, que es fa el càrrec de tot i que estan decidides. Jo li he contestat desaconsellant-li[-ho], però em temo que no em farà cap cas i que qualsevol dia es presentaran elles i quitxalla, si no els agafen en passar la frontera. Bé, què vols que et digui? Si la cosa reïx, veurem. Si no, tan pir.[1]

Si venen segurament provaran d’arribar fins on ets tu. És el més lògic, perquè ets més a prop. Et prego que tan bon punt arribi[n], si és que arriben, m’avisis per un telegrama i la retinguis com puguis un parell de dies, el temps de venir-la jo a buscar o d’enviar-li francs o papers perquè pugi. El fet que jo estigui enquadrat en una Companyia em dona facilitats en aquest sentit.

Cal que sàpigues que ella té un germà i cunyada (actualment manobres) que fan la viu-viu a Clermont l’Hérault, si no els han fotut, a hores d’ara, a un camp. T’ho dic per si vol posar-vos en comunicació. A ell ja li he escrit donant-li la teva direcció i explicant-li tot el que fa al cas. Veurem com peta tot plegat. Si va bé, aleshores potser parlaríem de si és possible anar a Mèxic.

Vaig treballant de joier, per ara. Per tot el que sigui, escriviu-me directament a l’Hôtel Saint Roch.

Esperant les teves notícies, t’abraça el teu amic

Vicenç Prat

L’adreça del meu cunyat és:

Joan Ferrer Borràs

15, Rue Lamartine

Clermont l’Hérault

[1] Malament rai, en francès.