Transcripció:

Egletons, 19 Novembre 41

Amic Martí: M’han donat la teva carta aquest dematí i no em calen pas tantes vacil·lacions com em suposes per contestar-la ràpidament.

Ben agraït per les teves démarches[1], vull esperar primer [a] anar a Périgueux a veure com la cosa em prova. Em sembla que en l’anterior et parlava clar de tot això. De manera que concretament, de moment, no vinc a Montpellier. M’ho reservo, si és que hi sigui a temps, a fer-ho quan vegi les coses més emmerdades. Em passa el que passa a tanta gent, que es complica la situació amb projectes diversos i poc fonamentats. Encara t’afegiré que si les coses em piten i les coses d’allà baix segueixen, com sembla, malament, potser cridi a la dona i la quitxalla. Sembla que tinc probabilitats de sortir “liquidat” reglamentàriament del grup i si així fos, que em fessin un contracte i em donessin la Carte des Travailleurs[2], aleshores seria ben lliure de quedar-me a Périgueux o d’anar allà on sigui.

Tot això és molt d’Acció Catalana, ja ho sé, però tinc la impressió que les coses no aniran tan bé com em penso i que qualsevol dia em presentaré demanant caritat. Veurem si aleshores hi seré a temps.[3]

Les meves fineses a Madamme i Mademoiselle Garcia. En Frigola és ací amb mi i et saluda.

Gràcies de tot i ja t’escriuré quan sigui a Périgueux. Teu,

Vicenç Prat

[1] Gestions, en francès.

[2] El juliol de 1941 el govern de Vichy va concedir que als estrangers que treballessin per compte propi els fos lliurat un carnet d’identitat per a treballadors (anomenada carte d’identité de travailleur), que va substituir l’anterior carnet de de no treballador (non-travailleur).

[3] Referència irònica, per part de l’autor, al caràcter accidentalista i moderat d’Acció Catalana.