Transcripció:

Égletons, 18 d’octubre 1941

Amic Martí: Fa uns dies et vaig escriure a cuita-corrents en el moment que m’enterava de la teva adreça i que jo anava a veure la meva dona en un poblet de la frontera. Bé: la vaig veure i la nostra conversa, a part les vaguetats, xafarderies i niñerías després de prop de tres anys de no veure’ns, no va solucionar res pràcticament. En vaig treure la conclusió que encara “em toca” una temporada més de residir a França.

Mentrestant, sé que hi ha coses que si fonamentalment no canvien, uns detalls poden influir a millorar la sort del moment.

Breu: estic encara en el grup i desitjo sortir-ne. Tu m’hi ajudaràs. En primer lloc, sé que a Montpellier hi ha un Grup[1] (el 408) on tots els treballadors tenen facilitats de sortir-ne a condició que un patró els reclami mitjançant un contracte de treball. Per sortir d’aquest grup el primer que s’ha de fer és entrar-hi; d’això, jo me n’encarrego. Ara, caldria que tu et preocupessis que un patró joier (que tingués treball, cosa que no dubto) es preocupés seriosament de reclamar-me i de fer-me un contracte tan bon punt jo estigués allà.

Ignoro la teva situació i els teus mitjans de bellugar-te. Et prego, doncs, si tu no pots, de veure en Sorribes o en Pere Lloret, els quals em dispensaran de no escriure’ls perquè no sé la seva adreça. Tampoc no sé si ells o alguna persona influent em poden recomanar a algun joier que “seriosament”, repeteixo, i ben situat prop de tots els qüentos de policia, prefectura o 408 Groupe pugui treure’m tan bon punt hi ingressi.

Això no és cap crida desesperada: estic bé en el Grup però desitjo viure com una persona, si és que a Montpellier s’hi pugui viure; tu ho sabràs.

Ara me’n vaig uns dies a Périgeux a treballar i a fer calés per al viatge. Escriu-me dient-me la primera impressió. Dintre una setmana vindré a Montpellier i en parlarem sobre el terreny.

Una estreta [abraçada] del teu amic

Vicenç Prat

P.S. Preocupa-te’n en el sentit que pugui ésser una cosa ben correcta.

[1] Es refereix al Grupement de Travailleurs Étrangers (GTE) al qual pertanyia. Com s’ha indicat, després de l’armistici franco-alemany, per decisió del govern de Vichy els GTE van substituir les Compagnies de Travailleurs Étrangers (CTE), que aplegaven els barons estrangers en edat de combatre a qui havia estat concedit el dret d’asil. La llei que creà els GTE tenia per objectiu excloure els refugiats estrangers del mercat de treball per mitjà de camps d’internament on aquests estaven obligats a treballar. D’aquesta manera, forniren mà d’obra barata en sectors com la mineria, la indústria i l’explotació forestal.