Transcripció:

Égletons, le 14 Novembre 1941

Amic Martí: Tinc uns moments i els aprofito. Es tracta d’entendre’ns. Suposo que has rebut la visita d’un amic d’Agonac i de Montpellier, Mr. Rabasanie, el qual t’haurà contestat verbalment la teva del dia 23 del mes passat.

La cosa és així: jo no vull passar l’hivern a Égletons perquè hi fa un fred terrible i si et vaig preguntar [p]el clima moral i material de l’Hérault era de cara a venir-hi.

Però no com fos. Això m’ho reservo per al dia que la cosa no piti ni un minut més. Tu, Martí, pots entendre els meus escrúpols millor que segons qui. D’ençà que sóc a França he tingut la preocupació de viure tranquil·lament dintre la llei i fins ara no he recollit [res més] que “putades”. Tinc encara paciència per [a] una temporada més i si després de provar-ho també he de passar-les negres; aleshores potser em decidiré a viure a salt de mata. De moment, encara no.

Tu em dius “vine”. I jo et contesto: “com?”. Sí, és fàcil. Agafant el tren i baixant a Montpellier. I la baixa legal del Grup qui me la dóna? Són els escrúpols de monja dels que et parlava més amunt. A mi m’interessava trobar algú (1) que em tragués, destacat, legalment!, d’un Grup de Montpellier en el qual jo hauria ingressat.

De moment, un dia d’aquests tornaré a sortir cap a Périgueux, on he trobat una situació com la que buscava a l’Hérault, amb l’avantatge que si el contracte de treball es trenca per la causa que sigui, en lloc de tornar al 647 de Chancelade, on em declararan “subsistant” provisionalment, tornaria a Égletons a fer de comandant o alguna altra merda per l’estil, però que és infinitament millor que picar pedra o tallar llenya en algun altre grup on no hi tinguis coneixença ni padrins. Ho entens, tot plegat?

No renuncio a fer un cop de cap algun dia i no [t’] estranyessis que si algun dia em presentés per ací, per tallar subsidis o per cobrar botons. Crec, però, que passaré l’hivern a Périgueux. Si malgrat tot trobes un joier que a través de tu s’enamorés de mi, m’ho dius.

Les teves noves m’han arribat per mitjà de Frigola i Rusias, amb el que estic en bona relació.

Vaig veure la meva dona a França i em va parlar de la teva, però tot plegat res, per ara.

L’arquitecte Pujol ha marxat a Espanya fa deu dies. Ens veiem amb Torrens, el qual escriu novel·les en francès. Te n’enviaré una. Ell ja ho sap i t’escriurà, segurament.

Teu, afectuosament,

Vicenç Prat

(1). Aquest algú hauria d’ésser un joier.