Transcripció:

Septfonds, 12-XII-39

            Amic Martí: Gairebé simultàniament em donaven les teves dues cartes. Poca cosa et puc dir, al revés de tu. M’alegra que hagis solucionat el teu problema i que les perspectives siguin tan bones. Jo segueixo esperant les gestions d’aquell rellotger de Perpinyà, sense perjudici que a la primera reclamació que em facin, vingui d’allà on vingui, i sigui del que sigui, estic a punt d’anar-hi. L’interès de la família Courdial per mi pot traduir-se per quelcom de concret? Ja saps, doncs, que estic disposat a tot.

En Torrens i en Pujol són aquí a Septfonds reclamats no saben per qui i s’espavilen per si algú els pot embochà [1]. Només en Gallofré ha quedat a Bram amb unes perspectives no gaire falagueres. Darrerament hem [sic] va organitzar allà una vinguda d’intel·lectuals per anar a pic i a pala, i ell va escapar-se’n per la cama.

Provo d’imaginar-me les teves emocions i la nostàlgia de la nova afecció. Jo, segueixo vivint de records i d’imaginació. Un dia d’aquests tornaré a escriure a Can Blanch[2] desitjant-los, com el vigilant, les Bones Festes. I així vaig passant, treballant molt al Bureau de Septfonds per fugir del fang i de la pluja, que són unes coses d’una quantitat i d’una freqüència terrible.

Bé, t’envejo. Ho creuràs? Una estreta [abraçada] del teu

Vicenç Prat

P.S. Et retorno adjunt la lletra de Mr. Pidoux

[1] Del francès embaucher, contractar.

[2] Referència a la família Blanch (o Blanc), de Montoliu (Montolieu, en francès), que van tractar amb hospitalitat Vicenç Prat durant el seu exili al sud de França, entre maig i setembre de 1939.