Transcripció:

Le Lonzac, 7 de Setembre 40

            Amic Martí: Tinc la teva carta de l’1 de Juliol, la qual vaig contestar al cap de vuit dies. No sé si l’hauràs rebut, puix que no he sabut res més de tu. Entremig, han passat coses. Cal que et digui que m’han ingressat forçosament a una Cie de Travailleurs Espagnols[1], junt amb en Pujol. No és que la passem malament. Ací a Le Lonzac no fem absolutament res més que contemplar el paisatge i fer una mica d’anglès. Estem de fa molts dies destinats a marxar cap a la Dordogne a fer-hi no sé què. A casa no en saben res perquè em faig enviar la correspondència a l’Hotel Chèze de Tulle. Tu, pots escriure’m directament i totseguit [sic].

Bé, hi ha el merder de Mèxic altra vegada i cal que et digui que si no em porten lligat dalt del barco no penso anar-hi. Però com que em penso que presentaran com a únic dilema embarcar o tornar a Espanya, et poso unes ratlles per si em pots ajudar, si és que des d’ací veus la cosa més segura. Crec que als que estem més o menys enquadrats ens portaran qualsevol dia a un camp per no sortir-ne aquesta vegada si no és per una de les finalitats indicades. Estic decidit a escapar-me i venir a Béziers, tot si el teu parer és favorable. Hauries de mirar si em pots enviar algun paper o certificat (un paper amb capçalera impresa acreditant que treballo en tal feina i en tal casa, amb data de Juliol o Agost), i amb això sol em veig en cor de prendre el tren i presentar-me. Espero carta teva tot seguit i, si pot ésser, amb el document que et demano.

Deus saber que en Claret segueix tancat i mentre no es canviï sembla que en té per [a] dies. La meva dona i la teva segueixen veient-se. No sabries, per casualitat, l’adreça d’en Tasis[2] o de l’Antoni Esteve[3]?

Espero carta totseguit. Una abraçada del teu amic,

Vicenç Prat

[1] L’autor es refereix a una de les Compagnies de Travailleurs Étrangers (CTE) constituïdes l’abril de 1939 pel govern francès davant l’eventualitat de la guerra. Van servir per canalitzar prestacions en treball als barons estrangers en edat de combatre a qui havia estat concedit el dret d’asil. Inicialment s’hi van acollir voluntàriament 20.000 exiliats republicans espanyols. En esclatar la II Guerra Mundial les autoritats van oferir als internats dels camps del sud de França retornar a l’Estat espanyol, allistar-se a la Légion Étrangère, o bé incorporar-se a les CTE. Un total de 55.000 persones s’hi van acabar integrant. Després de l’armistici franco-alemany, i la consegüent desmobilització, les CTE foren reconvertides en Grupements de Travailleurs Étrangers (GTE) pel govern de Vichy.

[2] Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906-París, 1966). Escriptor, editor i polític, militant, com Vicenç Prat, d’Acció Catalana Republicana. Durant la guerra civil fou nomenat director dels serveis correccionals de la Generalitat. Exiliat a París el 1939, retornà el 1948.

[3] Antoni Esteve i Subirana (Manresa, 1902-Barcelona, 1979). Farmacèutic, científic i activista cultural. Col·laborà en el naixement d’Acció Catalana i en la creació de la coalició Concentració Republicana, que guanyà les eleccions municipals de 1931. Formà part de la Junta de Govern Republicana Provisional, que proclamà la República a Manresa. En finalitzar la guerra civil s’exilià durant un any i mig a França, on treballà com a farmacèutic i enginyer químic en un prestigiós laboratori. Davant l’avenç de les tropes alemanyes, decidí retornar a l’Estat espanyol on, després de ser jutjat per responsabilitats polítiques, es dedicà intensament a l’activitat científica i empresarial. Es veié obligat a traslladar a Barcelona els Laboratoris Esteve, SA, que havia fundat abans de la guerra.