Transcripció:

Tulle, 23 de Març de 1940

            Amic Martí i Fina

Tres cartes teves per a contestar i avui, gràcies a la disposició ministerial, et passo unes ratlles. No he trobat la teva carta en la que hi anava inclosa la fulla de l’agència del teu paquet. No sé si et farà falta; ja buscaré bé. Acabo de fer unes ratlles per [a] la dona, la qual m’ha fet una [il·legible] com  la teva. Espera que li digui per venir. Jo, per ara, mentre no vegi clar[a] la meva situació econòmica ni les famoses “prestacions militars” (les quals, per cert, ara tornen a cuejar a la superfície) prefereixo que es quedi per allà baix. A més, la situació internacional canvia cada cinc minuts i em penso que també nosaltres tenim una mica de dret a fer d’estratega en aquesta guerra de posició i de nervis.

Demà vaig a Brive amb en Pujol a menjar un arròs a la valenciana, convidats per un català que fa quinze anys que és allà però que diu que encara se’n recorda. Torrens ja és allà definitivament, precedint-nos. Veurem el dia que hi anem nosaltres.

Tulle és una meravella de pintoresc i cent vegades millor que Carcassonne. Comprenc que la gent es deleixi, per una banda, de viure en carrers sense pujades i allò que en diuen modern. No he estat a Brive i fins demà no me’n faré una opinió, però em fa l’efecte que ja la veig. Per fer-me entendre: la diferència que hi deu haver entre Tulle i Brive deu ésser, com si diguéssim, la que hi ha entre Girona i Sabadell. Entesos?

En lloc de 4,75 [francs] l’hora, ara [en] cobro 5’25 i, sempre segons prometences, ens apujaran. La vida entre espanyols segueix com sempre. Només et diré que el famós Gorgonio de Montolieu, entremig dels companys que tinc, hi quedaria com un cavaller, model de bon gust, discreció i intel·ligència. Sort que amb en Pujol trempem i reneguem apart.

Fa un temps magnífic. No sé si pintes, però el paisatge d’ací, amb el sol, és per tornar-s’hi boig. Jo estic en la millor de les elucubracions. Només et diré que torno a fer versos […]. Paraula.

És la tercera carta que faig i, tot i la tercera cervesa, el cambrer m’empeny al carrer. Si un dia et vaga, escriu. Però et responc de la puntualitat en la resposta.

Una estreta del teu,

Vicenç Prat