A principis de l’any 1939, milers d’espanyols van fugir en massa cap a França des de Catalunya. Formaven part de l’anomenada “retirada”, que es va iniciar amb la derrota de l’exèrcit republicà a la batalla de l’Ebre. Aquesta emigració va desbordar l’Administració francesa. En travessar la frontera no van trobar l’acollida que s’esperaven, sobretot els homes, ja que a França es tenia una imatge concreta d’un contingent de soldats espanyols revolucionaris, comunistes, anarquistes… i se’n malfiaven. El tracte que van rebre va ser infame. En canvi, dones i nens, en general, van tenir una acollida més solidària. En Francesc i la Victòria van ser uns d’aquests fugitius.
Durant el període de la II República, la Victòria es va significar com a socialista. Era una dona amb un caràcter molt fort i que mai no va amagar la seva ideologia política i que, fins i tot, va participar en diversos mítings. En canvi, el seu marit, en Joan, no es va significar mai.
En iniciar-se la Guerra Civil, en Joan, allistat a l’exèrcit de la República, va anar destinat a Mora de Rubielos, a Terol. Durant un temps, la seva tasca principal va ser conduir un camió que portava subministraments al front, però la major part del conflicte el va passar a la rereguarda, fent de mecànic. Cap al final de la guerra va estar destinat a València.
Quan les tropes franquistes es van apropar a Manresa, la Victòria es va plantejar de fugir cap a França. Familiars i amics li van aconsellar que marxés ja que molta gent coneixia la seva afinitat amb el socialisme i la seva oposició frontal al franquisme i van pensar que, si es quedava, podria patir represàlies.
La incertesa sobre el seu futur la va fer decidir a marxar amb el seu fill, que en aquells moments estava vivint a Moià i hauria pogut quedar-s’hi sense perill. Ella, però, sabia que molts exiliats a França havien continuat el viatge cap a la URSS o cap a Llatinoamèrica i dubtava del que els podria passar, per la qual cosa va decidir d’anar-lo a buscar i de marxar junts. No va ser una decisió presa de manera consensuada amb el seu marit ja que, en aquell moment, estaven incomunicats.
