Neix a Albesa, comarca de la Noguera, el 12 d’octubre de 1895.
Acabats de casar amb la Carme Vilalta Botanch, també albesenca, nascuda el 27 de febrer de 1900, es traslladen a viure a Manresa a l’inici de la dècada dels anys vint. Aquí hi naixeran els seus quatre fills. Juntament amb ells, també arriben a Manresa quatre germanes del Josep: la Pilar, la Conxita, la Maria i la Teresa. El Josep no volia fer de pagès i a Manresa va tenir l’oportunitat d’iniciar-se en el món de la construcció com a paleta.
S’afilia a la CNT el 5 de març de 1923, moment en que la CNT es reorganitza i aconsegueix estabilitzar vuit sindicats a Manresa.(1)
Fou un actiu promotor de les idees racionalistes. L’any 1931 forma part d’un Consell de vint-i-cinc socis de l’Ateneu Cultural Popular, acabat de crear per la CNT, que vol promoure la creació d’una escola racionalista. L’octubre del mateix any, l’escola és una realitat. (2)
L’estiu de 1934, torna a Albesa amb l’esposa i els quatre fills a causa de la persecució que pateixen militants de la CNT i deixa temporalment l’activisme sindical. La Guàrdia Civil de Lleida el van anar buscar, però els veïns del poble el van encobrir.
El retorn a Albesa (1934-1938)
A Albesa crea una fàbrica de mosaics. En esclatar la Guerra Civil, es presenta a les eleccions municipals com a representant de la CNT i és nomenat alcalde el 16 d’octubre de 1936. Ho és fins el 13 de setembre de 1937.
Una de les seves iniciatives com alcalde va ser crear una col·lectivitat per treballar les terres. Els homes que marxaven al front cedien les terres a la col·lectivitat. Eren treballades de manera comunitària per les dones i les persones grans que havien quedat al poble, i es repartien els guanys de manera solidària.
De nou a Manresa
Quan les forces d’ocupació arriben a Lleida, fugint altra vegada de la repressió, Josep Aliet i la seva família tornen a Manresa el març de 1938. Entra a treballar a l’empresa Pirelli i el 31 de maig és nomenat conseller d’Agricultura, Sèquia i Camins Veïnals de l’Ajuntament de Manresa, com a representant de la CNT.
L’exili a França
El gener de 1939 emprèn el camí de l’exili definitiu juntament amb la seva família i la família d’una germana seva.
És empresonat al camp de concentració de Sètfonts fins que té l’oportunitat de sortir-ne per treballar de pagès en una masia de Moissac (Tarn i Garona). Allà la família es pot reunir i es poden guanyar la vida.
A França no es van sentir acollits i per això en Josep va fer tots els tràmits administratius per marxar cap a Mèxic. La Conxita, la seva filla, no va veure clar d’acompanyar-los i tota la família es va quedar.
A França no es va involucrar en política, però sí que es relacionava amb els catalans i espanyols exiliats, amb qui conversaven sobre el seu passat i el seu país. Sabia que mentre Franco fos viu no podia tornar a Catalunya i no va tornar mai més.
Mor el 10 de gener de 1954 a Moissac (Tarn i Garona)
(1) Gómez, Miguel, Teixint la història en roig i negre. Història de l’anarquisme a l’Alt Llobregat i el Cardener. 2019
(2) Gómez, Miguel, Teixint la història en roig i negre. Història de l’anarquisme a l’Alt Llobregat i el Cardener. 2019. p. 235
