(Entrevista enregistrada l’11 de desembre de 2018 a Manresa, a càrrec de Conxita Parcerisas Estruch, en companyia del seu fill, Daniel Roy, i de la família de Manresa. Càmera: Marc Baylina Naval)
Les colònies escolars de la República
La Conxita i la seva germana Anna van anar a les colònies escolars que organitzava l’Ajuntament de Manresa per a nens i nenes de les escoles públiques. La Conxita va fer una estada d’un mes a Pineda de Mar i l’Anna a Berga.
Records d’infantesa
Els records d’infantesa a Manresa, on la seva família compartia amb oncles i cosins tant la vida quotidiana com les estones d’esbarjo, l’han acompanyat tota la vida i han estat la base de l’amor per la família.
De Manresa a Albesa l’any 1934
El pare, Josep Aliet Rius, activista de la CNT, davant la possibilitat de ser empresonat, va decidir marxar amb la família cap Albesa, població de la comarca de la Noguera, d’on ells procedien. Allà va progressar professionalment passant de ser paleta a tenir una empresa de mosaics i també es va comprometre políticament amb les esquerres, essent-ne alcalde durant la Guerra Civil. Va afavorir que tots els homes que marxaven al front cedissin les terres per formar una col·lectivitat, on treballaven dones i gent gran i es repartien les collites.
D’Albesa a Manresa, fugint del front de guerra (març 1938)
Quan l’exèrcit franquista s’apropava a Albesa, Josep Aliet va organitzar una fugida amb dos carros per als que volguessin marxar. Ho van fer unes seixanta persones, però quan havien caminat un dia i una nit alguns van voler tornar.
En arribar a Artesa de Segre, van passar la nit en una pallissa i al matí van viure un bombardeig damunt de la població. Van continuar fins a Solsona amb carro i de Solsona a Manresa amb camió.
A Manresa des del març de 1938 fins al final de la guerra
De nou a Manresa, es van retrobar amb els avis i els oncles, i la Conxita i els seus germans van tornar anar a escola, a l’Acadèmia Massegú.
Josep Aliet Rius, el pare.
El record que té la Conxita del seu pare és el d’un home avançat per la seva època, conseqüent amb la ideologia del seu sindicat, la CNT. Sempre els va parlar de com anava la guerra i com s’havien de comportar i de protegir. Recorda com ajudava els amics fent avals de la CNT, encara que fossin de d’altres organitzacions polítiques.
El refugi de la Renaixença de Manresa
Recorda haver anat al refugi de la Renaixença i la visió que tenien, com a infants, en veure córrer tothom a la nit cap al refugi des dels diferents carrers.
El camí de l’exili: de Manresa a All
Josep Aliet tenia clar que, amb la seva trajectòria política, no es podia quedar a Catalunya, tot i que alguns coneguts de dretes li deien que no li passaria res. Alguns amics compromesos amb la República com ell i que no van marxar van ser afusellats.
Primer, tota la família, amb avis i oncles inclosos, van marxar cap a Moià, un poble més petit i segur. Després, tres famílies van marxar cap a All (Cerdanya) amb un camió: la família de la Conxita que eren sis, la de la seva tia Conxita, que eren tres, i la del xofer, que havia estat capità de la República.
Des d’All fins a Acs (Ax-les-Thermes), travessant la frontera per la Guingueta d’Ix
Des d’All, van anar a peu fins a Campdevànol, on van agafar un tren de bestiar fins a Puigcerdà. Allà els van portat a la Guingueta d’Ix amb camió. Els van deixar just al rierol que feia de frontera amb França i van poder travessar les dones, els infants i els vells.
Van entrar a França el 8 de febrer. A França, primer es van estar en un garatge a la Guingueta d’Ix i d’aquí els van portar a la Tor de Querol, on van viure uns dies en un vagó de tren, i d’allà cap al poble d’Acs (Ax-les Thermes).
L’arribada a França
Des d’Acs (Ax-les-Thermes) van anar cap a un refugi a Mas d’Azil. El refugi era un edifici de dues plantes, amb una sala gran a baix i una altra al primer pis, on dormien tots junts. La Conxita ajudava a cosir l’encarregada d’una casa de nobles protestants i els diumenges, a la cuina. Allà va conèixer una família protestant de París que tenien un castell a la Bastida de Seron, a prop de Foix, i li van proposar de treballar d’ajudant de cuina. A causa de la guerra, aquella família no va tornar a París i al castell s’hi van reunir una vintena de familiars. El servei constava de deu persones i una institutriu anglesa per als nens. De seguida va aprendre a parlar francès. Hi va treballar dos anys. Mentrestant, el pare, Josep Aliet, era al camp de concentració de Sètfonts i l’oncle, Carmel Muro, al de Vernet.
El retrobament de la família a França
El retrobament de la família a França va ser fàcil a través d’un conegut que hi vivia i era originari d’Albesa. El pare i l’oncle van poder sortir dels camps de concentració perquè a causa de la guerra es necessitaven pagesos i ells s’hi havien apuntat. La família Aliet-Vilalta van tenir feina en una masia al poble de Moissac i allà es van poder guanyar la vida.
Es casa amb Joaquín Roy (8.03.1918 –24.05.1953) i es queda vídua als trenta anys
Quan es van casar, la Conxita i el Joaquín van anar a viure a Bordeus i van muntar una cansaladeria. El Joaquín va emmalaltir i va morir quan tenia 35 anys. La Conxita en tenia trenta i tenien un fill, el Daniel, de cinc anys. La Conxita, emprenedora, va muntar un nou negoci d’alimentació més adient a la seva nova vida, que va mantenir i va fer créixer fins a la jubilació.
El nebot, Norbert Meler, alcalde de Foix del 2014 al 2023
El seu nebot, fill de la seva germana Anna, ha estat alcalde Foix des del 2014 al 2023. Hi ha molts descendents de catalans i espanyols que són alcaldes de poblacions del sud de França.
Fotos de la família
Comentaris sobre un recull de fotos de la família
Cançons que es cantaven en els camps de concentració (1)
La Conxita conserva lletres de les cançons que es cantaven en els camps francesos i ens les canta. A partir de músiques conegudes, com a distracció, els refugiats hi posaven lletres relacionades amb el que estaven vivint.
Cançons que es cantaven en els camps de concentració (2)
Cançons que es cantaven en els camps de concentració (3)
Tornar a Catalunya
De les dues famílies Aliet que van passar la frontera el gener de 1939, cap dels seus membres va tornar a viure a Catalunya. La Conxita, que va marxar amb quinze anys, no va tornar a venir a Catalunya de visita fins a l’any 1966, quan en tenia quaranta-tres i el seu fill ja en tenia divuit. El seu pare, Josep Aliet, no va tornar mai més i la seva mare, només de vacances al cap d’anys. Els oncles Muro-Aliet i el seu fill Àngel tampoc no van tornar i a França van ampliar la família amb dos fills més, el Raymond i la Rosette.
