Joaquim Aloy: Has entrevistat en Joan Pujol Garcia, Garbo.
Josep Maria Espinàs: Sí, sí.
Joaquim Aloy: Ara, no sé si has vist el documental.
Josep Maria Espinàs: No, no l’he vist, no.
Joaquim Aloy: Explica la teva experiència d’aquest personatge, l’entrevista que li vas fer, com el vas conèixer, com… què et va semblar en si el personatge? Què en penses?
Josep Maria Espinàs: De Joan Garbo l’espia puc dir que m’ho van proposar de televisió: “Podries fer una entrevista a un espia que ha estat molt important”. Vam seure cara a cara, vaig començar a fer preguntes i em vaig adonar que realment era un espia perquè no contestava res, o sigui, és el fracàs més gran que he tingut com a entrevistador, però al mateix temps l’èxit més gran que tinc perquè vaig aconseguir entrevistar un senyor que no volia parlar, i això és extraordinari. I la imatge que m’ha quedat és la cara inexpressiva que disciplinadament anava dient sí, no, sí no, però que abans de construir una frase sencera doncs s’hauria mort ell sol.
