Pere Gasol: Amb aquesta descripció tan precisa que fas de Manresa a nivell topogràfic, de pujades, baixades, escales, això del Pla de Bages no et devia lligar gaire no? Manresa capital del Pla de Bages…
Josep Maria Espinàs: Sí, sí. Home, si tens en compte que aquest és un país que no té plans, el més gran que té és l’Empordà i és un trosset, i de seguida en diuen pla, així que un peu pot estar al mateix nivell que l’altre en diem pla. És un país muntanyós, doncs em semblava lògic, tot és muntanyós, tot és de pujar i baixar. Aquest país, la gent diu puges a Barcelona o baixes a Barcelona, però ho diu segons el mapa; els de Girona diuen baixem a Barcelona, els de Reus diuen pugem a Barcelona, però de pujades i baixades n’hi ha, anant i tornant, o sigui que pujo i baixo, alhora, perquè ara pujo ara baixo, ara pujo ara baixo, és un país muntanyós, absolutament compartimentat. Per tant, és compatible, Manresa, Pla de Bages; Bages no és Manresa, Bages és més. Segurament hi ha pobles més plans que Manresa, en el nucli vell, em refereixo sobretot eh? El nucli vell jo trobo que tenia gràcia, no sé com estarà en aquest moment, però mantenia un cert caràcter, i les botigues del carrer del Born, oi? Les botigues, trobava que tenien també una identitat molt… no sé si l’han perdut o no perquè això ha passat a tot arreu. Han reformat les façanes, ho han desfet tot… Jo he anat a peu per exemple per Castella i a Sòria; a Sòria conserven el carrer pel qual jo vaig travessar Sòria perquè era massa gran per aturar-m’hi, un… no ho sé… unes tribunes, unes façanes, unes botigues, que era com els anys quaranta a Barcelona i ho conserven ara, igual. I en aquestes ciutats, a Catalunya s’autodestrueix molt. No vull dir que s’hagi de mantenir intacte tot, però s’autodestrueixen moltes coses que tenen caràcter.
