Josep Alert: T’haig de preguntar per una frase que tu vas escriure sobre Manresa que ens agradaria que ens la comentessis. Dius: “Manresa no és, en conjunt, una fàcil ciutat-clixé”.
Josep Maria Espinàs: Vaig escriure això, si veus les coses que he escrit endarrere, ja me’n recordo ja… però et diria que hi estic d’acord. Hi estic d’acord perquè hi ha poblacions a Catalunya que tenen una identitat bastant única i bastant marcada no? I per mi tampoc és una ciutat-clixé Barcelona, per exemple, encara que la tendència sigui sempre a simplificar les coses i a definir-ho d’una sola manera, però, és clar, Sarrià no té res a veure amb la Barceloneta, perquè ja m’explicaràs quin clixé pots fer de Barcelona no? I vaig arribar a la conclusió que a Manresa passava el mateix, era una ciutat prou gran perquè no poguessis dir: és així o té aquesta identitat. Després jo he fet molts viatges a peu i n’he fet llibres i he anat per pobles molt petits. Llavors sí que em veuria amb cor de fer més un intent de definició d’una població que té 300 habitants, perquè captes quin aire té, no?, però Manresa era prou gran per dir, si vaig dir això que tu dius i ho crec, doncs que no era una ciutat fàcil per trobar un clixé i dir: Manresa és això. Però és que això passa amb tot, amb les persones i amb tot.
Josep Alert: I quan et refereixes a Manresa com una ciutat planeta?
Josep Maria Espinàs: Sí, home, a veure… Era evident que la força comarcal existia, que com a centre comarcal comptava, molt. Hi ha les ciutats que no són, no tenen al voltant res que les uneixi, que han aparegut com una mena de bolet allà al mig, són més grans que els altres pobles que tenen al voltant i ja està. Jo tenia la sensació que allà hi venia gent, vosaltres ho sabreu millor que jo, però que la comarca existia. Vull dir que Manresa era capital d’alguna cosa, llavors és clar, en aquest sentit, tenia satèl·lits, satèl·lits que eren els pobles del voltant, també, cadascú a la seva manera, en la seva identitat, però a Manresa es reunia més que la població de Manresa. Suposava més lligams amb el territori.
Josep Alert: Tampoc no podem resistir la temptació de comentar-te una frase que vas escriure que a nosaltres ens sembla molt interessant que dius: “Sobre Manresa pesen sensiblement els principis del conservadorisme de la jerarquia social de la insociabilitat muntanyesa i redueixen la tendència progressista i anivelladora de tota ciutat clau del comerç i la indústria”.
Josep Maria Espinàs: Si jo vaig dir això, ni me’n penedeixo ni ho celebro perquè un diu les coses que pot en cada moment determinat, però em sembla massa important això que dic. Això em sembla que ho hauríem d’analitzar amb molta calma. M’imagino que hi pesen, i vosaltres ho sabreu millor que jo, diversos elements en una ciutat com Manresa. A Barcelona el bisbat pesa molt poc, per dir-ho així. Les casernes pesen molt poc, és una suma d’ingredients molt més discreta i proporcionada. En una població fins i tot més petita que Manresa, doncs pesen més encara unes forces econòmiques, socials, culturals que hi ha, hi pesen més. I a Manresa hi pesaven aquestes coses fins a un grau que a un barceloní per exemple com jo li podia sorprendre una mica perquè jo vaig per un carrer d’aquí, soc anònim i no soc res, i no depenc de ningú, no formo part de cap col·lectivitat ni se’m distingeix com una persona, i allà tot està més estratificat. Quan una ciutat té unes dimensions B i no A, està més estratificat, i si té dimensió C, més petita, encara està més estratificat, per tant, pesen més. La gent està més pendent de les influències que en una ciutat més anònima. Si és que volia dir això, que no ho sé, és el que penso ara que potser volia dir.
Josep Alert: Suposo que també quan vas escriure en aquest mateix llibre, que és una ciutat que es clou sobre si mateixa, suposo que la cosa també devia anar una miqueta per aquí no?
Josep Maria Espinàs: Home, perquè era autosuficient, clar. Tu veus pobles, o ciutats petites, i penses que depenen de la relació amb els altres. Evidentment, Manresa en el meu temps depenia del món del voltant, però Manresa valia per ella mateixa. No havies de posar-ho en relació amb un altre per entendre Manresa, o per saber-la mirar. Abans he citat barris de Barcelona, però segurament és convenient relacionar-los amb altres barris per entendre com són. A Manresa no calia. N’hi havia prou amb Manresa.
Joaquim Aloy: Devies constatar una mentalitat tancada,no?, tu que venies de Barcelona, allà a Manresa, que vas començar a conèixer una mica la gent, les actituds, això que deies del pes potser de la religiositat, etcètera. Vas poder percebre una Manresa força tancada?
Josep Maria Espinàs: Jo no m’atreviria a dir que vaig intentar veure una Manresa més tancada que Barcelona ni que res, ni més oberta, ni res, no. El que passa és que potser convida en una ciutat de les mides de Manresa i sent tu foraster, t’adones una mica, encara que no visquis la ciutat perquè jo no la vivia, que hi ha uns factors que pesen, i que els veïns es coneixen més, i que si vas a un cafè i no vas a l’altre, això té una importància, o pot tenir-la, intueixes això, no ho saps però ho intueixes. Aquí a Barcelona pots fer una vida més anònima i menys subjecta al que pensi el veí del costat. Però això no perquè jo ho trobés especialment a Manresa, és que era la primera ciutat en la qual jo hi vivia, és la ciutat que he viscut més temps després de Barcelona, hi he viscut mig any i no he viscut tant temps enlloc, i això ho dic sovint i ho explico, però hi he viscut d’una manera molt especial, sense treballar-hi, sense vincular-me en societat, sense formar part de res. És una mica com el que cau allà, s’hi troba, pensant que s’hi estarà mig any però que se’n tornarà. És clar, no és la mateixa visió de la persona que hi viu i hi treballa i hi fa activitats, això és evident, sempre és més superficial, sempre és més de fora el que tu veus.
Josep Alert: Recordes alguna celebració, alguna festivitat especialment viscuda durant la teva etapa en què vas estar a Manresa?
Josep Maria Espinàs: No, segurament n’hi va haver, però la veritat és que no ho recordo perquè veus, això sí, que les festivitats deurien acostar-se més al que jo podia veure a Barcelona, no m’hauria sorprès.
Josep Alert: Les Enramades, alguna cosa d’aquestes?
Josep Maria Espinàs: No, no, no ho recordo, tingues en compte que jo desapareixia sovint de Manresa, tampoc puc fer la crònica de mig any seguit de Manresa, per tant, era ocasional, jo el que recordo més són anècdotes com es comprèn. Tampoc em dedicava ni he estat jo historiador o investigador, per anar traient conclusions del que anaves veient. Jo, com a escriptor, sempre he estat més de recollir imatges, de recollir visions, i no fer doctrina a partir d’allò que veig, sinó d’explicar-ho, no? I el que recordo de Manresa són les anècdotes personals, no que jo hagués format part, m’ hagués incorporat per exemple si jo fos excursionista a un centre excursionista, no, això no. Potser perquè no he estat res, ni excursionista ni res, no m’havia d’incorporar enlloc.
