Josep Alert: Una vegada vas anar a cavall, no?
Josep Maria Espinàs: Oi, sí!
Josep Alert: Va, explica’ns això.
Josep Maria Espinàs: Home, és una experiència molt curiosa, aquesta. Jo no havia pujat mai a un cavall i ens va tocar fer una desfilada per Manresa, i em va tocar anar a dalt de cavall. Un cavall que tenia molta més experiència d’engegar gent a terra que la meva experiència de dalt de cavall. No vaig caure, eh, vaig tenir la sort de no fer el ridícul davant de tots els manresans. Potser no era el primer que hauria caigut, però no, em vaig aguantar fort allà. Però realment no era gaire divertit anar travessant els carrers de Manresa dalt de cavall, perquè el cavall era un cavall que no tenia cap ganes de col·laborar, eh, això és evident. Un cavall d’aquells de l’exèrcit, que en castellà en diuen resabiados, eh, i que si podien aixecar-te i tirar-te daltabaix doncs ho procuraven fer. Ara quedaria molt bé dir: escolti, com vaig passejar triomfalment per Manresa dalt d’un cavall! No, vaig passejar-hi més espantat que res dalt del cavall.
