Gener 1938
Any Nou del 1938
Estimades mare i germana: Esperant les vostres respostes de les meves lletres de Nadal, us escric aquestes per a repetir-vos el bé que estem i les bones festes que passem. Avui mateix hem pogut haver un xai, que junt amb pollastre i les llebres que com sempre agafem, hem fet un tiberi com el de Nadal. D’aquesta manera fa de bon passar l’hivern i així aquestes festes tenen un regust com de “casa” amb la carn d’olla i l’escudella.
Us desitjo les hagueu passat i les acabeu de passar com nosaltres, amb bona salut i tranquil·litat. Esperant que aquest any que comença serà el primer d’aquesta era de pau que estem forjant. El paquet res, encara. Vaig donar el nº del paquet i les senyes al Socors Roig d’aci aquest poble i em digueren que es cuidarien de saber on era, a Madrid o a Guadalajara i el farien venir. Així es que em sembla aviat el rebré.
Abans d’ahir vaig rebrer una carta del “Radium” amb 4,50 de segells a dins. Es veu que ho feren a tots els socis. Vaig contestar-los-hi donant-los-hi les gràcies de tot. També vaig escriure a E.C. Ja em diràs tu Agnès si l’han rebuda. I avui he rebut carta del oncle Tonet i del Masplà, que està bé, allà reposant diu, en un poble també rònec, però que hi ha unes noies que treuen foc. Avui els hi escric, a l’oncle i al Masplà. A l’oncle Joan també li he escrit. Suposo que ho reberan tot com sempre.
Quan em vulgueu enviar un paquet digueu-m’ho abans i encara que haguin d’ésser petits de dos kilos l’envieu per correu, puix es de la millor manera que arriben aviat. Els tirats del mes passat Desembre (del dia 10) i mes enllà, ja han arribat a aci. I el meu encara no sé on és, però no us espanteu que el rebré per això. Encara que una mica tard, arriben tots els del Socors Roig.
Rebeu una forta abraçada del vostre fill i germà Joan.
Fins a la vostra propera… (Un petó a la Rossa) Jgriera.
(Nom tatxat per la censura) 6 Gener del 1938
Estimades mare i germana: Com veieu, tornem a ésser al poble on ja havíem estat. No sé que ho fa però a tots els llocs, a tot arreu, ens hi habituem desseguida, i hi estem bé, a alguns més que altres, però allò que se’n diu malament no n’hem estat enlloc. Ara mateix al poble abans que aquest, Villanueva de Alcoron, hi estàvem com us deia amb les cartes, magníficament bé.
Hem passat unes festes de Nadal i Cap D’any com a casa: xais, pollastres, llebres, vi bo, bon tabac i bon cafè i també bones noies. Tot això extraordinari que allà era cada dia a aci no ho podrem haver tant sovint, puix no hi ha ningú, però com que continuem traient el ranxo en fred, amb el que ens donen, amb el nostre bacallà i la nostra carn de búfal –nosaltres en diem de ruc- però es ben bona, ens podem atipar. I a aci hem pogut triar la casa i el llit que ens ha agradat mes. El tenim tou com a (
tatxat per la censura)només ens hi manquen les noies. Una bona llar de foc amb força llenya, bons estris per a cuinar –que ens ho hem de fer nosaltres ara.- Aquest es la nostra estada i el nostre viure d’aci.
Fa dies que hi som i esperava la vostra resposta de la meva de Nadal, però no deu tenir temps encara d’arribar, i avui al veure que tampoc ha arribat, només una de l’amic Riera (tartamut) i una altra del amic Muntades, que diu està a Barcelona, l’han destinat a oficines –un bon lloc- ha tingut sort. Doncs avui he pensat escriu a casa i a aquesta amics. I com que ja estem ben instal·lats, ara tindrem temps per a escriure-us, doncs amb el viatge i a arreglar les coses no en teníem.
En Riera em diu que han vingut amb permís el Mestres i el germà del Llorenç i que aquest ha estat donat útil per a les armes, pobre Llorenç! Què hi voleu fer per això? Digueu-li que no s’espanti que a lo millor el destinaran a un bon lloc com el meu. Com em fan delir aquests que venen amb permís! Però s’acabarà aviat això i prompte tornarem al vostre costat per sempre…
Ja em direu si heu rebut el gir de 200 ptes. Demà o passat us en faré un altre de 250 puix ja hem cobrat el mes de Desembre.
Els paquets encara no m’han arribat. Ja arribaran un dia o altre. Una forta abraçada del vostre Joan que us estima. (L’adreça la mateixa).
Dia 8 de Gener del 1938
Estimades mare i germana: Us adreço aquestes ratlles per a dir-vos que avui he rebut els paquets, tots dos junts. Ho he rebut tot bé. No s’ha fet malbé res. Els torrons ens l’hem menjats tota la colla junts. L’espetec petit avui ja me n’he menjat la meitat. He esmorzat amb xocolata i mantega també. Ara si que faré aviat cent quilos.
Els pantalons i el jersei i la boina ho he estrenat avui, em va tot molt bé. Si em vegéssiu vaig mes mudat! Si tinguéssim una maquina fotogràfica em faria retratar i tot per a que ho poguéssiu veurer. El dia que tinguem avinentesa per a fer-ho us l’enviaré també. Veiam el vostre si l’envieu aviat.
El que, per ara no m’enviéssiu cap mes paquet, puix amb tota aquesta cosa d’ara en tindré per molts dies. I de roba igual en tinc per a tot l’hivern i per a un altre i tot. Quan em fassi falta una cosa qualsevol podeu estar segures que us ho diré desseguida. Estic arreglat, us repeteixo per molt temps.
També he rebut avui la vostra lletra del 29 del mes passat que em dieu que teniu ganes d’enviar-me un altre paquet, ja us ho diré quan m’hagi acabat tot el que tinc.
També avui us envio una revista que fem a aci a la Brigada, amb unes quantes targes a dins i quatre ratlles, ja em direu si ho heu rebut, tant vosaltres, com el Llorenç que li n’envio una també.
I un altre gir us faig avui de 250 pessetes. Fa dies us en vaig fer un de 200 ja em direu si els aneu rebent. Hem cobrat ja el mes de Desembre, i encara que us enviï aquests, ens en queden per això, per als petits gestos que tenim. Si us en manquen que ja em penso que no, us n’enviaria mes. Ja em direu si allò de 25 ptes cada setmana del Radium, les rebeu. Si es així, em sembla que ara us podeu quedar a casa, que ja tindreu feina i no haureu d’anar tant d’escarraç de la fàbrica a casa, que amb lo de casa ja n’hi ha prou. Ja hi ha els joves per fer anar la fàbrica.
Espero que algun dia, aviat em doneu la nova: la mare ja no va a la fàbrica! Amb les gallines i els conills i un porquet ja tindrà feina. I del toc d’esquella o de sirena ja fa massa anys que l’haveu hagut de sentir. Ara us convé aquesta altra vida de casa mes quieta. Després això s’acabarà aviat i ja hi anirem nosaltres a la fàbrica i de gust, que tenim unes ganes de tornar a la vida d’abans! Que ens semblava tan aburrida, però que comparada amb aquesta quina diferència! Heu de tenir l’esperança que pronte tornarem a la vida d’abans, al vostre costat, a treballar de valent i ja no hi haurà cap mes guerra!
Per aci aquest poble on havíem estat ja, anem fent. Es molt mes trist que abans. Està desert. Aquella gent qui sap on paren! Aquella xicota que tenia a aci qui sap on és també. Som els amos ara. No s’hi està malament. El que com sempre no sabem si hi estarem gaire temps. Tant ens fa un lloc com un altre ja.
Ja em direu el Llorenç que fa, que fa molts dies no he rebut cap nova d’ell. I quan vegeu el Piques digueu-li si ja no pensa amb mi.
Aquesta gent que el Terrades i demés havien estat amb ella, com que hem marxat d’allà si no hi tornem no es fàcil que els vegi. Si algun dia anem per allà ja els tornaré a parlar d’ells. Els espectacles nostres d’aquestes festes, ha estat el ball, i fins jo no en vaig deixar escapar cap ball. Valien una mica la pena les noies!
A E.C. ja sé que feu una vida molt minsa. Ja ho desvetllarem quan tornarem. Mentrestant no defalliu i treballeu amb tot el que pogueu per la nostra altre mare Catalunya.
Records al Pajerols i Mestres si els vegeu digueu-los-hi que em fessin saber on son. També records a l’Antonieta i la Tema, que fa? No li han portat cap refugiada a casa? I la Rossa? Deu dir: Be es podria acabar això! Et prometo que ho acabarem aviat, i et tornaré a amoïnar com abans, que en tinc ganes també. Una forta abraçada a totes del vostre Joan.
Dia 13 de Gener del 1938
Estimades mare i germana: Avui he rebut la vostra del 6 d’aquest mes. Encara que havem canviat de lloc ho rebem tot com abans. Suposo ho rebereu tot vosaltres també. Hi ha tres cartes meves pel camí, del dia 1-6 i 8 d’aquest mes que a hores d’ara haureu rebut ja, almenys les dues primeres. Amb la darrera del dia 8 us dic i avui us ho torno a dir: He rebut els paquets ja tots dos plegats. I ho he rebut tot bé. La mantega i els torrons que dieu, no han rebullit no dins del paquet. A dintre del ventre sí, que eren ben bons! En menjàrem tots i no feren mal a cap. La mantega cada dia un trosset amb pa torrat i sucre al damunt i la xocolata faig uns esmorzars! La llangonissa i el bullet ja s’acaba, però em sap greu que m’envieu un altre paquet amb tot això que em dieu, perquè a lo millor essent tot novell i tardant tants dies es farà malbé. Si està enviat Bona sort! Ja us diré si ha arribat bé quan me’l donin. Però no ho vull que m’envieu tanta teca, perquè mengem bé –sempre hem menjat bé- i a vosaltres us deu fer força falta. De tant en tant algun com a extraordinari ja està bé però tant sovint no ho heu de fer. No us podeu imaginar l’alegria que vaig tenir al rebre aquests dos d’ara. Em féu la mateixa il·lusió de que havien passat els Reis.
Vaig més elegant! Els pantalons em van molt bé. El gersei encara més. Llàstima que no hi ha cap ací per a presumir-ho més. I llàstima que s’hagi fos la neu, per a fer més joc amb els esquís. Ara amb aquest vestit, esquís i la neu: Un esquiador de debò. Però que hi voleu fer? Ja se n’hi tornarà a posar i de segur que aviat anirem a un altre poble on hi hauràn noies. Sempre ajuden a passar més bé aquests dies d’ací, lluny de vosaltres i de la Pàtria…
Dieu que hi fa molt fred per aquí. A ací on som ara no n’hi fa tant com a l’altre on estàvem abans que aquest, però també es deixa sentir. Ara degut a haver plogut fa molta bonança, però vaja tenim l’esperança de que tornarà a nevar. Ens agrada tot nevat. Ës més bonic tot blanc. I ara en aquest poble sense ningú ens avorrim molt. Almenys bo i nevat podem distreure-nos amb les llebres i la neu. Bé la qüestió és anar passant aquest temps de la millot manera que podem ben ____ que ho fem que ho anem fent com sempre.
He rebut avui també junt amb la vostra una lletra de la cosina d’Argensola. Diu que estan bé i que voldrien com tots que això s’acabés. Nosaltres encara més. Ara amb aquesta primera ensorrada del feixisme a Terol, que no serà la darrera els acabarem d’ensorrar i al vostre costat s’ha dit!
El que m’estranya molt és el no saber cap nova del amic Llorenç. Fa molts dies que no he rebut cap nova d’ell. I em fa pensar no sigui al front ja. A veure si amb les vostres properes em dieu on és si es a ací i que fa.
Igualment els altres que hi ha per ací.
Voldria us donessin força blat de moro que podéssiu criar unes gallines ben grosses per a quan tornés!
Hi ha poca cosa oi? Nosaltres quan mengem, principalment quan fem un d’aquests bons tiberis, pensem amb vosaltres i diem: A ells els deu fer falta! Quan tenim al davant un plat curull fins a dalt de mongetes d’aquestes vermelles tan bones, diem: si ells el poguessin tenir! És temps de sacrificis aquest!
El gir després del de 200 us n’he enviat un altre de 250 ja em direu si els heu rebut.
Una abraçada del vostre Joan.
(Perdoneu que vaig depressa i no hi ha llum)
-Un petó a la Rossa-
Front de l’Alcàrria, diumenge 16 Gener del 1938
A Angela Carreté i Agnès Griera.
Balsareny
Estimades mare i germana: Acabo de llegir la vostra lletra del dia 9 d’aquest mes. Em dieu que amb les festes no s’hi ha conegut res. Han estat totes iguals que els demés dies. Doncs nosaltres ja ho sabeu, hem passat unes bones festes. Ja que no hem pogut passar-les al vostre costat aquesta vegada. Al caliu de la nostra llar amb l’escalf de la vora vostra, almenys hem tingut la sort de que no ens ha mancat res. Igual que fóssim encara a casa, per això del menjar que sol fer-se en aquestes diades. I que lluny i que temps que fa que vàrem partir-ne!… No hi voldríem pensar a vegades; però aquests records, el record de la Pàtria, el record vostre, i el record de la vida d’abans al costat vostre on s’hi estava tan bé, -encara que allavors no ens ho semblava- però que ara ho veiem clar que no hi ha res com les mares i els altres éssers que ens estimem…
Es ben veritat allò de que no veiem clar que s’estimen les coses, les persones i de que aqueixes ens estimeu, fins que som allunyats d’elles. Ara comprenem l’abnegació vostra, els sacrificis fets per nosaltres i el molt que ens estimeu. I podeu estar segures que ens portarem com cal –quan tornem- i que ens farem mes mereixedors de la vostra estima. La lliçó –les lliçons- d’aci el front ens han servit,-ens serveixen- per a fer-nos obrir els ulls , veure-hi clar, i saber l’amarga i crua veritat de totes les coses… Ja veieu si ens ha servit d’alguna cosa tot això. Ens convenia una mica.
Però amb tot aquest temps em sembla que ja hem purgat, la nostra vida lleugera d’abans, el nostre poc agraïment envers els vostres dies d’abnegació i sacrifici. Si ja està purgat, ara a acabar amb aquests monstres i assassins, i de nou al vostre redós, on s’hi estava tan bé, on voldríem ésser ja. A tornar a esgrimir les armes del treball amb aquesta pau i aquesta tranquil·litat que forjem des d’aci els fronts perquè els nostres fills puguin viure ben bé aquesta nova vida que vindrà…
Hi ha dies que tenim fam d’abocar damunt el paper, els nostres sentiments, que ens vénen d’això que en diuen ànima. Avui es un d’aquest, i perdoneu si em faig extens i us faig també reviure les estones dolentes, i bones també, d’abans.
Ens convé de tant en tant desfogar-nos, per això desitjem tant les lletres de els éssers que ens recorden i ens estimen. Bé prou d’això per avui.
Els paquets com ja debeu saber els he rebut ja dies, arribaren bé, i encara tinc esmorzars per dies. Dieu que que me n’heu enviat un altre de tocino. No sé, tinc por de que essent novell no es fassi malbé. Ja us ho diré per si de cas.
No us escarrasseu per enviar-me teca, puix menjem bé, no tant com a Villanueva, però tenim encara molts cigrons i mongetes i patates i demés coses trobades amagades als pallers i pallisses per aquesta pobra gent que la guerra els obliga a partir. Quan tornin no trobaran res. Però que hi voleu fer? Es la guerra. I a tothom té de tocar-ne una mica.
Estic content perquè al Radium han rebut la meva lletra com també a E.C. Espero la seva resposta. També espero noves del Llorenç i del Mosoll que fa dies no en sé res.
També estic content perquè el Mestres està gairebé bé. S’ha escapt barato. Li desitjo un bon guariment com també al Pajarols. Si els vegeu digueu-los-hi que poden escriure’m igual que ja sabeu com ens plau el rebrer noves de la terra.
A la Rossa ja li podeu dir que quan torni li estiraré fort les orelles. On s’és vist encara seguir igual que abans? Ja veig que es un cas perdut. Que no s’hi pot fer res. Si em voleu creure, vos mare i ella, a casa; amb la feina que hi hagi i la que us busqueu. L’Agnès a la fàbrica, i jo des d’aci us aniré ajudant amb tot el que pugui. Aquesta es l’única manera de solucionar aquest petit conflicte. I jo estaria molt content, tindria una gran alegria de que ho fessin així. A veure el Piques si amb aquesta refugiada a fora escriu. Li devia donar feina.
I tu Agnès ja em diràs que pensen fer aquestes teves amigues amb creuar correspondència amb els companys d’aci amb mi. Doneu-me les adreces si per cas puix ja no em recordo on viuen. Records a totes i vosaltres rebeu una forta abraçada del vostre Joan que us estima. JGriera
Front de l’Alcàrria 20 de Gener del 1938
A Àngela Carreté i Agnès Griera.
Balsareny
Estimades mare i germana: He rebut les vostres dugues lletres dels 13 i 15 d’aquest mes. Amb la primera dieu que us sembla que es aquell poble. Es veritat. Encara que no hi hagi ningú s’hi està bé, com ja us ho dic amb d’altres lletres. Vaig rebent, com ja veieu totes les vostres lletres. I veig que també vosaltres les meves, i els gir. El de 250 a hores d’ara ja l’han cobert.
Em diuen que la mare d’en Subirana vingué i us digué que m’havia trobat a mi. Es veritat també. Fou allà a l’altre poble abans de venir a aquest. Estiguérem uns quinze dies que ens poguérem veure cada dia. Ara torna a ésser a dalt les posicions, però sé que està bé. S’està una mica mes bé aci baix per això li vigilo per a veure pugui entrar en el cos meu de Sanitat, que sempre s’està millor que no pas a les trinxeres. No sé si ho lograrem. Faig tots els treballs per a que poguem estar tots tres junts, els de Balsareny que correm per aquesta Alcàrria.
Digueu a casa seva que no estigui amb ànsia per allò de posar-nos bons. Com que hi havia tants pollastres i llebres volia dir que s’engreixaria. Està bé i bo, igual que el Pintor i jo.
Encara que no siguem tanta colla com aquests que diuen que estan a un poble de la provincia de Terol, per això no deixem de tenir una alegria grossa cada vegada que ens veiem. Veiam si aviat podem anar sempre junts, perquè ara només ens podem veure quan es reuneix el batalló. Ara mateix fa quinze dies que som a aci i des de que marxaren a dalt que no els he vist. I com que no estan mai malalts, no ens venen a veure. Però per malalts de la seva companyia sé que estan bé.
Dieu que em cuidi i no em costipi. Amb tanta roba i amb aquests dies de bo que fa d’ençà que som a aci, no tingueu por. Després, ens hem tornat una mica mes forts d’ençà que partírem del costat vostre. Ja no ens fa res, ni el vent, ni el fred, ni la pluja ni els avions. I d’estalviar res podeu ben creure que no ho fem pas. Trobem ous o pollastres, encara que valguin a pes d’or ens els quedem. Ja ens cuidem ja. No tingueu por.
Aqui junt amb les vostres n’he rebut una del oncle Tonet i una tarja del Llorenç des de Barcelona dient-me que es troba a punt de partir cap a Torrebaja, lloc on de moment està destinat. Li desitjo una bona sort i un bon lloc. Diu que quan serà a lloc fix m’ho escriurà. L’oncle diu que hi fa molt fred per aci també. I la cosina que és la que fa les cartes s’alegra molt de que hàgim passat aquelles festes divertides.. Sap d’escriure la cosina Antonia. Mes que l’altra cosina l’Angeleta que també m’escriu ara ella, diu que ja té xicot.
Aquest dia vingué a fer-nos una visita el Vilà que encara està a la Divisió. Ara de cuiner. Està bé. Fins s’ha engreixat molt. Feia temps no l’havia vist. No havíem tingut ocasió de veure-nos fins ara, però ens escrivim. Del que fa temps que no sabem res son del Freixes, germà del Lluís Diví i d’aquell xicot que s’estava a cal Clariana. Estaven a aci a aquesta provincia i havien escrit alguna vegada a mi i el Vilà, però d’ençà que anaren amb permís que no en rebem noves.
Si sabeu on son i si n’hi ha d’altres per aci a prop, suposo m’ho comunicareu.
Em dieu que el Radium cada setmana us dóna les 25 pessetes i que ara tornant a fer les vuit hores vos mare plegareu. No sabeu l’alegria que em doneu dient-me això. Ja era hora. Ja n’hi ha prou d’escarrassar-vos tant! Ara a reposar una mica més. I si vegeu que la Rossa no pot gaire també feu-la plegar, puix entre jo i l’Agnès vigilarem que no us falti res. Ja ha fet prou també la Rossa. I ja que els seus no li han compensat mai, almenys hem de compensar-li nosaltres. Que també es fa vella i l’estimem com tots a la pobra Rossa! I s’ho mereix!
Aquestes amigues teves tan mandroses digues-les-hi si no han pensat mai l’alegria d’unes lletres vingudes de la nostra Catalunya, i mes si son escrites per una mà femenina. I amb l’il·lusió i el daler amb que s’esperen?… Si voleu escriure a alguns d’aquests tres companys meus els hi donaré detalls d’ells.
L’un es de Berga, 23 anys, escrivent d’un Banc
L’altre es de Santpedor 23 anys mecànic.
I l’altre de Sabadell, encarregat de la reparació en una fàbrica, i 23 anys. Son tots d’una mateixa lleva.
Records a tots, especialment a l’Antonieta de cal Llauner i vosaltres una forta abraçada del vostre Joan.
(Perdoneu la lletra però fa uns quants dies que hem d’escriure depressa i gairebé a les fosques. Es la guerra! Que durarà poc.)
Front de l’Alcàrria 26 Gener del 1938
Estimades mare i germana: He rebut la vostra del 21 d’aquest mes. I com us deia ja amb la meva del 8 i les demés darrera d’aquesta, el paquet l’he rebut, el vaig rebrer el dia 8 mateix. I tot arribà a les meves mans bé, sense haver-se fet malbé res de menjar ni de vestir. Encara tinc mitja lliura de xocolata i mitja pastilla de mantega, que com que a aci no en veiem gaire sovint es mes bona! Tot ho trobem bo a aci. Si tenim la sort de poder tornar, podeu estar ben segures que no farem escarafalls amb el menjar ni hi trobarem pèls com abans. També guardo la mermelada per a quan canviem de lloc que amb el trajecte solem passar una mica de gana.
El paquet que dieu m’envieu per correu, no ha arribat encara. Es d’hora. Com que n’hi ha tants arriben una mica tard. Ja us ho diré quan arribi. Això d’enviar-me totes les llonganisses a aci, no vull que ho feu, puix l’any es molt llarg i vosaltres? Aquest dia anàrem a un poblet d’aci a la vora i menjàrem en una casa que feia pocs dies havien mort el porc. Unes botifarres i llomillo mes bo! Em feia l’il·lusió que estava a casa al vostre costat, menjant el nostre.
També de tant en tant solen donar-nos una mica de cansalada. Ja veieu que almenys aquest any ja l’hem tastat.
Estic molt content perquè veig que a vosaltres per ara no us manca res. Com que a molts els escriuen que passen gana pensava a casa també deuen passar la seva, però veig que ara una mica de farina, unes quantes patates, després el paquet, anem tirant. Després del neguit de tot això, només mancaria que sofríssiu per això altre. No us hi amoïneu. Penseu que tot te fi i que aviat s’acabarà. Mentrestant cuideu-vos bé com jo perquè després poguem celebrar-ho amb bona salut tots i pau. De sabó ens en donen sovint així es que no me’n manca.
La neu d’ençà que partírem d’allà dalt, d’aquell altre poble que no n’hem trepitjat gaire mes. Les pluges i aquests dies de bó, de sol magnífic que fa l’han fet fora tota, i fins a l’hora que el sol es mes calent, ens traiem una mica de roba.
Ahir mateix feia calor, ens traguérem fins la samarreta i a matar polls tots s’ha dit!.. Anàven caient als nostres peus, com cauen els feixistes per aci. A l’estiu no en teníem ni un, però ara amb l’haver de dormir amb palla i vestits en portem qui sap los. Sort que quan ens renten la roba, la bullen i es moren tots, o sinó no en podríem perdre la mena. Perquè amb els dits mai es maten tots. Ja vindrà el bon temps per això, o em sembla que promte tindrem la sort de poder venir a aci a la vora vostra i allavors farem neteja de bó de bó. Fa una mica de fàstic tot això, però es la guerra!..
El Llorenç m’ha escrit dugues tarjes, l’una al partir de Barcelona i l’altre al partir de Valencia. Amb totes diu que quan serà a lloc fix ja escriurà. El Mosoll amb la victòria de Terol deu haver tingut feina. Me’n faig càrrec i li perdono la seva tardança a contestar. El Llimargues ahir m’escrigué i està bé, està amb el Lluc gran. Del seu pare es clar, no en deu saber res. Jo no li parlaré pas de res d’això.
Plau-me que tingueu un majordom, que vagi bé, així sortirà mes roba. Així treballant de valent es quan la victoria serà mes segura. Al Marc de cal Riba li està bé això. El gir a hores d’ara l’haureu rebut ja oi?
Ahir també vaig veure el Pintó i el Subirana, estan bé. Em digueren que per aci es deia que el Manel de cal Calciner havia tingut la desgracia de perdre la vida allà a Terol. Així ja n’hi ha dos de Balsareny? Es un crim això. I el Mestres encara es aci? I els altres que se’n diu? Conteu-me coses de tots.
He tingut una alegria grossa al rebrer el teu retrat. Espero ara el de la mare. Així portant-vos al damunt i podent-vos contemplar tot sovint em farà mes lleu aquest temps que estic lluny del vostre costat i semblarà que us vegi sovint. Ja que no pot ésser d’altre manera d’aquesta em reconforta i ens anima.
Del que et deia de les amigues, aquests companys no han tingut espera. Sense número bé i tot. L’un ja adreçat una lletra a la Margarida. Els altres dos avui o demà diuen que ho volen fer. Un a la Roser i l’altre a la Carmeta. J em diràs l’impressió que els ha causat i la rebuda que han fet a aquestes lletres. Ja els hi pots dir que poden contestar sense temor puix son uns bons amics que com jo compartim junts aquesta sort. La trista sort d’aquesta guerra.
I així creuant correspondència ens distreiem de les cabòries d’aci el front i ens fan molt mes lleus aquests dies i aquestes hores d’aci. La cosina Angelina m’oferí una adreça d’una seva amiga de Súria per si volia escriure-li, m’ha dirigit ja dugues lletres. I poesia. Un article de la nostra Maria del Carme Nicolau publicat a la Dona Catalana, titulat “El crim de la guerra”. Escriu correctament la nostra parla i sembla bona noia.
Repetiu-los-hi a aquestes amigues que no se’n donin vergonya, que aquests xicots esperen amb il·lusió les seves lletres. Així practicaran la nostra llengua i al mateix temps es faran dignes d’aquesta nova era que ve; ajudant i encoratjant als pobres soldats que sofreixen les amargors i penalitats del front.
El vostre Joan que us estima.
(Perdoneu una vegada mes la lletra, puix hem d’escriure a terra)
Front de l’Alcàrria 30 Gener del 1938
Estimades mare i germana: He rebut la vostra del 23 d’aquest mes, i al cap de poca estona m’han donat el paquet que tanta por tenia que arribés fet malbé. He tingut una alegria al veure que tot estava bé i ben conservat, inclús la cansalada, que ahir amb les mongetes ens l’acabàrem tota.
Com que estem en un lloc on hi ha moltes rates (a la nit es passegen per damunt nostre) Vaig dir-me: Abans que elles se la mengin, val mes que ho fem nosaltres. Com que som sis de colla en toca dos talls grossos a cada ú. Era mes bona! Férem un bon sopar. El demés, els espatecs i bull i llonganissa, com que és ben sec, ho guardo ben guardat, i una mica cada dia m’ho aniré menjant. La llet, com que fa uns quants dies que al matí, ens en donen amb el cafè, també la guardo per a quan no ens en donin.
Ja devieu donar les gràcies a casa el Llorenç. Jo avui l’escric i per la meva part les hi donaré, puix fa molt servei tot això a aci. Cada dia el mateix, així podem variar. I essent de casa encara ho menges mes de gust. Com que de tot això en tindré per uns quants dies no hi aneu depressa a enviar-me mes cosa, puix ja anem prou carregats amb la roba i demès, i com que sovint canvien de lloc, fa nosa. Així ja ho sabeu. I no estalvieu res vosaltres perquè a nosaltres molta falta no ens fa. Ens donen menjar per anar tirant i com que la feina no ens mata! Vosaltres treballant, no havent-hi gaire res, us heu d’atipar. Cuideu-vos bé també.
Per aci anem fent, encara que tornem a ésser prop de la línia de foc, es molt quiet, i estem molt bé. Només els ocells negres de tant en tant volen sota el cel blau, damunt nostre, però sense amoïnar-nos gaire. Estem assabentats dels crims que fan per aci Barcelona i demés pobles. Aquests ja ho fan així. Quan no poden a aci amb nosaltres venen a esbravar-se, amb la gent indefensa. Veiem on arriba la seva dolenteria i mal cor, que a aci a davant …. molt endavant que nosaltres els poguem veure fan fortificar, fan treballar als pobres presoners d’Astúries amb camisa blanca per a que els vegem millor i així si tirem que els matem a ells.
Nosaltres com que tenim la raó i la força arriba un dia que aquests triomfen i aquest dia vindrà. Oi que s’acabarà aviat això? Que diuen per a aci? Els del front, amb les victòries de Terol son molt optimistes.
A la Rossa com que segueix fent el rebec com les criatures, l’hem de tractar com a aquestes. Unes quantes “tundes” i a fer bondat! Ja li podeu donar una de ben forta de part meva.
El Llorenç m’ha escrit des de Las Minas de Libros, no sé pas on es això, deu esser a la provincia de Terol. Diu que està molt bé. Ha entrat a intendència a treballar al taller de sastreria. Millor que després de tot hagi tingut sort. Avui li escric també. El Serarols també m’ha escrit. També està bé. Diu que està amb nou del poble. Quina sort! I el Mosoll que fa? Al Francisco de Navàs vaig escriure-li fa temps i no m’ha contestat. Si en sabeu res ja m’ho direu.
Com que fa tant temps que no han escrit i tampoc sé res d’ells, l’altre dia vaig escriure a la Conxita i el Pepet de Barcelona, a veure si contesten i que em conten.
Aquestes amigues teves, que a hores d’ara, quan reberàs aquesta lletra ja hauran rebut lletres d’aquests amics meus. Repeteix-les-hi que no els vingui gran i que no tinguin madra ni por, que amb això no hi han de veure cap mala intenció ni hi ha cap compromís. Només a ajudar a fer aquests dies i aquestes hores d’aci a aquests companys més lleus i de mes bon passar. Esperem aquestes com tots els que alguna padrineta ens recorda i ens porta noves de la Pàtria, amb il·lusió i daler les seves lletres. A veure doncs si aquestes de Balsareny no seran diferents de les altres compliran un deure: El de fer mes suportable aquest temps lluny de la nostra Catalunya i també les amargors i penalitats d’aci a aquests amics que corren la sort i el risc com jo d’aquesta guerra.
Espero que abans de la teva resposta hauran respost ja aquesta. Potser diran que volen mes detalls, digues-les-hi que son uns xicots bons, “guapos” i formals. Ja ho aniran veient amb les seves cartes. I res més. Esperant també donareu records a aquestes i a l’Antonieta, vosaltres rebeu una forta abraçada del vostre Joan.
(Aquest paper tacat es degut al paquet. Però s’ha d’aprofitar. No me n’envieu mes perquè en tenim. JGriera)