(postal) El Pinar, 5 de Setembre del 1937

Estimades mare i germana: Avui he rebut una tarja del Llorenç i em diu que m’envieu un paquet per el camió que ve el dies 1, 10, 20 de cada mes. Ahir va venir però no el va portar, van dir que n’havien deixat per un altre viatge, puix n’hi havia molts i no hi cabien . Quan arribi us ho diré desseguida. M’estranya que no m’ho haguéssiu dit. Es que volíeu donar-me una sorpesa? L’altre ja me l’he acabat tot. No m’en envieu cap mes puix corren rumors que partirem aviat d’aci. Només rumors. Escriviu sovint perquè no ho feu gaire. Ara mateix fa molts dies que no he rebut res vostre. Rebeu una abraçada del vostre fill i germà Joan.

Sacecorbo, 10 de setembre del 1937

Estimades mare i germana: Com poguéreu llegir amb la postal que us vaig enviar diumenge passat dia 5, que us deia que partiríem aviat del Pinar, avui us escric aquesta per dir-vos que ahir en vàrem marxar per venir a aci a Sacecorbo, un poblet com Canredondo, es molt aprop l’un de l’altre, hi ha una hora, però es una mica mes bell i la gent mes tractables.

Pel poc temps que fa que hi som, només puc dir-vos que hi estem mes bé que no pas allà al Pinar. Aci podem dormir a cobert amb llit i tot i matalàs de llana. I ara com que entrem a l’hivern desseguida, estem contents tots d’haver pogut partir d’allà, perquè amb la pluja, neu i fred que diuen que hi fa aci en aquestes terres de l’Alcarria, allà al Pinar hauríem estat ben apanyats. Amb això ja podeu veure que estem bé i bons tots, em sembla que hi estarem una temporada també.

No us vaig escriure ahir perquè amb el canvi tinguérem feina, i avui em pensava que tampoc, perquè hem hagut d’arreglar-ho tot, botiquí, cuina i tot lo nostre. Ara mengem i menjarem si no hi ha res de nou bé, tenim un cuiner que ens fa el menjar només per nosaltres i el del comandant i els de la Plana Major, un menjar bo, molt bo, comparat amb el que en donaven allà.

Tenim un metge ara, molt bon jan i trempat que ens plau molt a tots, i això que es murcià. Li fem el que volem. Us escric ara cap al tard, que hem anat a la font, i aci a la font mateix he pensat ara que tens un minut escriu als de casa, i com veureu es feta de patacada. Aquesta font, l’aigua es molt bona, mes que la del Pinar, i també es quiet, aci mateix aci terra s’hi esta mes bé que no me’n mouria, però n’hem de marxar que es fa fosc.

Del paquet avui m’han dit que potser demà arribaria el camió, puix ha sortit de Barcelona més d’hora, uns dies abans, així es que quan rebereu aquesta segur que ja l’hauré rebut. Quan el rebi us ho comunicaré desseguida. El que una altra vegada m’ho heu de dir abans d’enviar-lo , perquè us diria el que m’hi heu de posar, una altra cop us hi faré posar llibres dels meus, perquè aquí ens hem de distreure, i llegint passem unes hores mes depressa. I m’heu d’escriure mes sovint perquè d’ençà de la vostra carta del dia 15 del mes passat no n’he rebuda cap mes, tots els amics m’han escrit de poc, menys vosaltres, i això em fa estar malament, perquè penso si estareu malats, a veure si demà rebo el paquet, que hi deurà haver una carta o bé una altra carta que suposo m’haureu tornat a escriure.

Jo cada lletra vostra la contesto desseguida. Em sembla que podríeu fer igual, doncs com us he dit tantes vegades ens fa més bé una lletra vostra que el menjar, i això que avui hem menjat per dinar mongetes que eren ben estovades, i bacallà que ja sabeu que m’agrada tant, però m’hauria estimat més una carta vostra que totes les mongetes que eren ben bones!…

L’adreça poseu-la igual, només que per comptes de posar-hi Canredondo, poseu-hi Sacecorbo. Ja ho direu al Llorenç, Cases, Riera i demés que abans d’ahir els vaig escriure i no ho saben. Digueu-los-hi que m’escriguin desseguida també. Com veieu per mi no passeu ànsia perquè estic bo i molt bé. Quan rebi alguna nova vostra us tornaré a escriure i us contaré mes coses. Avui res mes, rebeu una forta abraçada del vostre fill i germà que no us oblida.

Joan (Records a tots)

Sacecorbo, 16 de setembre del 1937

Estimades mare i germana: Avui aquest matí he tingut el paquet, jo mateix l’he anat a cercar, al dir-me que el dia 14 havia arribat a la Divisió, no he parat fins que l’he pogut tenir, i quan l’obria m’han donat la vostra lletra del 11 d’aquest mes, junt amb una tarja de l’amic Llorenç, i veig que esteu disgustades perquè penseu que es deu haver fet tot malbé, podeu estar contentes doncs només s’ha fet malbé la botifarra, el demés tot ha arribat bo i bé, fins les ampolles totes senceres i bones. M’hi heu posat patates i bacallà, i com deia amb la meva darrera que menjàvem tant bé, aci aquest lloc on ara estem, us torno a dir el mateix, fem –ens fan- uns àpats igual que estiguéssim aci a casa, gairebé cada dia mengem patates, mongetes, i els cigrons son ben estovats, sortint de l’olla i tot amb un raig d’oli i un tall de carn a la brasa o bacallà, són més bons!…

Avui mateix hem dinat amb això que us dic, fins i tot solen donar-nos meló per postres, podeu ben creure que si hi estem molt temps m’hi engreixaré. Doncs al bacallà vostre i la tomàtec l’he posat avui a l’aigua i demà aquest cuiner tant bo, en feia a un hotel a l’hotel Suiz de Barcelona, me’l farà amb samfaina.

Com podeu veure no em falta res de menjar per ara. No m’envieu cap més paquet amb teca a dins. Si voleu enviar-me roba com dèieu envieu-me el jersei aquest que em feu i uns guants; el jersei feu-m’hi mànigues, puix sense ens n’han donat un, ens han donat unes espardenyes, uns mitjons, un jersei i un gorro de llana, aviat ens donaran un capot; amb això i l’equip d’hivern que ens daran també: pantalons de vellut, sabates, bandes i caçadora o un altre jersei i amb aquests mitjons que m’heu enviat ja pot fer fred que no el sentirem. Mocadors en tinc qui-sab-los.

Una altra bona nova, ara mentre us escric aquesta carta, han telefonat que a més un de nosaltres ha cobrat el mes de juliol, si cobrem el mes de juny i el d’agost, us faré un gir , doncs tantes pessetes no ens les hem vistes mai i ens farien nosa, ja era hora! Ara podrem comprar tabac, raïms i peres, i algun ou que són comptats aci, encara que com us dic no ho hem de menester ara, però bé ho haurem de celebrar. El pa que ens donen es mes bo que el que deveu tenir aci al poble.

Així es que quedem que de menjar no m’envieu res, si per cas el que us he dit, gersei i guants, i poseu-m’hi a dins aquell libre vell que tinc allà al quarto “El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha”. Tu Agnès ja el trobaràs, el Llorenç que m’hi posi uns quants diaris. Sabeu que em faria servei? Una armilla amb forces butxaques, amb dos inferns i tot, per a posar-hi papers, documents i demés. El Llorenç com que ja em sap la mida podrà fer-me-la no gaire bona no, de fil. El Subirana com que ens han canviat no el veig, penso que està bé. Del Pajarols he quedat sorprès, tant poc temps i ferit, m’alegraria que com dieu no hagi estat gaire cosa.

Ja em direu el Joan i Peret que en sabeu doncs jo fa molts dies que no en sé res, com tampoc del Mosoll i no sabia res del Pajarols i demés. Els del 37 ja sabem que n’hi ha molts a Madrid a aci també en tenim molts. Suposo haureu contestat la meva carta que us vaig enviar a l’arribar aci. Així d’aci a pocs dies la tindré, i com que us escriuré desseguida, no trobareu tants llargs els dies sense noves; amb dugues cartes pel camí va millor. Estic content que la llocada us hagi anat bé i que els companys que em dieu estiguin aci amb el permís. A veure si ens en donen a nosaltres, puix tenim moltes ganes de tornar a sentir l’escalf de la llar, de la nostra llar i de la nostra Patria, llavors us contarem moltes coses d’aci. Rebeu una forta abraçada del vostre fill i germà, que desitja venir aviat. Joan

(Conteu-me alguna cosa de la família, doncs sembla que no tinguem parents. A veure que fan tots. Si m’envieu les adreces els escriuré, com també aquells que hi hagi al front d’Aragó: Mestres, Maspla, etc.)

(Records als amics. El xicot del Gillet m’ha escrit el tartamut també, els he contestat, el Sant també igual, al Llorenç dugues cartes i avui li torno a escriure. El de cal Carter i Cases i a E. L. Igual. Una abraçada a la Rossa.)

Sacecorbo , 23 de setembre del 1937

Etimades mare i germana: Com us deia en les meves dugues darreres cartes, hem canviat de lloc, estem en un poblet mes bonic que l’altre, hi estem molt bé. El dia 9 vàrem arribar i ens passen els dies volant… sembla que era ahir que encara estàvem al Pinar.

Mengem molt bé igual que aquí a casa; durant aquests dies que fa que som a aci he recuperat el perdut, torno a estar gras com avans. Perquè us feu càrrec que no patim res i no us enganyo us diré els àpats que fem: Per esmorzar unes torrades amb all i oli, o unes torrades amb oli a dins la paella amb sucre, i grans, de cap a cap del pa , i una bona tassa de cafè; per dinar: patates rosses amb carn a la brasa, o bé estofat amb carn o bacallà, (dia per altre ens donen bacallà, i blanc) per sopar: mongetes o cigrons o patates, segons el que hi havia al migdia, amb o bacallà; tot és més bo!…

No deixem mai cap relleu, ens ho acabem tot. Com veieu no ens falta de res, i no vull que m’envieu res de menjar, i de roba ben poca, doncs ens n’han donat ja, i prou carregats que anem; ja no sabem on posar les coses que ens van donant, només envieu-me el jersei si és que me’l feu i uns guants, i a armilla, i res mes, doncs com us he dit ens acaben de donar de tot, per a passar l’hivern.

Ahir ens donaren un abric de llana bo, amb uns botons lluents!… si ens vegessiu semblem generals russos amb el casquet de llana i tot; després ens donaren samarreta i calçotets i mitjons i espardenyes amb cama i unes sabates i un jersei de llana també, només ens falten els pantalons de vellut i bandes que ens donaran aviat. Amb això ja podeu veure que anem carregats de tot. La roba d’estiu l’haurem de llençar; si poguéssim enviar-vos alguna cosa us l’enviariem fins sabó i tot que ara en tenim molt però em sembla que no deixen enviar res, diners si per això.

Amb la meva darrera us deia també que si cobràvem els mesos passats us enviaria unes quantes pessetes. Amb aquesta us dic que hem cobrat ja els mesos de Juliol i Agost. I desseguida que els cobràrem (era el dia 19 d’aquest mes) us vaig fer un gir de 250 pessetes (50 duros) que suposo rebereu o haureu rebut ja. Quan em contesteu si els heu rebut ja us n’enviaré cinquanta més, puix em fan nosa. I el mes aquest de Setembre quan el cobrarem, cobrarem el mes de Juny endarrerit o sigui, dos mesos mes junts, us els aniré enviant tots, perquè aci nomes hem de menester diners pel tabac i prou i a vosaltres a aci potser us fan falta.

El que m’estranya molt, es el no rebre mes noves sovint, d’ençà que m’arribà el paquet darrer, i la vostra altra carta que no he rebut res mes cap mes nova dels amics: Llorenç, Cases, Riera, Casòliva, Muntades, Llimargues i Sant, també vaig enviar una tarja al Piques i una altra al Serarols i res, tampoc he rebut resposta. Deu esser degut a l’escassedat de trens o no sé a què. Al Casal d’EC. També vaig enviar-hi una postal i res tampoc. Dels del front d’Aragò tampoc no en sé res. El Pajarols ja em direu que fa si es gaire cosa el que té, i els germans de cal Magnet que en sabeu vosaltres, i del Mosoll, Maspla, Mestres i demés també. Que com que han tingut soroll allà penso no hagin corregut la sort mateixa del Pajarols.

A aci no ens podem queixar, estem en un lloc quiet i molt bé; d’ençà que sortirem de la nostra terra que no havíem estat millor. Podeu estar tranquil·les que estic bo i bé i que us ho trono a repetir, no em manca res, no m’envieu res mes del que us dic perquè ho hauríem de llençar.

Escriure’m més sovint heu de fer, doncs quan passen gaires dies sense cap nova sofrim i estem de mal humor. Vosaltres ja sé que ho feu igual, però es que anem esperant cada dia, dient-nos: “potser demà” però van passant els dies i res, ens hem de decidir a tornar-vos a escriure. Aquesta es la que fa tres que us escric d’ençà que soc a aci, i encara no n’he rebut cap de vosaltres. Rebeu una forta abraçada del vostre fill i germà que espera rebrer noves mes sovint: Joan.

(L’adreça ara heu de posar-la tal com us l’escric al darrera el sobre i al començament de la carta).

Juan Griera Carreté

33 división, 138 Brigada Mixta, 549 Batallon

Grupo Sanitario. Estafeta de campaña nº 68 (Sector Centro)

( i prou, això és per a l’espionatge)

Digueu als amics aquests que us dic que m’escriguin també, puix trobo a mancar molt les seves lletres, doneu-los la nova adreça. (Conteu-me forces coses de tot arreu)

I a vosaltres, sobretot tu Agnès no has de tenir mandra d’escriure, doncs ja et deus fer càrrec del que es, del sofrir, lluny de la nostra Catalunya, dels essers volguts, sense noves.

Sacecorbo, 25 de setembre del 1937

A la germana Agnès Griera –Balsareny-

Estimada germana: Ahir us vaig escriure quiexant-me no m’escrivissiu mes sovint i avui acaben de donar-me la vostra lletra, resposta de la meva del 10, o sigui el dia de l’arribada. Us n’he escrit dugues que quan rebereu aquesta de segur les haureu rebudes. Veig que us sap molt greu, i us penediu i tot d’haver-me enviat el paquet amb les botifarres, puix penseu que tot va fer-se malbé. Ja us ho deia amb la meva lletra el dia que vaig rebre’l, junt amb la lletra vostra, no es va fer malbé res sinó les botifarres que devien ser més bones! Però no m’envieu més perquè ja veieu que no pot ésser. Ja me’n faré uns tips quan aquest hivern vinguem….

Encara que no en mengem gaire de tocino, avui per això l’hem tastat, aquell cuiner que us deia ens ha fet carn d’olla i tot avui, amb Tocino, gallina, pilota, patates i carn, es a dir igual que la que fèieu aci a casa. Com que tenim quartos, hem comprat un tocino i un be o xai que es igual. Podeu veure doncs que no patim gana ni fred perquè de roba ens n’han donada ja també, tenim de tot, us ho deia ahir també amb la d’ahir el que ens han donat. I que havíem cobrat ja dos mesos el Juliol i l’Agost. El Juny el cobrarem junt amb el Setembre. Us he enviat ja per gir “cinquanta duros”. Quan em digueu que els heu rebut us n’enviaré més puix anem carregats de bitllets i els podríem perdre.

Si em voleu enviar una altre paquet, només poseu-m’hi el gersei, els guants i l’armilla per posar-hi papers, i aquell llibre que us vaig dir: “Don Quixot de la Manxa” perquè tenim la motxilla i dos sarrons plens de tot: roba, sabó i demés estris i aniria massa carregat. Quan vindrem ja ho veureu que no us enganyo puix ho portarem tot. Em sembla que serà aviat, doncs avui han arribat els de la lleva de l’any 30 i amb tanta gent ho acabarem prompte això, que fa massa temps que dura.

Aci aon estem ara, encara que sigui a pocs kilòmetres de la línia de foc es molt quiet, aquesta quietud només es interrompuda pel retruny dels canons nostres, i aquest cel serè i blau només es tacat amb les taques dels nostres avions que van abatre’ls i aixafar-los allà on es troben, i no com ells a bombardejar i ametrallar ciutats obertes i poblets indefensos que només per l’instint de fer mal no reparen a assassinar dones, infants i vellets, però ja se’ls acabarà aviat, els esclafarem aviat i veureu que els pocs moros, italians i alemanys que quedaran partiràn, si es que poden, amb la cua entre cames cap a les seves terres, on els arribarà el seu dia també que els obrers tips d’esser esclaus els plantaran cara i els acabaran d’aixafar. Mentre nosaltres ja viurem la nova era, aquesta vida nova que s’està forjant… Que forgem amb les nostres vides i amb la nostra sang per a que els infants que ara pujen puguin viure lliures i disfrutar dels avantatges d’aquesta vida nova que nosaltres no havíem tingut. I per a que tots plegats pobles, terres, germans no tornem a esser mai mes esclaus…

Direu potser: que s’ha tornat xerraire? Però es que els que vivim cada dia que passa aci ho sentim mes que mai això que us dic, i no ens ho podem ni devem callar. Si algun d’aquests que s’han quedat a aci a la rereguarda, aquells valents d’abans, encara fa el “burro” feu-lo venir a aci a fer-lo.

Prou d’això que em queda poca estona i poc tros per a escriure mes. Quan tindrem la sort de poder retornar aci a la llar us en contaré de coses!

M’alegro que el Pajarols i el Peret i demés estiguin mes bé i queno hagi estat gaire res. Digues al Pajarols que pot escriure igual si pot fer-ho, als seus companys digues-los-hi si tenen “mandra”, només he rebut una lletra seva. Digueu al Llorenç, Cases, Riera si es que no han rebut les meves o què, m’estranya molt no rebi res d’ells. Igual dic del Casal. L’adreça poseu-la com a darrera el sobre. Rebeu una forta abraçada tots, del teu germà que t’estima.

Joan.