Octubre 1937
Dissabte, dia 9 d’Octubre del 1937
Estimades mare i germana: Acabo de rebrer la vostra del dia 2 d’aquest mes i estic molt content perquè rebeu les cartes i heu rebut els diners del gir i em conteu forces coses. Si a cada lletra meva que rebeu la contesteu desseguida ja en tinc prou, puix així amb dugues sempre pel camí no es troba tant llarg el temps de l’espera. Avui mateix com que veig que heu rebut el gir us en faig un altre de 250 pessetes i gual que l’altre. Ja m’ho direu quan l’hagueu rebut. Em dieu que hi han molts desertors al nostre poble….
…….tros de carta retallat…
…del paquet com que tenim de tot, no l’espero amb tanta il·lusió i ànsia com els altres, i sabent la data encara menys, doncs ara fins per allà als volts dels dies 24 o 25 no em preocuparé d’ell. Veig que m’hi poseu molta cosa, encara que tenim de tot, de llençar-ho no ho farem no, ho aprofitarem tot a aci. alguna cosa o altre en farem. Fins sabó “Eno de Pravia” m’envieu! Ara si que amb aquest perfum acabarem de conquistar les mosses que hi ha per aci. Encara que no ho cregueu –doncs, ja sabeu que de conquistador no ho era- tinc xicota a aci. Per aquesta ……
……tros de carta retallat…
Avui he rebut una lletra del Joanet de cal Magnet. Em diu que està bé, en un lloc de repòs a Castel de Cabra. Em conta la feina que varen tenir els dies de les operacions, i que de set de colla que eren han quedat quatre, com que em dieu que el Peret ja hi torna ésser seran cinc, els altres dos ferits els desitjo igual guariment. També em diu que el “Manso” es mort i que trobaren el Tarranqué, el “Pepe” (aquell de la Margarida) i el Carles Montes a Puebla de Alborton, on els hi donaren la mala nova de que un que es deia Flores d’aci a Balsareny i l”Arias” de Sant Esteve caigueren morts a Belchite. Al Pajarols li desitjo també un bon guariment i que quedi bé, puix a vegades hem de tallar algun braç i pobres fan una llàstima! No tenim gaire feina a aci per això, es molt mes quiet que Aragó ara. Continuem estant-nos junts amb el Comandant que com ja sabeu estem a bon lloc. No tenim de fer cap guardia ni res mes, només curar els pocs ferits que hi ha. Tenim estones per anar a la font i jo amb aquella mossa que us he dit. Es mes bona l’aigua que ella, per això, ja us ho he dit també, no us la portaré a aci amb vosaltres no. Ara que quan torni m’hauré d’espavilar, perquè ens anem fent vells i una companya per a passar el camí, (el camí de la vida) bé l’haurem de cercar…
L’altre dia vaig escriure al Mestres i al germà del Llorenç, no escric a cap mes perquè no séon son. A veure si amb el paquet m’en envieu unes quantes d’adreces, puix em plau noves dels companys tots.
Veig que a l’adreça meva m’hi heu posat el poble, i per Cifuentes Guadalajara i l’estafeta equivocada, és la 68. No ho volen que poseu els noms dels pobles per això fan posar això Estafeta de campaña 68 i Sector del Centro). Ja ho sabeu doncs la nova adreça d’ara es igual que la del darrera el sobre. Una abraçada del vostre Joan.
Dilluns, 11 d’Octubre del 1937
Estimades mare i germana: Avui m’han donat la vostra darrera del 6 d’aquest mes i tinc una alegria, perquè em contesteu desseguida les lletres meves; acostumat a rebre’n en intervals de quinze dies, ara emsembla que en tinc cada dia. No ho trobeu que així amb dugues lletres pel camí no es tan llarg el temps de l’espera?…
De les lletres de Jaen no n’he rebuda cap mes , pot ser ja no n’enviaran més. Es igual. Ja no son d’actualitat. El paquet de tot el que m’hi heu posat com us deia amb la meva darrera, no llençarem res. S’aprofita tot aci. S’apropa el dia 20 ja. Començo a pensar-hi. Tot ens fa il·lusió el que ve de vosaltres i tot el de la nostra terra. No hi podem fer mes. Ara mateix en tenim una de gran, d’il·lusió. Hi tornen haver-hi rumors que ens donaran permís. No ens la fem gaire grossa, doncs potser serà igual que les altres vegades, nomes seran rumors. No cal dir la joia que tindrem que fos veritat. Tenim tots unes ganes de tornar al costat vostre, de les nostres llars, encara que fos per pocs dies!…
Quan ho sabrem ben bé del cert us ho comunicaria desseguida. No us voldríem donar cap sorpresa , així podríeu començar a preparar els llençols que també tenim ganes de dormir-hi!…
Fa tant temps que no ens n’ha tocat cap a la pell!… Em sembla que no hi sabrem dormir, ja podeu dir a la Rossa que quan vingui me’l estovi ben estovat.
Per vos mare em plau que no treballeu gaires hores, ara que vosaltres mateixes heu de veure si es que podeu. Tu Agnès mes que ella. Doncs ella acostumada a treballar; tants anys de treballar a la fàbrica deu fer-li una mica de recança deixar-la. No us n’ha de fer gens, puix es de joves, ben joves aquest treball. Desseguida que us trobeu que us va bé, per caminar o per a passar fils, deixeu-ho. No us hi penseu cap mica. Jo en tindria una gran alegria. Ja n’heu fet prou de roba durant tants anys!…
Gaudim com sempre aci de una bona salut i de una bona minestra. He augmentat 5 kilos i tot. Passem el temps molt divertit. Ahir mateix fèiem un partit de futbol. Els de Sanitat contra els de la Plana Major. Vàrem guanyar-los de 2 a 0. Després al poble aquest, amb un acordió, vàrem organitzar un gran ball. Jo ballava amb aquella que us vaig dir. Si ho fem gaire sovint això sabré ballar mes que no pas tu Agnès. Ah! Mengem molts ous ara també. No en volen vendrer només volen canviar-los per sabó, i com que en tenim prou, en podem menjar molts d’ous. Una pastilla, una dotzena d’ous. Aquell cuiner ens fa unes truites amb patates i seba que els àngels hi canten!… Si no us dic mai res del Pintor i Subirana (—) Es perquè ells estan a dalt les posicions i son a la que es mes lluny de nosaltres. Estan bé per això. Quan ve a curar-se algú d’allà aquella posició, em diuen que estan bé. Qualsevol dia aniré per allà dalt…
Sento molt el del Pepito de cal Baldomero i del Pepito de cal Cardona els hi desitjo un bon guariment. Avui escric al Masplà i Llasera. Rebeu una forta abraçada del vostre fill i germà que voldria venir aviat…. Joan
(El color del gersei m’ha plagut molt. Quan el vulgui ja us ho diré)
(L’adreça no la poseu bé, heu de posar-la igual que al darrera el sobre d’aquesta carta)
Dijous, 14 d’Octubre del 1937
Estimades mare i germana: Com veureu us envio una revista d’aci Guadalajara, no us la volia enviar no, perquè amb tants morts i desperfectes, pensava s’esparvererant, però com ja veureu que aquesta “pallissa” que donàrem als exèrcits italians ja fa temps, que no es d’ara, i com que tinc la motxilla plena de llibres i papers em feia nosa i així veureu alguns poblets d’aquesta Alcàrria.
Us hi adjunto un llibret que la Sanitat ha imprès per a tots els combatents. Em sembla que ho rebereu. Un altre dia us enviaré un retrat meu amb ornaments a tot el volt, fets amb fil de seda de diferent colors, que ens entretenim en les hores de lleure. Què hem de fer per a passar el temps aquest millor?
Com us deia amb una lletra de les darreres us he enviat un altre gir de 250 pessetes. Quan el rebeu feu-m’ho avinent, que quan haurem cobrat el Setembre us en faré un altre de 500 pessetes. No en fem res a aci dels “quartos” i vosaltres en fareu alguna cosa.
Gaudim a aci ara d’un bon temps, i i d’una bona tranquil·litat. Ens atipem com mai! I passem els dies jugant a futbol i inclús el diumenge ballant.
Podeu estar tranquil·les que no em manca res i estic molt bé. Ahir vaig rebre noves del Llorenç i del xicot de cal Carter, i avui el Sant m’ha adreçat una tarja dient-me que els han concentrat a Mataró. També he escrit al Mestres, Maspla, Devesa i ahir ho vaig fer també a l’oncle de Navàs.
Una forta abraçada del vostre fill i germà JGriera
(Ja em direu si heu rebut tot això) Records a tots.
Divendres, 15 d’Octubre del 1937
Estimades mare i germana: Perdoneu la tardança d’aquesta carta, però es que hi havia posat un segell d’aquells que vosaltres m’enviaveu, de trenta cèntims i un altre de trenta partit pel mig, es veu que no ho volen, me l’han retornada. Hi he posat un segell de quinze i aquestes ratlles i us la torno a enviar, veiam si la rebeu. Amb això veieu de no enviar-me mes segells d’aquests, millor dit de cap mena, puix ara en tenim molts i podem comprar-ne aci mateix.
Abans d’ahir us vaig enviar una revista d’aci aquests poblets d’aquesta Alcàrria. Vejam també si la rebereu. I com us deia amb les darreres, us he fet un altre gir de 250 pesetes. Quan haurem cobrat setembre us en faré un altre de 500.
Us repeteixo una vegada més que no podem estar millor. Aprenem a muntar a caball ara, gairebé ja en sé. No us penseu que ens ho fan fer no, ho fem per gust. M’agrada molt i serà acabada la guerra en vull comprar un. Podeu començar a arreglar l’estable. Fins la Rossa hi pujarà. Son mansos. He escrit a l’oncle Joan i a les adreces mes que em donàreu. Deuran contestar aviat. Rebeu una abraçada del vostre Joan.
L’adreça meva poseu-la només així:
Juan Griera Carreté
138 Brigada Mixta 549 Batallon
Grupo Sanidad
Estafeta de campaña nº 68 (sector del centro)
(No us penseu que m’han canviat de lloc no, es que no volen que hi posem els noms dels pobles)
Octubre, Dissabte dia 16 del 1937
Estimades mare i germana: Us adreço aquestes ratlles, mes content!… per dir-vos que ja m’ha arribat el paquet. M’han donat una sorpresa puix no l’esperava tan aviat. Es veu que va venir amb el viatge del dia 10. Quan m’ho digueren no ho volia creure, fins que avui ha arribat a les meves mans. Era molt gros aquesta vegada. Ho heu fet massa fort! M’estimeu massa!… Tot ha arribat bé fins la mantega que avui mateix amb les torrades que fem m’hi he sucat el pa, i era mes bo!… Demà aquell cuiner em farà xocolata desfeta, un dia mantega i l’altre xocolata. Ja veieu quins esmorzars que faré. Segur que molta gent i potser vosaltres i tot, no mengeu tant bé, puix tenim de tot, tall, bacallà, ous i ara fa uns quants dies que ens fem uns tips de bolets! Com que n’és el temps van regalats a aci.
Si em vegessiu estic mes gras que abans, i això que no ho vull. Faig tots els possibles per no engreixar-me però el menjar es tan bo comparat amb el d’abans! Juguem a futbol cada dia i muntem a cavall, però encara ens fa agafar mes gana. Em vegessiu a dalt del cavall galopant… Semblem aquells nord-americans del cinema. Ja em podeu posar uns quants duros a la “guardiola” perquè quan torni en pugui comprar un. M’agrada mes anar a cavall que amb auto. Sempre que tinc d’anar a un lloc, ja ho saben, em donen un cavall. No us esparvereu doncs aquests cavalls com que els tractem bé, i ens coneixen, son molt pacífics. I això que fem és esport. M’agrada molt l’esport (com el rem).
Amb la darrera carta retornada per aquests segells partits pel mig us ho deia ja. No m’envieu mes segells, perquè aci en tenim inclús paper d’escriure, tinta i tot.. Es veu que no ho volen que parteixin els segells pel mig, perquè n’hi havien que aprofitaven els vells. I el gersei de tu Agnès si tens feina, no vagis depressa a acabar-ho, puix ara amb tota aquesta roba vostra i la que tenim ja pot fer fred!… I les mans ja no es pelaran mes, amb aquests guants tant bons! A ben segur que devieu pagar per ells 50 o 60 pessetes, perquè ja sabem que tot es car. També us deia que us havia fet un altre gir de 250 pessetes, em plauria que quan rebéssiu aquesta ja les habessiu rebut. Demà o demà passat cobrarem el mes de Setembre; quan em direu que heu rebut aquestes altres 250, us en faré un altre si pot ésser de 500 ptes.
Algú m’ha dit que mes de 250 les heu d’anar a cobrar a Manresa. Pregunteu-ho al carter d’aci si es veritat això, sinó ho faré com ara, amb dugues vegades. I la revista, ja em direu si us ha agradat. També estic content que les dones d’E.C. treballeu força, feu-ho incansablement, puix després serà la nostra mare patria i els nostres fills que ens ho agrairan…
Digueu a la Rossa que les nous eren totes bones, i això de que a la vora del riu se n’hi fessin no m’ho crec. Ai l’amo de les nous el dia que t’hi atrapi!… Em dieu que no me’ls deixi “pispar” els guants, si per cas no els perdo no tingueu por perquè som una colla de bons companys tots. Aquesta colla de desertors, ja em direu com els ha anat. L’altre dia llegirem que en varen detenir una colla a Berga, no n’hi havia cap d’ací?…
Rebeu una forta abraçada del vostre Joan que us estima (He escrit a totes les adreces que em donàreu, quan em contestin, us diré que em contesten).
(Mercès al Llorenç per tot.)
(tarja postal) 23 d’Octubre del 1937
Estimades mare i germana: Aquestes quatre ratlles son per dir-vos que ahir ens vingueren a rellevar d’allà on estàvem i ens han portat a Sacedon, un poble mes bell i mes gran de tots aquests on hem estat, es un bon tros lluny del darrer. Hi ha una bona i bella gent. Arribàrem a la nit. No sabem si hi estarem gaires dies. Ja us escriuré mes extensament. Rebeu una forta abraçada del vostre fill i germà Joan.
Records als amics i ja em direu si heu rebut el gir i la revista. Salut.
Sacedón 24 d’Octubre del 1937
A Angela Carreté i Agnès Griera. Balsareny
Estimades mare i germana:Ahir us vaig adreçar una tarja dient-vos ens havien canviat de lloc, i avui he rebut la vostra carta del 16 d’aquest mes, junt amb una tarja i una lletra del amic Llorenç, que també avui la contesto.
Com us deia estem en un poblet, dels millors on hem estat fins ara. Hi ha una gent –particularment les noies- molt bella i simpàtica; si no fos per la parla semblaria un dels bells poblets d’aci a la nostra terra. Hi ha electricitat i tot, i radio. Tant temps havíem estat sense, que em sembla que som en un altre mon.
Nosaltres amb el metge habitem en una casa on hi hem posat el botiquí, que com tota la gent d’aci, son bona gent i franca. Ens fan el menjar i avui ens hem rentat la roba i tot. Com que hi ha tres noies a aquesta casa, cregueu que estem divertits, gairebé no ens movem mai d’aquesta casa, tant hospitalaria és. Fa dos dies que som aci, i només hem donat un volt al poble, tant bé estem aci a dins. El que no us puc assegurar si hi estarem molts dies a aci. Hi ha rumors de que potser vindrem a la nostra terra amb uns dies de permís. Res del cert per això, nomes rumors que tant debò fossin veritat, puix son tantes les ganes de tornar al costat nostre, encara que només fos per uns dies!… Si ens canvien de lloc, o tinguéssim la sort de poder venir us ho comunicaria desseguida. L’adreça es la mateixa, encara que siguem lluny del lloc d’abans. No enyorem gens l’altre poble d’abans no, ni els altres abans que aquest darrer…
Veig que continueu treballant igual, i les nuadores una mica mes. Millor que tingueu força feina, puix així treballant tots de valent serà quan aquesta victoria nostra vindrà aviat. He quedat parat del que em dieu del Majordom i l’Espona. Quins valents aquests també!
El Mosoll no ha escrit encara, deu ésser per això de l’Estafeta equivocada. El germà del Llorenç ha escrit i el xicot del Gilet; que demà els hi contestaré, puix amb això del canvi de lloc, tenim molta feina a arreglar el botiquin i curar els malalts que amb les hores del viatge no s’havien pogut curar. Mes ara jo tothom està ben aposentat i tindrem temps de tot si és que hi estem gaires dies. El Subirana i Pintor estan a l’església, estan bé també. Al Pintor vaig donar-li una samarreta i uns calçotets que m’enviàreu, doncs no em cabien enlloc i ells fent guàrdia els fan mes falta que no a mi.
El gir quan haureu rebut l’altre us el faré desseguida de 250 ptes igual. Avui han escrit a un company de Sanpedor que en feu un de 500 i li han dit que tots els de mes de 250 s’han d’anar a cobrar a Manresa, i per estalviar-vos feina ho faré com fins ara, amb dos vegades.
Veig també que fan bones pel·lícules per aci. Veiam si pronte podem venir a veure’n alguna, que ja gairebé no ens recordem del rostre de les estrelles, i això si que ho trobem a mancar!
Ja ho sabeu podeu estar com sempre tranquil·les, doncs estem a bon lloc i bé, només ens mancaria uns dies de permís per tornar a gaudir d’aquest escalf de la nostra llar, que sembla fa anys vàrem partir-ne… Una abraçada a tots dels vostre fill i germà Joan.
Sacedón, 28 d’Octubre del 1937
Estimades mare i germana: He rebut la vostra del 21 d’aquest mes, he tingut una grossa alegria, com cada vegada que rebo noves vostres i perquè veig que ho aneu rebent tot, inclús la revista aquella d’aci a l’Alcàrria. El retrat com que les cartes han d’anar obertes, tinc por que es perdi o caigui de dintre el sobre. Si tenim la sort de poder venir amb uns dies de permís us ho portaré tot. Demà us faré un altre gir de 250 ptes. Com els altres segur que el rebereu, i m’ho fareu saber.
Com us deia amb la darrera, l’endemà d’arribar a aci a aquest simpàtic i clar poblet estem a aci reposant. Es una bona ocasió per a donar-nos permís. Diuen que ens ho treballen i que faran tots els possibles per a que podeu reposar a aci a les nostres llars. No cal dir-vos l’alegria que ens donarien i amb quina il·lusió l’esperem…. Si això es fa realitat em mancaria temps per a comunicar-vos-ho. I si no ens en donen ara, algun dia ens en deuran donar. Em sembla que no poden tardar molt temps.
Aci on estem –us ho remarco un altre cop- es dels llocs millors, on hem anat a parar durant aquest temps, millor per a tot, principalment per la franca i bona gent quer hi ha. Si no ens ho donen tot es perquè no ho tenen. Quina diferència d’altres llocs!….
I a aci a la casa on vivim, no hi podem estar millor. Ens passen aquests dies que no ens en adonem. Al costa d’aquesta bona gent, al costat d’aquestes belles i tranquil·les noies que amb els seus cants i les seves rialles ens fan aquesta estada mes dolça. N’hi ha una que ens dona concerts de piano i tot. Son educades com la que més. Llàstima que gairebé totes tenen xicot. El tenen al front també. O sinó em sembla que tots us portaríem una companya mes per a ajudar-vos… Passem unes vetllades a la vora del foc. Ens fan contar coses d’aci a la nostra terra, els nostres costums, les nostres belleses, tot el que hi ha de mes bell a aci. En fi som com uns mes de la família. Sembla que estem en una recó de la nostra Pàtria!…
El gersei espereu una mica mes a enviar-me’l, puix si veníem o anàvem a un altre lloc, sempre es retarda mes. Ja us ho diré quan vulgui que l’envieu. El paquet a hores d’ara, ja debeu saber que fa dies que el vaig rebrer. Vingué amb el viatge del dia 10. El vaig tenir a Sacecorbo. Fa dies que presumeixo amb els guants, que van molt bé. No tenint fred als peus ni a les mans ja no se’n té a enlloc. Del que dieu del Maspla, fa dies vaig escriure-li, igual a totes les adreces que m’heu donat. Tantes com m’heu enviat hi he adreçat una lletra meva. Només m’ha escrit el germà del Llorenç, d’aquestes adreces darreres. Potser els altres no les han rebudes o tenen mes feina que nosaltres. Quan contestaran us ho diré.
Avui m’ha escrit el Cases i em diu que han pres el carnet a tota la família d’aquests desertors. Ja els esta bé. Quina colla aquests!… Segurament voldran que tots els seus familiars sofreixin de tot, abans que anar a complir a aquest deure que tenim tots de defensar la nostra Pàtria, per a que no sigui una colònia d’aquests assassins d’italians. També em diu que a tu Agnès t’han nomenat caixera d’E.C. Així m’agrada, que les dones comenceu a intervenir en totes aquelles coses que abans fèiem nosaltres. Procura complir també el teu deure, puix ja sabs el que ens passaria als catalans si la nostra terra fos trepitjada per aquests monstres.
Vostre Joan.
Sacedón 31 d’Octubre del 1937
Estimades mare i germana: He rebut avui diumenge la vostra del 23 d’aquest mes, com cada vegada us contesto desseguida, no sabria deixar passar-ho, -no podria- després d’haver-ne rebut una de vostra, el dia sense contestar-vos.
Aquesta es per repetir-vos que estem reposant en aquest poble bonic, i que es dels llocs on s’hi està mes bé, de tots els que hi hem viscut pocs o molts dies. S’hi està mes bé per tot. Per la gent simpàtica que hi ha, perquè hi ha de tot, Barberia, sabateria, rellotgeria, pastisseria, i moltes coses acabades en “ria”. Pel menjar, i sobretot pel dormir. Gairebé us vaig a dir que dormo mes bé que aci a casa. Tenim una habitació ventilada, amb rentamans o “lavabo”, tauleta de nit, sofà i el que es millor un llit que al ficar-nos-hi quedem gairebé colgats amb els llençols, tant tou és, i s’hi està tant bé que cada dia ens llevem a les deu, hora que passem el reconeixement. Passada aquesta hora –sol durar fins a migdia- ja ho sabeu tenim la feina feta, cap a voltar. Aquesta tarda si no hi ha res de nou anirem, amb aquestes noies d’aci, d’excursió fins el riu Tajo, que no passa lluny d’aci. Per això us escric ara mateix –el correu arriba a les dotze, i ara es un quart d’una- puix tindrem la tarda ocupada per aquesta excursió.
Si es que no ens donen permís, millor que durés l’estada en aquest poble, perquè se’n troben pocs com aquest, per aquesta Alcàrria. Això dels girs con tal els rebeu, gairebé es igual, total hi ha la petita molèstia de fer anar el recader a Manresa. Per estalviar-vos aquesta, us n’he fet un altre de 250 ptes. A veure si aquest el rebeu a domicili com el primer. Ja m’ho direu.
Vaig rebre abans d’ahir, la resposta del oncle Joan. Em donaren l’adreça de la Vila, i junt amb ell, els he escrit als dos llocs. Els dic que m’enviïn l’adreça del Francisco de Navàs i de cal Pi. També he rebut darrerament una lletra del Cases i del Casòliva, com vosaltres voldria que contestessin desseguida.
El gersei com que no sabem si hi estarem gaire temps, no l’envieu encara, només m’agradaria rebre’l aci per presumi’l perquè com m’imagino estaré bé; bo i ben fet, i a lo millor l’hauré d’estrenar en un poblet de mala mort. Es igual per això tenim d’altre roba també encara que no a la mida, ens la hi fem. Em plau que la “Marrinxa” ocupi el meu llit. Ja deu ésser tota una mare, i amb experiència, amb tant temps que no l’he vista. Ja em direu quants fills ha tingut amb aquest temps, i quants n’heu pujat i si té gaires festejadors tot i essent mare…
Per avui res més, una abraçada ben forta del vostre fill Joan.
(El Masplà i demès encara no han escrit) (Adeu! Fins la vostra propera…)