(tarja postal) Villanueva de Alcorón, 6 de Novembre del 1937

Estimades mare i germana: Com veieu amb el nom del poble, hem tornat a canviar de lloc. Tant bé que estàvem al poble d’abans! A aquest on estem ara no s’hi està malament no, es com gairebé tots els d’aquesta Alcàrria, però com que Sacedon es dels millors això fa que hi trobem tanta diferència.

Fa dos dies que arribàrem i estem ja instal·lats en una casa d’aci, on també ens fan el menjar. El llit el trobem a mancar. Hi ha bona gent també. Degut al canvi fa molts dies que no rebem cap lletra. Quan reberé la vostra tornaré escriure. Una abraçada del vostre Joan que us estima.

Villanueva de Alcorón, 11 de Novembre del 1937

Estimades mare i germana: A l’arribar en aquest poble on estem ara, us vaig adreçar una tarja, però com em dieu amb la vostra del 1 d’aquest mes no l’heu rebuda, penso potser aquesta tampoc l’hauràn rebuda. He esperat a fer-vos una carta que hagués rebut, almenys, una resposta de les tres que us vaig enviar a Sacedón. Per fi avui ha arribat la primera, amb la que em dieu estàveu neguitoses tants dies sense noves. Això es degut als canvis que fem.

La guerra es això: l’anar d’un lloc a l’altre sense saber mai els dies que hi estarem. Com veureu, ja estem en un altre poble d’aquesta Alcàrria. No s’hi està tan bé com a l’altre, però tampoc s’hi està malament. Allò del llit tou s’ha acabat, i les noies d’aci no son de bon tros amables i simpàtiques com les d’allà. Estem també en una casa, però no hi ha cap dona, només nosaltres. N’hem llogat una que ens ve a fer el menjar aquí mateix. Traient el “rancho” en fred, es menja el doble bé. Els cigrons mes tous, les patates de la manera que les volem, en fi tot el que ens donen, ens ho arregla aquesta dona de la forma que li diem. Li donem un duro cada dia i del nostre menjar, doncs aci tenen molt poca cosa. Ara com que som deu de colla, no resulta car; dos rals a cada ú només.

Fa una setmana que som a aci, i no ens hi sabem habituar, tant bé estàvem a Sacedon. El trobem a mancar, trobem a mancar tot el que teníem allà, però què hi farem? El que hem trobat a aci son peücs. Avui una dona m’ha acabat els meus, i me’n faig fer uns altres, perquè si hem de passar l’hivern a aci, això tan gruixut va molt bé, no es té fred els peus. El que em fa falta son uns pantalons de muntar, de vellut i una tovallola d’aquestes gruixudes per eixugar la cara. Això dels pantalons –un només- dieu-ho al Llorenç ell ja sap de què va. Que m’hi fassi butxaques, al davant i el darrera. Jo quan contesti la meva, li diré també. Quan estiguin fets m’ho podeu enviar junt amb el gersei i la tovallola. Amb tot això ja en tindré prou per a passar tot l’hivern. No m’hi poseu res mes. Aquest dia vàren portar-nos unes “bandes” de Madrid i amb aquests pantalons no es té fred a les cames ni enlloc.

Us he fet un altre gir de 250 ptes, ja em direu si l’heu rebut. Amb això dels refugiats no us hi amoïneu, ja arribarà el dia que veuran que si no fos Catalunya, ja serien tots, sota la sabata d’un Franco, o d’un d’aquests italians o alemanys.

Ahir vaig enviar una tarja al Llorenç i una altra a E.C. ja em direu també si les han rebudes. Això del permís s’ha aigualit una mica, però que dimoni que no ens en donin abans de l’any?…

Rebeu una forta abraçada del vostre Joan que pensa amb vosaltres i està bé. Només desitjo poder tornar aviat al costat vostra. L’adreça la mateixa. JGriera.

Diumenge 21 de Novembre del 1937

Estimades mare i germana: Fa disset dies que som aci en aquest altre poble i només he rebut una carta vostra, la resposta de la primera que jo us vaig adreçar a Sacedón. Com que us en vaig escriure dugues més allà, i dugues mes a aci, i no he rebut resposta de cap d’aquestes (cada dia espero alguna d’aquestes endarrerides i res) m’he decidit a escriure-us aquesta altra, perquè no passeu ànsia –(jo si que estic impacient tants dies sense cap lletra vostra)- i per dir-vos que continuem en aquest poble tan diferent de Sacedón i que estem molt bé, sobretot per la teca.

L’altre dia anàrem a un poble d’aci a la vora i compràrem dos xais, 20 kilos de mel i sis dotzenes d’ous. Ja ens n’hem menjat un, ens acabem la mel i els ous fa dies que els vàrem acabar. Aviat hi tornarem a proveir. Amb això veureu que no ens falta res. A vosaltres us deu faltar. Quan mengem aquestes costelles a la brasa pensem tots: “A casa nostra deu fer molt temps que no en deuen menjar”. Aquesta dona que ens arregla el menjar, no ho fa malament, ens feia unes truites amb seba! I ara un arroç amb carn, i uns cigrons amb unes paellades de carn també.

Torno a estar gras com quan estava al costat vostre. I això que em sap greu, però no hi puc fer mes, tinc una gana! I com que no abunda gaire aquest temps que podem tenir de tot, ara ens aprofitem, perquè com sempre no sabem si durarà gaire l’estada en aquest lloc on som ara.

Estic esperant d’un dia a l’altre les vostres respostes, en que em dieu que heu rebut totes les lletres meves, i el darrer gir que us vaig fer a Sacedón de 250 ptes. I gual que els dos primers. Ahir vaig rebre carta del amic Llimargues i del amic Muntades i amb data del 4 d’aquest mes. Com veieu ho rebem tot molt endarrerit, això ens fa pensar que les vostres venen endarrerides igual. Amb la meva darrera, abans que aquesta us que em fa falta un pantaló de vellut, de muntar, i una tovallola peluda per rentar la cara, i que m’ho enviéssiu junt amb el gersei, us ho torno a dir per si no l’haguéssiu rebuda. Això del pantaló el Llorenç sap de què va, espero la seva resposta també per dir-li, i podeu enviar-me també si la trobeu una boina d’aquestes “vasques” puix em sembla que nevarà aviat, tenim de preparar-nos, mentre esperem la neu. No m’envieu res mes de roba, perquè amb això en tindré prou per a passar bé l’hivern, si es que tenim de passar-lo a aci. No sabem res, però per si de cas… Si poguéssim venir amb uns dies de permís ja ho sabeu us ho diria desseguida. Ahir també va escriure’m el Vilà, està bé també, està aci a prop a la Divisió i diu que ara està de cuiner. Avui hem comprat també vint kilos de taronges. Ha vingut un carro ple i n’hem proveït. Son mes bones!… No hi planyen res com veieu, per això cobrem. Es una mica car tot, però que hi voleu fer?

Espero també les respostes del Joanet de cal Magnet, del Masplà, Planes, Cases, en fi de gairbé tots els que m’escriuen. N’he rebudes dugues del germà del Llorenç, em diu que es vol casar. Ben fet, jo li aprovo.

Rebeu tots una abraçada del vostre Joan que espera rebrer totes les noves vostres. (La mateixa adreça).

Dimecres, 24 Novembre del 1937

Estimades mare i germana: He rebut avui, la vostra del 15 d’aquest mes resposta de la meva tarja del 6. Us he escrit després de la tarja dugues lletres mes, que a hores d’ara deveu haver rebut. Espero les anireu contestant, puix espero impacient com sempre les vostres. Em dieu que tinc ues cartes pel camí; d’ençà que soc aci (des del dia 4) n’he rebudes, amb aquesta d’ara dugues, així es que em sembla que me’n falta alguna. Ja deuran venir ?

Continuem en aquest poble, on ja ens hi estem acostumant, i mes ara, que com us deia amb la meva de diumenge passat, tenim molta teca, xais, mel, ous, patates i une taronges mes bones!… Només que es va acostant el temps del fred i de les neus; no ens trovarà descuidats per això, tinc tres parells de mitjons o peücs d’aquests que les velles d’aci filen i teixeixen, si me’nvieu uns pantalons de muntar de vellut, una boina, una tovallola per la cara, i el gersei aquest que m’haveu fet, en tindré prou per a passar tot l’hivern. Ah! I si el trobeu un cinturó.

Ja m’ho direu qua ho tingueu a punt. El gir quan em digueu que l’heu rebut us en faré un altre. Ens sembla que per aci no ens hi estarem gaire temps, no solen tenir-nos-hi gaires dies en un mateix lloc. Veiam si quan marxem d’aci, ens donen permís.

Em deleixo quan veig que tots van venint amb permís, i nosaltres tant temps en aquesta Alcàrria. Que hi farem? Tenim molta paciència per això, i com que no hem estat mai gaire malament, pensem que d’altres s’ho mereixen més. Aquests del front d’Aragó per exemple.

M’agradaria veure’n algun del poble per aci aquestes terres. Em penso que nomes som jo i el Vilà. Es a aci prop, està bé, de cuiner a la Divisió. Del Joanet de cal Magnet jo també n’estic amb ànsia, puix fa molt temps que vaig escriure-li i encara no ha contestat. Igual el Masplà i Planes. No sé que deuran fer. El Llimargues em va escriure des de Fraga. Està bé també. Si sabeu que fan aquest que no escriuen, ja m’ho direu.

Voldria saber de tots aquests companys que corren la mateixa sort –la trista sort de la guerra- que fan, si estan tots bé i tranquils. Nosaltres n’hem estat molt sempre. Es una bona sort. De les coses de menjar que em dieu que teniu a punt us deuen fer falta a vosaltres. (De segur, encara que no m’ho digueu ho deveu estalviar per mi.) Us ho dic de veritat: “Si us fan falta no m’envieu res d’això, perquè mai ens havíem afartat, no atipat, de tot això que us dic mes amunt. Podem ben passar amb el que tenim ara. Un paquet de roba, la que us dic només i prou. Quan me falti qualsevol cosa podeu estar segures que us ho diré.

Voldria que m’expliquéssiu mes coses. Que feu a E.C. (hi vaig adreçar una tarja) ja em diràs si l’heu rebuda. Les refugiades ja estan mes civilitzades? N’hi ha de boniques? Que es diu per aci de la guerra? La teva colla d’amigues que fan també? Se n’ha casat cap? La Margarida deu estar contenta tenint-hi el Pepe?. En fi forces coses, perquè tants dies sense saber res, estic delerós de noves. Digueu al Llorenç i Cases que escriguin aviat. El seu germà escriu sovint. Digueu a la “Tema” que no s’espanti amb això dels refugiats que en demani dugues o tres de refugiades, que jo li ajudaré a mantenir-les. Però que vigili: almenys si no son simpàtiques que siguin boniques.

Doneu records a l’Antonieta, digueu-li que també hi penso amb ells, i amb tot el que havia fet per mi, i que no s’amoïni que després d’un mal temps en vé un altre de millor. Vosaltres rebeu una forta abraçada del vostre Joan que espera poder retornar aci a la nostra llar aviat. JGriera

(La mateixa adreça d’abans)

Diumenge, 28 de Novembre de 1937

Estimades mare i germana: Acaben de donar-me avui dugues lletres vostres, la del 19 d’aquest mes i la que jo trobava a mancar la del 10, i una tarja de l’amic Llorenç que com vosaltres, em diu que m’envieu el paquet amb els pantalons, que aniran bé per aci quan nevi. Veiam si tardarà gaire a arribar. Del gir com que gairebé m’asseguren que els rebereu, demà us en enviaré un altre.

Em dieu amb la del 10 que les forasteres es tiraren al carrer. Això ja està mes bé. Es veu que es creuen ben bé que son els amos encara. M’hauria agradat ésser-hi. No hi hagué estirades de cabells? Qui eren les de davant? Millor que hi hagin posat pau. No us hi emboliqueu gaire amb aquesta genteta.

Em dieu també que el Marensi es a aci amb permís. Millor. Uns o altres. Ja vindrem també! Paciència. Dels desertors aquests els està molt bé que els hagin aixampat. Ara els faran passar la por.

M’agrada que a l’hort de baix al darrera hi hagin collit unes tomaques grosses. Ara a l’hivern deixeu-lo reposar, quan vingui ja el tornarem a arreglar. No deixeu morir el cirerer.

Dels bolets, mai n’havia menjat tants com aquest any, ens n’hem fet un tip! Abans d’ahir encara vaig trobar llanegues. Hi anàvem sovint a buscar-ne. Ara ja s’acaben. La Tema en deu tenir qui sap los pots plens oi? L’any que vé hi tornarem plegats, amb la Rossa i la Tema. Tothom escriu que la guerra s’acaba. Veiam si algun dia ho endevinen, allavors si que ho celebrarem.

M’ha escrit també l’oncle Josepet, junt amb una carta també de l’oncle Joan. Avui els hi contesto i escric a l’oncle Tonet. Com que m’ha enviat l’adreça del Francisco de Navàs també li escriuré. El que trobo molt estrany es que no sàpiga, i no em dieu res tampoc vosaltres del Mosoll. A veure si amb la vostra propera em doneu noves d’ell. També estranyo molt. Del Masplà, Planes (Josep M) i demés. Del Cardona m’he alegrat molt de que estigui ben bo. I que tingui bona sort per allà a Aragó també.

Del Joanet de cal Magnet ja fa mal pensar ja, perquè jo almenys fa dos mesos que no en sé res. El Serarols on és? El “Puntes” (Ferrer) i demés en fi de tots els que sabeu. El Pepito de cal Baldomero també que fa. El Pere encara son a Madrid?

Nosaltres continuem per ara en aquest poble, que encara no com a l’altre d’abans s’hi està bé. Veurem si ens hi deixen estar gaires dies. Ara ja ho rebem tot amb mes regularitat. Millor que duri.

El porc engreixeu-lo força i si tingués la sort de venir amb permís quina festassa que faríem! No sé que farem amb això del permís. Només deixen venir els que porten un certificat del metge i del Ajuntament acreditant que algú de casa seva està malalt. Per venir d’aquesta manera mes val que tardi més i pugui venir que tots estiguem ben bons, allavors si que donarà gust i alegria poder venir.

Bé prou per avui, que com que me les han donades ara el vespre les vostres cartes, i demà marxa el correu, -cada dos dies- he tingut d’anar depressa. Una altre dia ja aniré mes a poc a poc.

Records a tots els amics i vosaltres rebeu una bona abraçada del vostre Joan que us estima i que voldria veure-us ben aviat. JGriera.

Addenda:

Quan tenia aquesta carta ja escrita he rebut una lletra del oncle Tonet, una del Mosoll i una del amic Muntades. L’oncle diu que ha rebut la meva, el Mosoll que tenia molta feina, i l’altre que ha passat serveis auxiliars. Demà els hi contestaré puix avui tot el dia que escric, i es tard.

Em descuidava de dir-vos, que com us demanava un cinturó i una boina, no els compreu perquè ja ho tinc. Anem sovint amb ambulància a Guadalajara, i ho vaig comprar. Allà de vestir hi ha gairebé de tot. M’agrada això de voltar sempre demano que m’hi deixin anar. Tampoc estem amb ànsia perquè tenim molt bon xofer, no és tant esverat com el Mosoll. Algun dia si no hi ha res de nou volem anar a Madrid a veure com està allò. Anar i tornar només.

Ah! I ahir anàrem a Penyalén, i es donà la casualitat que anàrem a parar a una casa on l’any passat ens digué l’home hi anaren a menjar, mes ben dit, menjaren i dormiren una colla d’aci a Balsareny. Es recordà dels noms del Terrades, Montes i Hernandez, allavors de la columna “Tierra i Libertat”, es veu que anaren a parar a aci en aquest mon d’ara. Em digueren si tens manera de donar-los records fes-ho, que eren una bona canalla. Si per cas fossin per aci algun d’aquests, digueu-los-hi de part del home de la “Posada” i de la dona. Em digué que estaven molt bé també que tenien força teca l’any passat. Una bona gent que inclús ens vengueren dos xaiets i d’aquest pa bo que fan per aci. D’aci a la vostra propera. El vostre fill i germà. JGriera (Un petó a la Rossa)