Barcelona dia 6 de Maig del 1937

Estimada mare i germana: Ja us en fareu càrrec que no us hagi fet saber noves fins ara –i encara no sé si aquesta carta la rebreu- però es que no podíem; no es pot telefonar i no podem sortir al carrer.

Des de dilluns que ens estem aci a la caserna sense fer-nos fer res.

Diuen que en altres casernes els han deixat anar a casa. A nosaltres per ara no ens han dit res. Aquests tres dies ja veiem que era impossible, però avui que fins a l’hora que escric aquesta carta (son les sis de la tarda) no hem sentit cap tret si que ens pensàvem que ens deixarien marxar, però ha passat el dia i res. Potser demà o demà passat.

Ja us haureu enterat pel diari del que ha passat i està passant, perquè encara no s’ha acabat. Aquesta caserna no ens ha passat res de mal. Estem tots bé.

Durant aquest dies hem sentit a espetegar molts trets de totes menes, ara ja hi estem acostumats, i si hi tornen gairebé ja no en farem cabal.

Es una verdadera llàstima que ens tinguem de matar els uns als altres, oi més havent-hi aquesta guerra contra el feixisme, que encara no l’hem guanyada, i si ens entretenim aixís em sembla que vindrà la sabata de Franco o Queipo que posarà la (pau)? Sembla mentida; no hi ha dret.

No passeu ansia i no patiu per mi que us torno a repetir, estic bé, em sembla que aquesta setmana si s’acaba això que s’ha d’acabar, ens deixaran venir. Amb això, fins aviat.

Per avui res més, rebeu tots una abraçada del vostre fill i germà que us estima.

Joan Griera

PD.El cosí de la Margarida m’ha dit que diguéssiu a la seva família que també està bé. Ja ho direu a la Margarida.

També aquell xicot que s’estava a cal Massó està bé, com tots.

Fins molt aviat. Joan

Barcelona 15 de Maig del 1937

Estimada mare i germana: Com que no hem cobrat encara per evitar despeses aquest diumenge no vindré tampoc. Diuen que cobrarem la setmana vinent com que ho han dit tantes vegades ja gairebé no ens ho creiem fins que els tindrem.

Si no hi ha res de nou i no em toca fer cap servei el diumenge vinent vindré i si hem cobrat us portaré els “quartos”. Aquest volem anar als banys.

Quan m’escriviu mireu de saber per l’Antonieta aon està el Dr. Relat. A quina presó és. Si és a la presó Model o quina i com el va anar a veure ella, que algun dia l’aniré a veure.

Rebeu una abraçada del vostre fill. Joan

Dissabte 22 de Maig del 1937

Estimada mare i germana: Com us vaig dir aquesta setmana no vindré i encara que hagués volgut venir no hauria pogut perquè avui dissabte em toca fer de quarteler, podria venir demà però volem anar als banys i a teatre.

No em manca res, ah! El bull com que era tendre i tenir-lo tancat a la maleta se m’ha fet la meitat malbé, amb això ja ho sabeu per mi no em compreu mes res d’això que aci a Barcelona podem comprar puix ara tenint quartos no hem d’estalviar res per menjar.

El Mosoll m’ha escrit i em diu que li fa estrany que tu Agnès no li contestis i tira aquest entrefilet: (podria molt ben ésser que degut als cursos d’infermera no hagués tingut temps d’escriure, que jo ara ja m’ho figuro) A hores d’ara ja en deu haver rebut alguna teva i ja ho sabrà tot perquè tu li deus explicar com va això dels cursos d’infermera. Jo per la meva part ja li contestaré. Encara deu ésser a Robles oi? A la meva carta m’hi ha posat Senés d’Alcubieres però com que jo ja vaig llegir la seva el diumenge aquí a Balsareny ara al contestar-li l’adreçaré a Robles. Si ha canviat de lloc ja m’ho farà saber.

He mirat si trobava xocolata Solsona i no n’hi ha enlloc.

Ahir vàrem anar a veure el Masplà i els Mestres i aquesta setmana marxaran a Tiana es a sobre Mongat(1) el Vilà ja ho dirà a casa seva, nosaltres encara no ens ha dit res el dia menys pensat ens ho diran, fassin el que vulguin.

Rebeu una abraçada desl vostre fill i germà que us estima.

Joan Griera

No em porteu res perquè com ja us he dir no ens falta res, de roba encara tinc una mudada i mocadors i mitjons.

(1) Mongat es aci a prop de Barcelona.