Juny 1937
Barcelona 8 de juny del 1937
Estimada mare i germana: Vos escric avui dimarts des d’aci Barcelona encara ara fa mitja hora (son les cinc de la tarda) que ens han dit que a les set de aquesta tarda marxaríem; el capità ens ha fet un discurs animant-nos i ens ha despedit de tots, ha dit que no sabia on aniríem, amb això no us puc dir a on anem, desseguida que serem al lloc ja us ho escriuré de seguida.
Potser que anem a Tarragona, no ho sabem.
La maleta no sé si ens la deixaran portar si no, ja miraré d’arreglar-ho perquè la pugueu rebrer.
No m’escriviu ara aci a Barcelona escriviu-me quan sabreu el lloc que ens han destinat. Estic bo i bé torno a menjar de tot, i no patiu perquè estem contens i animats.
Com que ens ho han dit tan de sobte no hem pogut celebrar la despedida. Ja ho celebrarem quan tornarem. Rebeu tots una abraçada del vostre fill i germà que us estima.
Joan
Parc de Samà 9 de juny del 1937
Estimada mare i germana: Com us deia en la meva última lletra, hem marxat de Barcelona, i us deia també que no sabia on aniríem, que potser seria a Tarragona, de moment n’hem passat i tot; estem aci a un bosc, puix hi ha molts arbres, que enomenen “Parc de Samà” es en havent passat Tarragona-Reus-Cambrils, d’aquest últim es a la vora.
Hem tingut un viatge molt accidentat, marxàrem a Barcelona a les onze de la nit. I hem arribat aci, avui a les onze del matí; la una hora per manca de benzina i l’altre per averia de les ambulàncies, -els del segon grup marxàrem amb sis ambulàncies-, a Tarragona sol hi hem hagut de fer parada cinc hores, per tot això hem arribat tan tard. Desseguida que hem arribat ens han donat una tenda de campanya a cada ú, i ara ja les tenim parades, i us escric des de dins d’ella, avui hi dormirem, doncs en aquest bosc no hi ha cap casa, només unes quantes de fusta que hi dormen d’altres soldats, doncs no som nosaltres sols, sinó que n’hi ha també d’artilleria, d’infanteria, inginyers etc.
Aci en aquest lloc ens hi concentrem tots els cossos de l’exèrcit per a formar una brigada mixta o sigui una divisió en que hi han forces de totes menes. Després d’haver parat les tendes hem dinat a l’aire lliure, (qualsevol s’estigui a la caserna) Aquesta tarda tota l’estona que dormim entre mig dels pins, com que tota la nit hem corregut amb cotxe, ara reposem, demà veurem què ens faran fer; tenim entès que en aquest lloc no hi farem estada llarga, puix com que els altres companys soldats ja fa dies que hi son, ens han dit que ens esperaven a nosaltres, els de Sanitat, per marxar…
Amb això no m’escriviu encara fins que siguem a un lloc fix o segur que jo tan prompte ho sabré us ho comunicaré desseguida.
Ja ho direu al Mosoll també.
Degut al marxar precipitat no em fou possible anar a veure la Conxita ni a ningú, perquè no ens deixaren sortir de la caserna, la carta que suposo que heu rebut, la vaig donar, perquè la tiressin, a unes noies que venien a despedir-se dels seus germans i dels seus promesos, La maleta, com que ens donaren motxilla, sarró, cantimplora, impermeable i tot l’equip, vaig treure tot el que hi tenia i ho vaig posar a la motxilla i la vaig deixar buida a la caserna, quan tornarem a Barcelona ja l’aniré a buscar.
Els tres grups que érem a la caserna Miquel Servet, hem pirat tots, el tercer marxà a les set del vespre d’ahir, nosaltres, el segon, a les onze del vespre i avui al matí deu haver marxat el primer, hem de fer lloc a d’altres.
Us torno a dir el mateix, que no patiu ni esteu amb ansia perquè estic bé i bo, oi ara fent aquesta vida a l’aire lliure veurem que encara m’engreixaré més, llàstima que no duri un parell de mesos, com la nostra estada a la caserna.
Ja rebreu mes noves tot seguit, avui rebeu una abraçada ben forta del vostre fill i germà que us estima.
Joan
Una abraçada també a la Rossa i cuideu bé el gatet, que no es mori.
(postal) Dissabte dia 12 de juny del 1937
Angela Carreté i Vidal
Carrer Francesc Ascaso, 45
BALSARENY -per Manresa-
Estimada mare i germana: Continuem encara al mateix lloc o sigui al Parc de Samà a dessota els pins . El menjar i tot es molt millor que a la caserna. D’avui a demà marxarem a Valencia a completar la Brigada Mixta 139
Quan hi serem us escriuré desseguida. Rebeu una abraçada del vostre fill i germà. Joan
Parc de Samà 16 de juny del 1937
Estimada mare i germana: Us escric aquestes lletres per dir-vos que anem continuant al mateix lloc i pot ésser que hi estem uns quants dies més. Avui el tinent ens ha dit que al nostre lloc on teníem d’anar hi havia ant un altre grup i nosaltres teníem d’esperar-nos per a quant fassin una altra brigada mixta.
Ens ha dit: Tan podeu estar-hi aci, tres dies, com quinze, com un mes. Amb això essent així podeu escriure’m aci, que tinc moltes ganes de saber coses vostres, que feu? Si encara treballeu tres dies isi aci al poble passa res de nou. Dissabte passat veig escriure al Llorenç, ja us ho devia dir i no li vaig enviar l’adreça, perquè ens pensàvem, com ja sabeu que marxaríem aviat d’aci, però havent-nos dit això ja li donareu per si em vol escriure.
Aci a aquest parc s’hi està d’allò més bé, com que no ens manen res fem el que volem, com que fa prou bo tot el dia correm per aci amb slips si em vegéssiu no em coneixeríeu, m’he colrat del sol. El menjar va bé, inclús si algun dia tenim ganes de menjar arengades anem al poble i en comprem mitja dotzena i nosaltres mateixos ens les couem. Ens rentem la roba i cosim que mes voleu? Disfrutem molt. Anem a Cambrils a la platja. Al cinema i ball a Montbrió del Camp que es a deu minuts d’aci al parc, hi ha gent simpàtica i franca com tota la gent del Camp de Tarragona. Diumenge passat anàrem a passar el dia a Reus.
Com que es deia que marxaríem aviat i ens feren sortit de Barcelona sense poguer despedir-nos de ningú, diumenge passat una colla de companys fugiren a casa seva, els que ens quedàrem podria ésser que aquest diumenge ens deixessin venir, no ho sabem del cert. Si no vinc, m’escriureu on es el Mosoll ara, per escriure-li.
Tu Agnès ja m’explicaràs que feu a Estat Català. Avui escric a la Conxita també dient-li on soc.
Ja ho veieu doncs que estem bé i no ens manca res, millor que duri l’estada en aquest lloc, perquè com us dic es molt bonic i s’hi està bé.
Una abraçada a la Rossa, una a vosaltres dels vostre fill i germà.
Joan
L’adreça:
Grup de Sanitat de Guerra
Brigada 139 Divisió 33
-per Reus-
PARC SAMÀ
Si no vingués també digueu-me on son els companys que com jo estaven a Barcelona. El Masplà, El Mestres i demès.
(postal) Riudecanyes 20 de juny del 1937
Angela Carreté i Vidal
Carrer Francesc Ascaso, 45
BALSARENY -per Manresa-
Estimada mare i germana: Us escric des d’aci Riudecanyes. Us deia que avui de bon matí marxaríem, ho han aplaçat fins a demà al matí. En havent dinat en dit amb els companys anem a berenar a Riudecanyes. I ho hem fet; es a cinc kilòmetres del parc, un poblet molt bell i simpàtic. Demà al matí doncs marxarem diuen que anirem a Jaén, quan serem a aquest lloc us escriuré desseguida. Una abraçada del vostre fill i germà.
Jaén, dimecres 23 de juny del 1937
Estimada mare i germana: Com ja haureu rebut les targes que vaig enviar-vos abans de marxar, i pel camí, una a Valencia i una altra a Albacete (Murcia) en que us deia que anàvem a Jaén, ara us escric aquesta carta per dir-vos que ja hi som. Arribàrem a les dotze de la nit d’ahir dimarts. Hem fet un viatge llarg oi?
Hem arribat tots bons i bé, només que hem passat tots aquests dies sense menjar res calent, només ens donaven conserves, encara sort que eren bones. Hem fet un viatge molt bonic i pel camí hem passat unes hores alegres i tranquil·les. Els de Sanitat anàvem en un vagó de segona per dormir i tots estàvem molt bé. Aquest matí hem anat a donar un volt per la ciutat, i que us diré; no ens ha agradat gaire a cap de nosaltres. Hi ha una gent que no es gaire simpàtica. Per trobar un vas de llet hem hagut d’anar a quatre cases. També hem anat a una església, i com aci a la nostra Catalunya tot ho vàren cremar. Aci a Jaén encara hi han els retaules dels altars, i tot el que hi havia d’art, tot es de socialistes aci.
Aci a Jaen som molta colla de soldats de l’Exercit Popular Regular, gairebé tots som catalans sembla que ho hagin fet expressament. A tot arreu se’n troben, fins i tot hem trobat una noia catalana. Estàvem badant a un aparador i un ha preguntat: Deu ésser car això? I sentim al nostra darrera: Deu pessetes. Era aquesta noia. Ens ha dit que era de Barcelona i que feia temps que estava aci.
Estem a una casa gran a mig fer, es pot dir que l’hem estrenada, aquesta nit passada hi hem dormit, la vinent potser també. Diuen que potser no estarem gaire temps també aci, aixís es que encara no m’escriviu fins que siguem a un lloc fix que tan aviat com hi serem ja sabeu que us ho comunicaré desseguida, perquè ja en tinc fam de saber coses vostres. Vaig escriure al Llorenç també i al Francesc de cal Asarit unes targes que ja us ho deuen haver dit. Digueu-los-hi que tampoc no escriguin fins que arribem a lloc segur.
Ja donareu records a tota la família, doneu-ne també als amics que s’interessen per mi i vosaltres rebeu una bona abraçada del vostre fill i germà que no us oblida.
Joan
(postal) Jaén 26 de juny del 1937
Estimada mare i germana: Suposo haureu rebut el telegrama i la carta que us vaig enviar. Estem encara aci a Jaén. Sembla que hi estarem uns quants dies mes.
No passeu ànsia ni patiu perquè estem bé. Només trobem a mancar la vostra companyia i enyorem la vostra terra. Però guanyarem aviat aquesta guerra i em tornareu a tenir entre vosaltres. Una forta abraçada del vostre fill i germà que us estima. Joan.
Jaén 29 de juny del 1937
Estimada mare i germana: Us escric aquesta per repetir-vos que estic bé i al mateix temps com que encara que marxem d’aci a Jaén ens portaran les cartes –si es que arriben- allà on siguem i tinc tantes ganes de saber coses vostres, espero que m’escriureu desseguida, explicant-me forces cose. Digueu-me on es el Mosoll i la seva adreça, i on son els companys que com jo estaven a Barcelona.
M’havien dit que aci a prop hi havia els de cavalleria de Figueres i com que hi havia el Marensi l’hauria anat a veure, però avui m’han dit que ja havien marxat; si sabeu on es ja m’ho direu també.
Ací com ja haureu vist amb la postal que us vaig enviar es una mica gran, només que hi ha una gent molt estranya. Sort que ens hi anem acostumant, però passarà com tots els altres llocs que hem anat que quan hi començàvem a estar bé n’hem hagut de marxar. Es molt avorrit, però nosaltres ens el fem alegre. Fan cinema cada dia, després hi ha una piscina on anem cada dia i com que no fem gaire cosa anem a donar el volt pel poble. Ahir anàvem pel passeig cantant cançons catalanes i tothom ens mirava estranyats, em penso que es pensen que som russos, portàvem una colla de canalla al darrere i tot.
Hi ha molta misèria aci, deu ésser degut que ningú treballa, hi ha per tot arreu una colla d’homes amb els braços caiguts, els que son de plànyer i fan llàstima son els infants que n’hi ha unes colles per totes les casernes que venen a recollir les sobres del menjar, fins es barallen per agafar un tros de pa o els relleus que deixem.
Ja ho veieu si es diferent d’aci a Catalunya.
Nosaltres a menjar fins ara hi anàvem a una caserna que no anava gaire bé, però ara ens el fem nosaltres, com que som pocs els de Sanitat mengem bé.
No m’envieu res per ara, perquè potser no ho rebria tan lluny, i perquè encara tinc alguna pesseta. Aquí com que es a prop del front, gairebé cada dia toquen les sirenes anunciant que hi ha perill de bombardeig, avui mateix aquest matí hem vist els avions feixistes i tot, però sense que hagin deixat caure res, com que es tan sovint i estem als afores ja no ens movem del lloc.
Hem llegit al diari que aci a Catalunya havien demanat les lleves dels anys 1932 i 1933 ja ens direu quants n’han marxat ja del poble.
Ja veureu que ara amb totes aquestes quintes aixafarem el feixisme i d’aci poc temps tornarem a la nostra estimada Catalunya.
M’he fet tallar les cabells al zero, si em vegéssiu faig una pinta, però ara a l’estiu va molt bé i així fora porqueria.
Recorts a tots i vosaltres rebeu una abraçada del vostre fill i germà que molt us estima.
Joan
(Doneu aquesta lletra al Gepet o al Piques)
Doneu recorts als de cal Massó, de part d’en Vilà i digueu-los-hi que ja els escriuré.
Envieu-me les cartes a l’adreça següent:
Joan Griera i Carreté
Grup Sanitari
Brigada 139. Divisió 33
JAEN