Dimecres, dia 8 de Desembre del 1937

A: Angela Carreté Vidal

Estimades mare i germana: Acabo de rebre la vostra esperada lletra amb data del 27 del mes passat. Em dieu que el Llorenç m’ha portat el paquet al Socors Roig. Amb la seva darrera tarja ell ja m’ho deia: Demà te li portaré. A aci n’han vingut ja de paquets per mitjà del Socors Roig. Tarden una mica però a l’últim venen. Ja hi estem acostumats a esperar i com que no ho hem de menester tampoc desseguida. Tenim roba per anar tirant. Així es que vaig esperant el paquet… Quan el rebi us ho comunicaré desseguida. El gir em dieu que l’heu rebut. Us n’he fet una altre. Ja m’ho direu també quan l’hagiu rebut.

Em dieu també que els oncles Josepet i Tonet us han portat farina. Estic content perquè no us manca pa. Hi ha famílies de companys meus d’aci que fa un mes que no els n’han donat.

Nosaltres no l’hem hagut d’estalviar mai per ara, i de les altres coses ja sabeu que tenim de tot. Fem uns àpats!

Continuem en aquest mateix poble, que encara no sigui tan bonic i no hi hagi noies boniques hi ha per això mes teca, i es molt quiet que es el que ens convé tranquil·litat i bons aliments, millor que duri. No la guerra, si no l’estar bé. Només ens mancarien uns dies de permís. Però que hi voleu fer? Per ara sembla que no en tenen gaires ganes de donar-nos-en.

Allò de per Nadal a casa em fa l’efecte que no podrà esser. Tant que m’agradaria!… Matariem el porc i faríem una festassa!… No hi ha que perdre les esperances per això! Qualsevol dia ens donaran la nova bona: a casa amb tants dies de permís. Allavors em faltarà temps per a comunicar-vos-ho. I podrem tornar a dormir amb el llit tou. I tornar a viure al costat vostre que avui fa mig any que en partírem. Com passa el temps!…

Avui, ja era hora! He rebut, aquesta vostra, una de l’amic Llimargues, una de l’amic Casòliva i una altra del Cases. L’altre dia em varen escriure el Maspla i el Planes (Devesa). Estan bé.

També del Llorenç he rebut diverses tarjes, amb la darrera em diu que s’ha de presentar a la caserna del carrer Comerç. No n’he sabut res mes. Si sabeu res d’ell ja m’ho direu. El seu germà també abans d’ahir va escriure. Es vol casar diu. Als oncles també he escrit a tots. Al oncle Tonet també. He escrit a cal Pi i al Francisco de Navàs. Com que ens vaga i es molt aburrit això ho fem molt. Bé prou que es tard i es fa fosc… Rebeu una bona abraçada del vostre Joan que us estima. Als companys de treball digueu-los-hi que espero carta, i el Pajarols que fa?…. Ja em direu que en sabeu del Joanet de cal Magnet.

JGriera

Dijous, 16 Desembre del 1937

Estimades mare i germana: He rebut la vostra amb data del 9 d’aquest mes, i com totes amb una mica de retard. La qüestió és que rebem tot per això també. Veig que no us manca res per ara, estic contentíssim perquè em pensava ja que patíeu pel menjar, puix per aci es diu que no hi ha gairebé res per la rereguarda. Millor que sigui així. Als tinc de dir com nosaltres: No estalvieu res, puix d’un temps un altre en vé. La qüestió es anar tirant de la millor manera possible. Nosaltres anem fent la mateixa vida: Bona teca, tranquil·litat i no gaire feina. Fa de bon passar l’hivern d’aquesta manera. Fem unes dormides! Ens llevem a l’hora que volem, i com que en aquest temps s’hi està bé sempre es tard. Hi ha dies que esmorzem i dinem al plegat. Per això doncs no sofriu, puix no podíem estar mes bé. Només ens mancaria poguer venir uns dies amb permís, que em sembla que per ara no en tenen ganes de donar-nos-en. Han suprimit tota mena de permisos, diuen. Paciència.

El paquet no ha arribat encara ja vindrà també un dia o altre. Dels girs, a mes del que hi ha en camí, com que veig que ho rebeu tot, us en faré un altre igual, de 250 ptes. puix hem cobrat el mes passat. Demà el faré si no hi ha res de nou. No us els envio tots no sempre em queden alguns bitllets a la cartera, per a passar-ho millor. Com que no us fan falta. I ja ho sabeu, si us en fessin, res d’estalviar perquè avui això no té importància. Ja ho deveu saber.

De la correspondència no em puc queixar ara. Amb pocs dies he rebut lletres dels amics Llimargues, Llorenç ahir amb la vostra, Cases, Masplà, Devesa, del germà del Llorenç, en Vilà també com que es aci prop escriu sovint. Després del oncle de Navàs que l’he rebuda avui. A tots aquests escric avui, a veure qui ho reb abans. El Mosoll es clar amb tants viatges no li deu vagar, quan escrigui ja li contestaré. Has de dir en Piques i demés, tu Agnès, si es que amb aquesta refugiada rossa no tenen temps tampoc. Els vaig escriure encara molt abns de partir de Sacecorbo i encara espero resposta. Ja els deurà vagar algun dia. També m’has de dir que s’ha fet d’en Pajerols, torna a ésser al front? I el Joanet de cal Magnet què?… Després si es que encara et queda algun retrat d’aquells que tenies, tens, si no et sab greu envia’n un, amb una carta certificada, puix així semblarà que sigueu aprop, i a aci, els companys volen veure la pinta que fas.

Dieu que si no hi ha res de nou d’aci quinze dies matareu el porc. Com m’agradaria ésser-hi!… Però aquest any no podrà ésser. Que hi farem? El que ve serà si no hi ha res de nou també. Confiteu-ne força que quan vingui me’n pugui fer un tip! I que ens el poguem acabar junts amb una bona salut, i una bona pau…

Aci es mes bonic ara!…. Tot blanc…. Tot ple de neu. Com que ens podem riure del fred, tot ho trobem meravellós. Anem a agafar conills al rastre i així anem passant els dies amb aquesta quietud i aquest aire tranquil que es respira…

Rebeu una forta abraçada del vostre fill i germà que espera poguer venir aviat al costat vostre. Joan

(Com m’heu enviat l’adreça del Serarols, avui l’escriuré a veure que fa…)

Nadal, 25 Desembre del 1937

Estimades mare i germana: Fa molts dies, no he rebut cap lletra vostra, mes ben dit d’ençà de la darrera amb data 3 d’aquest mes. Com ens fem càrrec de tot i aquests temps es de sacrificis, totes aquestes petites-grans adversitats que ens imposa la guerra les acceptem amb resignació, perquè sabem que després ens seran compensades amb aquesta nova vida que ara estem forjant…

No he pogut esperar mes dies a adreçar-vos unes lletres noves, per a dir-vos que segueixo bé i bo com sempre. I avui no podia passar, sense uns mots desitjant-vos passeu unes bones festes amb bona salut com la meva. Perquè avui es Nadal! Nadal! Aquesta festa de pau i amor que fa mes vius el record que servem de la nostra Catalunya i de vosaltres, que fa perdonar els greuges, oblidar els odis i ens fa estimar tot el que ens envolta.

Aquesta festa de la estrella, del bou i de la mula, dels pastors i d’aquell infant damunt un jaç de palla, aquest any –un altre any- en que aquella bona nova de “Pau en la terra als homes de bona voluntat” no ha fet ressò encara dintre els homes que –encara- no tenen bona voluntat.

Es una mica trist aquest Nadal lluny de vosaltres, com aquell qui diu, sense llar. Però l’esperança del vinent al vostre costat, al caliu de la llar, i amb aquella nova escampada als quatre vents de “Pau”, ens fa aquest mes lleu.

Amb aquesta il·lusió i amb aquella nova feta realitat i amb la bona festa que podem passar, puix avui hi ha extraordinari, com us he dit, es una mica trist, lluny del vostre costat, però llevat d’això, passarem un bon Nada!…

Us el desitjo igual, també amb un bon Cap d’Any i Reis… aquestes festes tan nostres, que em fan reviure fins els anys de l’infantesa, en que les esperàvem; i les esperem amb la mateixa il·lusió d’allavors…

Com que gairebé serà segur que al rebrer aquestes haureu mort el porc, desitjo que el pogueu menjar, ja que no amb la meva companyia, amb la companyia de les persones que estimeu, junt amb els pollastres del corral i amb xampany i tot. Nosaltres també el celebrem amb pollastres i en lloc de Tocino, llebres, que ara amb aquestes nevades n’agafem moltes. Després de xampany també n’hi ha. De tabac també en tenim molt, així es que com veureu, procurem passar-lo de la millor manera, tot esperant venir aviat a aci a aquesta llar enyorada…

El paquet no ha arribat encara. Paciència. Solen tardar bastants dies. M’agradaria que per aquestes festes arribés, puix m’he comprat una caçadora de vellut d’aquell de seda, i amb els pantalons que m’envieu i el gersei, podria presumir-ho tot plegat. Com que de tant en tant aci el Socos Roig fan ball, ens hem d’arreglar una mica com les dones, per a fer una mica de goig i trobar balladora. Què s’ha de fer?

Avui us faig el gir aquell que us deia amb la meva darrera. El carter ens ha fet esperar uns dies fins avui. Us el faig de 200 ptes aquesta vegada. Segur que a hores d’ara ja heu rebut l’anterior que us vaig fer a aci de 250 . Ja m’ho direu quan els aneu rebent. Ara aci al poble hi ha el Subirana (Amió) que van baixar de dalt, per a fer guàrdia a aci i em deixa llegir una lletra del Rosa-Tort que deia que el Joanet de cal Magnet havia anat a prendre cafè a Saragossa, i no havia tornat. Es ben animal també deixar el Peret, i els de casa a aci per anar-se’n allà on s’està pitjor. Mira, mira, el Joanet.

Ahir vaig rebrer una lletra de la cosina Angeleta d’Argenssola. Avui li escric també.

Quan rebi la vostra propera a veure si em contes forces coses d’ci. Quins espectacles hi ha per aquestes festes? Que fan la colla d’amics que queden per aci? El Piques i els altres què? La Rossa aquella què? Suposo m’enviaràs el Retrat oi? Em digueren que les dones d’E.C. havien perdut l’entusiasme dels primers dies. Què feu? Heu de deixar-vos de prejudicis i tenir mes convicció amb l’ideal. Després de la nostra altra mare la “terra” us en pot fer retrets!

Rebeu amb aquestes lletres una mostra mes del molt que us estima i del molt que voldria retornar a la llar el vostre Joan.

Addenda Nadal del any 1937

Estava a punt de tancar la carta, quan m’han portat les vostres dugues, una amb data 1 d’aquest mes i l’altre del 16. Veig que seguiu bones igual que jo, i que m’heu enviat un altre paquet. Us ho deia amb una altra carta ja que la boina i el cinturó ja ho tenia, puix anant sovint a Guadalajara, no ens falta res de vestir. Ara m’he comprat una caçadora i tot. Així es que no m’enviéssiu cap mes paquet, perquè no em manca res de tot l’hivern si arriben aquests que tard o d’hora deuran arribar. Dieu que ja heu rebut el gir. Avui us faig la’ltre com us dic de 200 ptes. He rebut els dos papers per a reclamar els paquets però el paquet no. Dieu: quin fred deu fer a aquí en aquestes terres. Com que anem abrigats, i ara amb la neu ens el fem passar esquiant no en patim gens. I del dormir dormim en una casa, que encara que no hi hagi “sommier” també estem tous i bé. Tots estem tips de dir: Estariem contents que fins que s’acabés la guerra no ens toquessin d’aci! Puix es un lloc quiet i s’hi està bé. No sofriu per mi, que segurament estic mes bé que vosaltres. Vaig també que les amigues teves creuen correspondència amb joves del front. Nosaltres ho fem amb aquelles noies que us deia de Sacedón. L’Angeleta d’Argensola, em dóna una adreça d’una de Súria que desitja tenir-ne. A veure que tal serà? Demà o passat, tornaré a escriure.

Prou que m’esperen per dinar i avui hi ha bon dinar. El vostre fill i germà Joan. (Un petó a la Rossa)

Diumenge, 26 Desembre del 1937

Estimades mare i germana: Avui al llevar-me mes tard que els altres dies, puix anàrem a dormir també tard, he trobat la vostra del 20 d’aquest mes. –Aquesta si que ha anat depressa-. Després de llegir-la i després de dinar una mica, puix encara estem tips d’ahir, he agafat la ploma per contestar la vostra i contar-vos el tiberi que férem ahir:

Escudella, amb carn d’olla, com la d’aci a casa amb patates, pollastre, Tocino i xai. Un bon entrant de pollastre i un altre de llebre. Postres: Préssec confitat i taronges. Cafè, copa i bon tabac. Acabàrem de dinar a les quatre de la tarda. Ja no sopàrem. Només un ressopó de bunyols, taronges i vi bo. Després cap al ball del Socors Roig. Com que vingué la “flor” dels pobles veïns, hi hagué un bon ball. Molt animat. N’hem sortit a les dugues de la matinada.

Això fou el nostre Nadal!… Que com veieu, -llevat de la nostàlgia d’estar lluny de la llar,- l’hem passat molt bé. Com si no hi ha res de nou passarem el Cap D’any i Reis que s’apropen. Us els desitjo iguals, amb una bona salut i tranquil·litat com la meva i amb aquestes botifarres tan bones que deuen ésser. Tot això que us conto, acompanyat d’aquest bon temps que fa: Uns dies d’un sol magnífic, que escalfa fins a desgelar la neu que fa dies endarrera havia caigut. Ja només en queda en els bacs,- han fet del nostre Nadal un bell Nadal apacible; que tot l’ambient, tota la terra semblava dir: Hi ha pau.

Fugint la neu no podem anar a esquiar. Però tenim l’esperança que abans d’acabar-se l’hivern tornarà a nevar. Tornarà a esser tot blanc… Amb neu o sense, totes aquestes terres son boniques. Tot es bonic, els ocells, els arbres amb la seva nuesa i tot, el riu, les rieres d’aci a prop. Tot canta un himne a aquesta nova era de pau que no tardarà a venir. Que tot ho trobem bonic, ho deu fer aquest benestar que sentim, aquesta esperança que tenim, i sobretot aquesta festa passada. Aquestes que venen … en fi tot això que ens fa estimar-ho tot i trobar bell tot el que ens fa viure…

Potser dieu: Quines coses que té! Com s’ha tornat! Una mica si que he canviat. M’he tornat mes sensible, mes ple de mon, mes ànima. Aquest temps ens ha canviat. A mi em sembla que ens ha fet mes bons. No ho sé. Quan tornarem al vostre costat, ho notareu si per cas.

M’adono que, parlant, parlant s’acaba el paper sense contestar la vostra lletra o les vostres lletres, dugues ahir i una avui. Dieu que qualsevol dia m’enviareu el retrat, a veure si ho feu aviat, puix tinc unes ganes de veure-us, ja que no pot ésser d’altra manera. Del teu sol que dius fas mala pinta. Tu mateixa. Si no vols enviar aquest, un altre no? Els paquets, res encara. Paciència. Ja em diràs si les amigues teves continuem la correspondència amb els d’aci al front. Si n’hi ha alguna que no en tingui o en vulgui tenir mes, a aci hi ha d’aquests meus companys, bon xicots, guapos i formal que desitjen tenir-ne. Només has de fer que donar la adreça i ho faran desseguida.

Una forta abraçada del vostre Joan que us estima i no us oblida. JGriera.