Durant la República i la Guerra Civil (1931-39), un mínim de 1.012 persones van treballar contractats per l’Ajuntament de Manresa en diferents seccions o departaments.

La plantilla de l’Ajuntament de Manresa durant la República estava formada pel personal que treballava en els serveis següents:

• Personal de la Guàrdia Municipal, de la Guàrdia Rural i dels Vigilants Nocturns
• Cos de Bombers
• Personal que treballava a les diferents seccions de les Oficines Centrals, de l’Arxiu i de Proveïments
• Personal relacionat amb les Obres Públiques i els Parcs i Jardins
• Personal d’Inspecció i Salubritat, del Laboratori Municipal i de l’ Escorxador
• Personal del Cementiri
• Persones que treballaven de conserges a les escoles
• Personal de neteja
• Professorat de l’Escola d’Arts i Oficis i de l’Escola de Música
• Personal del Dispensari Municipal, d’ Assistència Social i de la Guarderia

Durant la Guerra Civil la plantilla municipal va augmentar perquè l’Ajuntament va comissar l’Hospital de Sant Andreu, les Germanetes dels Pobres, l’Asil Sanatori de Sant Joan de Déu i la Casa Caritat.  També va confiscar els serveis de la Sèquia i Aigües Potables, la Junta d’Assistència Pública i la Junta del Conservatori.

El Govern Municipal va acordar el canvi de nom d’aquestes institucions: l’Hospital de Sant Andreu va passar a dir-se Hospital de Manresa; el Sanatori de Sant Joan de Déu, Sanatori de la Culla; la Casa Caritat i la d’Infants Orfes s’unificà i es denominà Asil – Alberg Joan Selves; s’unificà les Germanetes dels Pobres i l’Assistència Pública en una sola institució anomenada Assistència Social, que es va situar al Convent de les Reparadores, i es va anomenar Casal de Vellesa. La tardor de 1936 es va crear, també, el Sanatori del Miracle per acollir els malalts de tuberculosi.

Quan l’Ajuntament va comissar les institucions hospitalàries i d’Assistència Social benèfiques va substituir el personal religiós que les regentava i va designar nous responsables municipals per gestionar-les. Els Germans Hospitalaris de l’Orde de Sant Joan de Déu, les Carmelites de la Caritat, les Filles de la Comunitat de San Vicenç de Paül van abandonar la ciutat i les monges de Casa Caritat, les de l’Hospital i les del Casal de Vellesa van ser substituïdes per personal seglar. Tanmateix, cal remarcar que 7 monges  es van quedar i van continuar treballant-hi, sense hàbits, durant tots aquests anys.  També van constar en la nòmina de l’Ajuntament unes 26 persones que eren asilats, asilades, dispesers… de Casa Caritat, de l’Hospital de Sant Andreu i del Sanatori de San Joan de Déu. L’Ajuntament, però,  va haver de contractar personal nou i es va haver de fer càrrec de les despeses d’aquests serveis, la qual cosa va agreujar la situació econòmica del Consistori. L’any 1938 l’Ajuntament pagava la nòmina a 578 treballadors.

Des de l’ inici de la Guerra Civil alguns treballadors van marxar voluntaris al front i, més tard, amb les lleves obligatòries, molts van ser cridats a anar a la guerra. També durant els anys de la guerra, a causa de les difícils situacions personals, molts treballadors demanaven llicències i excedències. Tot això obligava l’Ajuntament a la contractació d’eventuals, els quals, també, al mateix temps, eren cridats per anar al front o sol·licitaven, també, llicències. L’Ajuntament es veia obligat a realitzar noves contractacions eventuals i també a redistribuir el personal municipal, d’acord amb les necessitats que es generaven en cada moment.