Introducció
En aquest apartat reproduïm diverses pàgines dels quaderns escolars de la nena Maria Vergés Fargas durant els cursos escolars compresos entre 1946 i 1951.
Maria Vergés, nascuda a l’octubre de 1936, als 4 anys va anar al Grup Escolar Renaixença –aleshores denominat Grupo Escolar Generalísimo Franco- on, des dels 10 als 14 anys, va tenir com a mestra Maria Assumpció Morera Batallé, a la qual recorda amb molt d’afecte com a mestra i com a persona. Aquesta mestra tenia uns bons coneixements sobre pintura, treballs manuals, música i els va intentar transmetre a les seves alumnes ensenyant-los a fer una sèrie de treballs artístics amb diferents materials. El 13 de maig de 1955 M. Assumpció Morera es va traslladar al Grup Escolar José Antonio Primo de Rivera, de Barcelona.
Maria Vergés recorda que a classe eren només 16 alumnes i que, per tant, podien treballar molt bé amb la seva mestra. Els llibres que utilitzaven eren escassos, bàsicament una enciclopèdia i un llibre de lectures, i per tant la mestra havia de facilitar-los una sèrie de coneixements.
Les matèries que tractaven a classe eren Aritmètica, Geometria, Geografia, Història, Història Sagrada, Gramàtica, Ciències, Religió, Educació Patriòtica i Enseñanzas del Hogar. També s’hi celebraven una llarga llista d’efemèrides franquistes i de commemoracions religioses.
Cal destacar la cura amb què es realitzaven aquests quaderns en què es posaven en net els continguts treballats a classe i les activitats més destacades. Cal fixar-se en el gust per la varietat dels títols, lletres i colors amb què estan confeccionats.
Fotos escolars de Maria Vergés
Maria Vergés en la típica foto d’escolar que es feia en aquella època.
Grup de nenes del curs de la Maria Vergés al pati del Renaixença, a l’any 1945. La mestra M. Assumpció Morera les feia anar amb bata blanca.
Visita de la Verge de Fàtima a Manresa, el 13 de maig de 1950. Maria Vergés, la segona per la dreta, hi va anar amb l’escola. Algunes nenes porten un cartell on diu “Visca la Verge”, cosa excepcional en aquell moment pel fet de ser un text en català.
Maria Vergés vestida per intervenir en el ballet de “La Dansa de les Hores”, en la festa de fi de curs 1948-1949. El vestit se l’havia confeccionat ella mateixa a classe així com les espardenyes, fetes de cartró.
Comiat de la mestra M. Assumpció Morera
Comiat de la mestra Maria Assumpció Morera Batallé (la tercera per l’esquerra) a l’any 1955, amb motiu del seu trasllat al Grup Escolar José Antonio Primo de Rivera, a Barcelona, per fer-se càrrec de l’assignatura de Trabajos Manuales. Maria Assumpció Morera havia obtingut el títol de mestra a l’Escola Normal de Barcelona a l’any 1925 i havia superat el procés de depuració a l’any 1939. Maria Vergés la recorda com una mestra amb molt caràcter, bon tracte amb les alumnes i amb molta formació sobre matèries diverses, especialment els treballs manuals, la música i l’art. Parlava en català amb les alumnes, cosa que no feien pas tots els mestres en aquella època. A la fotografia veiem la mestra amb cinc antigues alumnes; Maria Vergés és la que està a la dreta de la foto.
Maleta escolar
Maleta escolar de Maria Vergés per anar al Grup Escolar Renaixença, aleshores anomenat “Generalísimo Franco”.
Llibres de text
Enciclopedia. Primer Grado, Editorial Luis Vives 1949. A la portada diu “La acción mala y fea” i representa un nen que copia d’un altre.Segundo Libro: ideas, hechos y ejemplos. De Joaquin Pla Cargol, Editorial Dalmau Carles, Pla, SA, Gerona, Madrid, edició 1941. En aquest llibre hi havia lectures infantils, lliçons de coses, exercicis de càlcul, exercicis d’atenció, desenvolupament de centres d’interès i nombrosos gravats.Tercer Libro: narraciones, poesías, sugerencias. De Joaquín Pla Cargol, Editorial Dalmau Carles, Pla, SA, Gerona, Madrid, edició 1948.Joaquim Pla i Cargol (1882-1978), autor d’aquests llibres, va dirigir l’editorial fundada pel seu sogre Josep Dalmau i Carles. Va escriure molts llibres de text i de lectura abans i després de la Guerra Civil, a més de ser mestre i llibreter.
Quaderns del curs escolar 1946-1947
Entre els diversos treballs escolars cal destacar les redaccions sobre la visita del general Franco a Manresa (20 de maig de 1947), el “Día de la Hispanidad”, la commemoració de “los Caídos por Dios y por España”, la “Liberación de Manresa” i el “Dia del Ahorro”. També s’hi pot veure una recepta per fer panellets.
Quadern del curs escolar 1947-1948
S’hi glossen una sèrie de festivitats patriòtiques i religioses: el “Dia de Cristo Rey” (darrer diumenge d’octubre), el “Día de los Caídos” (29 octubre), la Festa de la Immaculada (8 de desembre), el “Dia del Estudiante Caído” (9 febrer), la Festa de la Llum (21 de febrer), fa festa de Corpus i el mes de maig, “mes de Maria”. També hi ha una mostra de treballs de les diverses assignatures que feia i s’hi expliquen les classes de cuina que feia el mestre Vila per preparar-les per ser “las reinas del hogar”.
Quadern del curs escolar 1949-1950
Hi ha treballs de diferents assignatures i hi destaquen els textos dedicats a la festa de l’àngel de la guarda i al “Día del Caudillo” (1 d’octubre).
Quadern del curs escolar 1950-1951
Treballs manuals
Treballs manuals amb retalls de roba i llana, que feia amb la mestra Maria Assumpció Morera.
Pintura sobre rajola que Maria Vergés feia amb la mestra Maria Assumpció Morera.
Poma feta amb guix i vaixell imprès al guix en baix relleu.
Palmeta trenada
Treball manual de marqueteria fet amb diferents peces de fusta.
Colors
Llapis pastel de la marca Goya que Maria Vergés conserva de la seva època escolar. Els guardava curosament embolicats amb paper perquè era un material escolar molt apreciat i que no es podia comprar cada any.
Llapis de colors de la marca Faber. La Maria Vergés els conservava tant com podia, fins i tot posant-hi cotó-fluix perquè no es trenqués la punxa, perquè havien de durar tot el curs escolar.
Exercicis de cal·ligrafia
Fer una bona lletra es considerava un dels objectius importants del pas per l’escola i, a més, es valorava com un signe de cultura en aquell temps. Per això els alumnes feien exercicis de cal·ligrafia amb plumilla i tinta. Les lletres que es practicaven eren la redondilla i la gòtica.
