(Teatre Conservatori, 31/3/1979)
Bona tarda a tothom. Convergència i Unió es presenta davant de vostès amb la meva paraula, i com que el temps és curt, a grans traces faré, o diré, el programa de Convergència i Unió municipal.
Evidentment, el dia 3 Manresa atorgarà un mandat a vint-i-cinc homes que pujaran a l’Ajuntament. Aquest mandat que desenvoluparem durant quatre anys no pot ser un mandat que nosaltres en fem un abús de poder, sinó, al contrari, que durant aquests quatre anys entén Convergència i Unió que nosaltres hem d’estar molt units amb el poble, amb la base, per tal de que en cada moment sapiguem les seves necessitats, les seves reivindicacions, les seves inquietuds.
Per tant, Convergència i Unió creu que en primer lloc les associacions de veïns de Manresa, les associacions de barri de Manresa, que tenen plena personalitat jurídica respecte de les seves finalitats per què van ser creades, han de ser dintre la nostra ciutat, aquelles associacions que facin arribar com a mandataris també dels seus veïns aquestes inquietuds de cada barri. Ara bé, Convergència i Unió el que proposa és la creació de Consells Municipals. Què són aquests Consells Municipals? Aquests Consells Municipals, que poden ser Consells Municipals específics, com per exemple hi pot haver un Consell Municipal –o hi hauria de ser– d’Ensenyament, un Consell Municipal d’Esports, un Consell Municipal de Cultura, un Consell Municipal de Sanitat, que, formats per les distintes persones o entitats que tenen competència o que es dirigeixen cap a aquestes finalitats específiques, junt amb l’Ajuntament decideixin en cada moment el més necessari per a la ciutat. Aquests Consells Municipals pensem que han d’estar formats per les associacions cíviques, per representants d’associacions cíviques, d’associacions esportives, d’associacions culturals i ciutadans de Manresa que específicament estiguin interessats en aquest tema, tota la política municipal ha de passar a través d’aquests consells, perquè aquests consells evidentment potser des d’un punt de vista estrictament legal en aquests moments no poden tenir una virtualitat efectiva, però sí que la poden tenir perquè si hi ha un pacte d’honor entre els homes de l’Ajuntament i aquests consells, encara que la responsabilitat política recaigui sobre l’Ajuntament, a través d’aquests consells es podrà governar Manresa en cada moment i en cada instant d’acord amb els desitjos i les necessitats de Manresa.
Ara bé, com ha de funcionar aquest Ajuntament en què pujarem? Estrenarem un ajuntament democràtic. Nosaltres diem que l’Ajuntament per ser plenament democràtic hi ha dos fases que són ineludibles. Una d’elles és l’abdicació per part de l’alcalde d’aquest poder omnímode que tenia fins ara. Aquest poder totalitari que hagi de tenir l’alcalde, aquest poder l’ha de declinar. L’alcalde ha de ser un home que sigui l’àrbitre de la qüestió, que presideixi, que sigui l’equilibri entre l’Ajuntament, però totes les decisions de l’Ajuntament, les decisions han de passar pels plens de l’Ajuntament; els plens de l’ajuntament són els que han de decidir en cada moment i en cada qüestió el més necessari per a Manresa. Després que totes aquestes qüestions hagin sigut preparades per la Comissió Permanent, i exposades al ple, el ple en debat públic i solemne pugui decidir en cada moment el més necessari per a Manresa. Evidentment, els Ajuntaments actuals tenim una cotilla molt estreta que és la llei de Règim Local. Aquesta llei, que forçosament s’ha de renovar immediatament perquè no permet als ajuntaments quasi fer res, nosaltres, perquè això també serà una cosa una mica llarga, perquè també el nostre ideal fóra que la llei de Règim local fos ja, passés, per les competències de la Generalitat quan se’ns doni l’Estatut, però com que això pot passar temps, nosaltres creiem que per adelantar-nos i per tindre més agilitat, per tindre més facilitat de maniobra a l’Ajuntament, hem d’anar immediatament a la formulació d’una carta municipal. O sigui, que l’Ajuntament de Manresa s’ha de fer el seu reglament i aquest reglament l’hem de fer entre vosaltres –que hi podreu dir tot el que vulgueu– i els vint-i-cinc homes que pugem a dalt, o sigui, una carta municipal que ens permeti una capacitat de maniobra a l’Ajuntament que sigui, que faciliti, les nostres resolucions i el nostre govern.
De problemes puntuals, en podríem dir molts. Ens trobem, per exemple, doncs en una situació que serà difícil perquè per actuar evidentment es necessiten diners. Com està la hisenda municipal? Com trobarem la hisenda municipal? No crec que la trobem gaire sanejada per poder fer grans coses. Però això, potser no diré que fóra el de menys, però lo que passa que els Ajuntaments també els seus recursos són molt limitats. Els recursos dels ajuntaments són limitats i, per tant, costa, costa desenvolupar projectes i formularitzar projectes perquè et trobes amb aquesta penúria econòmica. Jo us puc dir que del pressupost manresà, un cinquanta cent se’ns en va en gastos de personal, un altre vint-i-cinc per cent en gastos generals i, sobre quatre-cents milions, ens queden solament vint-i-cinc milions, cent milions per fer alguna cosa.
M’han passat el paperet –no hi ha temps de dir res en aquests set minuts que ens doneu-, però ens hem de preocupar, evidentment, de tota la qüestió, hi ha una qüestió que l’Ajuntament se la trobarà de seguida i que hem de decidir de seguida i que és l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana. Aquest pla ha de permetre que la Manresa futura sigui còmoda, sigui agradable, sigui habitable per a tots els manresans. Aquesta és la qüestió que ens trobarem de seguida que pugem a l’Ajuntament.
Jo voldria acabar, perquè no tinc més temps de dir-vos coses, perquè hauríem de parlar de l’ensenyament, hauríem de parlar de guarderies, hauríem de parlar de la formació professional, de patronats, de cultura, d’esport. Evidentment, els problemes a través de les preguntes potser ja aniran venint, però jo us voldria acabar llegint-vos –em sembla que tinc temps– l’acabament d’un exordi d’en Magí Canyelles, historiador manresà, que en un llibre que va fer el segle XVII sobre la descripció de la grandesa i antiguitats de la ciutat de Manresa deia així: “Si s’haguessin d’aixecar estàtues als herois de la ciutat de Manresa, alçar columnes i piràmides en els llocs dels successos prodigiosos que en ella es van obrar, els romans se’n cansarien i els egipcis per fatigats acabarien. Sols intento amb aquestes planes mal compostes i encara que en estil molt tosc i sense realçar, relatar i referir els més extraordinaris successos, els prodigis que admiren obrats en aquesta ciutat de Manresa, els títols, proeses, edificis, obres, santuaris que l’adornen i per adornada a les altres ciutats publiquen, i perquè a tantes joies i felicitats els veniders no oblidin”.
Evidentment, aquest senyor era un exagerat. Nosaltres només voldríem, en acabar la nostra missió al cap de quatre anys, missió que anem a complir amb esperit de col·laboració, de fraternitat, hi hagués algun escriptor, algun publicista, algun cronista que digués no totes aquestes coses, sinó només que havíem complert la nostra missió. I acabo ja de seguida només dient que nosaltres volem governar amb la triple divisa d’honestedat, eficàcia i seny tan manresanes i tan catalanes. Res més.
[aplaudiments]
