Transcripció de la intervenció de Josep Agustí Garriga i Caro

(Teatre Conservatori, 31/3/1979)

 

Bona tarda a tothom. Els Centristes de Manresa presentem a la consideració de la ciutat un programa d’actuació municipal i creiem que és el mínim necessari que Manresa necessita per recuperar el seu prestigi industrial i comercial en un plaç més o menys breu.

La realització d’aquest programa no és pas fàcil, ja que la seva execució no només depèn de nosaltres i de les demés forces polítiques que estiguin a l’Ajuntament, sinó del grau d’autonomia que pugui arribar a tindre l’Ajuntament, de la nova llei de Règim Local, de l’Estatut autonòmic de Catalunya, de les competències que pugui tindre la Generalitat i sobretot del règim econòmic que ens trobarem en el nou Ajuntament.

Els Centristes som conscients de la necessitat de la ciutat. Nosaltres no podem dir que acabarem Manresa. Jo crec que ningú pot dir que acabarà Manresa. Manresa no es pot acabar mai. Manresa sempre ha de créixer, s’ha d’expansionar. Jo no sé per on es podria expansionar la nostra ciutat, potser pel nord, pel sud, per l’est o per l’oest, a través del riu, a través de la via de Súria, no ho sé, però jo crec que nosaltres sempre hem de tindre la il·lusió que Manresa sempre ha d’anar endavant i intentar abans de trobar els problemes, trobar les solucions.

Els Centristes estem disposats en el nou Ajuntament a fer una veritable política ciutadana, una política que fomenti el diàleg i el consens a tots nivells, intentant posar els problemes i les necessitats de Manresa per sobre inclús dels desitjos de partit. Creiem que Manresa serà un ajuntament que si les forces polítiques que estan amb ell no intenten posar la ciutat per sobre de tot lo altre, serà un ajuntament que no serà governable. I m’explico. Segons la llei de Règim Local actual, tan sols per aprovar un pressupost ordinari es necessita l’acord dels dos terços dels regidors d’un Ajuntament. Això vol dir que si no hi ha una veritable política de consens, l’Ajuntament de Manresa i la ciutat no es tirarà endavant.

Del nostre programa jo voldria destacar varis punts que, segons el nostre criteri, es poden considerar com a prioritats. Respecte a l’urbanisme, nosaltres considerem com a punt primordial la resolució definitiva i urgent del Pla General d’Ordenació de la ciutat. Que no sigui un pla general d’ordenació que només defensi uns interessos determinats, sinó que defensi els interessos de la major part dels ciutadans. A part d’això, creiem també com a primordial la millora dels equipaments i serveis dels barris. Creiem també que tots els edificis públics que tenim a Manresa s’han de restaurar i no només fer una campanya de restauració d’aquests edificis públics, sinó intentar que la gent també arribi a conscienciar-se i almenys comencés a restaurar les façanes dels edificis privats que tan lletja fan la ciutat.

Creiem també que s’ha de vetllar per la construcció ràpida de la xarxa de carreteres entorn de la ciutat com a mesura primordial per a la descongestió del trànsit de la mateixa. Creiem també que s’ha de gestionar als organismes competents la construcció d’aquestes autopistes utòpiques potser que ara encara són però que serien un gran favor per Manresa, fins a l’autopista Lleida-Girona i l’autopista Manresa-Martorell.

Creiem també que s’han de projectar i adequar els terrenys de l’antiga caserna militar per a fins públics de Manresa; jo no sé què es podria fer allà, potser una gran zona verda, potser un gran casal cultural, jo crec que el que no s’ha de fer és deixar que aquells edificis vagin caient a poc a poc.

A part de l’urbanisme, i respecte a la sanitat i l’assistència social, crec que és necessari arribar a una medicina i a una assistència mèdica popular. Creiem que aquesta assistència mèdica ha d’arribar als barris, s’han de crear centres, s’han de crear dispensaris, s’han de crear locals en què es pugui atendre allà les persones als barris. S’ha de millorar l’assistència de metge d’urgència, s’ha de millorar l’assistència mèdica escolar, geriàtrica i els nostres nens. És necessari, donada la manca de llits hospitalaris que té Manresa, i tenint en compte que a Manresa van a parar moltíssima gent no només de la comarca del Bages sinó també de Berga, que seria necessari gestionar la creació d’una residència de la seguretat social o, en el seu defecte, d’un hospital comarcal.

Quant a la cultura i l’ensenyament, creiem primordial la creació d’un patronat municipal de cultura que coordini la tasca de les entitats culturals de la ciutat. També creiem que s’ha de dotar d’instal·lacions adequades l’Escola de Magisteri, l’Escola de Música i l’Escola d’Arts i Oficis. Creiem de que s’ha de fomentar la realització periòdica de conferències, actes culturals i concerts. En els concerts jo voldria incidir, perquè crec que el que no ens podem deixar perdre a Manresa és la Banda Municipal que fins ara teníem.

Respecte a l’esport, creiem de que s’ha de fomentar la creació d’un patronat esportiu municipal. Respecte a la joventut, la creació d’un organisme municipal de la joventut i, per què no, d’una conselleria de la Joventut. Quant a la indústria i l’agricultura, impulsar l’obertura d’indústries no contaminants als polígons industrials com a mesura primordial per combatre l’atur. En fi, podria seguir parlant de molts problemes de Manresa. Jo crec que tot això, totes aquestes necessitats i el camí que ens toca per fer és difícil; ara bé, jo crec que amb treball, honestedat i amb serietat podrem tirar Manresa endavant, i, com no, nosaltres estem disposats a fer-ho sempre que tinguem la confiança de tots els electors.

Moltes gràcies.

 

[aplaudiments]

 

Buscar a tot memoria.cat