(Teatre Conservatori, 31/3/1979)
Moderador (Joan Verger Grau): Senyores i senyors, abans d’obrir… [xiulets] abans d’obrir el debat amb les preguntes, per cert se n’han rebut moltes pels mitjans d’informació i també moltes de vostès, ens ha demanat el senyor Majó dos minuts, i amb l’acord dels altres partits polítics, perquè els hi exposi un assumpte del seu partit.
Ramon Majó i Lluch: Gràcies. Bé, només és per comunicar-los que un dels actes que teníem programats aquesta nit, més ben dit, era un acte en dues parts: d’una banda, una foguera on s’havia de cremar un símbol dels ajuntaments franquistes que era exclusivament un dit gros fet de cartó i de draps que significava, simbolitzava, la designació a dit dels alcaldes fins ara, i després, el ball. Aquesta primera part del programa, per pressions de tot tipus, algunes es poden descobrir fàcilment a través de la carta que ha enviat el senyor [Emili] Utgés de Fuerza Nueva al diari Manresa, per provocacions, per amenaces de violència i perquè no volem, doncs, que aquesta campanya que ha començat i que està seguint de forma civilitzada per interferències foranies tant de la ciutat com de les candidatures aquí presents, pugui resultar, pugui acabar malament, hem decidit suspendre aquesta primera part de l’acte. De totes maneres, la segona part es continuarà fent i tots esteu convidats a ballar amb nosaltres. Gràcies. [aplaudiments]
Moderador: [01:40] Senyores i senyors es prega silenci, es prega també als candidats que les contestacions continuïn mantenint el bon to que anem portant. La primera pregunta que tenim diu: “Pregunta a tots els candidats: m’agradaria saber la postura que adoptaran un cop dins l’Ajuntament sobre els bars on preferentment s’hi reunia jovent últimament clausurats”. Per fer una mica d’ordre, per exemple, senyor Pastor. [moltes rialles]
Ferran Pastor Campoy: Precisament han clausurat un bar de davant de casa meva, el Porro, en deien Porró, i l’han clausurat precisament per coincidir amb el nom que precisament hasta a Madrid feien la broma que si precisament es deia el Porro. A pesar de tot lo que diuen de drogues, jo no trobo drogats, molt pocs, i els mirem a tots, molt pocs, més aviat els donaran un celta a cinc duros el pitillo, i allà hi haurà una mica de clorat de potassi o qualsevol cosa i ells paguen; o sigui que els prenen el pèl pensant-se que allò és una droga, i n’hi ha molt pocs; ara, n’hi ha.
Moderador: Senyor…
Pastor: Un moment, nosaltres no hi tenim res a veure i això és la policia governativa…
Moderador: Es prega que siguin curtes les contestacions perquè no acabarem. Senyor Cornet.
Joan Cornet i Prat: Bé, evidentment el problema no és un problema de bars, és un problema de la política dels joves i la situació actual a Manresa de gent aturada, etcètera. Jo, en tot cas, crec que cal evitar aquest tipus d’accions repressives i, en canvi, sí que hem de fer campanyes de conscienciació popular de què és la droga, què significa i els perills que té.
Moderador: Gràcies. [aplaudiments] Senyor Planas.
Conrad Planas i Bages: Bé, nosaltres entenem que sí que s’ha de portar una política de clarificació de com és la droga; per tant, si aquests bars tenen una línia correcta no veiem per què tenen que estar tancats.
Moderador: Gràcies. Senyor Garriga.
Josep Agustí Garriga i Caro: Estic d’acord amb el meu company Cornet, amb el que ell ha dit, ara, a part d’això i puntualitzant, els bars que s’han tingut tancats, segons els meus informes, potser en alguns d’aquests bars efectivament hi havia droga, però en altres no; per tant, lo que jo crec que tindria que fer l’Ajuntament és intentar revisar aquests expedients per veure si en aquests bars efectivament n’hi havia o no n’hi havia i intentar obrir-los.
Moderador: Gràcies. [xiulets i aplaudiments] Senyor Perramon.
Ignasi Perramon i Carrió: Bé, penso que aquests tancaments no resolen res; que és una mesura que en tot cas el que es fes allà es desplaçarà a una altra banda, que és absurd que la societat, mentre reprimeix unes drogues, n’està fomentant unes altres de més perilloses, i que hi ha l’interrogant de veure si aquests tancaments de bars han estat promoguts per alguna cadena de bars més important de Manresa. [aplaudiments]
Moderador: Senyor Cuitó.
Ramon Cuitó i Miserachs: Entenc efectivament que el tancament és una mesura massa dràstica; el que s’ha de fer és –com ha dit el senyor Cornet molt bé– és vigilar i mentalitzar aquesta gent, la joventut, que això els pot perjudicar, i prendre mesures d’estil més profilàctic però no tancar bars d’aquesta manera.
Moderador: Gràcies. Senyor Majó. [aplaudiments]
Majó: Bé, jo no puc afegir gaires coses, jo estic d’acord amb lo que s’ha dit en aquella banda de la taula [rialles] i insisteixo que aquí hi pot haver discriminacions, i això sí que és una cosa intolerable.
Moderador: Gràcies. Senyor Vives.
Josep Maria Vives i Llambí: Si UCD està d’acord amb els socialistes i els Independents estan d’acord amb els socialistes, em sembla que no cal res més que dir. [aplaudiments i rialles]
Moderador: [06:00] Bé, hi ha una pregunta també dirigida a tots els candidats, encara que n’hi ha un que jo ja he sentit que la contestava. La pregunta és: “M’agradaria saber qui es compromet públicament abans de les eleccions a suprimir les plaques Avenida del Caudillo i altres homenatges al franquisme que perduren inconstitucionalment als carrers de Manresa”. Senyor Vives, per exemple.
Vives: Abans de les eleccions, diu? [rialles]
Moderador: Qui es compromet públicament abans de les eleccions, sí.
Vives: Però després suposo… [rialles] Això sí que tinc una visió molt clara, molt clara per a mi, no sé si per a vostès, una visió claríssima d’aquestes coses. Jo sóc un enamorat dels noms toponímics de Manresa; per exemple, que la plaça Pedregar [no] es digui de Castor Calviño, que el carrer Nou, que hi van posar hasta el nom d’un tio de la meva dona però que vaig considerar que també estava malament a pesar de ser tio de la meva dona, que és Joan Jorba Rius [rialles], que per cert ja no existeix perquè ara es diu Europrix; bé, ja no sé com es diu! Per tant, jo estic plenament d’acord que tots els carrers de Manresa adoptin els seus noms toponímics, com per exemple em sembla que aquests que has dit, em sembla que es deia la Muralla… quin era?
Moderador: Aquí diu Avenida del Caudillo.
Vives: Avenida del Caudillo, que era la Muralla, que era un nom magnífic i que s’ha de tornar a posar, evidentment. [aplaudiments]
Moderador: Senyor Cuitó, vostè mateix.
Cuitó: Jo entenc que a Manresa hem de posar també noms toponímics, però que ja mai més s’hagués de pensar a tornar-los a canviar, perquè cada vegada que canvia el règim, canviem els noms dels carrers, i això no pot ser. Han de ser ja definitius. [aplaudiments]
Moderador: Senyor Majó.
Majó: Em sembla que el primer que hem de procurar és que continuï la democràcia, evidentment, i que no canviï el règim, precisament. Respecte de la pregunta, evidentment que tots els carrers han de recuperar el nom que tenien, i, és més, els carrers que no existien abans d’aquests quaranta anys i que s’han fet posteriorment i que porten noms que tenen relació amb la guerra civil i amb la victòria d’un bàndol, igualment s’han de suprimir i canviar. [aplaudiments]
Moderador: Gràcies. Senyor Pastor.
Pastor: Jo només volia [se senten sorolls dels micros i no deixen sentir bé el que es diu] només volia aclarir al senyor Vives, quin ajuntament va posar el nom de Joan Jorba Rius? Era abans de la guerra [no se sent bé].
Vives: No, no!
Pastor: Sí senyor, sí senyor!
Vives: No, no!
Pastor: Sí senyor! [molts crits i soroll, que no deixen sentir bé el que es diu]
Moderador: Es prega que demanin la paraula quan vulguin intervenir els ponents. [continua el soroll]
Pastor: Crec en els noms típics de la ciutat, típics del poble: carrer dels Clavetaires, carrer Arbonés, carrer Tahones, tots aquests. Ara, per què precisament es tenen que canviar noms que vulgueu o no vulgueu és una figura en la història? Res més. [xiulets i crits]
Moderador: Senyor Cornet.
Cornet: Els socialistes ens comprometem que immediatament els noms de plaça Gran, Muralla i plaça de l’Om siguin trets immediatament a l’Ajuntament. I després, fer un estudi de tot Manresa i retornar els noms, el nom anterior, el nom antic, el nom històric.
Moderador: Gràcies. [aplaudiments] Senyor Perramon.
Perramon: Jo només afegiria que a primers de juliol, quan es va constituir la comissió de control municipal, doncs, això és un dels punts que anava en aquesta reivindicació que vam plantejar el conjunt dels partits, i això encara ho estem esperant. Nosaltres ens comprometem, per descomptat, a apretar-ho al màxim i pensem que ha de ser una primera mesura del nou Ajuntament.
Moderador: Gràcies. [aplaudiments] Senyor Planas.
Planas: Per descomptat que nosaltres també ens comprometem que siguin anul·lats tots els símbols franquistes, i per descomptat que tots els carrers tornin al seu nom primitiu.
Moderador: Gràcies. Senyor Garriga. [aplaudiments]
Garriga: Com a catalans i manresans no tenim cap inconvenient a posar en el primer ple municipal aquesta proposta de canviar els noms de carrers de Manresa.
Moderador: [10:22] Gràcies. Passem a la pregunta tercera. Aquesta pregunta està dirigida als Independents. Diu: “Els programes de partits polítics vénen recolzats per l’actuació dels mateixos, dels equips de què disposen –d’estudi, tècnics–, pels seus parlamentaris, etcètera. Vosaltres, si no sou un partit, quins padrins hi ha?” [rialles]
Cuitó: Em sembla que ja he dit abans que nosaltres som independents perquè estem recolzats per una sèrie… [crits]
Moderador: Es prega silenci, si us plau.
Cuitó: Ja he dit abans que nosaltres som independents perquè la nostra associació està recolzada per mil firmes. Ara bé, políticament –suposo que deuen voler saber que és una cosa, políticament què som– nosaltres el que som, el que passa és que nosaltres no ens agrada cap programa polític al cent per cent, llavors el que fem és estudiar els programes de tots els demés partits no marxistes i agafar de tots ells el que ens sembla que sigui més bo per a nosaltres i per a la nostra filosofia. I d’aquesta forma nosaltres podem dir que som liberals perquè defensem la llibertat d’empresa, la llibertat personal, la llibertat de l’esport, la llibertat de tot, d’ensenyament. Som socialistes perquè entenem que la llibertat [inintel·ligible] [crits i xiulets] I després som conservadors perquè entenem que sense un ordre no hi pot haver ni justícia ni llibertat.
Moderador: [12:08] Gràcies. Pregunta dirigida a la llista del PSAN. Diu: “Quina serà la postura que adoptarà el Partit Socialista d’Alliberament Nacional enfront els pactes i consensos presumibles en el nou Ajuntament democràtic?”
Perramon: Bé, nosaltres, la nostra política serà en principi de col·laboració amb la resta de forces d’esquerra. Nosaltres intentarem evitar per descomptat un consens que amagui els problemes, vull dir, volem que els plens –com us deia abans– siguin un lloc de debat polític viu i que es vegin les coses clares i que es vegi qui defensa cadascú. Per tant, la nostra posició serà de col·laboració –com dic– amb les forces d’esquerres sempre que sigui possible i serà, si cal, perquè hi haurà segurament solucions diferents als problemes, doncs, d’enfrontament si cal –si cal per descomptat– amb les forces de dreta, ja que representen interessos com us dic de sectors socials diferents. [aplaudiments]
Moderador: [12:56] Gràcies. Pregunta dirigida als centristes d’UCD. “En els dos anys que UCD porta al govern, els recursos assignats a les corporacions locals han passat d’un 7,5% a un 5% del total del pressupost de l’Estat. Això ha fet que el nostre Ajuntament ha tingut d’apujar els impostos i les taxes d’àmbit local i encara el trobem amb un nou deute de seixanta-sis milions. La política municipal del vostre partit seguirà així, amb la tònica d’empobrir els ajuntaments?”.
Garriga: Bé, la meva resposta és que naturalment no volem empobrir els ajuntaments, sinó que el que volem és enriquir-los. Jo crec que per això el govern ha dictaminat el decret en què es volia deixar els ajuntaments lliures de deutes. Crec que Manresa, a pesar que estigui endeutada, el crèdit que s’ha formalitzat es podrà pagar en varis anys. A més, hem de tenir en compte que ara els nous ajuntaments tindran el recurs de la contribució urbana rústica i pecuària i llicència fiscal, que abans anava tot cap a l’Estat i ara anirà una bona part per a l’Ajuntament. Per tant, jo crec que, a pesar que serà difícil l’economia, comptarem amb recursos suficients per tirar-la endavant.
Moderador: Gràcies. Com que és una pregunta d’interès molt general –la qüestió de la fiscalitat dels ajuntaments, de l’autonomia municipal– voldria també sapiguer –vostès suposo que voldran sapiguer– l’opinió dels altres candidats, per exemple senyor Cornet.
Cornet: Evidentment, la postura d’UCD en aquest cas crec que és errònia en quant a que els crèdits que hi ha a nivell de l’estat són els crèdits, o sigui, no són un eixugar totalment els deutes, sinó que són crèdits diferents; aleshores lo que era deute passa a ser deute igualment però amb diferents deutors. El que hi ha amb això, pensem el següent: a nivell d’Europa, les lleis que hi ha diguem-ne municipals permeten una amplada bastant gran a nivell de municipi, de l’ordre inclús del 60% per al municipi. Actualment la llei que hi ha és del 13%. Aleshores aquí hi haurà dificultats econòmiques greus i el que sí hem d’evitar al màxim és que això sigui en perjudici dels ciutadans. Caldrà en tot cas fer un estudi profund d’aquest sector diguem-ne d’impostos –la base impositiva– i d’acord amb la ciutat, d’acord amb els ciutadans, intentar fer una millora de serveis, intentar també a la vegada que a Madrid aconseguim subvencions, ajudes, però, no obstant, jo crec que serà difícil, jo crec que no serà fàcil.
Moderador: Gràcies. [aplaudiments] Potser també els partits amb més vots potser els farem parlar més perquè com que han tingut més vots a les eleccions… per exemple, senyor Vives i senyor Majó.
Vives: Els ingressos de l’Ajuntament els podem dividir en tres parts: autònoms –si és que veritablement cobren a/de l’Ajuntament–, subvencions estatals i participacions que ens dóna l’Estat dels seus ingressos. Actualment, els ingressos que dóna l’Estat d’aquesta participació, a Manresa, des d’un punt de vista teòric, són un 38% sobre el pressupost total dels quatre-cents milions que més o menys puja el pressupost. Però, efectivament, només n’arriba un 30%. Primerament ens haurem de mirar aquest 8% si el cacem, però ja veieu que depenem completament de l’Estat. Apretar els ingressos autònoms voldrà dir una pressió fiscal sobre tots nosaltres que deurà ser bastant antipàtica per què fer pagar… Ara bé, el que sí que potser hi ha és que s’ha de revisar molt bé els padrons de contribuents per veure si tothom paga el que ha de pagar i aleshores intentar, doncs, una apretada a l’Estat, perquè fixeu-vos bé que tot això no ho podrem obtenir fins que tinguem l’autonomia municipal. Fixeu-vos que els ajuntaments, i això és una dada que no vull, que me la va donar en Perramon, i en Perramon l’ha exposada molt a les taules municipals, perquè m’ho ha ensenyat ell i no em vull atribuir mèrits, els ajuntaments europeus estan per sobre els ingressos dels ajuntaments espanyols i catalans de tres a sis vegades més. Per què? Perquè doncs tenen una autonomia millor. Per tant, haurem de procurar obtenir aquesta autonomia, i mentre no l’obtinguem, intentar per tots els medis apretar l’Estat perquè vinguin més participacions d’ell cap a Manresa.
Moderador: Gràcies. Senyor Majó. [aplaudiments]
Majó: Nosaltres en principi no som tan partidaris d’augmentar els impostos com de procurar que es cobrin tots, que l’Ajuntament els cobri tots. Com una primera mesura d’urgència pensem que cal publicar una llista… una [inintel·ligible] pública d’una llista de tots els deutors de l’Ajuntament. Aleshores també pensem que cal fer una política d’austeritat quant als gastos d’ostentació de l’Ajuntament, aquí analitzar-ho i detallar-ho al màxim i al mateix temps, de totes maneres, tenir una política pressupostària audaç, d’esgotament de les possibilitats d’endeutament de l’Ajuntament, d’endeutament amb el Banc de Crèdit Local i amb les entitats financeres locals.
Moderador: Gràcies. Algun dels partits que no ha parlat vol dir alguna cosa?
Perramon: Sí, només afegiria que el que es pot fer en principi aquí són més que res pegats, perquè, com es deia, el gruix del diner que es necessita ha de venir dels impostos que es quedin aquí, impostos de l’Estat que es quedin aquí, i aleshores que no hem de caure en l’amenaça de vegades encoberta a què s’ha jugat que si hi ha ajuntaments d’esquerra doncs la UCD no donarà crèdits a aquests ajuntaments. Nosaltres, si això passa, ho denunciarem de seguida, i si això passa, demostrarà que la UCD no està fent política d’Estat sinó que està fent política de partit estrictament. [aplaudiments]
Moderador: [18:53] Una pregunta dirigida, em sembla, al PSUC. Diu: “En un acte passat, el representant del PSUC va parlar de la intenció dels ajuntaments en els problemes laborals. Tenint en compte que tenen un sindicat adherit al seu partit i que en alguns casos es presenten a les empreses amb actitud intransigent, l’Ajuntament què hi farà?”.
Majó: Bé, en primer lloc he de dir que nosaltres no tenim cap sindicat adherit al partit… [xiulets i crits] Nosaltres considerem que la línia sindical de Comissions Obreres és la més correcta i la seva concepció de sindicat és la que nosaltres considerem que és la vàlida en aquest moment a Europa i a Espanya.
Públic: A Europa, no.
Moderador: Es prega silenci per part del públic, si us plau. No és un col·loqui obert, és un col·loqui per escrit.
Majó: La línia sindical de Comissions Obreres és la d’un sindicat sociopolític. I aquesta és una línia vàlida aquí i a Europa. Respecte a lo que farem en problemes laborals, evidentment nosaltres procurarem que l’Ajuntament estigui al servei dels treballadors i, per lo tant, en el que siguin de vàlides, en lo que tinguin de correctes i de legals, ajudarem a solucionar els problemes laborals d’acord amb la legalitat però sempre interpretant-la a favor dels treballadors.
Moderador: [20:34] Gràcies. Hi ha una pregunta dirigida en principi a UCD i Independents. És referent a l’escassa capacitat de resposta dels candidats davant les taules rodones… Tenen alguna cosa a dir aquests partits, per exemple, senyor Cuitó. [sorolls i tos de fons]
Cuitó: Bé, nosaltres vam enfocar des d’un principi la propaganda electoral des d’un altre punt diferent, [es demana silenci] perquè sabíem que a les taules rodones aquestes de les associacions de veïns hi havia molt poca assistència. Nosaltres teníem molt pocs dies per poder fer propaganda i ens vam dedicar a altres actes que hi hagués més multitud i més quantitat doncs de poder fer amb més intensitat que les nostres… que els resultats fossin més positius, en altres tipus d’actes [inintel·ligible] vam contestar per escrit al Diari de Manresa. [crits i xiulets]
Moderador: Senyor Garriga.
Garriga: Bé, jo només voldria dir que jo crec que nosaltres no defugim el diàleg. Si defugíssim el diàleg no estaríem aquí, no hauríem anat tampoc a les taules rodones els dies 10, 11 i 12. Per tant, amb això està tot dit.
Moderador: [21:34] Hi ha una pregunta molt llarga, que no la podem llegir tota perquè és pregunta i resposta al mateix temps, però resumint-ne l’esperit: “Es parla sobre el Conservatori de Música. Donant per assentat que serà professional, es va parlar de patronats. Com hauria de ser aquest patronat? Seria format per senyors que representen entitats que contribuïssin al manteniment del centre? Seria de senyors que dirigirien la marxa del Conservatori? O solament vetllarien perquè marxés bé però el dirigiria el director? Creuen que seria necessari que a les reunions que s’hagués de parlar de qüestions d’ordre tècnic fos invitat el director del centre?”. I resumint la pregunta diu: “Banda de música, sí o no? Patronat, sí però com?”. Sobre aquest aspecte de música hi ha algun partit que vulgui dir alguna cosa? Senyor Vives.
Vives: Últimament sobre això sembla que hem estat d’acord perquè aquest tema s’ha debatut molt, molt, algunes vegades a les taules rodones, i els partits que hi assistíem estem d’acord a crear un patronat del Conservatori Municipal de Música, patronat que hauria d’estar compost, no cal dir, per elements de l’Ajuntament –potser la presidència, doncs, de l’alcalde delegada en el ponent de Cultura– i aleshores integrat amb representacions de les associacions musicals manresanes, integrat per persones competents i tècniques sobre la música, integrat per persones representants doncs de músics, i tot… i aquest patronat és el que ha de regir, ell, ell, ha de regir com a òrgan sobirà, tota la qüestió de la música. Quant a la banda municipal, jo dic sí, o sigui, la banda municipal és un element de cultura, ara es veu que és una cosa molt conflictiva en aquests moments –ho hem llegit als diaris–, jo no conec en profunditat l’assumpte, he llegit cartes d’uns, cartes dels altres, però des d’un punt de vista Convergència i Unió creu que no es pot suprimir un element de cultura a Manresa.
Moderador: Gràcies. Algun partit té interès especial a parlar. Senyor Cornet.
Cornet: Bé, evidentment aquestes qüestions de música, com altres coses culturals, han estat sempre al marge i han estat abandonades; en estar abandonades ara estem en un cul de sac i on hi ha els problemes i els conflictes. Creiem que a Manresa tenir un Conservatori de Música és important i cal potenciar aquest Conservatori. Potenciar-lo és fer un patronat que pugui dirigir adequadament això i un patronat ha d’estar inclòs entre professors, alumnes i ajuntament i en tot cas s’ha d’estudiar si s’ha d’incloure algú més. En tot cas, cal considerar que, d’aquí a poc temps, hi haurà una formació més elevada, professional, i que això pot ser un gran bé per Manresa i per la seva comarca. Quant a la qüestió de la banda, també es aquesta situació de cul de sac, que és molt conflictiu, hi ha molts problemes. Proposta nostra no és solament una banda, sinó que s’estudiï adequadament amb els implicats en aquest procés de la banda, i que es faci una proposta d’una plataforma musical, que d’aquí a un temps, d’aquí a uns anys, pugui ser una orquestra simfònica per a la ciutat i per a la comarca. [aplaudiments]
Moderador: Gràcies. Senyor Garriga.
Garriga: Nosaltres creiem que el que no es pot fer és que unes persones que porten dotze anys contractades, que cobren una misèria de quatre o cinc mil pessetes mensuals, és ara obligar-les a acceptar un contracte amb una clàusula que digui que el batlle en quinze dies d’antelació les pot fúmer al carrer. Llavors nosaltres el que estem és a favor que la banda municipal continuï, però no amb aquesta clàusula ni amb aquest contracte.
Moderador: [25:25] Gràcies. Algun partit? Bé, hi ha una pregunta adreçada a Esquerra Republicana. Diu: “S’atreviria en cas de sortir alcalde el cap de llista pensant que estaria sol del seu partit i que la majoria de vegades hauria de fer d’àrbitre, s’atreviria a acceptar el càrrec?”, entenem que diu la pregunta…
Planas: Bueno, està clar, és una cosa que de moment no la tinc prevista, però, vamos, hauria de ser condicionada, no? Jo el que voldria és que en cas de sortir sol, sortís acompanyat del nostre partit, d’aquesta manera podríem portar una política més coherent. De totes maneres, fóra estudiar-ho.
Moderador: [26:19] Gràcies. Hi ha una pregunta… quasi dues: “Què opinen els partits sobre la necessitat d’una escola de formació continuada, o sigui d’una escola per a adults?” i “¿Pensen els nous alcaldes continuar mantenint uns municipals que només es dediquin a posar multes i dirigir el tràfic?” [rialles]
Moderador: Senyor Majó. [soroll de fons]
Majó: Bé, quant a l’escola d’adults, nosaltres ens sembla que és una qüestió d’urgència, que nosaltres ho tenim al nostre programa d’urgència. Tenint en compte que a Manresa hi ha prop de tres mil analfabets absoluts i vint mil, vint mil analfabets relatius. Aquesta és una dada que últimament s’ha recollit i que és bastant escruixidora. No cal dir, doncs, que el gruix d’aquests analfabets estan als barris i que aquestes escoles d’adults s’han de potenciar, de preparar molt bé, de dedicar-hi molt esforç i precisament fer-les als barris. Quant a lo dels municipals, sí, nosaltres també pensem que els municipals han de fer vàries funcions més de les que fan, a part de vigilància i protecció del tràfic i de posar multes també, a part de vigilar, de vetllar perquè es compleixin totes les ordenances municipals, i aquí n’hi ha moltes i això fa referència a obres que no estan ben protegides, a solars que estan bruts, etcètera, que no estan vallats. També doncs una vigilància i protecció del medi ambient com una funció important, i després que hi hagi inclús unitats específiques de control, de preus i de mercat, de qualitat del producte i dels preus que siguin els que corresponen.
Moderador: Està tothom d’acord? Algú en discrepa, vol afegir-hi alguna cosa? Està tothom d’acord en principi? Passem a un altre punt… Faci, faci…
Planas: Bé, jo vull dir que quant a la cultura és necessari potenciar-la a tot nivell. Quant als municipals per posar multes, jo haig d’explicar un cas que em va passar no fa pas gaires dies, en el qual dos diferents municipals em van posar una multa estant al mateix lloc aparcat. Després sí que discrepo de la seva actuació perquè moltes vegades el municipal primer mira el nom, aviam de qui es tracta, i segons qui és passen de llarg, i si és algú que no coneixen, a aquell li foten la multa. [aplaudiments i rialles]
Moderador: [29:16] Passem a una altra pregunta. És d’un ciutadà de vuitanta anys. Diu: “Com a ciutadà de vuitanta anys, coneixedor durant molts anys dels problemes manresans, voldria fer la següent pregunta: ¿A l’entrada d’aquest nou ajuntament, els càrrecs de secretari, arquitecte i enginyer municipal es renoven?”. Pot contestar algú aquesta pregunta? Senyor Cornet.
Cornet: La pregunta és molt precisa. Aquests càrrecs són de cossos nacionals i depenen del muntatge de l’Estat, o sigui, que no tenen res que veure amb les eleccions, segueixen al seu càrrec i han de complir les normes vigents a nivell de l’Estat.
Moderador: Algú, algú vol parlar?
Planas: Jo només voldria dir una cosa, que sí, el càrrec de secretari hauria de ser totalment desempenyat per una persona de la localitat. [aplaudiments]
Moderador: [30:09] Gràcies. Passem a la pregunta, aquesta adreçada a Electors Independents. “A la vostra campanya dieu: “No deixeu que els partits de fora vinguin a manar a casa nostra”, preguntem: “quins enteneu per partits de fora? Si la resposta és que tots els que no són únicament d’àmbit local, vol dir això que no admeteu el pluralisme polític i voleu tornar als vells costums locals?”. [aplaudiments]
Cuitó: Nosaltres entenem que a l’Ajuntament en hi trobarem –si és que hi anem, els que hi vagin– persones procedents de diferents tendències i diferents maneres de pensar; però com que nosaltres entenem que a l’Ajuntament no s’hi ha d’anar a fer política, sinó que s’hi ha d’anar a administrar els interessos de la ciutat, doncs entenem que en aquest aspecte, nosaltres com que som independents, no depenem de cap partit. Això no vol dir que nosaltres, respectant les nostres bases mínimes filosòfiques, ens podem entendre sempre i quan anem a administrar en qualsevol partit dels que vagin a l’Ajuntament, veritat, perquè entenem que si no es va a fer política sinó a administrar ens entendrem sempre amb tothom.
Moderador: [31:27] Gràcies. [aplaudiments i xiulets] És una pregunta directament feta als Independents. Si hi hagués alguna cosa molt especial, però jo no crec que s’hagin posat amb altres partits perquè s’hagi de replicar, em sembla a mi. És molt important?
Perramon: Bé, és una concepció diferent de fer política o no fer política a l’Ajuntament. Jo ho he mencionat explícitament…
Moderador: Val, en termes generals, i, si us plau, de pressa…
Perramon: Bé, jo el que volia dir és que abans he explicat que a l’Ajuntament nosaltres pensem que s’hi ha d’anar a fer política, això sí, política ciutadana i una política que, inclús en algunes qüestions, que depassi el marc de la ciutat, perquè hi ha reivindicacions en què els ajuntaments hem de jugar un paper important, i voldria afegir que en tot cas, a vegades el que es fa és intentant desterrar la política o intentant defugir la política es fa política en un sentit determinat, eh, simplement. [aplaudiments]
Moderador: [32:40] Pregunta per a Falange Española… [crits] Es prega silenci perquè si no acabarem de seguida i seria una llàstima. “Quina serà l’actitud del partit davant dels consellers d’ideologies diferents de la del partit?”.
Pastor: Sempre nosaltres hem oblidat el passat, hem anat a treballar endavant amb el qui sigui amb una sola idea, el treball, que és el que ens uneix. Res més.
Moderador: [33:05] Gràcies. Estem gairebé desbordats de preguntes. Una pregunta adreçada al PSUC: “Hi ha moments en què les circumstàncies poden requerir una imatge diguem-ne elegant. Si arriba el cas, podran els membres del PSUC presentar-se amb elegància, inclús amb corbata i tot?” [moltes rialles]
Majó: D’una banda, dins la candidatura del PSUC hi ha gent que porta corbata habitualment; d’altra banda, jo, si cal per als interessos populars em posaré corbata i el que calgui. [aplaudiments i rialles]
Moderador: Algun partit té alguna cosa que dir sobre la corbata? [rialles]
Moderador: [34:10] Hi ha una pregunta… ja hem dit abans que no farem preguntes personals, per tant, totes les preguntes es refereixen en general als candidats. Aquesta també és en termes generals: “¿Piensa abandonar su profesión en beneficio de la alcaldía?”. En general està posada als candidats: “Pensen abandonar la professió en cas de sortir alcaldes?”. Si algú vol dir alguna cosa. Senyor Garriga, per exemple.
Garriga: No sé perquè la tinc d’abandonar. De fet, suposo que l’alcaldia només serà durant quatre anys. Puc deixar d’exercir durant aquests quatre anys i això sí que estic disposat a fer-ho. Ara, abandonar la professió… no sé si aquesta paraula ‘abandonar’ vol dir per sempre; no, només quatre anys.
Moderador: Senyor Vives.
Vives: Aquest és un problema que s’ha plantejat també en algunes taules rodones. I és un problema greu, en el sentit que hi ha moltes persones que en accedir a l’Ajuntament i anar a treballar a l’Ajuntament els pot pressuposar una qüestió econòmica important. Posar un treballador a l’Ajuntament vol dir que aquell treballador li costarà treballar i treballar per l’Ajuntament, i això els companys del PSUC ho han dit molt clar i em sembla que els socialistes també ho han dit molt clar, que potser fóra necessària una retribució en aquests càrrecs perquè un home que treballa vuit hores que després hagi de dedicar vuit hores més a l’Ajuntament és una cosa exhaustiva. Per tant, és un problema aquest important per a aquelles persones que no tenim medis de fortuna suficients per viure de renda i anar a l’Ajuntament. Ara, jo tinc una professió liberal i aquesta professió liberal pot ser compatible amb l’exercici, en desempenyar el càrrec de regidor.
Moderador: Gràcies. Senyor Cornet.
Cornet: Evidentment que l’Ajuntament que anem a començar tindrà molta feina, molta dedicació, convindrà que tothom s’hi dediqui al màxim, que no passi com en el passat, i aleshores caldrà estudiar formes idònies per a això. Jo crec que hi ha d’haver un mínim de garanties econòmiques no per a tothom, o sigui no per als vint-i-cinc, però sí almenys per al batlle i la permanent, per entendre’ns. La qüestió professional evidentment dependrà doncs de si un és conseller o si és batlle. Si és batlle requerirà doncs de vuit a deu hores diàries com a mínim de feina i així, diguem-ne, no és possible continuar treballant almenys a tot temps.
Moderador: Gràcies. Senyor Majó.
Majó: Bé, no tinc res per afegir al que ha dit el company Cornet.
Moderador: [37:00] Bé, passem a una altra pregunta. També va adreçada als Independents. Es tracta de si davant del Pla d’Ordenació l’interès privat passarà darrere de l’interès públic.
Cuitó: Això ja ho he dit abans, el que passa que no m’han sentit; nosaltres estem, ja he dit abans també, que en certs aspectes érem socialistes perquè nosaltres no podem considerar mai que la llibertat individual passi per sobre del bé comú. Per tant, jo entenc que el nou pla ha sigut i està sent el resultat d’uns estudis que s’han fet en consciència sense egoismes polítics ni econòmics i que s’ha de coordinar el bé de la ciutat amb el bé de la propietat, que també té, almenys a nivell del nostre terme municipal, no se la pot pas tatxar d’especuladora. El pla d’urbanisme ha de ser un pla que faci que Manresa tingui els espais necessaris suficients per al seu embelliment i per a les seves estructures.
Moderador: Sobre el pla d’Urbanisme –que és un tema no hi ha dubte important encara que segurament se n’haurà parlat molt–, volen adjuntar alguna cosa els diferents partits? Senyor Majó.
Majó: Bé, afegir al que s’acaba de dir –sí que tinc coses per afegir– nosaltres estem per l’aprovació ràpida, l’aprovació inicial ràpida del pla i obrir de seguida un període d’informació pública però de nou estil, o sigui, descentralitzat i democràtic, i això que es faci sobretot abans que acabi el plaç d’afinament de les mesures cautelars per avançar cap a l’aprovació definitiva després d’aquest debat, al màxim d’ampli, descentralitzat, obert i democràtic.
Moderador: Gràcies. Senyor Cornet.
Cornet: Només una cosa a afegir, i és que em sembla que el que es diu aquí és important i em sembla que estan gravant-ho amb cinta; suposo que després, en el pla d’ordenament, a l’hora de la veritat veurem el que s’ha dit aquí i el que és a la pràctica. [aplaudiments]
Moderador: [39:22] Ara hi ha tres preguntes, que les he agrupat perquè són tres preguntes estètiques. Parlen de l’embelliment del passeig de Pere III, de la plaça de Sant Domènec i dels festivals d’estiu a la plaça Gran. Què dirien els partits sobre aquests tres punts? Senyor Perramon.
Perramon: Bé, respecte a l’embelliment del passeig de Pere III, si ho recordeu, fa un temps va sortir un projecte, que nosaltres vam veure aberrant almenys a curt plaç, que era una pavimentació amb un tipus d’enllosat del Passeig que costava crec que eren vuitanta milions només en un tros de passeig. Aleshores, nosaltres pensem que això és inviable en aquests moment, perquè hi ha altres necessitats més prioritàries. No tenim estudiada una solució concreta per embellir-lo, però, vaja, pensem que aquest no és un tema prioritari; ni tampoc a Sant Domènec. I respecte als festivals d’estiu, pensem que és una experiència positiva, és un tipus de manifestació de cultura popular i que cal doncs conservar-los i ampliar-los. [aplaudiments]
Moderador: Gràcies. Senyor Vives… senyor Garriga… senyor Cornet…
Cornet: Jo afegiria només que els festivals d’estiu és important, és correcte, però també s’ha d’intentar al màxim descentralitzar de forma que associacions de veïns i barris puguin també participar indirectament o directament en aquests festivals.
Moderador: Senyor Pastor. [inintel·ligible]
Moderador: [40:55] Pregunta per a Convergència Democràtica. Diu: “En la mesa rodona dedicada a l’ensenyament no es va pronunciar i va dir que estava d’acord amb l’exposat pels socialistes i comunistes. Vol dir això que està d’acord amb gran part del seu programa?”
Vives: En aquella taula rodona, els dos partits anomenats van fer una exposició exhaustiva de la qüestió de l’ensenyament. Jo –ho haig de confessar sincerament– tenia un treball magnífic, perquè no sóc expert en aquest aspecte, però un treball magnífic fet per un expert sobre aquest punt, i mentre anava sentint l’exposició dels plans d’aquests dos partits, jo anava anotant i anava tatxant i va resultar que tot lo que havien dit era el que jo havia de repetir, i per tant vaig passar la paraula, adherint-me a aquest programa, vaig passar la paraula a l’altre company per no cansar l’auditori. Per tant, em ratifico en el que jo vaig dir aquella tarda sobre l’ensenyament.
Moderador: [42:07] Gràcies. Una pregunta adreçada al PSC. Diu: “A la pàgina 257 del llibre de l’editorial Avance, Congreso PSOE, diuen “a la llegada del poder de un gobierno socialista puede producirse una reducción de las inversiones de las empresas privadas, especialmente en el sector de la pequeña y mediana empresa y de las empresas extranjeras”. ¿Nos pueden explicar cómo se compagina esto con la creación de puestos de trabajo?”.
Cornet: Bé, d’entrada, som PSC, un partit autònom a Catalunya que té relacions fraternals amb el PSOE a l’Estat perquè [xiulets] els socialistes [xiulets] els socialistes tenim molt clar que els treballadors, les classes populars, hem de ser solidaris, enfront d’altres forces que van en contra. Jo diria el contrari d’aquesta articulació, aquest escrit, creiem que els defensors aquests moments de la petita i mitjana empresa, el defensor de la botiga, el defensor de la petita diguem-ne eina industrial, està diguem-ne més amb nosaltres. Anotem per exemple que hi ha hagut el sindicat ACAPIC que a les generals –el sindicat ACAPIC és de petita i mitjana empresa– va pronunciar-se i va recomanar als seus afiliats que votessin per l’esquerra. Evidentment, jo crec que és un error pensar que nosaltres –i aquest no és el moment perquè som a les municipals, no a les generals– haguem de fer diguem-ne socialitzacions si ens demanen… [crits]
Moderador: Es prega silenci per favor.
Cornet: …ni que haguem de fer coses rares. Nosaltres creiem en el socialisme democràtic, i a través de la democràcia hem d’aprofundir i hem d’avançar. No farem res imposant-ho, mai, mai. Aleshores, creiem que és important que enfront dels monopolis, enfront dels grans trusts internacionals, hem d’aconseguir una protecció a la petita i mitjana empresa, hem d’aconseguir una protecció a les fonts de treball, a les fonts de riquesa. Jo crec que és important tenir en compte que el socialisme democràtic, el socialisme que avança cap aquí, és una garantia per als treballadors, per a les classes populars i també per a tots aquells homes i dones, empresaris petits, botiguers, que no exploten realment els treballadors. [aplaudiments]
Moderador: [44:44] Una altra pregunta adreçada als Electors Independents sobre la seva opinió de les associacions de veïns, que diu que han dit que no són representatives o quins són els seus projectes per als problemes als barris.
Cuitó: Nosaltres entenem –em penso que també ho he llegit aquí abans en aquests set minuts que hem tingut abans– que les associacions de veïns tenen vida i han de ser escoltades en els seus problemes de barri quan es presenti algun problema municipal i que afecti aquest barri en concret. Lo que passa és que, tal com està la llei de règim local avui dia, només poden ser escoltades, però no amb caràcter vinculant, sinó simplement nosaltres entenem que hem de demanar de moment la seva opinió, la seva informació, abans de tirar endavant un problema; però després l’Ajuntament és el que té de manar.
Moderador: [45:39] Gràcies. Una pregunta de caràcter general a tots els partits, urbanístic. Patrimoni urbà de l’Ajuntament de Manresa, hi ha un inventari fet? On es troba? Qui l’usa? L’excaserna, de qui és i què se’n pensa fer? Podria ser centre d’ensenyament, lloc de cultura i d’esbarjo? Els antics terrenys de la comissaria de policia havien sigut el centre d’higiene rural de Manresa i sembla que estigui habilitat per a garatge. Sobre aquests punts d’aquests edificis, i en general del patrimoni urbà de l’Ajuntament i de l’inventari, algun candidat vol dir alguna cosa? Senyor Perramon.
Perramon: Bé, una primera qüestió és que, ara com ara, ni el mateix ajuntament, almenys que ho sapiguem, no sabia què tenia perquè quan es va constituir la comissió de control de partits polítics, els hi vam demanar aquest inventari i ens van donar una relació. Després, al llarg d’un temps van anar apareixent altres solars; per tant, aquesta és una feina que creiem que haurem de fer des de l’Ajuntament, o sigui, primer intentar trobar un inventari complet d’aquest patrimoni municipal del sòl i aleshores, en base a això, podem ja començar a aplicar solucions i podem començar a buscar usos per a aquests llocs diferents.
Moderador: Algú més? Senyor Majó.
Majó: D’acord amb la primer part. Jo hi afegiria que en la qüestió de la caserna, doncs, s’hauria d’obrir un concurs d’idees públic per veure què se’n fa. Però que de moment, de forma immediata, doncs es pot adequar perquè sigui ja usat amb fins públics, per a festes, etcètera.
Moderador: [47:06] Algun candidat? Ningú més. A tots els partits polítics i coalicions. “Sóc veí del barri de Valldaura i dintre la campanya electoral tots vostès parlen de la planta de gas de la companyia catalana com a problema per resoldre per part del nou Ajuntament. Voldria preguntar a vostès, candidat per candidat, estan disposats, si arriba el cas, amb la llei de Règim Local a la mà, a obligar a parar les obres si això significa un perill per a la ciutat?”. Algú? Senyor Cornet.
Cornet: Parar les obres no, perquè encara s’ha de donar permís d’aquestes obres, que sapiguem nosaltres; el que és evident és que l’ampliació de Catalana de Gas és una qüestió que és delicada, que s’ha de tractar adequadament i que per tal d’això nosaltres tenim previst que s’ha de fer una trobada, un seguit de reunions, entre Catalana de Gas, associació de veïns, Ajuntament i Generalitat. Sobre aquest pressupòsit, cal començar a negociar com pot fer-se això. Per què ha de ser així? Ha de ser així perquè l’ampliació de Catalana de Gas allà on és actualment no és, diguem-ne, no és una garantia, al contrari, pot ser un perill i a més tenint en compte que aquesta ampliació pot venir donada per altres ampliacions posteriors dins el fet comarcal. Aleshores cal estudiar, en aquestes quatre parts, intentar al màxim trobar una solució adient, a fora de Manresa, en un altre lloc de Manresa que sigui segur, que es pugui canalitzar diguem-ne el gas
[55:00]
on hi ha la planta actual i deixar la planta actual tal com està.
Moderador: Gràcies. Senyor Vives.
Vives: Només afegir-hi que la situació d’aquest expedient està en què el dictamen de la comissió tècnica de Barcelona, la comissió de serveis tècnics de Barcelona, si diu que no a algun aspecte d’aquestes instal·lacions és vinculant per a l’Ajuntament; si diu que sí, com és el cas aquest, no és vinculant per a l’Ajuntament. Per tant, l’Ajuntament té ple poder de decisió per denegar això. Aquí es planteja… Catalana de Gas fa una mica de coacció, en el sentit que si ella no amplia la planta aquesta es trobaran els habitants de les vivendes de la Balconada sense gas. Evidentment, ja vaig dir a la taula rodona sobre aquest punt que, en aquest cas, s’hauria d’establir una situació de solidaritat entre els veïns de la Balconada i els veïns de Valldaura perquè [inintel·ligible] les diferències. És una cosa que es mereix un estudi molt profund perquè promet que serà un dels problemes que se’ns plantejaran, dels primers problemes que es plantejaran als que accedim, o que accedeixin, a l’Ajuntament.
Moderador: Gràcies. Algú més?
Perramon: Sí, jo només hi afegiria que, a part que això és una decisió política fonamentalment i que no estem d’acord que es porti l’ampliació que s’ha demanat, hi ha uns altres elements tècnics que reforcen aquesta decisió política, i és que per una banda, el projecte tal com està pensat admet uns quants dipòsits més de gas natural liquat de la capacitat que hi ha en el projecte inicial, i que a més a més el gas que es distribuiria a Manresa tindria més poder calorífic i per tant també més poder detonant. I que abans d’autoritzar això, a més, s’hauria de veure si la xarxa de distribució de gas de Manresa, sobretot a la zona del casc antic, està en condicions per admetre això o s’ha de revisar.
Moderador: [50:24] Gràcies. Pregunta al PSUC: “Podeu explicar què enteneu quan parleu de la descentralització dels plens municipals als barris i a quin lloc penseu fer-los?”.
Majó: La llei actual de Règim Local diu que forçosament els plens s’han de celebrar a la sala de plens de l’Ajuntament. Ara bé, lo que sí que es pot fer és suspendre aquests plens, suspendre’ls una estona, l’estona que sigui. Nosaltres pensem que si és necessari –i pensem que alguna vegada es pot fer– i quan es debati alguna qüestió que interessa particularment a un barri, inclús a una qüestió laboral que pugui afectar una empresa, uns treballadors, doncs, suspendre el ple i anar, tot el consistori o els regidors que hi vulguin anar, al barri, al local que sigui del barri, és igual, i debatre amb els veïns, buscar la solució millor i llavors portar-la al ple altre cop, [inintel·ligible] a la sala de plens de l’Ajuntament.
Moderador: Sobre la pregunta d’abans, de la Catalana em sembla que era, hi ha algun partit que vol afegir-hi alguna cosa. Senyor Cornet.
Cornet: Més que afegir, em sembla que estava dirigida a tots…
Moderador: Sí.
Cornet: …i no s’ha definit tothom. Seria potser interessant que tothom es definís i digués algo sobre això.
Moderador: Vostè té alguna cosa per dir?
Cornet: No.
Moderador: El senyor Perramon també, el senyor Planas.
Planas: Bé, està clar que en aquest aspecte no he dit res perquè m’adheria al que ja havien dit, però el nostre programa insisteix clarament que tota empresa perillosa i contaminant té que estar fora del casc de la ciutat. Per tant, considerem que si la Catalana de Gas demana una ampliació és l’hora que se li doni, [inintel·ligible] portar-la fora de la ciutat.
Moderador: Senyor Garriga, vol dir alguna cosa?
Garriga: Sí, nosaltres a la taula rodona de Valldaura ja vam dir que estàvem d’acord amb l’ampliació de Catalana de Gas, però en uns altres terrenys allunyats de vivendes i no allà on es volia fer.
Moderador: Senyor Cuitó.
Cuitó: Sí, sí, nosaltres també hi estem d’acord, perquè si segons els informes tècnics és una indústria perillosa per a la ciutat, evidentment no es pot permetre.
Moderador: I el senyor Pastor?
Pastor: Igual també.
Moderador: Igual? Bé. [murmuris]
Majó: No he dit res, però nosaltres estem evidentment en contra de l’ampliació de Catalana de Gas segons el projecte actual.
Moderador: [52:58] Aquesta pregunta és adreçada a UCD. “Diu que si el batlle és d’UCD estan segurs de poder aconseguir moltes més coses de Madrid, ja que el govern central és d’UCD. Vol dir això que si l’Ajuntament és d’esquerres ja es poden anar despedint de les ajudes?”. [rialles i aplaudiments]
Garriga: Bé, la segona part d’aquesta pregunta, si fos certa aquesta afirmació no estaríem en democràcia ni estaríem en res. Això no vol dir que si efectivament nosaltres arribéssim a tenir majoria a l’Ajuntament, com a lògica, si el nostre partit governava durant quatre anys, potser sí que és possible que vegin amb més bons ulls les nostres propostes que les dels altres. [xiulets i crits] Ara, jo crec que el nostre govern veurà amb bons ulls tant les propostes de la resta de partits com les nostres.
Moderador: [54:04] Gràcies. Una pregunta adreçada a Esquerra Republicana. “Per què es defineix republicana? Què opina de la denominació que li posen de centreesquerra?”.
Planas: Bé, en primer lloc, nosaltres ens diem republicans perquè entenem que aquesta és la millor forma de govern democràtic; per lo tant, aquesta és la nostra posició i continuarem sent republicans. Ara bé, també entenem que la voluntat del poble és sobirana i per tant respectem totes les opinions i la majoria del poble. Quant a la segona pregunta, quina era?
Moderador: Si li va bé la denominació que diu que li posen de centreesquerra a aquesta candidatura.
Planas: Bé, en certa manera avui dia es parla molt de centredreta i centreesquerra; nosaltres sempre hem partit d’una base: que som d’esquerra, possiblement som el punt de partida allà on comencen les esquerres, però no té res a veure amb el centreesquerra ni amb el centredreta que diuen; no entenc aquesta paraula; o som d’esquerres o s’és de dretes, una de dues.
Moderador: [55:07] Gràcies. Una pregunta dirigida al PSUC sobre per què als països governats pel comunisme no hi ha llibertat ni respecte als drets humans. “Poden explicar si a Manresa governés el comunisme hi hauria les mateixes [inintel·ligible]?”. [rialles] [se sent parlar de fons]
Majó: Bé, jo diria que aquesta pregunta es podria fer a qualsevol altre que no fos comunista i que no fos socialista, diguem-ne que fos capitalista; perquè també hi ha molts països capitalistes on no hi ha llibertat. Tenim Xile, etcètera, etcètera. Aleshores, a nosaltres ens sembla que amb tota l’actuació que tenim tant pública com política, amb el temps hem demostrat a bastament que nosaltres estem per la democràcia, estem pel socialisme en llibertat; que està clar que en una societat europa occidental del segle XX només es podrà tenir socialisme a base d’aprofundir la democràcia, a base d’ampliar les llibertats, i aquesta és la nostra línia política, que està clarament reflexada en tots els nostres documents i en totes les nostres intervencions i la nostra trajectòria política. Evidentment, doncs, aquesta [inintel·ligible] es podria fer en altres països capitalistes que aleshores tampoc no hi ha democràcia. Aleshores no podríem tenir democràcia enlloc, sempre hi ha el perill, però pensem que la línia d’avenç, l’aprofundiment de la democràcia, la verdadera democràcia només es pot donar amb el socialisme.
Moderador: [56:22] Gràcies. Algun partit té alguna cosa a dir? Aquí és una pregunta sobre educació. Diu: “Quins projectes del pressupost té el nou Ajuntament sobre educació especialitzada –paràlisi cerebral, disminuïts físics, disminuïts psíquics–, ja que en l’actualitat només funciona una escola per a titulars de disminuïts psíquics a Manresa, de subnormals?”. Això als programes jo he vist que tots més o menys parlen d’això, si algú vol aclarir alguna cosa en especial… Senyor Cuitó.
Cuitó: Sí, tots els programes parlen d’això, i per tant em sembla que en aquest aspecte ja està… En aquí, jo crec que faria falta que Manresa sigui una secció de l’Escola d’Arts i Oficis o de la Formació Professional, una escola de reconversió de de la mà d’obra perquè així fóra més fàcil doncs que l’atur es rebaixés, perquè moltes vegades ens trobem que per falta d’especialització llavors resulta que les persones que estan aturades doncs no poden trobar feina perquè no se’ls ha format suficientment.
Moderador: Gràcies. Senyor Perramon.
Perramon: Sí, abans parlàvem que els ajuntaments tenen poques competències, i precisament en l’àmbit de l’ensenyament en té molt poques, en té poquíssimes, i aleshores i en concret en aquest camp d’educació especialitzada doncs pràcticament no en té. Llavors jo veig molt difícil que l’Ajuntament pugui dedicar una part important del pressupost a crear una escola de recuperació o crear centres així, i en tot cas això passa precisament per aquell tipus de tasca política que deia abans d’intentar incrementar l’autonomia municipal tant d’hisenda com de decisió, perquè és que si no, no tenim de debò resposta a aquest problema.
Moderador: Gràcies. Senyor Cornet.
Cornet: Jo afegiria en tot cas que en aquest camp –molt marginat i amb molts problemes– cal fer un estudi seriós, cal tenir dades, perquè per exemple minusvàlids no se sap quanta gent hi ha a Manresa, i de cert que n’hi ha bastants. Sobre aquestes dades concretes de ciutadans que tenen aquests dèficits concrets, cal veure quines possibilitats hi ha reals de fer algo, i en tot cas com intentar buscar subvencions, intentar donar passos de cara a començar a curt terme i a llarg terme un projecte que pugui acollir aquest ensenyament.
Moderador: Gràcies. Algú més? Senyor Vives.
Vives: Senzillament afegir, ja s’ha parlat aquí, que jo crec que els recursos que ha d’obtenir l’Ajuntament per atendre tots aquests problemes gravíssims com aquest que es planteja ara, també ha de passar pels recursos –com dèiem abans– de les entitats de crèdit o caixes d’estalvis perquè destinin doncs part de la seva obra social, que podria ser molta, a tots aquests aspectes.
Moderador: [59:21] Algú més? Una pregunta d’hisenda i finances però molt especial perquè diu: “Quines mesures de caràcter urgent per afrontar la situació municipal es podrien adoptar?”. Hi ha algú que hi té quelcom per dir? Senyor Cornet.
Cornet: Bé, les mesures són bastantes. Intentaré ser molt breu perquè pot ser molt pesat. D’entrada és important que hi hagi un control de despeses en la qüestió diguem-ne d’analitzar els serveis que hi ha actualment, si es compleixen, com es compleixen, lo que suposa realment per a la ciutat i si cal portar una política de més austeritat o almenys més control de serveis. Un altre aspecte és que cal fer un padró d’impostos, que sapiguem l’Ajuntament com està la situació actual a la ciutat quant a pagaments d’impostos, estudiar un nou equilibri d’impostos –a vegades hi ha una certa injustícia en què en uns aspectes com pot ser taxes per escombraries tothom pagui igual i en canvi hi ha gent que té més que d’altra gent. I també en tot cas cal fer sobre aquest padró diguem-ne d’hisendística fer un estudi concret de quines possibilitats hi ha per exemple d’un impost de solars i també fer una nova diguem-ne un estudi dels diferents impostos municipals per tal d’ajustar-los entre ells i de possibilitar al màxim que aquests impostos siguin molt clars, siguin molt transparents i que els ciutadans sàpiguen quan paguen els seus impostos com funcionen. En tot cas, també és possible que s’hagi de fer un estudi a fons de la base impositiva de la ciutat, però no amb una situació de pressionar excessivament els ciutadans, sinó en canvi fer sempre que a major pressió fiscal hi hagi també una major compensació a altres nivells per a serveis, que no sigui purament anar pressionant, sinó que sigui pressió igual a servei. En funció d’això, en funció del que he dit abans jo mateix que proposem fer, proposem tenir, un informe per donar a la ciutat de la situació actual hisendística, serà qüestió de començar a empènyer, de començar a proposar un tipus o uns altres d’impostos que, repeteixo, no han de ser injustos sinó que han de ser el màxim de justos.
Moderador: Algú te alguna cosa per dir? Senyor Majó.
Majó: Nosaltres tenim una sèrie de mesures urgents però per no citar-les totes, i d’acord amb el que ha dit el Cornet, n’hi afegiria alguna. Nosaltres pensem que cal anar a elaborar el pressupost del 1979 obrint prèviament un debat públic sobre les propostes i amb presentació de propostes de criteris que ha de tenir el pressupost. Assegurar sobretot una informació pública, clara i real de quina és la situació. Després, publicar la llista de deutors i finalment, una altra proposta, una altra mesura urgent, és elaborar d’acord amb les entitats de crèdit local un pla d’inversions a curt terme.
Moderador: [01:02:55] Algú més? Aquí estem acabant les preguntes perquè es fa tard. Sobre finances i adreçada a Esquerra Republicana, diu que: “Com és possible poder portar a terme totes aquestes promeses que ha fet Esquerra Republicana?”.
Planas: Bé, nosaltres no és que hàgim fet promeses, no? Nosaltres tenim uns projectes que els hem presentat a l’opinió pública i per lo tant la nostra intenció és portar-los endavant. Ara bé, toparem amb el problema econòmic que serà greu i per lo tant nosaltres hem presentat un programa que si no és en un futur immediat, hem d’intentar portar-lo encara que sigui a llarg terme, segons les possibilitats de l’Ajuntament, per descomptat.
Moderador: [01:03:35] Mercès. Una pregunta sobre el servei d’informació. Diu: “Si partim de la base que la premsa escrita i els mitjans d’informació compleixen una funció ciutadana i pública, què opinen els caps de llista de si s’ha de vetllar des de l’Ajuntament aquest servei de premsa i informació?”. Algú vol parlar? Senyor Garriga.
Garriga: Jo crec que no només s’ha de vetllar aquest servei, sinó que entre el nostre programa municipal hi ha precisament la creació d’una conselleria d’informació, seria una conselleria que informés no només els mitjans informatius sinó la ciutat en general de tot el que passa allà dins.
Moderador: Senyor Vives.
Vives: Evidentment, amb els serveis d’informació independents no ens hi podem posar, ara bé, sí que és molt necessari un servei d’informació al ciutadà de l’Ajuntament, en un doble sentit, en un aspecte d’una oficina informativa, o sigui que quan la gent acudeixi a l’Ajuntament no es trobi perduda i comenci a anar d’una banda a l’altra sense saber on va, i que hi hagi una recepció, un servei informatiu vàlid allà. I després també seria, si hi ha possibilitats econòmiques, la publicació d’un servei, d’una fulleta o del que fos, un imprès que constantment tingués informats els ciutadans. Aquell diari d’avisos que hi havia abans a Manresa; no sé si n’hauríem de dir així o n’hauríem de dir d’una altra manera, però que el ciutadà estigués constantment informat de totes les qüestions de l’Ajuntament.
Moderador: Senyor Majó.
Majó: No sé si he entès ben bé la pregunta, però pel que respecta als mitjans d’informació privats, aleshores aquí pensem que l’Ajuntament el que ha de fer és vetllar per la seva independència, això és clar. Quant als mitjans d’informació públics, aquí s’ha de vetllar no tan sols per la seva independència, més ben dit, no per la seva independència sinó per la seva imparcialitat, perquè estiguin al servei de la majoria, al servei de la població, al servei de tothom. Quant a la forma de comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans i viceversa, nosaltres en tenim un reguitzell molt llarg al nostre programa, que van des de la creació d’una oficina d’informació per a relacions públiques –aquest com un element central– fins a col·locar bústies als barris, fins a editar butlletins i bàndols, fins a fer sessions informatives periòdiques dels consellers als barris, a les associacions de veïns que ho demanin, sobretot abans del ple i debatent les qüestions que aniran a debatre al ple.
Moderador: Gràcies. Senyor Perramon.
Perramon: Només voldria afegir que moltes vegades davant de qüestions municipals ens trobem amb un problema de traducció, que estan fets doncs en un llenguatge jurídic, en un llenguatge tècnic i que el nou Ajuntament ho haurà de tenir en compte i procurar explicar això d’una manera assequible a la gran majoria dels ciutadans, eh?, que si no, d’altra manera doncs, tots aquests fulls, aquestes informacions, serien inintel·ligibles.
Moderador: Senyor Planas.
Planas: Bé, jo només voldria dir que nosaltres no estem per una conselleria d’informació, però sí per una oficina que estés oberta moltes hores del dia, a fi i efecte que els ciutadans es poguessin assessorar i a la vegada l’Ajuntament a través dels medis informatius de la ciutat donés a conèixer al poble totes les decisions que es prenguessin i lo que hi hagués.
Moderador: Senyor Cornet.
Cornet: Jo només afegiria que no estic d’acord amb la conselleria d’informació; és una cosa que és impossible, ha de ser una oficina o departament d’informació, i en tot cas el compromís nostre està també que periòdicament l’Ajuntament convoqui rodes de premsa informatives per tal de conèixer la ciutat què passa a l’Ajuntament.
Moderador: [01:07:05] Algú més? Queden dos preguntes. Una a Convergència referent a si ens pogués explicar l’actitud de Convergència en no haver-se definit ni de sí ni de no a la investidura a Madrid. [murmuris]
Vives: Jo vaig a l’Ajuntament de Manresa, a la política tan alta no hi arribo, francament. Si el partit va adoptar aquesta decisió no m’ha arribat cap informació, o sigui cap dels líders m’ha telefonat explicant-m’ho, us ho haig de dir amb tota sinceritat. Per tant, aquesta decisió deu ser una decisió que ha adoptat el partit perquè l’ha creguda convenient. I potser ara aprofito perquè se m’ha fet una pregunta al final per part del Majó, que em sembla que és la pregunta més hàbil, eh, que s’ha fet –perdonin tots els que hagin fet preguntes– perquè el Majó ha preguntat, el Majó m’ha dit a veure que es definís –potser li va bé ara de ficar-la aquí– si Convergència i Unió doncs era un partit que es definís d’una vegada a veure què era i a veure si era de centreesquerra. A la manifestació que Convergència i Unió és de centreesquerra em sembla que es fa des de la seva fundació que es diu. Però jo el que us haig de dir i a veure si pactaria amb l’esquerra o amb la dreta, bé, ell vol que m’agafi el toro, perquè si dic que sí a l’esquerra, doncs els de la dreta arrufaran el nas –potser també hi tenim algú que ens vota també– i si dic al revés, doncs ja ho compreneu. La pregunta és hàbil i va per Convergència i Unió directa i potser va per mi també. Jo us haig de dir, jo us haig de dir, que Convergència i Unió és un partit progressista. O sigui, aquí, com si diguéssim, els partits més avançats socialment evidentment passen per l’esquerra i ells arriben a les seves finalitats a través d’unes doctrines polítiques i unes doctrines econòmiques doncs que són molt respectables i que nosaltres no compartim però que nosaltres creiem que arribem a les mateixes finalitats a través del nostre humanisme cristià. Per tant, nosaltres som gent progressista i gent de centreesquerra i nosaltres estem disposats a pactar amb l’esquerra si les seves finalitats doncs són bones i en l’aspecte municipal jo crec que les ideologies queden de vegades bastant diluïdes, perquè davant d’un problema municipal potser el ser d’esquerra o ser de dreta queda diluït, però nosaltres diem que estem disposats a pactar amb l’esquerra amb totes aquelles coses que nosaltres coincidim amb l’esquerra i si no coincidim amb l’esquerra nosaltres farem la nostra oposició honesta i lleial i en tot cas llavors si no hi ha el pacte de govern que aquest ajuntament ha de passar, no per aquest consens que ja han manifestat els socialistes que no el volien, però sí que evidentment haurem d’arribar a pactes de govern, estem disposats a pactar amb l’esquerra, i estem disposats a pactar amb la dreta si la dreta proposa una cosa que és eficient i és necessària per Manresa, perquè jo crec que tots els que anem o intentem anar a l’Ajuntament tenim una única finalitat: Manresa i la col·lectivitat manresana. Res més. [aplaudiments]
Moderador: [01:10:35] El senyor Vives, en contestar, s’ha anticipat justament a l’última pregunta que s’havia rebut i que havíem guardat perquè era interessant com a última pregunta, i la posarem, doncs, als altres partits. Diu: “Amb quin dels partits que hi ha avui aquí estaria disposat a pactar dins de l’Ajuntament i després de les eleccions per fer una política de dretes, de centre o d’esquerra?”. Podríem començar pel senyor Cuitó.
Cuitó: Jo he dit abans que nosaltres ens considerem més aviat administradors que no pas polítics, i nosaltres pactaríem sempre [crits de “No se sent”]… Ja he dit abans que nosaltres ens considerem més administradors que no pas polítics. De totes maneres, nosaltres com que el que ens guia és, tal com ha dit el senyor Vives, la col·lectivitat manresana, estem disposats a fer una tasca constructiva sigui amb el partit que sigui quan es tracti de defensar els interessos de la col·lectivitat, prescindint inclús dels aspectes polítics. No obstant això, nosaltres si haguéssim de fer un bloc el faríem amb els partits no marxistes.
Moderador: Senyor Pastor. [murmuris de fons]
Pastor: Nosaltres, per sistema, en totes les circumstàncies, jo sol pactaré per treballar i per Manresa.
Moderador: Senyor Planas. [aplaudiments]
Planas: Bueno, nosaltres, la nostra ideologia és clara i concreta: som un partit d’esquerra. Per lo tant, si nosaltres haguéssim de pactar amb algun sector, sempre serà a l’esquerra.
Moderador: Senyor Perramon.
Perramon: Sí, jo crec que ho he definit abans. Vull dir, el nostre pacte seria amb les forces doncs que defensen els treballadors i les classes populars; i a nivell doncs de partits, passaria fonamentalment pel PSUC, pel PSC i també per l’Esquerra Republicana.
Moderador: Gràcies. [aplaudiments] Senyor Majó.
Majó: Bé, jo ja ho he dit també en la meva intervenció i ho he dit clarament i he dit quins eren els adversaris, per tant són els que en principi no estem disposats a fer un pacte de govern. Ara bé, no vol dir, doncs, que nosaltres si no estem en aquesta majoria de govern anirem a fer una política destructiva; en absolut, farem una política constructiva. I pot ser que en qüestions concretes doncs hi hagi un acord i es pugui tirar endavant. Hi ha d’haver moltes coses que s’han de poder tirar endavant per una majoria àmplia a l’Ajuntament. Ara bé, del que es tracta és que l’Ajuntament tingui unes línies generals, definides, que siguin de dreta o d’esquerra, aleshores cal que l’esquerra fem un bloc, em sembla clarament, que cal fer un bloc per tal d’imposar aquestes línies progressistes i per això he dit que anaven des del centreesquerra fins a l’esquerra.
Moderador: Gràcies. Senyor Garriga.
Garriga: Bé, nosaltres no anem a l’Ajuntament precisament a trobar adversaris, sinó, com he dit abans, nosaltres creiem que el que es tenia de fer a l’Ajuntament és una veritable política municipal per sobre inclús dels interessos de partit.
Moderador: Senyor Cornet.
Cornet: Evidentment nosaltres com a partit creiem que cal fer un Ajuntament progressista, que sigui governable, no estem pel consens, farem un Ajuntament d’àmplia diguem-ne majoria progressista, si és possible, evidentment, si no estem a l’oposició, si no és així, però pensem que el que és important no és les paraules que puguem dir ara en aquests moments solament, sinó que és important que tot tipus d’acord a l’Ajuntament ha de passar per un acord amb programa i signat.
Moderador (Joan Verger Grau): [01:14:10] Moltes gràcies. Senyores i senyors, l’acte està acabant. Em resta agrair als mitjans d’informació locals –Gazeta de Manresa, Ràdio Manresa i Regió7– que hagin col·laborat amb nosaltres; agrair molt especialment l’assistència dels caps de llista que han vingut tots a parlar-los a vostès, i encara més especialment l’assistència de tots vostès. De fet, l’elector –que són vostès– han sentit reiteradament les opinions polítiques dels diversos partits, no solament a la campanya de les eleccions municipals, sinó també a la campanya de les eleccions generals. Els partits tenen molt temps per parlar, els electors només tenen un moment per parlar, i a ademés per parlar baix, per parlar en secret. Fins ara, els partits han enraonat, dimarts que ve vostès tenen la paraula. Gràcies. [aplaudiments]
