(Teatre Conservatori, 31/3/1979)
Senyors, [xiulets] si alguna cosa venim a exposar aquí és una fidelitat amb un passat. Jo, que potser sóc el sancionat també i una mica separat de les organitzacions anteriors, en aquests moments em faig responsable d’aquests quaranta anys de passat perquè us tinc de dir que he servit tots els alcaldes, servit o col·laborat, lo mateix amb el senyor Moll, que en pau reposi, que lo mateix que amb el senyor Soldevila.
El senyor Soldevila no milita amb nosaltres ni molt menys. Bé, us tinc de dir que resistirà la seva missió, el seu control, la més estricta i meticulosa i odiosa revisió i per mi dels dos la seva moralitat només té un qualificatiu: immaculada. [molts xiulets]
Conscient de lo que representem en aquests moments, en què ens hem quedat sols, molt sols, però penseu que el vaixell no [inintel·ligible]. Aquí estem arrossegant tota la responsabilitat, conscients de lo que pot passar [més xiulets], i amb una il·lusió de treballar per Manresa, perquè nosaltres estem de dretes o d’esquerres i l’únic que ens uneix a nosaltres és el treball i la forma de tibar i l’amor a Manresa. Si Manresa fa dos mil anys ja hi ha les pedres fonamentals del Pont Vell, la base –ha dit Pons Sorolla, l’arquitecte–, que eren dues vegades mil·lenàries, que vol dir que a sota el fiter de la nostra Seu vivia la gent, anant excavant allà i anar provant i anar buscant la forma de viure i Manresa ha anat creixent, ara nosaltres, amb unes teories de fora, de centenars de quilòmetres de Manresa, volem –com deia aquest– ficar una cotilla que ens uneixi tot Manresa i en quatre anys canviar la història?
Senyors [xiulets i rialles], Manresa, tota l’obra de l’ajuntament tots sabem els mitjans econòmics que disposa. Aquí ho han explicat la mar de bé. Potser m’agafaré en un punt determinat que s’ha enraonat moltíssim i lo mateix en les eleccions anteriors que en les passades només s’ha ficat tothom amb la sanitat. Penseu, senyors, que l’única sanitat a Manresa que persisteix, l’única, és aquell metge de capçalera que pugem als quints pisos sacrificant, assistint a la família, aconsellem a la família i [xiulets], sí, senyors, [més xiulets] perquè no hi ha ni especialitats, no hi ha res, ni per molt que es faci [inintel·ligible] en uns ambulatoris i es vulguin fer a totes les residències, què falten d’aquest esperit social? I de què és? Com deia l’altra vegada en aquell circo que va venir, que un tonto li deia a un altre tonto, en els pallassos: “En què s’assemblen un malalt del seguro amb un corredor automobilista?”. “No ho sé”. “Doncs, senyors, en què tots dos es moren amb el volant a les mans”. [murmuris i rialles].
Per què? Perquè hem volgut deshumanitzar la medicina. S’ha volgut fer un número determinat i s’ha volgut –com ara està passant a l’ambulatori– fer una vaga determinada de personal auxiliar i demanant el carnet a tothom, creant un inconvenient, quan a nosaltres actualment i sempre se’ns ha cridat a l’hora que sigui, s’hi ha anat, s’ha assistit i s’ha donat facilitats. Sempre. [xiulets]
Els serveis de… els serveis… penseu que els serveis de què tant s’ha enraonat d’urgència de la seguretat social passen dos dies i venen dues festes, són dos dies i dues nits sense dormir. I assisteixen. A Manresa, la salut de Manresa, amb tots els inconvenients que trobaríem punt per punt, però ara ja m’escapo de les caselles de l’estadística, el servei de la sanitat a Manresa estem més bé de sanitat que enlloc. Manresa, a pesar… [xiulets] a pesar de tant [inintel·ligible] de l’ecologia, sí que [inintel·ligible] està contaminat, i a això ens estem referint constantment, però cada vegada que s’han posat tantes granges avícoles com hem tingut per aquí, s’ha analitzat el mateix l’aigua que s’ha analitzat l’ambient i hem reunit unes condicions òptimes i molt necessàries i molt adequades [xiulets] que a Manresa encara, a pesar de tot, som de lo millor de Catalunya i de lo millor del món. [xiulets] Mireu les malalties que existeixen a Manresa, compareu-les vosaltres. Res més, res més. [xiulets] Compareu vosaltres l’assistència de Manresa i aneu a qualsevol, inclús [inintel·ligible] una residència del seguro, i ara vosaltres compareu lo que val una residència del seguro convertida, i no vull defensar la medicina privada, i l’assistència que dóna una clínica privada. Res més. I a quant li surt, a quants cèntims per malalt, o cèntims com si diguéssim hora la malaltia, a quant surt una clínica privada o surt una residència de la seguretat social.
Hem parlat de les guarderies; estic d’acord amb les guarderies, són indispensables, però què passa amb les guarderies actuals, brutes, en males condicions, els nanos… Jo tinc un personal auxiliar precisament que cada dia m’arriba tard perquè té que anar a portar el nen a una guarderia a les set del matí, que a la guarderia no ha arribat mai puntual el personal a la guarderia, i lo que enreda. A mi em sembla que potser seria més bo com a Suècia… [xiulets i crits] com a Suècia que el servei… que el servei aquest es deixa a la dona quan ha tingut el nano més temps de baixa? Me’n recordo, i ara sense tema i sense res, me’n recordo del metge Soler una vegada comentant el resultat de la residència, el resultat de Casa Caritat, deia que econòmicament era molt més còmode, molt més fàcil, donar-los una cartera i enviar-los al col·legi de la Bonanova, que llavors era el col·legi més car de Barcelona, que no pas mantenir aquella residència, on havien sigut maltractats. Això per un costat, i per l’altre costat penseu que des de… un moment… [rialles] que des de… [rialles] que des de [inintel·ligible] fins al gas i des de [inintel·ligible] totes són útils. No us sembla, senyors, qui és el que cuida Manresa? Amb la il·luminació, amb el color, amb l’ordenació, amb tot… i si un dia un cotxe atropella un gat i el mata allà, qui el recull?, qui surt [xiulets i moltes rialles mentre continua parlant] [tota una frase inintel·ligible] que és un element que és de Manresa i no el volem canviar [inintel·ligible] té molts inconvenients [inintel·ligible]. I ademés, penseu molt bé com aguanta una economia, qui són els que fan d’amortisers, que quan una llibreta aquella de pagos i de debes porten [inintel·ligible]
Res més. Nosaltres només volem una Manresa… [xiulets i es posen a aplaudir per sobre de les paraules].
