(Teatre Conservatori, 31/3/1979)

Bona tarda. Nosaltres no anem amb un programa ple de declaracions de bona intenció generals i vagues. Nosaltres hem fet un programa extens, precís i detallat de més de quaranta pàgines que resumeix –perquè encara n’hi ha moltes més– totes les propostes, les reivindicacions populars i que emanen d’una reflexió que el col·lectiu del nostre partit està fent des de fa molt temps. Tampoc anem amb un programa que posi l’accent en les limitacions. És evident que en tindrem, i moltes, de limitacions, a l’Ajuntament, però pensem que amb la pressió popular i amb la nostra iniciativa podem eixamplar substancialment aquestes limitacions. Hem fet, a més del nostre programa general –que crec que som els únics que l’hem editat–, una desena de tríptics on de forma extractada hi ha les nostres propostes i solucions en els problemes sectorials de la sanitat, l’ensenyament, les relacions entre l’ajuntament i els ciutadans, o sigui la participació ciutadana, els joves, les dones, etcètera. Però pot semblar, en una campanya electoral, que, agobiats com estem per la quantitat de propaganda i de paper, que, més o menys, amb una lectura superficial, els programes semblin iguals. Una campanya electoral és un camp abonat per a la demagògia, per a les falses promeses, per a la copiada d’altres programes, etcètera. Llavors, jo aquí només voldria fer una petita reflexió en quatre o cinc punts que considerem que són diferenciadors substancialment del nostre programa del d’altres programes.

En primer lloc, el tractament que donem a la crisi. Nosaltres volem uns ajuntaments que lluitin contra la crisi i contra el defecte més nociu de la crisi que és l’atur i per això donem una sèrie de mesures que van des de crear comissions que estudiïn el problema, donar mesures per revitalitzar la petita i mitjana empresa, etcètera. Però sempre per nosaltres hi ha d’haver en aquestes comissions, en aquest estudi del problema, en aquesta possible sortida de la crisi, la presència dels treballadors, la presència de les centrals sindicals, per donar una garantia que aquesta sortida de la crisi no anirà a parar tota a les espatlles dels treballadors, sinó que anirà corresponentment a cada sector en la part que li toqui.

Lligat amb això, nosaltres tractem a fons el problema de la comarca. Per a nosaltres, la comarca és importantíssima per reconstruir Catalunya. Recomarcalitzar Catalunya, per tant, és una de les qüestions que nosaltres tenim com a bàsiques. I hem de recomarcalitzar Catalunya des de baix, per això proposem de forma immediata després de les eleccions crear i institucionalitzar consells o assemblees de municipis amb el doble objectiu d’estudiar, de fer un balanç dels problemes i de les necessitats de la comarca i de Manresa i traslladar aquestes necessitats, aquestes reivindicacions, a la Generalitat i a l’Estat, a qui correspongui. I hauríem d’intentar de ser els primers que ho féssim, perquè quan la Generalitat es posi a treballar en tindrà molts de problemes i cal que ja tingui sobre la taula comptades solucions per comarques i sobretot d’una comarca com és la nostra, que és eix entre la Catalunya pobra i la Catalunya rica, i que si aquesta comarca s’ensorra, es pot ensorrar mitja Catalunya.

Una altra qüestió que nosaltres parlem clarament és la de la política unitària. Tenim una tradició del PSUC de política unitària per tots coneguda. I aquí, perquè la bona educació no està renyida amb la claredat, hem de ser clars i dir que els nostres adversaris són els grups i els interessos que representen el continuisme, que representen el franquisme amb la cara rentada i que aquí, a la nostra localitat de Manresa, representen UCD i els Independents.

[aplaudiments]

Proposem per tant un pacte de govern que vagi des de l’esquerra fins al centreesquerra sense que per cap d’aquests partits que estem des del centreesquerra fins a l’esquerra hi hagi vel·leïtats hegemòniques de voler vertebrar o de marcar la pauta. Ha de ser un programa negociat i dialogat. I aquí jo voldria fer una pregunta als companys de Convergència Democràtica de Catalunya, perquè jo penso que si una persona, un elector, ha d’optar per una candidatura ha de sapiguer quina política unitària tenen; perquè si Convergència està amb l’esquerra o Convergència està amb la dreta, a l’elector no li diguis res d’això, ha de sapiguer què juga aquí, si juga per un ajuntament progressista o juga per l’altre ajuntament, pel continuista.

[aplaudiments]

Bé, també tenim una concepció de l’Ajuntament molt clara, definida i potser diferent de la majoria de candidatures. A part de voler un Ajuntament honest, eficaç, transparent, democràtic, sense que hi hagi possibilitats d’alcaldades, un ajuntament obert a la participació i d’això en fem un eix fonamental en el nostre programa –la participació ciutadana–volem també uns ajuntaments polítics. Pensem que també els ajuntaments han de ser màquines administratives molt eficients, però a ademés han de ser peces clau per aprofundir la democràcia, peces clau per avançar, per conquistar l’Estatut d’Autonomia per a Catalunya.

I, finalment, volem ajuntaments mobilitzadors, vol dir ajuntaments que es posin al davant del poble, de les seves demandes i que les traslladin allà on sigui. I no és estrany que tinguem aquesta concepció de l’Ajuntament perquè nosaltres som un partit obrer, un partit nacional català, un partit revolucionari, un partit marxista, un partit socialista; no som un partit socialdemòcrata, som un partit de lluita i de govern que hem estat lluitant durant molts anys en la clandestinitat i en les pitjors condicions, i que anem a l’Ajuntament a continuar lluitant i hi anem amb capacitat de treball, amb capacitat de gestió. Tothom sap que nosaltres hem tingut moltes iniciatives de política unitària, de lluita antifranquista, i que les hem encapçalat nosaltres. Hi ha qui diu que va per feina. Nosaltres fa molt temps que en fem de feina.

[aplaudiments].

Anem amb una candidatura que té una història al darrere, una trajectòria de lluita als barris i a la ciutat. I he d’acabar [xiulets]. Tothom diu que farà les mateixes coses, però nosaltres no hem fet les mateixes coses, i d’ara endavant possiblement tampoc farem les mateixes coses que els altres. Per tot això penso, i us demano i us dic que el vot al PSUC és un vot diferent, és un vot útil, és un vot que dona garanties que a la Casa Gran comencin també a canviar les coses. Gràcies.

[aplaudiments]