Tenia amagat a casa seva el bisbe de Barcelona Manuel Irurita des de l’inici de la revolta
Autor: Salvador Redó
El dissabte dia 23 d’octubre de 2024, l’Església Catòlica, en un acte solemne al temple de la Sagrada Família de Barcelona,[1] nomenava beat al monistrolenc Antoni Tort Reixachs (Monistrol de Montserrat,1895-Montcada i Reixac, 1936). Tenia 41 anys quan fou assassinat per elements revolucionaris a la tàpia del cementiri de Montcada i Reixac la nit del 3 al 4 de desembre de 1936. El nou beat va néixer a Monistrol de Montserrat el 29 de març de 1895. Antoni Tort vivia a Barcelona, era joier de professió i menava una argenteria especialitzada en objectes litúrgics al carrer del Call, 17.
Els pares d’Antoni Tort eren Jaume Tort Reixachs, de Monistrol, i Anna Reixachs Riba, d’Igualada. La família eren forners. Jaume Tort consta com a comerciant en el primer padró de Monistrol de l’any 1849. Vivien a la casa de Josep Sant Pere al carrer de Sant Joan, popularment conegut com a carrer de Baix.
El matrimoni eren cosins. La mare de Jaume, Maria Reixachs Gabarró, nascuda a Igualada i casada amb Francesc Tort Patrís, era germana del pare d’Anna, Ramon Reixachs Gabarró, nascut a Copons i casat amb Antònia Riba Godó, d’Igualada.
Jaume Tort i Anna Reixachs es van instal·lar al carrer del Pont, primer al número 25 on possiblement va néixer l’Antoni (el llibre del registre de naixements de 1895 es va perdre durant la guerra) i el seu germà Francesc de Paula del qual sí que s’ha conservat el document, que és del 19 de juny de 1893. La partida de naixement d’una germana: Maria, el 8 de maig de 1897, els situa al número 12 del mateix carrer.[2]
Els Tort-Reixachs van anar a viure a Barcelona l’any 1903. La tradició familiar diu que va ser a causa de les dots de bon dibuixant demostrades per Antoni que van fer el canvi de domicili perquè pogués estudiar Belles Arts.
Antoni Tort es casà amb Maria Josefa Gavín l’any 1917. El matrimoni va tenir tretze fills dels quals van sobreviure onze. La família no es desconnectà de Monistrol i hi va mantenir oberta una residència que utilitzava sobretot a l’estiu. Ho recorda l’última filla viva, Maria Dolors Tort Gavín, nascuda a Barcelona el 19 de febrer de 1935, i també que un germà seu de nom Antoni hi va morir a causa d’una peritonitis durant unes vacances. El cop d’estat franquista va agafar la família a Monistrol.
Militants carlistes tradicionalistes
Els germans Tort militaven en el Carlisme. L’Antoni, com molts carlistes de l’època formava part de la confraria dels Portants del Sant Crist, també era benefactor de la Unió de Sant Miquel Arcàngel i a través d’aquesta entitat pagava un mestre que ensenyava a mainada desafavorida. Estava molt vinculat a l’església de Santa Maria del Pi i de Sant Jaume de Barcelona.[3]
Francesc de Paula[4] va participar en la defensa de les casernes del Regiment d’Artilleria Lleugera Núm. 7 i de la “Maestranza de Artilleria” de Barcelona que eren la seu de la 4ª Brigada d’Artilleria dirigida pel general Justo Legorburu y Domínguez-Matamoros i va formar part del 250 requetès que es van afegir voluntàriament als militars colpistes tot i que els van destinar a la defensa de les casernes mentre els soldats sortien als carrers de Barcelona. Va ser dels que es van poder escapar aprofitant la foscor de la nit seguin les ordres que els va donar el general Justo Legorburu y Domínguez-Matamoros que no volia que hi hagués voluntaris a la caserna en el moment de lliurar-se a la Guàrdia Civil.[5]
Víctima de la violència revolucionària i repressió a la rereguarda
Durant els primers mesos de la Guerra Civil, Antoni Tort tenia amagat a casa seva el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, Almandoz (Larraintzar, 1876-Montcada i Reixac, 1936) i al seu nebot Marcos Goñi, també havien passat per casa dels Tort-Gavín el sacerdot felipó Josep Maria Torrent que fou vicari general de la Diòcesis de Barcelona i diverses monges.
El dia 1 de desembre, s’hi van presentar una desena de patrullers a fer un escorcoll; hi van trobar diverses peces d’argenteria eclesiàstica, les persones amagades i també a Mercè Tort Gavín, filla gran de l’Antoni i el seu germà Francesc que era solter. El 21 de juliol Antoni Tort s’havia creuat pel carrer amb el bisbe Irurita quan s’esmunyia del Palau Episcopal i el va convidar a hostatjar-se a casa seva.[6]
Però, com van arribar els patrullers de la FAI a casa d’Antoni Tort? Segons l’historiador Josep Maria Solé Sabaté[7] els cognoms Tort Reixachs van saltar en un escorcoll fet a Montserrat per la patrulla de control número 11 que ocupà si no vols per força algunes dependències de la Societat Cultural del Poblenou de Barcelona. Era una acció per aconseguir noms relacionats amb el monestir. Els Tort Reixach van aparèixer en uns documents sobre un aplec carlista al santuari.
Antoni Tort va morir a Montcada i Reixach assassinat per elements revolucionaris la nit del 3 al 4 de desembre de 1936 segons consta en la fitxa del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.[8] Aquella nit van ser afusellades als murs del cementiri de Montcada i Reixac onze persones, entre ells el germà d’Antoni Tort, Francesc de Paula.[9] Els seus cossos van ser llançats a una fossa comuna i el 28 de maig de 1940 foren exhumats; l’ofici funeral amb les despulles es va fer a la basílica de la Mercè de Barcelona i es van retornar a la família que els va sebollir a la tomba familiar.
Per altra banda, la mort del bisbe Irurita està envoltada de misteri; mentre que una versió afirma que fou afusellat al cementiri de Montcada i Reixac la mateixa nit que els germans Tort Reixachs, una altra manté la hipòtesi que fou mantingut en vida de cara a possibles intercanvis amb el règim franquista i s’apuntà la possibilitat d’un canvi pel polític democratacristià catalanista empresonat per Franco i afusellat, Manel Carrasco i Formiguera; també s’afirma que havia estat vist viu a principis de 1939 entre la Seu d’Urgell i Andorra.[10].També l’historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer, en el seu llibre Escrits dispersos d’història (p. 224), sosté que el bisbe Irurita va sobreviure a la guerra civil i que “mitja dotzena de testimonis irrecusables” el van veure viu a Barcelona el 29 de gener de 1939, és a dir, tres dies després de l’entrada de les tropes franquistes.
En el record familiar i com a feligrès de Santa Maria del Pi
En una entrevista a Maria Dolors Tort Gavín, filla d’Antoni Tort, per a la revista Catalunya Cristiana, que signa Carme Munté Margalef i publicada el 21 d’octubre de 2024, podem llegir: «Quan el pare va morir jo tenia prop de dos anys, evidentment no me’n recordo, però el seu testimoni m’ha arribat de la mà de la mare i els germans … El papa sempre va ser viu dins de casa. Era un sant baró, un home extraordinari. Cada diumenge al matí, després de missa, se n’anava a l’hospital de Sant Llàtzer a afaitar els leprosos. Procurava mestres per als pobles que no en tenien. Pagava llits a malalts de tuberculosi a l’hospital de l’Esperit Sant. A casa era molt afectuós. Gaudia d’endur-se’ns tota la colla de passeig. La gent, quan el veia, comptava quants érem. Durant unes vacances a Monistrol de Montserrat, on teníem un xalet, un dels meus germans, l’Antonio, va agafar un fort mal de panxa i el metge va dir que potser s’havia empatxat d’ametlles, però va acabar morint de peritonitis. Ens vam posar tots de dol i la gent quan ens veia s’exclamava: “Pobre aquest home que s’ha quedat viudo amb tota aquesta canalla”. Passa que la mama sempre era a casa. Va estar divuit anys sense moure’s de casa ja sigui embarassada o donant el pit. En total van tenir 13 fills, però vam ser 11 els que vam viure junts. El Jordi va morir en néixer i l’Antonio, com he dit, va morir de peritonitis … Quan se l’enduien detingut ens va dir: “Des del cel us podré ajudar més que des d’aquí a la terra”. “No es mou fulla que Déu no ho vulgui”, també solia dir. El llegat que ens va deixar era una gran fe en la providència divina i fer el bé als altres. Era un home molt valent i molt guapo, però no es deixava retratar mai. El retrat en què se’l veu més bé és durant una Setmana Santa a Barcelona portant el Sant Crist».
Preguntada per la professió d’argenter, Maria Dolors Tort explica que l’ofici no li venia pas de família: «El seu pare era forner de Monistrol de Montserrat i la mare tenia una merceria a Igualada, però com que el noi tenia molta traça dibuixant van decidir instal·lar-se a Barcelona perquè pogués estudiar. Al taller del papa hi havia uns vint treballadors entre els que feien els estoigs, gravadors, dauradors… Sobretot feien joies per a la litúrgia com copons o custòdies. Al Museu de Montserrat tenen un copó del pare».[11]
El butlletí digital de la Parròquia de Santa Maria del Pi i de Sant Jaume, explica així els fets: «Antoni Tort i Reixachs, orfebre de professió, pare i espòs, veí del carrer del Call i feligrès del Pi, l’únic crim del qual va ser anar de romiatge a Montserrat i acollir a casa seva unes monges, mossèn Marcos Goñi i el senyor bisbe de Barcelona monsenyor Manuel Irurita Almandoz, que eren perseguits per l’afany anticlerical d’aquell terrible moment. Juntament amb el prelat i el seu familiar, el senyor Tort va ser martiritzat a la tàpia del cementiri de Montcada la nit del 3 de desembre de 1936».[12]
Imatges i Documents
Procedència de les fotografies i de la documentació:
https://basilicadelpi.cat/ca/beatificacio-dantoni-tort-i-reixachs/
https://germinansgerminabit.blogspot.com/2024/04/el-sr-antoni-tort-que-escondio-en-su.html
Arxiu del Jutjat de Pau de Monistrol de Montserrat
Agraïment:
Anna Gutiérrez
Notes
[1] Va presidir la beatificació d’Antoni Tort i Reixachs el prefecte del Dicasteri de les Causes dels Sants Marcello Semeraro i van concelebrar la missa l’arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella i el bisbe de Terrassa Salvador Cristau. l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el bisbe de Girona, Octavi Vilà, i els auxiliars de Barcelona Javier Vilanova i David Abadías, així com el nunci del Papa a Espanya i Andorra, Bernardito Auza. En el mateix acte, també va ser proclamat beat Mn. Gaietà Clusellas capellà de l’Asil de les Germanetes dels Avis Desemparats de Sabadell. Clusellas fou assassinat el 15 d’agost de 1936 d’un tret al cap al quilòmetre 3 de la carretera de Sabadell a Matadepera, prop de l’església de Sant Julià d’Altura. Vegeu: https://www.catalunyareligio.cat/ca/beatificacio-mossen-gaieta-clausellas-desemparats
[2] Arxiu del Jutjat de Pau de Monistrol de Montserrat.
[3] https://barraycoa.com/2024/11/24/antonio-tort-i-reixachs-martir-beato-y-tradicionalista/
[4] Urcelay, Javier a https://www.ahorainformacion.es/blog/antonio-tort-un-nuevo-carlista-camino-de-los-altares
[5] Petit Gil, Jordi (2014). Els primers dies de la Guerra Civil a Sant Andreu: La sublevació de les casernes.
[6] https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Irurita_Almandoz.
[7] Solé Sabaté, Josep Maria (1986). “Les víctimes de l’Església Catalana durant la Guerra civil” a L’església catalana el 36. Qüestions de vida cristiana, n. 131-132, p. 87-88. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
[8] Antoni Tort Reixachs, amb “s” final. Dades actualitzades del registre el 3-01-2029. Font: Cost Humà de la Guerra Civil Memorial Democràtic. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
[9] Ibid. Francesc de Paula Tort Reixachs, sense el “de” abans del primer cognom com, per confusió en saltar el de Paula, consta en el fons Cost Humà de la Guerra Civil del Memorial Democràtic. Dades actualitzades del registre el 13-01-2029.
[10] Per a saber més sobre la mort del Bisbe Irurita: Feliu, Ponç – Mir, Miquel (2012). El misteri de l’assassinat del bisbe de Barcelona. L’anarquisme i el Vaticà en l’enigma Irurita. Ed. Raval Edicions, S.L.U., Pòrtic, portic.cat/grup 62.cat.
[11] Per a llegir l’entrevista sencera: https://www.catalunyacristiana.cat/els-futurs-beats-antoni-tort-i-mn-gaieta-clausellas/
[12] https://basilicadelpi.cat/ca/beatificacio-dantoni-tort-i-reixachs/
