Les imatges en moviment més antigues que es conserven de Manresa
El film, de 16 mm, va ser localitzat a la Library of Congress de Washington i ofereix 2 minuts de vistes de la ciutat
El curtmetratge es va distribuir el 1911, per tant, les imatges van ser preses aquell any o abans
En aquest apartat podeu veure un film inèdit amb les imatges en moviment més antigues que es conserven fins ara de Manresa. Duren 2’12” i estan incloses en un curtmetratge de 10’25” realitzat per una persona desconeguda. El curtmetratge es va distribuir el 1911, per tant les imatges van ser preses aquell any o abans
El film comença amb les imatges de Manresa i continua per Madeira amb escenes del port, de la feina d’arrossegament amb bous de mercaderies desembarcades, del mercat, dels carrers i de la fabricació d’estris de vímet. La filmació continua amb vistes del Principat de Mònaco, Monte-Carlo i els jardins i cafès al voltant del Casino. Les darreres imatges són de les poblacions franceses marítimes de Menton, amb els seus carrers i el port, i de Cap-d’Ail.
El curtmetratge està en 16 mm, en bon estat de conservació i no havia estat mai digitalitzat fins ara. La digitalització s’ha dut a terme gràcies a l’Ajuntament de Manresa i a l’Associació Memòria i Història de Manresa. Ara, la seva publicació permetrà que qualsevol persona interessada pugui veure per primera vegada aquestes vistes històriques de la ciutat.
La pel·lícula es troba als arxius de la Library of Congress de Washington i va ser localitzada per la manresana Montserrat Bailac Puigdellívol, documentalista, responsable de l’Arxiu històric de TV3 i membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa. Per un viatge professional el desembre del 2016, que tenia la finalitat de buscar materials als Arxius Nacionals, va detectar en el catàleg de la Library of Congress aquesta pel·lícula. En no estar digitalitzada s’havia de visionar in-situ, en projector de cinema.
La pel·lícula comença amb l’apartat titulat “Manresa, a Spanish town” amb el número de referència LCCN mp73102500. La primera escena ens mostra una colla de traginers amb les mules carregades pujant pel Coll Manresa (conegut avui per la Catalana). Al fons es poden veure els molls del Ferrocarril econòmic Manresa-Berga, l’edifici de Manresa-Riu amb els habitatges per als treballadors i les oficines de la companyia. Més enllà, el pont de Sant Francesc i la fàbrica del Pont de Fusta on ara hi ha l’edifici de l’antic hotel Pere III.
Continua amb un segon títol “Un antic pont erigit pels romans” referint-se al Pont Vell, que, com és sabut, no va ser construït pels romans. Les imatges s’han pres des de la carretera de can Poc Oli. Destaquen el Pont Vell i la Seu. Al fons, es pot apreciar la bigarrada arquitectura de fàbriques i habitatges a banda i banda del torrent de Sant Ignasi i la fàbrica del Pont Vell fonamentada sobre la llera del riu.
La filmació continua amb una vista presa des de la Seu, des d’on es poden veure la fàbrica de les Roques de Sant Pau o de cal Fabrés, el sector de la Balconada amb la masia de can Planes, el cingles rocosos de Sant Pau, la fàbrica del Pont Vell, l’edifici modernista del convent de Santa Clara i el conjunt arquitectònic de la Cova de Sant Ignasi i les hortes. Un pla fix ens ensenya el Salt dels Gossos del torrent de Sant Ignasi i el pontet que el salva.
A peu del Cardener, la càmera ens mostra l’indret del Pont Vell, apareix el pedestal de la Creu de la Guia sense la creu; l’actual Passeig del Riu ja és perfilat pels plataners i es veu, emmarcat per un dels arcs, la palanca de ferro de l’estació del Nord per a vianants sobre el Cardener.
La pel·lícula, també ens ensenya una passarel·la per a vianants de construcció precària sobre el Cardener i un pas a gual amb cavalcadures i carretes que travessen el riu possiblement a la zona de la Roda del Calderer. També se’ns mostra la resclosa i desguassos del canal de les fàbriques Blanca i Vermella a les envistes de la farinera de les Obagues i la fàbrica dels Polvorers.
Es tracta d’una pel·lícula del tipus “travelogue”, un diari de viatge de les experiències d’un individu. És una pel·lícula produïda per la productora francesa Gaumont i distribuïda per l’empresa de George Kleine l’any 1911. Per tant, el film pot ser d’aquest any o d’abans. Es va estrenar a França sota el títol “MANRESA”. El subtítol, “A SPANISH TOWN”, va ser afegit per Kleine per a la distribució.
Aquí podeu veure els 2’12” de l’inici del film, amb les imatges de Manresa.
Aquí podeu veure el film sencer, de 10’25”, amb imatges de Manresa, Madeira, el Principat de Mònaco, Monte-Carlo i les poblacions franceses de Menton i Cap-d’Ail.
Clicant aquí podeu saber qui era George Kleine
Aquesta no es la primera pel·lícula que es va filmar a Manresa. Segons Joan Vila-Masana i Portabella, la primera la va filmar el diumenge 2 d’abril de 1905 el manresà Baltasar Abadal (de la família dels impressors Abadal). Va filmar la diada de la Festa de l’Arbre de l’Ateneu Obrer Manresà que es va celebrar a la finca del Sr. Lasalle amb una plantada d’arbres, un berenar, i a la tornada cap a la ciutat van enfilar cap a la Plaça Major on van cantar l’himne de l’Arbre Fruiter. El vespre es va fer una vetllada literario-musical. Aquesta pel·lícula es va projectar el dissabte 8 d’abril al Cinematógrafo Principal. També segons Joan Vila-Masana, el diumenge 11 de juny del mateix 1911, l’Esbart Manresà de Dansaires va celebrar un festival de ballets populars a la Plaça Major amb la cobla-orquestra “La Ampurdanesa” que també va ser gravat en pel·lícula per un operador de la casa Gaumont de París. Tant de bo algun dia es trobin aquests dos curtmetratges.
Al nostre apartat www.memoria.cat/films podeu veure diversos curtmetratges de gran interès històric com la construcció del Teatre Kursaal (1927), la visita d’Alfons XIII (1929), la visita del president Francesc Macià (1931) i l’entrada de les tropes franquistes (1939). Els trobareu classificats en els apartats “Anteriors a la República”, “La República” i “Franquisme i transició”. En aquest darrer àmbit, cal destacar els 12 reportatges del NO-DO que contenen informacions de Manresa, els 250 curtmetratges de Joan Guitart Clapera i els 13 films d’Enric Roca Carrió.
