A l’Institut heu de fer un treball de recerca d’història. Encara no heu decidit el tema, però us pregunteu:
D’on traurem la informació? Quins llibres haurem de consultar? Haurem de fer entrevistes? Haurem d’anar a algun arxiu? Quin tipus de documents hi trobarem?
Què són les fonts de la història
Les fonts de la història són tot el conjunt de documents necessaris per conèixer el passat i per poder fer qualsevol investigació històrica.
Fonts primàries i fonts secundàries
Hem de diferenciar les fonts primàries de les fonts secundàries:
- Les fonts primàries són tots els documents que es van produir o elaborar durant la mateixa època que estem estudiant.
- Les fonts secundàries són tots els documents sobre una època que s’han elaborat posteriorment a partir de les fonts primàries.
Un document no és només un text escrit
Disposem de molts tipus diferents de documents que ens poden interessar.
Aquests són alguns exemples de tipus de documents diferents entorn d’un mateix tema: el dret a vot i les convocatòries electorals.
Una cronologia: Redacció i aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932
Una taula estadística: Resultats, a Manresa, de les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932
Una gràfica: Resultats de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de març 1980, després del restabliment de la Generalitat de Catalunya
Un esquema: Tipus d’eleccions
Un mapa: Vot d’ERC en les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932
Un text: Fragment de l’Estatut de Catalunya de 1932
Unes fotografies: Pancarta en el míting de la Diada Nacional del 1976 a Manresa. Dones recollint signatures el 2 d’agost del 1931, dia del referèndum de l’Estatut
Un edifici: Exterior del Parlament de Catalunya, a Barcelona
Tipus de fonts
Segons el seu origen material les fonts es classifiquen en:
- Fonts orals: Són tots aquells documents que han estat enregistrats de viva veu, com poden ser entrevistes, discursos, cançons… Només disposem d’aquestes fonts des de finals del segle XIX.
- Fonts escrites: Són qualsevol tipus de document escrit, com poden ser llibres, diaris, revistes, cartes… En tenim des que es va inventar l’escriptura i, per tant, són molt nombroses. Durant segles ha estat la font més utilitzada a l’hora d’estudiar el passat.
- Fonts materials: Són tots els objectes que han estat produïts per les persones, com ara restes arqueològiques, monuments arquitectònics, escultures, ceràmiques, eines, objectes d’ús quotidià… Són molt abundants i en tenim de totes les èpoques.
- Fonts iconogràfiques: Són totes aquelles que s’expressen a partir de la imatge, com les pintures, els cartells, els plànols, les fotografies, el cinema… També són molt nombroses i en trobem de totes les etapes de la història.
1. Indiqueu quin tipus de font és cadascun d’aquests documents. A continuació, assenyaleu si és una font primària o secundària. Raoneu les respostes.
a. Una fotografia de la recollida de signatures que van fer les dones el dia del referèndum de l’Estatut, 2 d’agost de 1931, a Barcelona.
b. Un esquema sobre els diferents tipus d’eleccions que es celebren a Catalunya.
c. Les paraules d’un testimoni recordant les eleccions del 16 de febrer de 1936 a Manresa.
d. Una gràfica dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de març 1980.
e. Les urnes que es van utilitzar en el referèndum celebrat a Catalunya l’1 d’octubre de 2017.
f. Un fragment de l’Estatut de Catalunya de 1932 que estableix com s’elegiran les diferents institucions.
g. El volum VI de la Història de Catalunya, dirigida per l’historiador Pierre Vilar, que analitza les eleccions del 12 d’abril de 1931.
h. Una cronologia sobre el procés de redacció i aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932.
i. Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932 a Manresa.
j. Un mapa sobre els resultats d’ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 20 de novembre de 1932.
Analitzar les fonts
Per obtenir informació útil i fiable de les fonts que utilitzem, hem de seguir alguns passos i fer-nos algunes preguntes:
1. Identificar la font: Qui ha estat l’autor? Quan es va crear?
2. Obtenir la informació que ens interessa: Què diu? Què hi veiem? Quina finalitat té?
3. Valorar la seva fiabilitat i contrastar-la amb altres fonts: Quina intenció té l’autor? Hem de preguntar-nos què diu, però també què no diu? L’autor ha estat objectiu? Què diuen altres fonts?
Una sola font no acostuma a ser suficient per poder considerar del tot fiable una informació, és necessari consultar altres fonts i contrastar la informació.
Per interpretar una font cal situar-la sempre en el seu context històric, que és quan adquireix tot el seu significat.
1.Suposeu que heu de fer un treball sobre el pronunciament militar que es produeix a Espanya el juliol de 1936. Analitzeu cada una de les fonts de què disposem, i que teniu a continuació, seguint els següents passos:
a. Identifiqueu la font: Qui és l’autor? De quin any és?
b. Obteniu la informació que us interessa: Quina informació rellevant ens proporciona? Quina finalitat té?
c. Valoreu la seva fiabilitat i contrasteu-la amb les altres fonts: L’autor ha estat objectiu?
2. Després de fer l’activitat anterior, a quines conclusions arribeu en relació a la necessitat de consultar i contrastar fonts diverses a l’hora de fer una recerca històrica?
Font 1
Fragment del “Manifiesto del general Franco al iniciarse el movimiento militar”
“La situación de España es cada día más crítica; la anarquía reina en la mayoría de los campos y pueblos; autoridades de nombramiento gubernativo presiden, cuando no fomentan, las revueltas; a tiro de pistola y ametralladoras se dirimen las diferencias entre los asesinos que alevosa y traidoramente se asesinan, sin que los poderes públicos impongan la paz y la justicia. […] La Constitución por todos suspendida y vulnerada, sufre un eclipse total: ni igualdad ante la ley; ni libertad, aherrojada por la tiranía; ni la fraternidad, cuando el odio y el crimen han sustituido el mutuo respeto; ni la unidad de la Patria, amenazada por el desgarramiento territorial, por los regionalismos que los poderes fomentan.”
Tetuan, 17 de juliol de 1936
Font 2
Fragment d’un article de 1939 del president de la República, Manuel Azaña
“Desde julio del 36, la propaganda, (…) hizo saber al mundo que el alzamiento militar tenía por objeto: reprimir la anarquía, salir al paso a una inminente revolución comunista (…) La República venía realmente a dar forma a las aspiraciones que desde los comienzos del siglo trabajaban el espíritu público, a satisfacer las exigencias más urgentes del pueblo. (…) La organización militar clandestina que funcionaba por lo menos desde dos años antes (…) esperaban (un) golpe rápido, que en 48 horas les diese el dominio del país.”
(Font: AZAÑA, Manuel. Causas de la guerra de España. Barcelona: Crítica, 1986).
Font 3
Fragment d’un llibre sobre la Guerra Civil de l’historiador Paul Preston
“La Guerra Civil de 1936-1939 va representar l’expressió extrema dels esforços del reaccionaris polítics espanyols per esclafar qualsevol reforma que amenacés la seva posició privilegiada. (…) A diferència de Gran Bretanya i França, a l’Espanya del XIX no es va crear una política democràtica prou flexible per absorbir les noves forces i per ajustar-se a les grans transformacions socials.”
(Font: PRESTON, Paul. La Guerra Civil Española. Barcelona: Base, 2006).
Font 4
Fragment de la portada del diari la Vanguardia, 22 de juliol de 1936
Font 5
Carrer de Barcelona, 19 de juliol de 1936
Font 6
Llibre escolar d’ensenyament primari aprovat l’any 1958
Autores: Carme Botifoll Benasat i Rosa M. Lóbez Rosell
Maig, 2018
