Presentació
El juliol de 1936, a Catalunya i a l’Estat Espanyol, comença una guerra civil. A més dels ideals polítics que estaven en joc, la guerra suposarà, com totes, fam, mort, destrucció…
Després de tres llargs anys, l’1 d’abril de 1939 s’acaba la guerra amb la victòria del bàndol franquista. Molts hauran perdut la vida, a molts altres els espera el dur exili…
Com serà la vida quotidiana per a la majoria de la població, durant els primers anys del franquisme?
Què suposarà Viure la postguerra?
Escoltem la veu d’algunes dones que, des del record, ens parlen de com van viure aquells anys tan durs i difícils, quan eren només unes nenes.
A la dictadura franquista la resumiria amb una època gris, amb fred, amb gana i amb por. (vídeo)
Maria Antònia Terme Costa.³
Fixeu-vos bé en cadascuna de les fotografies. Quines trobeu més impactants? Per què?
Quina paraula definiria el sentiment que us transmet cadascuna d’elles?
Informeu-vos sobre qui eren aquests fotògrafs: Agustí Centelles, Josep Brangulí, Robert Capa.
Les fotografies són una font molt útil que ens permet apropar-nos a moments concrets de la història. Analitzeu la fotografia “Refugiats de camí cap a la frontera amb França” seguint les pautes proposades.
Busqueu una fotografia d’aquest període que il·lustri el record que expressa la Maria Antònia Terme sobre el franquisme.
Notes:
¹ Font: Som una nació. Volum 3, Catalunya oprimida (segles XVIII-XX). Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 221.
² Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol. 10. La llarga postguerra 1939-1960. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995. Pàg. 121. (Borja de Riquer i Permanyer director).
³ Font: web El primer franquisme a Manresa en un clic.
1. El context (1939-1959)
Vam veure els vençuts que marxaven. Passaven per casa; a vegades compartíem amb ells el nostre menjar i vèiem les misèries de la gent que anaven per la carretera. Aquells eren els vençuts. I al darrere hi anaven els vencedors. Però nosaltres no ens vam moure mai. El meu pare no va anar a la guerra perquè als ferroviaris els van mobilitzar, per això va estar sempre amb nosaltres. No dèiem res. Només escoltàvem. Sabíem que nosaltres també érem dels vençuts perquè a casa ens deien: “Si no estiguéssim mobilitzats també hauríem d’anar amb aquesta gent.” Érem petits, però enteníem la desgràcia dels que marxaven. I és clar, ens van educar en la por.
Testimoni d’una dona.¹
La victòria dels franquistes a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) posa fi a la República democràtica, laica i descentralitzada que havia començat l’any 1931, i inicia la dictadura franquista (1939-1975).
El franquisme suprimirà l’autonomia de Catalunya i anul·larà totes les institucions, els drets i les llibertats democràtiques i portarà a terme una dura repressió política contra tots aquells que s’oposen al règim. Milers de persones seran empresonades, executades o es veuran obligades a anar a l’exili. El règim franquista es trobarà aïllat internacionalment fins l’any 1955, com a represàlia pel suport que Franco havia donat a Hitler durant la Segona Guerra Mundial.
La política econòmica intervencionista que es portarà a terme des del govern, juntament amb l’aïllament exterior, provocarà un estancament econòmic que comportarà fam, racionament i misèria per a les classes populars.
L’església catòlica tindrà un paper fonamental en la construcció ideològica del nou règim, la qual cosa serà fonamental pel canvi de paper que el franquisme atorgarà a la dona i també en l’adoctrinament que es portarà a terme des de l’escola.
El franquisme va suposar un retrocés polític, econòmic, social i cultural per a aquella societat que va viure la República.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona. Comenteu especialment els següents fragments:
– “Vam veure els vençuts que marxaven”. Cap a on marxaven? A què es refereix?
– “I al darrere hi anaven els vencedors”. Qui eren els vencedors i els vençuts? A què es refereix?
– “Ens van educar en la por”. Per què creus que els van educar en la por? Quina era la finalitat?
Confeccioneu una cronologia situant les etapes històriques (diferenciant a nivell internacional i a l’Estat Espanyol), els esdeveniments i els personatges històrics que s’esmenten a continuació. Cal que il·lustreu la cronologia amb imatges i que indiqueu també les etapes econòmiques del règim franquista.
Notes:
¹Font: Roca, Maria Mercè. El món era fora. Barcelona: Planeta, 2001, pàg. 28.
2. Cobrint les necessitats bàsiques
Les condicions de vida i de treball a la postguerra van ser dures i difícils. La política econòmica intervencionista del govern va imposar, entre d’altres coses, el racionament i unes dures condicions laborals. Tot plegat va comportar l’estancament econòmic i la misèria per a la població.
2.1. El racionament i l’estraperlo
Moltes vegades anava amb la meva germana gran, la Laura, a la cua del pa. Quan vèiem la gentada que hi havia, la Laura em deixava allà i, mentrestant, ella aprofitava per anar a fer la cua de l’arròs. Ja sabia que jo no em mouria del lloc, però, de totes maneres, es quedava més tranquil·la si veia alguna veïna o coneguda a la filera. Moltes dones s’havien barallat a la cua estant, per si una anava primer o era l’altra la que havia arribat abans al lloc. Jo m’entretenia jugant, per exemple, a la xarranca, sense perdre mai el meu lloc. Al principi, just després de la guerra, portava una cartilla amb el nom i el cognom del pare, on s’indicava el nombre de persones que vivíem a casa.
Testimoni de Salvadora Artés, tenia 12 anys quan va acabar la guerra.¹
A la postguerra la producció agrícola era baixa; per tant, hi havia fam i misèria. Davant d’això l’Estat va intervenir en la política econòmica imposant preus baixos als productes agrícoles -per exemple el blat- i també posant el racionament.
Què vol dir racionament? Fixar una ració per persona i període de temps a un preu fixat pel govern.
Això significa que, seguint en el cas del blat, els productors havien de vendre la seva producció al mercat oficial a un preu establert pel govern. Com a conseqüència alguns productors de blat ocultaven, en molts casos, la meitat de la collita. Una meitat anava al mercat oficial a un preu baix fixat pel govern i l’altra meitat es venia d’estraperlo al mercat negre.
Què és, per tant, l’estraperlo? La venda d’un producte al mercat negre a preus alts.
L’estraperlo va ser una pràctica habitual, però cal diferenciar entre els que l’havien de practicar per supervivència i aquells que s’enriquiren a costa de la fam de la gent perquè tenien bons contactes amb el règim. Perquè, malgrat que l’estraperlo era il·legal el franquisme tolerà aquesta corrupció.
Què havia de fer la gent per obtenir aliments?
El consumidor comprava al mercat oficial amb una cartilla de racionament, imposada per l’Estat, els productes racionats a baix preu. Però, si necessitava més menjar o volia altres productes no racionats els havia de pagar de 3 a 7 vegades més cars als estraperlistes.
Primer les cartilles de racionament eren familiars i, més endavant, van ser substituïdes per cartilles individuals.
Oficialment s’establien unes quantitats mensuals per a cada home adult, que es reduïen un 20% si es tractava d’una dona o d’una persona de més de 60 anys, i un 40% si es tractava d’un menor de 14 anys. Ara bé, aquestes mesures eren propagandístiques perquè en la realitat no es van subministrar mai, les quantitats distribuïdes sempre van ser inferiors.³
La distribució de menjar tampoc no va ser igual a totes les poblacions, la qual cosa provocà la intervenció dels ajuntaments per resoldre la manca d’aliments que patien pobles i ciutats. Els governadors civils de cada província s’encarregaven de controlar el proveïment i la distribució dels aliments.
Aquest intervencionisme de l’Estat que formava part de la política econòmica autàrquica, és a dir autosuficient, va comportar un gran estancament econòmic, més misèria i fam per a les classes treballadores i l’acumulació de capital per als especuladors.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona, sobretot quan parla de: “moltes dones s’havien barallat a la cua”.
Observeu la gràfica “Preus dels productes racionats al mercat oficial i al mercat negre” i responeu:
2.1. Què significa: Índex 100=preu l’any 1936?
2.2. A quina conclusió arribem si comparem l’evolució dels preus de tots els productes al mercat oficial amb el preu de l’any 1936?
2.3. Quina segona conclusió es pot extreure si comparem el preu oficial d’aquests productes i el preu al mercat negre?
2.4. Per què es produeix aquesta diferència de preu entre el mercat oficial i el mercat negre? A qui beneficia?
La fam i la misèria que passava la gent a la postguerra es veia agreujada per altres factors. Llegiu el text “La misèria de la postguerra”. Quins altres factors agreujaven la situació de fam i misèria que patien les famílies a la postguerra?
L’estraperlo es basava sovint en la “barata”. Llegiu el text introductori de “L’estraperlo”. Què vol dir aquesta expressió? Expliqueu i valoreu aquesta pràctica.
El governador civil de Barcelona demana un informe a la Regidoria de Proveïments de l’Ajuntament de Manresa per conèixer les actuacions portades a terme des del Consistori davant la manca d’aliments. Redacteu un informe sobre les actuacions que fa l’Ajuntament per aconseguir i per distribuir aliments a la població.
Per obtenir la informació consulteu els documents que trobareu en aquest web: “La fam i la manca d’aliments”.
Per elaborar l’informe seguiu aquestes indicacions: “Com elaborar un informe sobre un fet històric”.
2.2. Les condicions laborals
Em vaig posar a treballar quan tenia dotze anys, al mercat de Sant Antoni, en una carnisseria; començava a les set del matí… Hi vaig anar tres dies i em vaig posar malalta… A casa meva feia falta que jo treballés, no es podia fer de cap altra manera… Passàvem moltes privacions… Hi vaig estar un temps i cap als catorze anys vaig començar a treballar en una molt bona perruqueria de la part alta de Barcelona, i allà hi vaig conèixer el que seria el meu marit, que estudiava Químiques a Sarrià. Vaig treballar a la perruqueria fins que em vaig casar, i això va ser el que va tirar endavant la família….
Testimoni d’una dona.4
Acabada la guerra el nou règim va acomiadar o sancionar treballadors, sobretot funcionaris públics, per motius polítics o sindicals (depuració) i, en canvi, va afavorir la contractació de persones fidels al nou règim.
Molts treballadors, tant d’empreses públiques com privades, van patir la depuració. Aquesta va afectar especialment els docents i els funcionaris de l’Administració.
De la mateixa manera que l’Estat intervindrà en la política econòmica, també ho farà en el món laboral, la qual cosa comportarà un empitjorament de les condicions de vida i de treball de la majoria de la població.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona. Ella explica: “Em vaig posar a treballar quan tenia dotze anys”. Per què ha d’anar a treballar sent una nena? Quina conseqüència tindrà per la seva educació?
Busqueu informació sobre la depuració que van patir els mestres i els funcionaris. Responeu aquestes qüestions:
2.1. Quins són els objectius de la repressió al Magisteri? Consulteu el web memòria.cat/mestres.
2.2. Quines sancions es van imposar als mestres i professors? Consulteu el web memòria.cat/mestres.
2.3. En relació a les sancions anteriors, quin nombre i % de mestres de Catalunya van ser depurats? Consulteu el web memòria.cat/mestres.
2.4. Quins van ser els objectius de la depuració a l’Administració municipal? Consulteu el web Cens de depurats pel franquisme a l’Ajuntament de Manresa.
Feu una entrevista a una persona que hagués treballar durant la dècada dels anys quaranta. Abans de realizar l’entrevista heu de preparar-ne el guió, per concretar les preguntes us servirà d’ajut aquest qüestionari. Consulteu també: Com fer una entrevista.
Relacioneu la informació que heu obtingut a partir de l’entrevista amb els diferents apartats de l’esquema “Condicions laborals” i prepareu una exposició oral, amb una presentació de suport, que expliqui com van ser les condicions laborals en els primers anys del franquisme amb exemples i dades concretes que us hagi proporcionat la persona que heu entrevistat.
Notes:
1Font: De Andrés Creus, Laura. El preu de la fam. Barcelona: Ara Llibres, 2010, pàg. 52-53.
2Font: Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol. 10. La llarga postguerra 1939-1960. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995. Pàg. 124.
3Carme Molinero i Pere Ysàs. “La llarga postguerra” . Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 10 p. 120-121.
4Font: Roca, Maria Mercè. El món era fora. Barcelona: Planeta, 2001, pàg. 148.
3. Patint privacions i malalties
Com hem vist, la política autàrquica va portar el país a l’estancament econòmic i la misèria a les classes treballadores, les quals van patir fam i un empobriment general. La fam i la falta d’higiene van provocar també problemes de salut: tifus, tuberculosi, verola… A la manca de productes bàsics i escassetats generalitzades cal afegir les restriccions elèctriques que afectaven les empreses i també les cases particulars. Totes aquestes privacions obligaran a la població a buscar solucions i a utilitzar l’enginy per sobreviure.
3.1. L’alimentació i la salut
Passàvem una gana que ens moríem. Al barri hi havia la filla d’un militar, a la que la mainadera treia cada tarda a fer una volta. Totes les tardes passava per davant de casa meva. Sempre portava un trosset de pa blanc, que podia ser un briox, i un platanet. I a vegades no se l’acabava i la minyona se’l tornava a guardar a la bossa. I jo me la mirava des del meu portal, assegudeta. Quantes vegades vaig somniar en aquell brioix i aquell plàtan!
Testimoni de Dàlia Arasa, va néixer el 1933.¹
L’alimentació
Com hem vist, hi havia racionament dels aliments bàsics. Per cada un d’ells s’establia la ració o quantitat diària que es considerava que necessitava una persona.
Aquesta era la ració base per a un home adult:
La salut
L’escassedat i la poca qualitat dels aliments farà que la dieta habitual no sigui prou equilibrada ni compti amb tots els nutrients necessaris. Aquesta situació tindrà una incidència directa en la salut de la població. S’estendran diverses malalties i en reapareixeran altres que ja estaven pràcticament eradicades, totes elles relacionades amb una alimentació deficient, amb uns hàbits d’higiene i una sanitat insuficients. Una de les que tindrà més impacte i causarà més mortalitat entre la població serà la tuberculosi. Malalties com la meningitis, la bronquitis o el xarampió o les diarrees sovint seran mortals sobretot entre la població infantil. Un antibiòtic fonamental per al tractament de les infeccions com serà la penicil·lina, descobert el 1928, no arribarà al país fins al 1944.
“Pel que fa a la mortalitat, és prou conegut que durant la dècada dels anys 40 i com a resultat de la deficient alimentació, de les males condicions de vida, de treball i de sanitat es produí un increment de la mortalitat infantil: el 1939 l’índex de mortalitat fou un 40 per cent superior al de 1935. També disminuirà clarament l’esperança de vida, ja que durant el quinquenni 1941-45 l’edat mitjana dels morts fou 4 anys inferior a la de pre guerra, edat que solament es recuperà el 1950.”
Història de Catalunya. Vol. VII. El franquisme i la transició democràtica 1939-1988. Barcelona, Edicions 62, 1989. Pàg. 25. (Pierre Vilar director).
L’Auxilio Social
Davant la situació de misèria i de fam, el règim crearà una organització amb la finalitat de distribuir aliments a la població que patia gana. Aquesta organització, anomenada Auxilio Social, va ser fundada el 1936 a la zona franquista. Va tenir un important paper durant els primers anys de la dictadura i ben aviat va quedar englobada dins la Sección Femenina de la Falange.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona. Ella diu: “Passàvem una gana que ens moríem” i “Quantes vegades vaig somiar en aquell brioix i aquell plàtan.” Des de la perspectiva actual, què significaria “passar gana” per cadascun de vosaltres?
Compareu l’alimentació que podia tenir un noi o una noia com vosaltres durant la postguerra amb la que teniu vosaltres, avui dia. Traieu-ne conclusions.
2.1. Feu una llista de tot el que mengeu en un dia, tant durant els àpats com fora dels àpats, des que us lleveu fins que aneu a dormir.
2.2. Compareu el que mengeu actualment amb els productes racionats de la postguerra, els quals eren per a molta gent, la principal font d’alimentació durant aquells anys.
2.3. A partir de l’esquema “Ració base per a un home adult” feu el menú d’un dia amb els productes que s’obtenien del racionament.
Quines conseqüències concretes tindrà l’escassedat d’aliments en la població? Llegiu bé els textos i les dades i esmenteu exemples i dades concretes.
Observeu el dos anuncis de productes alimentaris. Què anuncia cadascun? Per què calia consumir productes com aquests?
Quina era l’activitat principal de l’Auxilio Social? Busqueu informació sobre l’Auxilio Social a la vostra població: on estava, quines activitats o tasques desenvolupava…
3.2. Les restriccions elèctriques
Les restriccions van durar molts anys. A casa anàvem amb llums de petroli i amb espelmes. Hi havia uns horaris i havíem d’aprofitar quan hi havia llum per fer la feina. Ja hi estàvem acostumats.
Ara sí que ho trobaríem molt a faltar, tot va amb electricitat. Llavors era sobretot el llum, la planxa, la ràdio… no hi havia gran cosa més.
Testimoni d’una dona, tenia 7 anys quan va acabar la guerra.4
Un altre dels problemes que patirà la població durant aquests anys seran les restriccions elèctriques. Fins a la dècada dels anys 50 seran habituals i afectaran tant a l’activitat econòmica com al dia a dia de les persones.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona. Com condicionaria la vostra vida actual si ara també hi hagués talls periòdics d’electricitat com hi havia durant els anys de la postguerra?
A partir de les notícies de la premsa, penseu quines activitats públiques, econòmiques o socials, es veien afectades per les restriccions elèctriques.
Feu una relació de totes les activitats diàries, des que us lleveu fins que aneu a dormir, en les quals utilitzeu l’electricitat. Assenyaleu quines d’aquestes activitats no podríeu fer si actualment també hi haguessin restriccions elèctriques cada dia.
3.3. L’enginy per sobreviure
Els pagesos en plantaven molts. I això ens va salvar, perquè gràcies als moniatos podíem mantenir l’estómac ple. Fregits, al forn, de qualsevol manera eren bons! Al forn, eren un menjar exquisit. La mare en comprava de petitons i els portàvem de bon matí al forn, embolicats en paper d’alumini i amb el nom posat, perquè no es barregessin amb els dels altres clients. Pagaves deu centimets i els podies passar a recollir al migdia. Eren força econòmics. A vegades hi havia baralles perquè alguna es volia endur el moniato d’una altra… Veïnes que tota la vida s’havien fet, deixaven de parlar-se per un moniato!
Testimoni de Dàlia Arasa, va néixer el 1933.5
A causa de la situació tan precària en què es vivia es va generalitzar una dieta alimentària en la qual va disminuir el consum de productes com la carn, el peix fresc, la llet, els ous o la fruita. En canvi, es van imposar aliments de poc poder nutritiu com els moniatos, les garrofes, les guixes, les arengades salades i el pa negre. Es feia servir menjar en pols i concentrats, com les “pastilles de caldo” per enganyar la gana. El pollastre era un luxe que es reservava per Nadal.
Cuiners com Ignasi Domènech, Josep Rondissoni i Joan Vila, amb els noms castellanitzats, van reeditar, en castellà, les seves receptes de cuina, adaptant els menús als nous temps de penúria.
La població va haver d’utilitzar l’enginy per sobreviure.
En aquest llibre, el cuiner manresà Ignasi Domènech donava tota mena d’idees i consells per cuinar amb molt pocs recursos i per treure el màxim profit dels productes que es tenien a l’abast. El malbaratament d’aliments era impensable.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona quan explica que hi havia baralles a causa de l’escassedat de menjar. Contrasteu aquesta situació amb la quantitat de menjar que es llença actualment.
Pregunteu als avis i a les àvies de la vostra família, o als veïns del barri o del poble… quins plats o menjars recorden dels anys de la postguerra i feu un petit recull o receptari sobre “La cuina de la postguerra”. Presenteu-lo en forma de tríptic, fulletó o mural.
Compareu el menú d’un dinar d’un dia de festa de la postguerra amb el dinar d’un dia de festa de l’actualitat.
Busqueu informació sobre iniciatives o projectes que es duguin a terme per lluitar contra el malbaratament dels aliments. Comenteu-les i penseu també què hi podeu fer vosaltres.
Notes:
1Font: De Andrés Creus, Laura. El preu de la fam. Barcelona: Ara Llibres, 2010, pàg. 61.
2Font: Un segle d’història de Catalunya en fotografies. Volum 3, Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011, p.109).
3Font dades 1940: INE, citat a Sánchez Marroyo, Fernando. La España del siglo XX. Economia, demografia y Sociedad. Madrid, Edic. Istmo, 2003. Pàg. 361. Font dades 2018: Idescat. Web Instituto Nacional de Estadística.
4Font oral.
5Font: De Andrés Creus, Laura. El preu de la fam. Barcelona: Ara Llibres, 2010, pàg. 63.
4. Lluitant per millorar les condicions de vida
Les dures condicions de vida i de treball dels anys quaranta van comportar la mobilització obrera. A banda de reclamacions i queixes davant el Sindicat Vertical a causa de les injustícies que patien, els obrers i les obreres també van portar a terme accions de protesta (concentracions, aturades parcials i vagues) per obtenir millors condicions salarials, de treball i de vida, com ara la millora del racionament.
La primera vaga important a l’Estat espanyol es va produir el 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa i el 1951 es van produir mobilitzacions socials, com el boicot als tramvies de Barcelona.
Les protestes per millorar les condicions de vida i les pressions de sectors financers i industrials, que veien perillar l’acumulació de guanys, van obligar al govern, a partir de 1951, a canviar la seva política econòmica i introduir mesures liberalitzadores, la qual cosa va evidenciar que la política econòmica autàrquica havia portat el país a la misèria.
4.1. La vaga de la Fàbrica Nova de Manresa
Dilluns, 28 de gener de 1946
Segueix el “paro” de braços caiguts. Ha vingut el Sr. Alcalde (…). Han cridat una comissió però per lo vist no s’han entès.
L’Alcalde els ha dit que es posessin a treballar que ja mirarien d’arreglar-ho, però els obrers han contestat que ara ja havien parat i si no els asseguraven una cosa per endavant no engegarien.
Dietari de Laura Sanmiquel, treballadora de la Fàbrica Nova.¹
La primera vaga important a l’Estat espanyol durant el franquisme va tenir lloc a Manresa, el gener de 1946, a la Fàbrica Nova (o Fàbrica Bertrand i Serra) i va ser protagonitzada principalment per les obreres de la fàbrica tèxtil.
El conflicte va començar quan els treballadors es van negar a recuperar les hores de treball perdudes per les restriccions elèctriques. La protesta es va resoldre a favor dels obrers i se’ls va abonar les hores sense necessitat de recuperar-les. Després, les treballadores van demanar augment de salari i es van declarar en vaga de braços caiguts. La patronal i les autoritats els van oferir un augment de 43 ptes. al mes i la vaga es va acabar.
Però, uns dies més tard les treballadores es van trobar un descompte del dia 24 de gener que no van treballar perquè era la “Fiesta de la Liberación”. Aleshores elles van ocupar les naus de l’empresa i van iniciar una vaga que es va estendre a altres fàbriques tèxtils de la comarca. Comerços i bars de Manresa també van tancar en solidaritat amb la Fàbrica Nova.
Malgrat la repressió, la vaga va durar 8 dies. Aquesta va finalitzar quan els obrers i les obreres van acceptar l’oferta de la patronal: millora del racionament, augment dels salaris i pagament del jornal del dia no treballat.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona. Per què creieu que l’Alcalde ha d’intervenir per resoldre el conflicte?
Consulteu el web memòria.cat/franquisme. A partir de tota la informació que hi trobareu, feu una anàlisi de la vaga de la Fàbrica Nova seguint l’esquema següent (fixeu-vos que aquest esquema serveix per analitzar qualsevol conflicte social):
– Causes del conflicte.
– Grups socials, institucions i persones que intervenen en el conflicte.
– Negociacions que es porten a terme.
– Instruments de pressió que utilitza cada part del conflicte.
– Desenllaç de la vaga.
– Acords a què s’arriba.
– Conseqüències posteriors.
Situeu-vos a l’any 1946 en plena vaga. Per poder resoldre el conflicte cal iniciar una negociació. Dividiu la classe en quatre grups: els treballadors i les treballadores, la Patronal, el Govern i l’Ajuntament. Elegiu un representant del grup per participar en la negociació. Cada grup ha de defensar la seva postura davant el conflicte.
Al final de la negociació, heu arribat a acords diferents als que es van arribar aleshores?
4.2. El boicot als tramvies de Barcelona
Jo encara no tenia sis anys i no entenia la raó per la qual no podíem agafar el tramvia per anar a casa dels avis, com sempre.
Era cansat caminar i la mare no enraonava gaire quan érem al carrer. Tenia por com tothom, parlàvem en català i jo sabia que no ho havíem de fer; potser ens renyaria un senyor d’uniforme, malcarat i prepotent.
En arribar a casa m’ho va explicar de manera que jo ho pogués entendre. Els ulls li brillaven, no sé si de ràbia o d’emoció. Per fi podia fer alguna cosa per fer saber la nostra disconformitat amb una injustícia.
Testimoni de Rosalia Casals Masó.²
El boicot als tramvies va ser una protesta ciutadana que va tenir lloc a Barcelona, el març de 1951.
La causa fonamental va ser l’encariment del cost de la vida i l’increment de les restriccions elèctriques, però l’espurna que va fer esclatar el conflicte va ser la pujada de les tarifes dels tramvies de Barcelona de 50 a 70 cèntims. A Madrid, en canvi, el tramvia només costava 40 cèntims.
Van distribuir-se per Barcelona octavetes que demanaven a la població que no pugés al tramvia. El boicot, que es va iniciar l’1 de març, va ser total i va durar més d’una setmana, malgrat la repressió que hi va haver (detencions i empresonaments).
El boicot va acabar amb una victòria dels ciutadans de Barcelona, perquè van aconseguir el restabliment de les tarifes anteriors.
“(…) el diumenge, 4 de març, el boicot ciutadà va ser total (…). I, tanmateix, no va ser això el que més va impressionar el governador (…). El convenciment de Baeza Alegria que les coses anaven molt i molt seriosament cal cercar-lo en un fet en aparença tan insignificant com un partit de futbol: el que aquell diumenge a la tarda havia de jugar, en el vell camp de les Corts, el F.C. Barcelona contra el Racing de Santander (…). El matx (…) va ser guanyat pel Barcelona per dos a un. La cosa important, però, no va ser el resultat, sinó el fet que des del dissabte havia canviat el temps i a la sortida del partit diluviava literalment. L’ocasió no podia ser més bona per doblegar la voluntat dels barcelonins. La Companyia de Tramvies, seguint ordres del governador civil, havia acudit a la sortida de les Corts amb un nombre de vehicles elevadíssim. (…) Enmig de la pluja copiosíssima els tramvies marxaren tal com havien arribat -buits- i els seguidors del Barça, sotmesos a la disciplina de la ciutat, es posaren de bell nou a caminar, caminar, caminar. (…)
És molt probable que en aquella sortida del futbol es col·loquessin els fonaments de la propera victòria de la ciutat.”
(FANÉS, Fèlix. La vaga dels tramvies del 1951. Barcelona: Laia, 1977, pàgs. 105-106).
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona, especialment sobre el sentiment que expressa, en relació a la seva mare, quan diu “Per fi podia fer alguna cosa per fer saber la nostra disconformitat amb una injusticia”.
Valoreu la importància històrica que va tenir i el que va significar el boicot als tramvies del 1951 a Barcelona.
Comenteu el comportament que va tenir la ciutadania a la sortida del partit de futbol i les conseqüències que va tenir la seva actitud.
En el període 1951-1959 van desaparèixer les restriccions elèctriques, es va suprimir el racionament i es va posar fi a l’estraperlo. Es va restablir la llibertat de preus i van augmentar les importacions. Però, el fet de no augmentar les exportacions va provocar un dèficit a la hisenda de l’Estat.
El 1957 Franco es va veure obligat a realitzar un canvi en el govern. Hi va fer entrar els anomenats tecnòcrates que tindran com a objectiu la liberalització de l’economia sense democratitzar el sistema polític.
El 1959 s’aprova el pla d’Estabilització, que significarà un canvi en l’economia del país: posarà fi a l’etapa autàrquica i iniciarà una etapa de creixement econòmic.
Notes:
¹Font: Memòria.cat/franquisme.
²Font: web lluitescompartides.cat.
5. Activitat final
Durant tot el treball els records d’infància d’algunes dones ens han ajudat a apropar-nos als difícils anys de la postguerra.
Ara us toca a vosaltres ordenar les idees, reflexionar sobre tot el que heu après i posar veu als seus records i a la realitat que els va tocar viure.
5.1. El vocabulari
Durant el treball heu llegit, escrit o escoltat aquestes paraules. A més d’utilitzar-les correctament, heu de conèixer bé el seu significat.
Relacioneu aquestes paraules amb les definicions que els corresponen:
Racionament, Estraperlo, Boicot, Vaga, Vaga de braços caiguts, Dictadura, Repressió, Autarquia, Depuració, Números Índexs.
5.2. Les fonts de la història
Per realitzar aquest treball heu consultat moltes de les principals fonts que s’utilitzen per fer un treball històric.
Indiqueu un exemple de cadascun d’aquests tipus de fonts que hagueu utilitzat o consultat en aquest treball. Feu la cita correctament: nom del document, data, d’on s’ha tret, sempre que sigui possible. En els exemples de font escrita, oral, iconogràfica i material indiqueu també si són primàries o secundàries.
5.3. Dramatització
1. Feu una dramatització dels textos dels testimonis de les dones que encapçalen els diferents apartats. Redacteu unes petites introduccions al que diu cada testimoni perquè serveixin de fil conductor i ajudin a contextualitzar cadacun dels textos.
La dramatització ha de reflectir l’ambient d’aquells anys i ha de respondre a la pregunta Com va ser viure la postguerra?
Aporteu l’escenografia necessària (vestuari, música, objectes, fotografies, …) per donar autenticitat a la lectura o representació. Podeu, també, buscar nous testimonis i ampliar, d’aquesta manera, el coneixement de l’època.
Orientacions didàctiques
1. Introducció
“Viure la postguerra” és una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d’aquest nivell educatiu. L’activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d’aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d’un treball per projectes més general.
“Viure la postguerra” té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. Amb aquesta vinculació entre passat i present es pretén que l’alumnat interpreti el present com a producte del passat, i comprengui que el futur és fruit de les accions actuals. També es pretén que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat crítica envers el món que l’envolta i que d’aquesta manera pugui entendre més bé el món d’avui.
L’activitat també pretén apropar l’alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l’alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.
A “Viure la postguerra” s’utilitza documentació relacionada amb Manresa i amb altres llocs de Catalunya. A més, el professorat pot utilitzar o afegir altres fonts o documents històrics relacionats amb altres poblacions properes a l’alumnat.
Per la manera com està dissenyada l’activitat, es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l’alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia.
Aquesta proposta forma part del Projecte didàctic memòria.cat/edu, vinculat a l’Associació Memòria i Història de Manresa i al seu web memoria.cat.
2. Objectius
El conjunt d’activitats proposades pretenen proporcionar eines que facilitin i contribueixin a l’assoliment de les Competències Bàsiques de l’Educació Secundària, especialment de l’àmbit social. També, permeten treballar de manera sistemàtica i rigorosa els procediments relatius als diferents tipus de fonts històriques. A més, volen incentivar el gust per la recerca històrica i proporcionar eines als estudiants en aquest sentit.
A nivell més concret els objectius bàsics són els següents:
- Situar els esdeveniments estudiats en el seu context històric.
- Identificar i analitzar les característiques econòmiques de l’autarquia i les seves conseqüències socials.
- Analitzar les condicions laborals de la postguerra i la lluita per millorar les condicions de vida i de treball.
- Fer un treball d’empatia a través d’una dramatització de testimonis històrics.
- Reflexionar i valorar l’aportació de diferents testimonis orals per facilitar la comprensió de la vida quotidiana de la postguerra.
- Definir i emprar correctament el vocabulari històric i identificar les fonts de la història que s’han utilitzat.
A més, es treballen especialment alguns procediments com l’anàlisi d’una fotografia històrica, la confecció d’una cronologia, l’elaboració d’un informe sobre un fet històric, la realització d’entrevistes, l’anàlisi i la resolució d’un conflicte social, i la dramatització de textos.
3. Competències bàsiques de l’àmbit social
Competències bàsiques que es treballen en cada apartat.
4. Metodologia i orientacions didàctiques
Tal i com el mateix títol indica, es pretén que l’alumnat es pugui situar, d’alguna manera, com a protagonista dels esdeveniments i es pugui fer càrrec, en la mesura que sigui possible, del que pot suposar viure la postguerra.
En general, el treball es pot realitzar en petits grups, tot i que algunes activitats és millor treballar-les amb tot el grup-classe i algunes altres s’hauran de fer individualment.
Caldria disposar d’ordinadors o de tauletes a l’aula per poder consultar els webs que s’indiquen.
Testimonis de les dones
A l’inici de cada apartat hi ha el testimoni d’una dona que ens serveix, en primer lloc de motivació i, en segon lloc, per treballar valors: empatia, solidaritat… La primera activitat de cada apartat fa reflexionar sobre el que explica el testimoni. El professorat pot portar a terme aquesta activitat amb tot el grup classe de forma oral.
Presentació
Es recomana projectar la fotografia “Refugiats camí cap a la frontera amb França” a l’aula i realitzar l’activitat amb tot el grup-classe.
El context
La barra cronològica es pot fer a mà, o es poden utilitzar aplicacions com Dipity o Timeline.
Cobrint les necessitats bàsiques
Totes les activitats es poden realitzar amb la documentació que es troba al web memoria.cat. En cada activitat s’indiquen els enllaços corresponents.
Per a la redacció de l’informe de l’activitat 5 (apartat 2.1. El racionament i l’estraperlo), cal seguir les indicacions de “Com s’elabora un informe sobre un fet històric”.
Per preparar l’entrevista de l’activitat 3 (apartat 2.2. Les condicions laborals), cal consultar les indicacions de “Com fer una entrevista”.
Patint privacions i malalties
En aquest apartat és important que el professorat faci reflexionar sobre l’alimentació que tenim a l’actualitat i el malbaratament dels aliments.
Lluitant per millorar les condicions de vida
L’esquema que es proposa per treballar el conflicte de la Fàbrica Nova de Manresa serveix per analitzar qualsevol conflicte social del passat i de l’actualitat.
L’activitat de la negociació d’un conflicte ha de servir perquè l’alumnat porti a terme un debat per treballar: l’empatia, el respecte per les opinions dels altres, la tolerància i la capacitat d’arribar a acords.
A l’activitat de valoració de la importància històrica que va tenir el boicot dels tramvies, el professorat ha de posar èmfasi en la importància de la mobilització ciutadana per protestar davant les injustícies i en la incidència que el boicot als tramvies va tenir per posar fi a l’autarquia.
Activitat final
La dramatització es pot realitzar només a la classe de socials o bé es pot fer en el marc d’un projecte o d’una activitat interdisciplinar que englobi altres àrees com visual i plàstica, tecnologia i català… En funció de l’activitat que es vulgui portar a terme es pot fer escenografia, vestits…
En un PDF es poden trobar tots els textos dels testimonis; però, també, es poden buscar nous testimonis. L’objectiu és fer un treball d’empatia per poder transmetre què va suposar viure la postguerra.
5. Avaluació
Es proposa fer una avaluació global de l’activitat valorant si l’alumnat ha assolit o no les competències que es treballen. Les propostes de l’activitat final van en aquesta direcció. Són activitats d’avaluació que permeten comprovar el diferent grau d’assoliment dels objectius i de les competències, així com la reflexió sobre el treball fet.
L’activitat sobre “el vocabulari utilitzat” i sobre “les fonts de la història” permet avaluar individualment si l’alumnat ha entès el vocabulari que s’ha utilitzat i si sap identificar correctament les fonts de la història.
També es poden avaluar alguns procediments en concret com són: l’anàlisi d’una fotografia, la confecció d’una cronologia, l’elaboració d’un informe sobre un fet històric, la realització d’entrevistes, l’anàlisi i la resolució d’un conflicte social, i la dramatització de textos.
6. Altres recursos
– Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959) [DVD]. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2006. (Memòria de Manresa; 2).
– Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2011.
Crèdits
Autores: Carme Botifoll Benasat i Rosa M. Lóbez Rosell
Agraïments: Neus Montserrat Golsa
La imatge que acompanya els textos dels testimonis de les dones és un detall de l’obra: Nena (Retrat de Conxita) d’Ángeles Santos Torroella, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), 1929.
Manresa, novembre de 2019
