Qui era Salvador Puig Antich?
El dissabte 2 de març del 1974, ara fa 50 anys, va ser executat a la presó Model de Barcelona el jove lluitador antifranquista Salvador Puig Antich.
Salvador Puig Antich, que tenia 26 anys quan va ser executat pel govern franquista, pertanyia al Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL).
El MIL, fundat a Barcelona el 1972, era un grup revolucionari de lluita obrera que actuava al marge de les organitzacions polítiques i sindicals. Era d’ideologia anarquista i tenia la voluntat de lluitar contra el capitalisme. En les seves accions atracaven bancs, fets que qualificaven d’expropiacions, per aconseguir diners amb l’objectiu de fer publicacions i ajudar treballadors en vaga. Aquesta organització es va dissoldre el 1975.
Puig Antich va ser acusat de la mort d’un policia, que va tenir lloc a conseqüència d’un tiroteig durant la seva detenció.
El judici militar es va celebrar el dia 7 de gener de 1974, dues setmanes després de l’atemptat mortal d’ETA al vicepresident del govern de Franco, Luís Carrero Blanco. Aquest fet ja va fer preveure que el tribunal actuaria amb venjança i que la sentència seria la pena de mort.
El consell de guerra i l’execució
El consell de guerra va ser una farsa. Es va alterar el contingut del sumari, es va falsejar l’autòpsia del policia mort i van desaparèixer les bales i les pistoles dels policies implicats en el tiroteig. No va quedar provada cap de les acusacions, però la sentència fou pena de mort.
El Consell de Ministres de l’1 de març de 1974 va confirmar la sentència de mort amb l’“enterado” de Franco.
El Col·legi d’Advocats de Barcelona va fer gestions fins l’últim minut amb diferents personalitats espanyoles i europees perquè demanessin directament a Franco que concedís l’indult a Puig Antich. El dictador, però, no va escoltar cap de les peticions de clemència. Finalment, el 2 de març de1974, Salvador Puig Antich va ser executat, de manera cruel, al garrot vil, a la presó Model de Barcelona.
La seva execució es va produir al mateix temps que la d’un pres comú d’origen alemany, Georg Wenzel, que utilitzava el nom de Heinz Chez, i que va ser escollit per emmascarar el caràcter polític de l’execució de Puig Antich.
Les execucions van anar seguides d’una onada de protestes contra el franquisme a bona part dels països europeus. El Parlament europeu va condemnar de manera rotunda “las repetidas violaciones por el Gobierno español de los derechos humanos y civiles básicos” que impedien “la admisión de España en la Comunidad Europea”.
Però aquestes no van ser les últimes morts del franquisme, el setembre de 1975 el règim va afusellar membres del FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriotico) i d’ETA.
Els últims anys de la dictadura
L’execució de Salvador Puig Antich es produeix en el període de crisi de la dictadura franquista (1970-1975), uns anys caracteritzats per un augment de la mobilització antifranquista i, alhora, per un enduriment de la repressió.
La crisi de la dictadura es va manifestar principalment a partir de 1970 amb el judici militar a membres d’ETA, conegut com el Procés de Burgos. La sentència va ser de nou penes de mort per a sis dels acusats i llargues condemnes de presó. El procés va provocar una important mobilització antifranquista, tant a l’interior com a l’exterior del país. Aquesta mobilització va provocar la declaració de l’estat d’excepció a tot Espanya. Però, Franco, finalment, va commutar les penes de mort.
El 20 de desembre de 1973 un atemptat d’ETA va matar el president del Govern, Luís Carrero Blanco. El nou president va ser Carlos Arias Navarro que va formar un govern continuista que refusava qualsevol reforma que posés en perill la dictadura. Aquest govern va actuar amb una repressió brutal contra els sectors antifranquistes.
Aquesta dura repressió es va manifestar amb l’execució de Salvador Puig Antich i l’afusellament de 3 membres del FRAP i 2 membres d’ETA, el 27 de setembre de 1975, dos mesos abans de la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975.
Les quatre germanes de Salvador Puig Antich han continuat lluitant fins a l’actualitat, sense èxit, perquè la justícia espanyola reobri el cas i es faci justícia.
Finalment, el 16 d’octubre del 2024, l’Estat espanyol anul·la la sentència a Salvador Puig Antich en un acte de reconeixement en el que declara que va ser condemnat per un tribunal il·legal i il·legítim. Una reparació que arriba 50 any tard. Durant tots aquests anys, però, l’opinió pública i la història, ha considerat a Salvador com un lluitador antifranquista.
