Qui era Ramon Perera?
Ramon Perera i Comerma va néixer al barri de Gràcia de Barcelona l’any 1907. Va estudiar a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i va exercir com a professor a l’Escola del Treball de Barcelona.
D’ideologia d’esquerres, es va afiliar al PSUC. A l’inici de la Guerra Civil espanyola, va treballar en el desdoblament i el reforç de les línies ferroviàries que connectaven Barcelona amb la frontera francesa.
El febrer de l’any 1938 va ser nomenat secretari tècnic de la Secció de Plans i Obres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC). Les Juntes de Defensa Passiva eren entitats organitzades pels ajuntaments de Catalunya amb l’objectiu de fer tot tipus d’actuacions per protegir la població civil dels efectes de la guerra, sobretot dels bombardejos de l’aviació feixista.
La Generalitat de Catalunya va encarregar a la JDPC l’assessorament i supervisió de les Juntes de Defensa locals i el seu responsable, Ramon Perera, va viatjar pels pobles i ciutats de tot el país per realitzar aquesta tasca centrant-se, sobretot, en el disseny i la construcció de refugis antiaeris. A partir de l’estudi dels efectes de les bombes, Ramon Perera va anar perfeccionant el disseny dels refugis, tant pel que fa als materials de construcció com a la seva estructura.
El 23 de gener de l’any 1939 va fugir cap a França per Prats de Molló. Més endavant, va poder sortir d’aquest país gràcies a un permís d’entrada a la Gran Bretanya que li va proporcionar el també enginyer Cyril Helsby, que l’havia visitat anteriorment a Barcelona per conèixer els seus treballs durant la guerra i que va pensar que la seva experiència podria ser molt útil als britànics.
Ramon Perera va viure a Londres on va assessorar el govern britànic en la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació alemanya.
Acabada la II Guerra Mundial, després d’aconseguir, amb l’ajut del govern britànic, l’alliberament de la seva dona, empresonada pel franquisme, es va quedar a viure definitivament a la Gran Bretanya. Allà va treballar d’enginyer en la indústria civil fins la seva mort.
Políticament, com a exiliat, Ramon Perera va formar part del Consell Nacional de Catalunya i del Casal Català de Londres.
L’any 1981 va decidir fer donació de les seves carpetes, amb papers i fotografies de la JDPC, a la Biblioteca-Arxiu del Monestir de Montserrat.
Per què va ser rellevant la seva tasca?
La tasca de Ramon Perera en la coordinació de les Juntes de Defensa Passiva i sobretot en la construcció dels refugis antiaeris va ser transcendental ja que va ajudar a salvar milers de vides tant a Catalunya com a la Gran Bretanya. Només a Barcelona es van construir 1.200 refugis i, en el cas de la ciutat de Manresa, una dotzena.
Tots aquests refugis es van construir seguint les normes que ell va aconsellar. Es caracteritzaven per tenir una gran resistència, la qual minimitzava els efectes dels bombardejos.
En el cas de Londres, la seva proposta constructiva va topar amb la d’altres enginyers britànics que apostaven per un model de refugis metàl·lics individuals ubicats en els jardins de les cases (model molt classista), en lloc de fer-ho per refugis subterranis col·lectius. El fracàs del primer model, que es va poder comprovar en veure els efectes dels primers bombardejos nazis, va provocar un fort debat i dimissions de polítics; i va fer que, a poc a poc, s’apostés pel model col·lectiu que defensava Ramon Perera.
El Fons Ramon Perera
El Fons Ramon Parera és el seu llegat documental i ell mateix va voler que quedés dipositat a la Biblioteca-Arxiu del Monestir de Montserrat. Consta d’un dietari amb cinc carpetes i 600 fotografies relacionades amb els seus treballs per la JDPC.
Hi podem trobar imatges de la construcció de refugis antiaeris a diverses poblacions de Catalunya, de les destrosses causades pels bombardejos de l’aviació feixista i algunes dels darrers dies de la Guerra Civil.
En el dietari explica la seva tasca d’ordenació i seguiment de les obres de construcció de refugis d’arreu de Catalunya. També hi podem llegir els seus comentaris sobre el seu exili a França, la posterior anada a la Gran Bretanya i els seus treballs en aquell país durant la II Guerra Mundial. Finalment, explica les gestions que va haver de fer per alliberar la seva dona empresonada pel franquisme.
En relació als refugis que s’estaven construint a la ciutat de Manresa, va escriure en el dietari:
La intensitat dels treballs (als refugis) es poden apreciar indicant que a finals del 1938 l’arquitecte de l’Ajuntament de Manresa, Sr. Armengol, estimà que l’acomodació dels refugis construïts era per unes 6.000 persones i els treballs molt avançats per altres 3.000.
El Fons Ramon Perera té un gran interès documental. Ens permet conèixer de primera mà la tasca de Ramon Perera i de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya per protegir la vida de la població civil durant els anys difícils de la Guerra Civil.
Més informació
– Associació Memòria i Història de Manresa. Web Fotografies de la construcció de refugis antiaeris de la Catalunya central: Fons Ramon Perera (Arxiu de l’Abadia de Montserrat).
