Personatge del mes: Pius Font i Quer (1888 -1964) - Memoria.cat/edu

Personatge del mes: Pius Font i Quer (1888 -1964)

Farmacèutic, botànic i químic

1413460271-fontquer5jpg

La seva relació amb Manresa

Vista general de Manresa, amb la Seu a primer terme. (Fotografia: Rosa Lóbez)

Pius Font i Quer va néixer a Lleida el 9 d’abril de 1888. Però, als quatre anys, per motius professionals del pare, es va traslladar a Manresa on va viure durant tota la seva infantesa i joventut. Aquí va fer els estudis de batxillerat i va començar a desenvolupar el seu interès per la natura.

Va estudiar Ciències Químiques (1905-1908) a la Universitat de Barcelona i després Farmàcia perquè era l´única carrera on podia estudiar botànica. Va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la flora i la vegetació del Bages.

Va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

El 1911, per poder finançar les seves expedicions de recerca botànica, va ingressar al cos de sanitat militar, i va obtenir el grau de tinent coronel farmacèutic. Aquest fet li va permetre viatjar al nord d’Àfrica i per tota Espanya per investigar-ne la flora.

La seva tasca docent

Pius Font i Quer en una sortida de camp. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

El 1917 va ser nomenat professor de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, on va renovar la manera d’ensenyar i va introduir l’experimentació i l’observació directe de la natura com a mètode d’aprenentatge. Va ser un impulsor de les sortides de camp.

Font i Quer escrivia sempre en català i, amb la dictadura de Primo de Rivera, el 1922 va ser apartat de la Universitat. Amb la instauració de la República hi va poder tornar i el 1933 va ser nomenat catedràtic de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. També va ser professor de l’Escola Superior d’Agricultura.

La passió per la botànica

Pius Font i Quer va dedicar la seva vida a la botànica. La seva obra és fonamental per a la botànica catalana a la qual va donar una gran projecció.

El 1921 va ser nomenat director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al qual s’havia incorporat com a naturalista el 1916. El 1930 va crear el Jardí Botànic de Barcelona, del qual en va ser director. El 1931 va ocupar la presidència de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1934, a partir del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals, es va crear l’Institut Botànic, del qual també en va ser el director.

Les seves obres fonamentals. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Va realitzar nombrosos viatges de recerca botànica, destaquen especialment els que va dur a terme al Marroc. Va escriure nombrosos llibres i publicacions.

El cop d’estat

El 18 de juliol de 1936, des de feia tres setmanes, estava fent un curs de botànica a Orihuela del Tremedal, a la Sierra de Albarracin (Terol) amb cinc alumnes de la Universitat.

Barcelona, 19 de juliol de 1936 (detall). (Fotografia: Agustí Centelles. Font: Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca).

En produir-se el cop d’estat, un dels seus alumnes, d’ideologia dretana, va marxar a Burgos on tenia un familiar. Font i Quer, però, en lloc de passar a la zona nacional, va retornar a Catalunya per acompanyar els 4 alumnes restants fins a Barcelona, passant per Conca i València.

Ell  mateix explicava els motius d’aquesta decisió en la seva declaració de l’expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques ¹. Considerava que havia d’acompanyar els seus alumnes fins a Barcelona atès que se’n sentia responsable. També va decidir tornar perquè, iniciats els bombardejos, patia per les col·leccions de plantes de l’Institut Botànic de Barcelona, del qual n’era director. Provenien del Marroc, d’Ifni i de tota la geografia espanyola i ell mateix les havia col·leccionat. A finals de novembre aquesta col·lecció de plantes es va traslladar a un lloc més segur a la zona a Sant Gervasi.

La repressió

Expedient de Pius Font i Quer del Tribunal de Responsabilitats Polítiques. (Font: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).

Acabada la guerra va seracusat de rebel·lió militar i  condemnat a 8 anys de presó. El fet d’abandonar la zona franquista per passar a la republicana era motiu de condemna. Va estar un any empresonat al Castell de Montjuïc i no va poder tornar a exercir la funció pública.

Segons el seu net, Raül Font-Quer, va ser l’estudiant que va anar a Burgos i un funcionari els qui el van delatar:

Creiem que aquest estudiant va ser un dels que el van denunciar”. ²
L’avi havia firmat un manifest amb altres professors universitaris contra els bombardejos i aquest va ser un altre motiu pel qual el van jutjar sota l’acusació de rebel·lió militar”.²

El 1939 Font i Quer també va ser depurat per l’Ajuntament de Barcelona.  Se’l va acusar de firmar un manifest a favor de la República i de no adherir-se al “Glorioso Movimiento Nacional”. Malgrat que va perdre els seus càrrecs, no va abandonar mai la institució que havia creat:

Cada dissabte anava a l’Institut Botànic -sense cobrar- i en continuava exercint el lideratge, orientava els treballadors”, explica el seu net.²

El 1940 el va jutjar el Tribunal de Responsabilitats Polítiques i el 1945, com va passar amb molts altres expedients, es va produir el sobreseïment.


Font i Quer en una de les seves sortides. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

Malgrat la depuració, Pius Font i Quer no va abandonar mai el món de la  botànica. Va seguir dedicant-se a la investigació i, a través de les seves obres, va fer una important tasca divulgadora.

Va morir a Barcelona el 2 de gener de 1964. Fins l’últim moment va treballar en projectes d’institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, entre altres.

El seu net recorda:

Va continuar fent de professor de botànica. Els caps de setmana sortia d’excursió amb exalumnes seus. Era la seva obra, la seva vida, i potser tenia l’esperança que la dictadura no duraria tant de temps”.²
El seu nom en un dels instituts de secundària de Manresa és un homenatge a la seva tasca com a docent i científic. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Notes:
–  ¹ Expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques nº 2566/1940. Arxiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
– ² Font: Diari Ara,  27/04/2018.

 

Taula de continguts

CONTINGUTS RELACIONATS