El maig de 2023, el ple de l’Ajuntament de Manresa va aprovar designar amb el nom de “Plaça de Neus Català Pallejà” l’espai situat davant l’església de Crist Rei, a la confluència del carrer d’Àngel Guimerà amb el Passeig de Pere III.
Fins aleshores aquest era un espai sense un nom oficial, conegut popularment com a plaça de Crist Rei o, antigament, com a plaça de la Farola.
Neus Català va néixer a Guiamets, comarca del Priorat, el 1915. Filla de pagesos, es va diplomar en infermeria el 1937. Va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i en començar la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona.
Com a infermera, va ser la responsable de 180 nens refugiats de la colònia Negrín, a Premià de Dalt, amb els quals va haver de creuar la frontera camí de l’exili.
La col·laboració amb la resistència francesa i la deportació
A França, juntament amb el seu marit, l’occità Albert Roger, va col·laborar amb la resistència francesa. Vivien a la població de Sarlat, a la regió del Perigord, i a casa seva es va centralitzar la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació; també hi van acollir refugiats polítics.
L’any 1943 un apotecari els va denunciar als nazis i la van detenir juntament amb el seu marit.
Reclosa i torturada pels nazis a la ciutat francesa de Llemotges, l’any 1944 va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück (Alemanya), l’únic camp dissenyat especialment per a dones.
Allà va coincidir amb un grup de presoneres catalanes com Maria del Carme Gardell García, Sabina Bartolí Gardell i Alfonsina Bueno Vela. Durant la seva estada al camp van ser sotmeses a treballs forçats i càstigs corporals difícilment imaginables.
Després de superar una prova de selecció, va ser traslladada a Holleischen (Txecoslovàquia), un camp de treball que depenia del camp central de Flossenburg (Alemanya) on va treballar en la indústria de l’armament.
Va formar part del conegut com a “comando de les gandules” que es va dedicar a boicotejar la producció d’armes i munició destinada a l’exèrcit alemany sabotejant la maquinària i malmetent-ne els resultats.
El 5 de maig de 1945 va ser alliberada per les tropes aliades.
La lluita contra el franquisme i contra l’oblit
Després del seu alliberament, va tornar a França i va viure a Sarcelles, prop de París. Des d’allà va lluitar, de manera clandestina, contra el franquisme. També va presidir l’Amical de Ravensbrück, entitat formada per exdeportades del camp amb l’objectiu principal d’explicar i evitar que caiguessin en l’oblit els esdeveniments que hi van passar.
Després de la mort de Franco, va tornar a Catalunya. Va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i, posteriorment, al partit Comunistes de Catalunya que li va lliurar el carnet número 1 en reconeixement a la seva trajectòria.
Durant els últims 40 anys, Neus Català va ser un testimoni actiu del moviment feminista i es va centrar sobretot en el recull de la memòria històrica de les dones que van patir la deportació als camps d’extermini nazis.
L’any 1984 va escriure el llibre “De la Resistència i la Deportació. 50 testimonis de dones espanyoles”.
El 2012, es va publicar l’obra “Un cel de Plom” elaborada a partir dels records de Neus Català explicats de manera novel·lada per l’escriptora Carme Martí.
En els darrers anys de la seva vida va viure a la residència de Guiamets, el seu poble natal, on va morir l’any 2019 a l’edat de 103 anys.
El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.
Els reconeixements
Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi. El 2006 va ser declarada Catalana de l’Any. El 2014 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit Cívic. El 2015 li van concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
El mes de febrer de l’any 2019 l’Ajuntament de París li va concedir la Medalla “Grand Vermeil”, màxima distinció de la capital francesa i el juliol del mateix any el Consell de París va acordar, per unanimitat de tots els partits polítics, anomenar un carrer amb el seu nom que es va inaugurar el 3 d’octubre de 2019, dia de l’alliberament de París.
A la població de Guiamets, davant de casa seva es va col·locar una stolperstein en honor seu el 2018.
A Catalunya, nombroses localitats han volgut retre un homenatge a la seva figura dedicant-li un carrer o una plaça, com és el cas de Manresa. També se li han dedicat espais, murals, biblioteques, sales o instituts que ara porten el seu nom.
L’any 2023 es va crear la Fundació Neus Català dedicada a la seva persona.
També el 2023 la seva vida va arribar al cinema amb l’estrena de la pel·lícula Un cel de plom, inspirada en el llibre de Carme Martí.
Neus Català, que va sobreviure a l‘horror dels camps nazis, ha estat una persona molt important en la història del segle XX, tant per la seva vida dedicada a lluita pels drets i llibertats en contra del feixisme i el nazisme com per la seva lluita feminista.
Amb la decisió de posar el seu nom a una cèntrica plaça, la ciutat de Manresa va fer un reconeixement públic a la seva figura i a tot allò que ella representa.
