Els inicis com a periodista
Josep Maria Planes va néixer a Manresa el 31 de gener de 1907. La seva família era originària del mas les Planes, de Sant Mateu de Bages. Des de molt jove va tenir un gran interès per la lectura i la literatura i, de manera autodidacta, va anar adquirint una sòlida formació cultural.
Es va iniciar en el món del periodisme fent reportatges per la secció d’esports del diari manresà El Pla de Bages. Amb 17 anys, el 19 de juliol de 1924, hi va publicar el seu primer article signat amb motiu de la mort d’Àngel Guimerà. A partir de 1924, Planes va formar part de la redacció d’aquest diari en el qual va publicar diversos articles fins l’any 1927.
El 1926, amb 19 anys, es va traslladar a viure a Barcelona.
La seva intensa activitat a Barcelona
Des que es va instal·lar a Barcelona i fins al 1936, any en què va ser assassinat, Planes va tenir una intensa activitat periodística i literària.
En un primer moment va col·laborar amb La Noche (1926-29), diari en llengua castellana on va publicar escrits sobre teatre, música, literatura i sobre la vida nocturna de la ciutat. Ben aviat es va introduir en el periodisme esportiu i va treballar en els setmanaris L’Esport Català (1926-27) i La Nau dels Esports. Les seves cròniques i reportatges en català es consideren un model. Cal destacar el seu interès per la incidència social dels esdeveniments esportius. Paral·lelament, va participar en el setmanari Papitu (1926-27), de caràcter humorístic i satíric.
A nivell literari, el 1929 va començar a publicar al Mirador, setmanari de literatura, art i política de molt prestigi que li va permetre introduir-se en els ambients literaris de Barcelona. En els seus articles va utilitzar noves tècniques periodístiques i va practicar un periodisme de qualitat, original i dinàmic allunyat del periodisme clàssic.
Molt aviat, Planes va entrar a formar part del món periodístic de la ciutat, es va relacionar amb escriptors destacats del moment, dels quals va rebre molts elogis, i va participar en les tertúlies de l’Ateneu Barcelonès, entre altres. Va comptar amb el suport de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, que es va convertir en el seu gran amic.
Entre el 1930 i 1931 va col·laborar en el setmanari La Rambla on va escriure reportatges sobre els fets culturals, polítics, socials i esportius més destacats que succeïen a Catalunya.
El 1930, va fundar i dirigir la revista Imatges: Setmanari gràfic d’actualitats que es va convertir en un dels millors i més innovadors setmanaris gràfics sobre temes d’actualitat del moment.
Però, Josep Maria Planes també va ser autor de narracions, contes i obres de teatre, i va publicar alguns llibres. Així, el 1930 va estrenar dues obres de teatre: L’home que s’havia de morir i Qui l’ha vist i qui el veu!. El 1932 va estrenar Un dinar fred, i el 1933 Amor, que va ser la darrera obra.
El 1931 va publicar el llibre Nits de Barcelona. És un recull literari sobre catorze locals nocturns de Barcelona que ell coneixia molt bé. De manera molt àgil descriu la vida d’aquests locals i constitueix un bon retrat de la Barcelona d’aquell moment. Alguns crítics consideren que és el seu millor treball literari.
Entre el 1931 i el 1936, Josep Maria Planes va fundar i dirigir El Be Negre, que es va convertir en tot un referent. Es tractava d’un setmanari humorístic que feia sàtira política sobre qualsevol tema, així com sobre els polítics, partits i organitzacions sindicals del moment. Per aquest motiu va rebre crítiques, amenaces, censures i sancions. Ell mateix va ser agredit en més d’una ocasió i va rebre amenaces de mort per part de la FAI.
Arran dels Fets d’Octubre de 1934, Planes va marxar temporalment a París, ciutat a la qual es va exiliar del setembre al desembre de 1935, a causa de l’ordre de detenció que tenia per no haver portat les proves d’El Be Negre a la censura. El gener de 1936 es va traslladar a Berlín, on va viure unes tres setmanes.
Entre 1930 i 1936 va escriure al diari La Publicitat, vinculat al partit polític Acció Catalana de caràcter catalanista. Inicialment hi va escriure la crítica teatral, però va destacar especialment pels seus reportatges d’investigació.
A partir de 1935, hi va publicar un article d’opinió diari on tractava sobre temes socials, culturals o esportius de l’actualitat, i expressava les seves idees i opinions polítiques. En el mateix diari, també va publicar dues sèries de cròniques de La Volta Ciclista a Catalunya (1935 i 1936), que són en realitat cròniques socials del moment i un exemple de periodisme esportiu.
Les denúncies contra la FAI
El 1934, Planes va publicar, al diari La Publicitat, un seguit de reportatges d’investigació titulats Els gàngsters de Barcelona i L’organització de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya on denunciava la relació entre l’organització anarquista de la FAI i el pistolerisme.
Dos anys més tard, l’abril de 1936, van ser assassinats els germans Miquel i Josep Badia. Miquel Badia, que era membre del partit l’Estat Català i havia estat el cap dels Serveis d’Ordre Públic de la Generalitat, s’havia significat per lluitar contra el pistolerisme i havia rebut amenaces, especialment de la FAI.
Aquest assassinat va impactar molt la societat catalana i va indignar profundament Josep Maria Planes que tenia clar que havia estat obra de membres de la FAI. Aleshores va iniciar una campanya d’investigació i denúncia dels fets, en la qual es va trobar pràcticament sol. Ningú no s’atrevia a parlar públicament d’un problema tan greu com era el pistolerisme. Les seves pròpies paraules reflecteixen la duresa i la tensió del moment:
”No sóc policia ni la meva feina és empaitar criminals. Sóc un periodista que jutjo i comento els fets que l’actualitat m’ofereix. Sóc un periodista que, potser cometo la imprudència de dir en veu alta el que el noranta per cent dels catalans diuen en veu baixa. Nombrosos amics se m’acostaren ahir per dir-me que aquesta franquesa em pot costar cara. Potser els que es donen per al·ludits pels meus articles sabran si aquest advertiment és fonamentat.”¹
Arran de la seva actitud de denúncia i de la seva voluntat d’aclarir el cas de l’assassinat dels germans Badia, Planes va ser amenaçat de mort obertament des del diari anarquista Solidaridad Obrera, el 7 de juliol de 1936.
L’assassinat
El 19 de juliol de 1936, tot just acabada d’esclatar la guerra civil i dotze anys després de la publicació a Manresa del seu primer article signat, Planes va escriure el que seria el seu darrer article. Publicat al diari La Publicitat amb el títol Nit de vetlla, acabava amb aquestes paraules:
“El qui en aquestes hores greus no estigui d’una manera decidida al costat de la Generalitat, és un traïdor. Un traïdor al qual li exigirem comptes. Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República!”.¹
A causa de l’esclat revolucionari que es va produir als carrers de Catalunya en aquell moment, Planes que, ja havia estat amenaçat de mort per la FAI, es va convertir en una de les persones més buscades i es va haver d’amagar ràpidament.
En un primer moment va anar al mas les Planes, a Sant Mateu de Bages, però finalment va tornar a Barcelona i es va amagar en un pis del carrer Muntaner d’aquesta ciutat. Va cometre la imprudència de sortir al balcó, algú el va veure i el va denunciar. Un escamot de la FAI el va detenir i se’l van emportar a la carretera de l’Arrabassada on li van disparar sets trets al cap. Era el 24 d’agost de 1936, Josep Maria Planes tenia 29 anys.
Tal com expressa Joaquim Aloy, Josep Maria Planes va ser “una personalitat excepcional, un escriptor brillant, innovador, avançat a la seva època i un dels millors periodistes de Catalunya. Iniciador del periodisme d’investigació al nostre país, dissortadament també en va ser la primera víctima. (…) La seva trajectòria professional, doncs, fou curta, però extraordinària”.¹
I encara: “Planes fou un mestre del periodisme d’investigació, del periodisme esportiu, de les cròniques de societat i un reputat analista de la política, la cultura i la societat del moment que li va tocar viure. Simbolitza la modernitat i la renovació periodística de l’edat d’or del periodisme català”.¹
De profundes conviccions catalanistes i republicanes, el gener de 1936, Josep Maria Planes escrivia:
“per damunt de tot, m’interessa la dignitat i la llibertat de Catalunya… “.¹
Notes:
– ¹ Font: web d’Aloy, Joaquim. Josep Maria Planes i Martí. Escriptor manresà (1907-1936).
Més informació:
Web d’Aloy Bosch, Joaquim. Josep Maria Planes i Martí. Escriptor manresà (1907-1936). Pioner i víctima del periodisme d’investigació.
