Els inicis en el món de la cuina
Ignasi Domènech va néixer el 8 de setembre de 1874 a Manresa en una família humil. El seu pare, Josep, era fuster de professió. La seva mare, Josefina, va morir poc després del seu naixement. Sent encara un nen ja va haver de treballar, primer al taller de fusteria del seu pare i, després, a la indústria tèxtil.
Quan tenia deu anys va anar a viure amb els seus oncles, Ignasi Puigcercós i Antònia Cisa, que regentaven la fonda del Centro al carrer del Born de Manresa. És aquí on va néixer la seva passió per la cuina.
El 1888, amb catorze anys va marxar a Barcelona per treballar, com a cuiner, en diferents establiments. Dos anys després, a principis del 1890, va tornar al Bages per treballar, durant uns mesos, a la fonda Llobregat de Monistrol de Montserrat. Allà va aprendre la cuina tradicional de la mestressa de la fonda. La seva manera de cuinar va ser ben valorada pels clients, molts dels quals eren suïssos que treballaven en la construcció del cremallera de Montserrat.
A l’estiu del mateix any, li van oferir la feina de tercer cuiner, al selecte hotel Europa de Puigcerdà, on va cuinar per diverses personalitats de l’alta burgesia de l’època. Va ser en aquest moment que va considerar que li calia viatjar i treballar en altres països. Alhora, es va proposar recuperar el receptari popular català.
Els èxits professionals
El 1892, amb divuit anys, va marxar a Madrid per seguir-se formant en els restaurants de la ciutat; i després a Burgos, on ja va impartir classes de cuina.
Un any després, el 1893, se’n va anar a París. A la capital francesa va poder treballar en alguns dels millors restaurants, com el restaurant Royal, en els quals va aprendre l’alta cuina francesa. També va escriure articles de divulgació gastronòmica per a la revista La Cuisine française et étrangère.
El 1898, amb vint-i-quatre anys, va ser un dels tres cuiners escollits per la Societat de Cuiners de París, de la qual formava part, per treballar a l’Hotel Savoy de Londres amb el gran mestre Auguste Escoffier, el cuiner més important de l’època.
El 1899, Ignasi Domènech va tornar a Madrid on va seguir treballant en el món de la gastronomia. Tot i ser molt jove, ja havia acumulat molta experiència. El mateix any va publicar el seu primer llibre, La Gastronomía, que recull les tècniques i les receptes que va aprendre al costat del cuiner Escoffier.
A Madrid es va especialitzar en la direcció de banquets oficials i per a la classe alta. També es va dedicar a la divulgació amb la publicació de llibres i revistes de cuina, com El Gorro Blanco (1907-1943), i a la docència. Cal destacar que va ser el fundador de la primera acadèmia de cuina de l’estat espanyol.
El 1900 es va casar amb Nieves Montoro López, afillada dels marquesos de Cortina. Van tenir cinc fills, però només en van sobreviure dos.
El 1921 va tornar a Catalunya i, amb la seva família, es va quedar a viure a Barcelona. Aquí va treballar per diverses empreses i, sobretot, es va dedicar a escriure i a divulgar els seus enormes coneixements.
Ignasi Domènech va morir a Barcelona l’11 de novembre de 1956.
La tasca de divulgació
Ignasi Domènech va ser un gran mestre que va posar els seus coneixements a l’abast de tothom, des dels professionals a les classes populars. En un període de 50 anys va publicar uns 30 llibres de cuina d’una gran diversitat temàtica.
Publicats en català o en castellà, segons el moment, trobem títols com La gastronomía (1899), El arte del coctelero europeo (1911), Gastronómicas. Un festín en la edad media (1913), La guía del gastrónomo y del “maître d’hotel” (1916), Guía práctica para la confección de toda clase de helados (1916), El cocinero americano (1917), La cocina infantil (1920), La Teca (1924), Llaminadures (1924), Àpats (1930), Carnet de cuina de l’excursionista (1930), Cocina de recursos (deseo mi comida) (1941), Mi plato. Cocina Regional Española (1942), entre molts altres.
Cal destacar La Teca publicat en català el 1924, un llibre fonamental per a la cuina catalana, del qual se n’han fet nombroses edicions. S’hi poden trobar les receptes casolanes de la fonda dels seus tiets a Manresa, així com receptes tradicionals de la cuina catalana que va aprendre a la fonda Llobregat de Monistrol de Montserrat i a l’hotel Europa de Puigcerdà.
I també, en un altre sentit, el llibre Cocina de recursos (Deseo mi comida) publicat en castellà el 1941. Eren els anys difícils de la postguerra, anys de misèria, de manca d’aliments i de racionament. El cuiner manresà, que havia treballat amb els productes i les cuines més selectes, va divulgar tota mena d’idees, consells i receptes per ajudar a cuinar amb molt pocs recursos i treure el màxim profit dels productes que es tenien a l’abast.
Els seus llibres van suposar una revolució en el panorama culinari del país. Alguns d’ells encara se segueixen editant.
El reconeixement de la ciutat de Manresa
A petició del Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Manresa va aprovar, el 18 d’abril del 2019, donar el nom d’Ignasi Domènech i Puigcercós a un carrer de la ciutat. En representació del Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages, el periodista Salvador Redó va defensar la proposta:
“El cuiner i gastrònom manresà Ignasi Domènech i Puigcercós és mereixedor del reconeixement de la seva ciutat en tant que ha estat el gran renovador dels receptaris del país amb l’agermanament de la cuina popular i les formes noves de cuina apreses en alguns dels més reputats establiments culinaris europeus del seu temps. Va saber veure la conveniència de fer públic allò que havia après, tant en els fogons de prestigi com en els fogons de les pairalies i de les cases modestes; (…) Aquesta necessitat divulgadora, la va materialitzar amb l’edició d’una trentena de llibres-receptaris que són la font intel·lectual de la qual han begut generacions de professionals de la cuina que li reconeixen mestratge”.²
Més informació:
– Redó, Salvador. Amb gust de futur. “Revista” del Regió7, 25-03-2006. (pdf)
– Recuperem dues receptes de Nadal de l’any 1924 del prestigiós cuiner manresà Ignasi Domènech. Memoria.cat, 22-12-2010.
Notes:
¹ Redó i Martí, Salvador. Ignasi Domènech i Puigcercós, un nen de Manresa. Dovella, primavera 2021, núm 130, p. 21-28.
² Sessió ordinària Ordinària de Ple Municipal del 18 d’abril de 2019 de l’Ajuntament de Manresa
