Àngel Guimerà, dramaturg, poeta i polític
Àngel Guimerà va néixer el 6 de maig de 1845 a Santa Cruz de Tenerife. La seva família paterna era del Vendrell, però els negocis familiars van fer que el seu pare, Agustí Guimerà, anés a viure a l’illa deTenerife on va conèixer Margarita Jorge. Allà van tenir dos fills: Àngel i Juli. El 1854, quan Àngel tenia nou anys, van tornar a Catalunya i es van establir al Vendrell.
El 1859, Àngel Guimerà va marxar a Barcelona on va seguir els seus estudis i la seva formació literària. Ben aviat es va iniciar com a poeta. Tot i que en l’àmbit familiar es parlava en castellà, a partir de 1869 va adoptar el català com a llengua literària. Va formar part del grup La Jove Catalunya i va començar a publicar a la revista La Gramalla, vinculada a joves catalanistes.
El 1871 es va instal·lar definitivament a Barcelona on va desenvolupar una intensa activitat en el camp de la poesia, el teatre, el periodisme i la política. La seva activitat es va desplegar en el marc del corrent cultural i polític que coneixem com la Renaixença.
Va publicar en diverses revistes com La Rondalla (1874), el Calendari Català (1874-77) o la Revista de Gerona (1878). També es va presentar a certàmens literaris i va participar en els Jocs Florals. El 1877 va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona. El 1887 va aplegar bona part de la seva producció en el volum Poesies i, uns anys més tard, va publicar el Segon llibre de poesies (1920).
Amb l’estrena de l’obra Gala Placídia (1879) va iniciar la seva producció teatral. Les seves obres van tenir un gran èxit a Catalunya, i també a Espanya i a altres països. Cal destacar Mar i cel (1888), En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra Baixa (1897) o La filla del mar (1900), entre moltes altres.
Juntament amb Pere Adavert, va impulsar la revista, i posteriorment diari, La Renaixença, portaveu del pensament catalanista del moment, en el qual va col·laborar durant vint-i-quatre anys (1873-1896).
Com a polític, va participar en fets importants del moviment catalanista de finals del segle XIX. El 1885, va col·laborar en la redacció del Memorial de Greuges que es va lliurar, a Madrid, al rei Alfons XII. Va participar en la creació de la Lliga de Catalunya i el 1889 en va ser elegit president. El 1892 vas ser ponent de les Bases de Manresa. El 1895 va ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès, en el seu discurs inaugural va reivindicar l’ús literari i oficial de la llengua catalana. El llibre Cants a la Pàtria, publicat el 1906, recull els seus discursos polítics.
Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos reconeixements i distincions. Però l’homentatge més destacable és el que se li va dedicar el maig de 1909 a Barcelona com a agraïment a la seva aportació a la llengua i la cultura catalanes i que va esdevenir un acte multitudinari.
Àngel Guimerà va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924. El seu enterrament es va convertir en una manifestació massiva de dol per part de nombrosos ciutadans, malgrat que la dictadura de Primo de Rivera va prohibir assistir-hi.
Homenatge de la ciutat de Manresa
En el marc dels actes de reconeixement que va rebre el maig de 1909 a Barcelona, Manresa i la comarca del Bages, li van retre el seu propi homenatge, tal i com es va fer també en altres pobles i ciutats de Catalunya.
El 26 de maig de 1909, l’Ajuntament de la ciutat va acordar canviar el nom del Carrer o Pas de Cardona pel d’Àngel Guimerà, un dels carrers més cèntrics de la ciutat.
El 20 de juny de 1909, Àngel Guimerà va venir a Manresa. Va tenir una rebuda multitudinària i va rebre nombroses mostres d’afecte durant tot el dia.
L’acte central de la diada va ser la inauguració del carrer que, encara avui, porta el seu nom. A l’inici del mateix carrer es va col·locar una placa recordatòria d’aquell esdeveniment amb el següent text: “Record de l’homenatge a l’Àngel Guimerà. 1909”.
La jornada es va completar amb tot un seguit d’actes: un concert al Teatre Nou, una trobada a l’Ajuntament organitzada per la Comissió organitzadora i l’Orfeó Manresà, un festival de ballets populars a la Plaça Major, un sopar d’honor al mateix Ajuntament i la representació de l’obra “Mar i Cel” al Teatre Conservatori.
L’esdeveniment va tenir un ampli ressó al diari local El Pla de Bages dels dies 19 i 21 de juny de 1909.
El 1939, la dictadura franquista va retirar la placa commemorativa que s’havia col·locat al carrer i la va fer desaparèixer.
Restitució de la placa d’homentage a Àngel Guimerà
El 4 de maig de 2009, l’Associació Memòria i Història de Manresa va presentar una instància a l’Ajuntament en què demanava la restitució de la placa que la ciutat i la comarca van dedicar a Àngel Guimerà amb motiu de l’homenatge del 20 de juny de 1909.
L’Associació va demanar a l’Ajuntament que, com a acte de recuperació de la memòria històrica, organitzés un nou acte d’homenatge a Àngel Guimerà que inclogués la col·locació, al mateix indret on hi havia l’anterior, d’una placa recordatòria que fes referència tant a l’homenatge com a l’acció de la dictadura franquista de retirar-la.
La proposta va tenir un ampli suport social i va ser ben acollida per l’Ajuntament, que va decidir restituir-la. 100 anys despres, el diumenge 15 de novembre de 2009, es va inaugurar una nova placa, ara amb aquest text:. “Manresa i el Bages tributaren homenatge a l’escriptor Àngel Guimerà el dia 20 de juny de 1909. La ciutat renova l’homenatge i, amb aquesta placa, restitueix la que fou retirada per la dictadura franquista”.
Ara fa 100 anys, el 19 de juliol de 1924, amb motiu de la mort d’Àngel Guimerà, l’escriptor manresà Josep Maria Planes va publicar el seu primer article signat al diari El Pla de Bages, que començava amb aquestes paraules:
“Un dels aspectes més interessants de la personalitat de don Àngel Guimerà, fou la seva gran popularitat. Rarament, el públic, el gran públic, coneix, venera i estima a un home de lletres. En Guimerà era conegut, venerat i estimat a tot arreu. Sobretot el poble de Barcelona, li professava una verdadera idolatría”. (Font: web memoria.cat/josep-maria-planes)
Més informació:
Web memoria.cat. Documents de l’Arxiu Comarcal del Bages.
Web memoria.cat. Ressò de l’acte d’homenatge a Àngel Guimerà.
Web memoria.cat. Restitució de la placa d’Àngel Guimerà.
Web memoria.cat. Acte de restitució de la placa d’Àngel Guimerà.
Web memoria.cat/josep-maria-planes.
