L’hora dels infants. Colònies i escoles a l’aire lliure, la revolta educativa a Catalunya: documental
Equip edu
El documental
Actualment, cada any molts infants i adolescents van de colònies amb l’escola o els esplais. Però quin és l’origen d’aquesta activitat a Catalunya?
La resposta la podem trobar en el documental “L’hora dels infants. Colònies i escoles a l’aire lliure. La revolta educativa a Catalunya” d’Eduard Miguel i Martí Boneta, emès a TV3, l’any 2022, dins del programa “El documental”.
El documental explica l’aparició de noves experiències pedagògiques, emmarcades dins el moviment “Escola Nova”, a finals del segle XIX a Catalunya. Mostra les colònies i les escoles a l’aire lliure que es van crear a diferents llocs del país i com aquestes experiències van servir de base per al canvi educatiu innovador que va experimentar l’escola durant la II República. A partir d’aquí es veu el retrocés que va patir l’ensenyament durant el franquisme fins al ressorgiment, a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, de les experiències innovadores i la seva evolució fins a l’actualitat.
Us proposem una guia didàctica que, en funció del context en el qual es treballi, es pot portar a terme en la seva totalitat o es pot visionar i treballar només un dels apartats. Per facilitar aquesta última opció presentem la proposta dividida en blocs que es poden treballar independentment.
1. La revolta educativa a Catalunya a principis del segle XX
S’explica la difícil situació (sanitària, alimentària, problemes d’escolarització…) que patien els infants de les classes populars i les primeres iniciatives terapèutiques que va posar en marxa l’Ajuntament de Barcelona per millorar-ne la situació. Experiències a les quals s’hi van aplicar models pedagògics innovadors.
2. Les colònies escolars
S’analitzen les experiències pedagògiques desenvolupades a diferents llocs de Catalunya, que seguien les idees del moviment “Escola Nova”. En concret, la Colònia Escolar de Capdella, la Colònia Escolar de Vilamar de Calafell, la Colònia Escolar de Turissa de Tossa de Mar i la Colònia Permanent de Berga.
3. Canvis en el model educatiu a partir de la II República
S’explica com la República va aprofitar tota l’experiència pedagògica anterior per implantar un model d’ensenyament innovador i el retrocés que aquest va experimentar durant el franquisme, quan es va imposar el model tradicional. Es pot veure també, com a finals de la dictadura es produeix un ressorgiment de les tendències de l’Escola Nova i com aquestes experiències han evolucionat fins a l’actualitat.
4. Activitat final: Un segle de colònies escolars a Catalunya
Finalment, es proposa la realització, per part de l’alumnat, d’una exposició fotogràfica, titulada “Un segle de colònies escolars”. Per realitzar aquesta activitat amb èxit, els alumnes hauran de planificar la feina, distribuir-se les tasques i treballar en grup.
Fitxa tècnica
Títol: L’hora dels infants. Colònies i escoles a l’aire lliure, la revolta educativa a Catalunya
Direcció i guió: Eduard Miguel Costal i Martí Boneta Carrera
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs Hortensi
Producció delegada TVC: Daniel Barea Delgado
Realització: Goita! Audiovisuals
Música original: Joan Bramon Mora
Any: 2022
Durada: 1h 9 min
És una producció de Goita! Audiovisuals amb participació de TV3 i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de les Empreses Culturals, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Berga, l’Ajuntament de Calafell, l’Ajuntament de la Torre de Capdella, la Fundació Artur Martorell, l’Ecomuseu Valls d’Àneu i l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
1. La revolta educativa a Catalunya a principis del segle XX
Minutatge: 00:00 a 24:35
Activitat 1: La situació dels infants
A Catalunya, a finals del segle XIX, la condició social dels infants era molt diferent a l’actual, tant en el món rural com a la ciutat. En arribar als 6 o 7 anys d’edat la seva forma de comportar-se i, fins i tot, la manera de vestir era pràcticament igual a la d’un adult, i ben aviat havien de posar-se a treballar. Només els fills de les classes benestants es distingien amb vestits “adequats” a la seva edat i eren els únics que podien gaudir d’una etapa de formació prou extensa.
Els nens i les nenes que vivien en els barris populars de les ciutats ho feien en habitatges insalubres, mal il·luminats i poc airejats. A més, les famílies treballadores passaven moltes penúries econòmiques i, com a conseqüència, els seus fills anaven mal alimentats.
El resultat d’aquesta situació va ser l’existència d’una població infantil amb una salut i una formació deficient que impedia el seu correcte desenvolupament físic i intel·lectual.
1. Quina era la situació dels infants a finals del segle XIX? Expliqueu el significat de la frase “El nen no existeix”.
2. Llegiu el següent poema de l’escriptor Joan Maragall publicat l’any 1900 al llibre Visions i Cants.
SOL, SOLET
Infants en un carrer del barri antic de Barcelona. (Fotografia: Gabriel Casas i Galobardes. Font: Fons Gabriel Casas i Galobardes. Arxiu Nacional de Catalunya).
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Per lla a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.
Quines paraules o expressions utilitza el poeta per transmetre’ns com era el paisatge de la seva infantesa? Quines conseqüències tenia per a la salut dels infants viure en aquells entorns i amb aquelles condicions?
3. Quin percentatge de nens es consideraven sans?
4. Els nens tenien l’obligació d’anar a escola?
5. A quina institució administrativa li pertocava l’organització de les escoles públiques?
6. Quin percentatge d’infants estaven escolaritzats? I d’aquests, quins ho estaven a l’escola pública? Valoreu aquestes dades.
7. Com és qui hi havia uns percentatges d’escolarització tan baixos?
8. Davant la situació sanitària i educativa que vivien els infants de la ciutat de Barcelona, quines alternatives es van plantejar les autoritats?
Activitat 2: La resposta de les institucions
A l’inici del segle XX diverses entitats privades i l’Ajuntament de Barcelona van impulsar la creació d’uns serveis per millorar la situació descrita anteriorment.
Més endavant, l’any 1906, l’Ajuntament de Barcelona va crear les Colònies Escolars Públiques, seguint models d’altres estats europeus com, per exemple, Suïssa.
1. Quins serveis es van crear abans del 1906?
2. Concreteu el principals objectius que es van plantejar amb la creació de les Colònies Escolars Públiques.
3. Quins criteris es van aplicar per escollir els nens i les nenes que hi podien assistir?
4. Quin equipament se’ls va proporcionar?
5. Quin esdeveniment popular tenia lloc cada any a la ciutat relacionat amb les Colònies Escolars Públiques?
6. Exposeu les principals activitats que feien els infants a les colònies.
7. Donada l’elevada demanda per assistir-hi, quines activitats alternatives es van organitzar per poder atendre més nens?
8. Expliqueu l’impacte que van tenir les estades a les colònies en la salut dels infants.
Grup de nens de Barcelona abans de sortir de colònies. (Fotografia: Gaspar – Sagarra y Torrents. Font: Fons Josep Maria Sagarra i Plana. Arxiu Nacional de Catalunya).
Activitat 3: Un nou model educatiu
L’any 1908 l’Ajuntament de Barcelona va decidir millorar el pressupost del Departament de Cultura i va prioritzar l’educació dels infants dedicant-hi més diners.
1. Quins dos objectius principals es va plantejar d’assolir?
2. Destaqueu alguns trets característics del nou model educatiu que es va voler implantar.
3. Qui es va oposar a aquesta nova proposta? Per què?
4. L’any 1914 l’Ajuntament de Barcelona va crear l’Escola del Bosc de Montjuïc. A quins infants es va destinar? Qui va ser la directora de l’escola de nenes? Consulteu també aquest enllaç.
5. A l’Escola del Bosc els ensenyaments s’havien de basar en “l’educació científica”. Expliqueu breument en què consistia.
Activitat 4: L’Escola del Mar
L’any 1916 l’Ajuntament de Barcelona va crear la “Comissió de Cultura” i va encarregar al pedagog Manuel Ainaud, a l’arquitecte Josep Goday i al pediatre Enric Mies la planificació del servei educatiu de la ciutat.
Es va elaborar un mapa escolar amb els llocs on s’havien d’ubicar les escoles. També es va estudiar com havien de ser els edificis i es va proposar la progressiva implantació dels nous models pedagògics.
A més es va proposar la construcció de diverses escoles especials, com l’Escola del Mar de Barcelona (1920) ubicada al barri de la Barceloneta i dirigida pel pedagog Pere Vergés.
Escola del Mar, platja de la Barceloneta, Barcelona,1921. (Fotografia: Brangulí. Font: Fons Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya).
1. Descriviu com era l’edifici i destaqueu aspectes com: on es va situar, amb quins materials es va construir, cap a on es va orientar i quina relació hi havia entre les aules i l’entorn natural.
2. Es pot dir que van considerar la platja com una aula més? Per què?
3. L’escola va tenir, entre d’altres, una funció terapèutica. Poseu exemples d’activitats que s’hi van desenvolupar per vetllar per la salut de l’alumnat.
4. Com anaven vestits els infants a l’escola? Per què es feia així?
5. Expliqueu algunes característiques del model educatiu que s’hi va aplicar, tenint en compte les següents qüestions:
Era una escola coeducativa?
Amb quina llengua es feia l’ensenyament?
Quina era la relació dels alumnes amb la música?
Quin paper tenien els contes i les redaccions en l’aprenentatge?
Com es feia l’avaluació del que s’aprenia?
Quina finalitat tenien les competicions?
Com participaven els alumnes en la vida de l’escola?
Activitats a la semicolònia de l’Escola del Mar, platja de la Barceloneta, Barcelona,1930 (Fotografia: Brangulí. Font: Fons Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya).
2. Les colònies escolars
Minutatge: 18:22 a 51:02
Activitat 1: Quatre experiències representatives de l’Escola Nova a Catalunya
L’anomenada “Escola Nova” sorgeix, a finals del segle XIX, a diversos països europeus. La difusió dels nous mètodes educatius a l’Estat espanyol es va fer inicialment a través de la Institución Libre de Enseñanza. Pedagogs com Pau Vila, Alexandre Galí, Teresa Mañé i Francesc Ferrer i Guàrdia van ser-ne els principals exponents a Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona es va proposar l’aplicació dels seus principis a inicis del segle XX.
Durant el període de la Mancomunitat i, més intensament, durant la II República el model de l’Escola Nova es va anar implantant progressivament a tot el país. El fet de situar l’infant al centre de l’acció educativa, l’estreta relació de l’escola amb l’entorn natural i social, la coeducació, la utilització del català, l’ensenyament a través del mètode científic, la importància de matèries com l’art o la música o l’activitat física i la importància de l’educació afectiva i social en són els trets més significatius.
A través del documental descobrim l’experiència pedagògica de quatre colònies escolars situades en diferents llocs de Catalunya: la Colònia Escolar de Capdella, la Colònia Escolar Vilamar de Calafell, la Colònia Escolar Turissa de Tossa de Mar i la Colònia Permanent de Berga.
1. Dividiu la classe en grups i trieu una colònia escolar diferent cada grup.
2. Analitzeu els trets característics de la colònia escolar que heu triat i prepareu una exposició oral adreçada als vostres companys. Fixeu-vos en els següents aspectes:
Les característiques generals de la colònia:
– La ubicació. On estava situada? Per quins motius estava en aquell indret?
– L’edifici. Com era l’edifici i el seu entorn immediat?
– L’entitat organitzadora. Quina entitat o institució va impulsar la seva creació?
– La direcció i l’equip pedagògic. Qui la va dirigir? Destaqueu breument algun aspecte de la gestió de l’escola.
– Els infants. Quants nens s’hi van acollir? Durant quant temps?
– La llengua. En quina llengua es treballava?
– La coeducació. Hi havia nens i nenes, alhora?
Els aspectes pedagògics:
– L’educació intel·lectual i cultural. Quins mètodes d’aprenentatge s’utilitzaven? A quines matèries d’estudi es donava una rellevància especial? Quina relació tenien els infants amb l’entorn tant natural com social.
– L’educació física i la salut. Quines activitats es realitzaven a la colònia relacionades amb l’educació física. Quina importància tenien?
– L’educació afectiva i social. Quines activitats es desenvolupaven per treballar amb els infants la seva integració activa i crítica a la societat? Quins valors se’ls transmetien?
Dinar a la Colònia Escolar de Vilamar, Calafell, Barcelona,1930 (Fotografia: Brangulí. Font: Fons Brangulí. Arxiu Nacional de Catalunya).
3. Canvis en el model educatiu a partir de la II República
Minutatge: 51:03 a 01:09:48
Activitat 1: La República i el franquisme
Amb l’arribada de la República, la primavera del 1931, el sistema educatiu va passar a ser una de les prioritats tant pel govern de l’Estat espanyol com pel govern de la Generalitat de Catalunya.
Per lluitar contra l’analfabetisme es va invertir en la construcció de milers d’escoles, i va ser necessària la contractació de molt professorat. Per poder accedir a una plaça de mestre s’havia de rebre formació obligatòriament. En aquest context les idees de l’Escola Nova es van difondre de manera generalitzada.
Més endavant, durant la Guerra Civil el sistema educatiu va patir un daltabaix i van desaparèixer la majoria de projectes renovadors.
Durant la postguerra algunes escoles van poder mantenir metodologies innovadores. Van ser fonamentalment escoles privades o municipals, adreçades a una minoria.
Als anys seixanta, professorat progressista amb el suport d’associacions de mares i pares, va iniciar algunes experiències que van fer ressorgir a poc a poc aquelles idees pedagògiques.
1. Resumiu breument les principals accions polítiques de la II República pel que fa al sistema educatiu. Consulteu també aquest enllaç.
2. El model pedagògic implantat durant la República es va basar en l’ideari de “L’Escola Nova”. Totes les escoles seguien el nou model?
3. Què va passar amb els edificis de l’Escola del Mar, la Colònia Escolar de Calafell i la Colònia Escolar de Berga durant la Guerra Civil? I amb el sistema de les colònies escolars?
4. En què va consistir la depuració de mestres? Quin percentatge de mestres van ser exclosos del sistema? Quin percentatge van ser castigats? Quines conseqüències va comportar aquest procés de depuració per al sistema educatiu català? Consulteu també aquest enllaç.
5. Per quins motius es creu que el règim franquista va permetre la subsistència d’algunes escoles que van seguir els models progressistes iniciats per l’Escola Nova?
6. Poseu alguns exemples de les experiències progressistes que es van començar a dur a terme a partir dels anys seixanta a Catalunya.
7. La memòria d’aquelles colònies i escoles pioneres no s’ha perdut. Com es recorden actualment l’Escola del Mar, la Colònia Escolar de Capdella, la Colònia Escolar de Calafell i la Colònia Escolar de Berga?
Restes de l’Escola del Mar, platja de la Barceloneta, Barcelona,1938 (Fotografia: Gabriel Casas i Galobardes. Font: Fons Gabriel Casas i Galobardes. Arxiu Nacional de Catalunya).
Activitat 2: L’actualitat
La situació de l’escola actual és molt diferent. La societat catalana ha canviat i també les condicions socials, polítiques i econòmiques.
1. Comenteu la frase: “L’Escola Nova educava per canviar el món. L’escola actual educa per triomfar al món”.
2. Una de les crítiques que rep l’escola actual és que pràcticament ha exclòs les dimensions social, política i artística de l’ensenyament. A partir de la vostra experiència creieu que això és cert? Justifiqueu la resposta.
4. Activitat final: Un segle de colònies escolars a Catalunya
Prepareu una exposició sobre les colònies escolars, que englobi des dels seus orígens, a principis del segle XX, fins a l’actualitat i que mostri la seva evolució.
Busqueu fotografies de colònies escolars, realitzades a Catalunya, des de principis del segle XX fins a l’actualitat. S’haurien d’incloure fotografies de totes les etapes: Restauració (principis del segle XX), II República i Guerra Civil, Franquisme i actualitat.
Sempre que sigui possible, hauríeu de buscar, preferentment, fotografies de colònies que hagin tingut lloc a la vostra població o comarca, o fotografies d’infants de la vostra població anant de colònies a altres llocs de Catalunya. (Podeu consultar aquest document per saber si l’Ajuntament de Barcelona va organitzar colònies escolars al vostre municipi. Tingueu en compte, però, que altres ajuntaments de Catalunya també van organitzar colònies escolars).
1. Les fotografies haurien de mostrar: l’entorn, els edificis i espais exteriors, els nens i les nenes fent diferents activitats…
2. De cada fotografia heu d’identificar, sempre que sigui possible: l’autor, la data, el lloc de la fotografia i la font d’on l’heu obtinguda.
3. L’exposició ha de mostrar:
El lloc i la data on es van realitzar les colònies.
Qui les va organitzar.
Quina finalitat tenien.
Quines activitats s’hi feien.
Altres informacions que us semblin rellevants.
4. Preparar una exposició fotogràfica requereix molta feina i cal una bona organització per dur-la a terme, per tant:
Realitzeu un pla de treball i definiu totes les tasques que caldrà fer per finalitzar-la amb èxit.
Acordeu el lloc on es portarà a terme l’exposició i tots els aspectes tècnics necessaris per muntar-la.
Concreteu les persones responsables de cada una de les tasques.
Colònies escolars a L’Empordà, 2013. (Fotografia: Rosa Lóbez).
Minutatge: 00:00 a 24:35
