1
El 18 de novembre de 1939, Dolors Sancho Sabaté, esposa de Lluís Serra Giribert, va anar a visitar, com cada setmana, el seu marit, sentenciat a pena de mort, a la presó Model de Barcelona. En arribar va trobar el nom de Lluís Serra a la llista d’executats al Camp de la Bota. Quan va anar a recollir els seus efectes personals, es va trobar una carta de comiat adreçada a ella i al seu fill Lluís, on els demanava, entre altres coses, que mai no odiessin els qui l’havien mort.
A més, la Dolors, va descobrir, amagada entre els plecs de la roba, una targeta amb la imatge de Lina Òdena amb la llegenda “herois de la joventut” en una banda, i l’himne de La Internacional en llengua catalana a l’altra. La targeta tenia una taca de sang, ben visible, que no se sap a qui pertanyia.
Però, qui eren Lluís Serra i Lina Òdena?
2
Lluís Serra Giribert va néixer a Manresa el 27 d’abril de 1903. Acabat de néixer va quedar sota custòdia de la maternitat de Manresa i va ser adoptat per una família benestant d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
La mala relació amb un germanastre, que havia nascut més tard, el va obligar a traslladar-se, a la majoria d’edat, al Prat de Llobregat, on va entrar a treballar a La Papelera Española.
Es va casar amb la Dolors Sancho, també d’Horta de Sant Joan, i van tenir dos fills, la Lolita, que va morir als 3 anys, i en Lluís.
D’ideologia d’esquerres, es va afiliar al sindicat UGT i després al PSUC. En esclatar la guerra va formar part del Comitè Revolucionari del Prat de Llobregat, localitat de la qual va ser alcalde des de l’octubre del 1936 fins al febrer de 1937, quan va dimitir per anar de voluntari al front, i es va incorporar al Camp d’aviació de Reus.
3
Paulina Òdena García va néixer a Barcelona el 1911. Era membre del Partit Comunista i va estar durant un temps a la Unió Soviètica. Quan va tornar a Barcelona va formar part de les Joventuts Comunistes. Va participar activament en la revolta de l’octubre de 1934. Durant la campanya per les eleccions generals del febrer de 1936 va ser l’assistent de Dolores Ibarruri, dirigent del Partit Comunista d’Espanya, en els seus mítings i viatges.
L’esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936, la va sorprendre, casualment, a Andalusia. Allà es va unir a una columna republicana formada, sobretot, per soldats de l’aviació, la qual va liderar.
El matí del 14 de setembre del 1936, dos mesos després de l’inici de la guerra, quan circulava amb el seu xofer per una zona propera al pantà de Cubillas, prop de Granada, van topar amb un control de l’exèrcit. Quan van veure que eren soldats falangistes van intentar fugir però ja no els va ser possible. En veure que no es podia escapar i conscient del que li esperava es va suïcidar amb un tret al cap, allà mateix. Tenia 24 anys.
4
Què li va passar a Lluís Serra un cop acabada la guerra?
El 1939, amb la derrota republicana, molts companys del Lluís van marxar cap a l’exili, però ell va decidir quedar-se perquè no volia deixar sola la seva esposa i el seu fill Lluís, que només tenia 19 mesos. Estava convençut, que no li podia passar res greu, ja que no havia comès cap delicte. Però es va equivocar.
Com molts altres, va ser detingut i empresonat, primer a la presó de Reus i després, a la Model de Barcelona; va ser jutjat en consell de guerra sumaríssim i acusat d’Auxilio a la Rebelión. Condemnat a mort, va ser executat, al Camp de la Bota, el 18 de novembre de 1939, a tres quarts de sis de la matinada. Tenia 36 anys.
5
Com va ser recordada Lina Òdena durant la guerra?
La seva mort va tenir molt ressò tant a Andalusia com a Madrid i a Barcelona. La seva condició de dona jove morta durant la guerra va ser utilitzada com a element de propaganda pels republicans. Se li van fer diversos homenatges i es va crear el Batallón Lina Òdena format només per dones per donar suport logístic en la defensa de Madrid. Es van fer, també, targetes amb la seva efígie, calendaris i segells. Precisament una d’aquestes targetes propagandístiques va anar a parar a mans de Lluís Serra Giribert que, com ella, era voluntari a l’aviació.
L’estiu de 1937, es va celebrar l’Exposició Internacional de París. Malgrat estar en plena guerra, el Govern de la República va decidir participar-hi. Al pavelló espanyol, presidit pel Gernika de Pablo Picasso, s’hi van exposar obres d’artistes reconeguts com Joan Miró, Alexander Calder o Julio González entre altres. Però també es van exposar obres d’autors poc coneguts. Una d’elles va ser “Lina Òdena” de J. Pons.
J. Pons, de qui no es té informació, va pintar aquesta obra amb la finalitat de ser exposada al pavelló espanyol. El tema d’una jove miliciana lluitant al front, que va morir per defensar el govern legítim de la República, s’ajustava perfectament a la intenció propagandística del govern.
6
En acabar l’Exposició Internacional de París, moltes de les obres exposades van retornar al país però, durant molts anys, es va creure que s’havien perdut. En realitat van estar amagades durant cinquanta anys a les dependències del Palau Nacional de Montjuïc a Barcelona, seu actual del MNAC. Els anys vuitanta es va donar a conèixer aquest fons. Entre altres, hi havia la pintura a l’oli “Lina Òdena”.
Des de l’any 2021 està exposada de manera permanent a les sales dedicades a la Guerra Civil al MNAC.
7
S’ha recuperat la memòria de Lluís Serra i de Lina Òdena?
El juliol del 2015 Lluís Serra Sancho, fill de l’exalcalde del Prat de Llobregat, va declarar, com a testimoni, al jutjat d’instrucció núm. 25 de Barcelona on va poder explicar la història del seu pare. La declaració era en relació a la querella instruïda per la jutgessa argentina Maria Servini, que des del 2010, investiga els crims contra la humanitat comesos a Espanya per les autoritats franquistes.
El 10 de setembre del 2021, el mateix any que la pintura Lina Òdena va recuperar un lloc al MNAC, es va inaugurar al Prat de Llobregat el “Passeig de Lluís Serra Giribert”.
El 2022, a la plaça de la Vila del Prat, davant del consistori, es va instal·lar una llamborda en honor de l’exalcalde afusellat pel règim franquista.
A Barcelona també es recorda la memòria de la miliciana Lina Òdena. A l’Esquerra de l’Eixample, hi trobem el Casal Popular Lina Òdena i, al carrer de Sardenya, uns jardins que porten el seu nom.
Reflexioneu:
1. Valoreu la importància de la recuperació de la memòria històrica de les víctimes de la guerra i la repressió, tant pel que fa als familiars de les víctimes com pel conjunt de tota la societat.
